Segona Mesa Nuclear

M’he saltat la sessió de control per assistir a la segona mesa nuclear.
En aquesta mesa s’ha parlat de la informació als ciutadans, els experts conclouen que com més s’informa més disminueix el recel cap les centrals nuclears.
Dons, que en vagin prenen nota, la gestió de les nuclears no és massa transparent, precisament avui el Jordi Ramon ha fet unes preguntes a la Comissió d’Indústria sobre la central d’Ascó, eren unes preguntes rutinàries que vaig presentar al Juliol. El reglament diu que les preguntes escrites no respostes passen a oral, i han de ser respostes per un alt funcionari en Comissió.
La setmana passada vaig començar a rebre trucades del Ministeri d’Indústria per influir-me a retirar les preguntes, resulta que va haver-hi un mal funcionament de la central, que el CSN hi va fer la vista grossa i les preguntes ho deixaven al descobert.
La veritat és que els governs estan considerant allargar l’aposta nuclear per tal de diversificar les fonts energètiques, i això és el que pretén la Mesa Nuclear, crear un ambient de consens per allargar la vida de les nuclears, consens que ja és palpa entre els membres de la Comissió d’Indústria, probablement seria diferent si hi haguessin més membres de la Comissió de Medi Ambient.
L’aposta nuclear crec que continua sent una quimera perquè aporta més problemes que avantatges, si no milloren molt el funcionament i els canals d’informació no crec que el Montilla aconsegueixi treure un consens sobre les nuclears.
Després de les intervencions dels experts corro cap el Congrés per sentir la interpel·lació del Puigcercós sobre la cessió de ports i aeroports.
A l’Estatut hi havia la cessió dels ports i aeroports a la Generalitat, a l’Estatut del Mas, només hi queden els aeroports de Reus, Girona i Sabadell, això sí ens prometen un consorci que a Madrid ja li han donat sense Estatut. Una presa de pel.
Em quedo al despatx a preparar les dues intervencions de demà.