El dret a decidir

Monument en memòria dels jueus llençats al Danubi durant la segona guerra mundial. Els hongaresos comencen a revisar aquesta dolorosa página de la seva història. Només a l'Estat espanyol sembla que certes págines de la història hagin estat arrencades i no hi ha voluntad de revisar-les, ésunllastre que arroseguem i no ens permet desenvolupar una autentica democràcia

Aquest cap de setmana no he vingut a Budapest només per reflexionar sobre la memòria històrica, he vingut per assistir a dues jornades de treball amb un grup de parlamentaris/ies, de 14 països europeus.
Davant la ofensiva llançada des del Vaticà que estar utilitzant les seves influencies per introduir canvis legals que limitin les llibertats en matèries de contracepció, una Organització, Els Cristians per el Dret a decidir, està treballant en defensa dels drets de les dones.
Els vaig conèixer l’any passat a Nova York, on ens van informar de l’avançada dretana a Sud Amèrica i no cal dir a Nord Amèrica, i ja es preveu un ofensiva a Europa.
Hem estat treballant i reforçant els nostres arguments sobre el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, es a dir el dret a decidir sobre l’avortament
Em fa una mica de vergonya que els únics dos estats d’Europa on l’avortament es il·legal són Irlanda i l’Estat espanyol. A Turquia fa més de deu anys que ja es lliure fins a les deu setmanes.
Al nou Estatut es preveu el dret al propi cos, a veure si es manté.