20 anys de la caiguda del mur de Berlín

Ahir al vespre vaig celebrar el aniversari de la caiguda del mur de Berlín al Institut Goethe de Bar-celona. Érem molta gent, alemanys i catalans.
Recordo aquell estiu del 89 amb un forat a l’estómac, en el terreny personal acabàvem de fer un canvi radical a les nostres vides, començaven de zero (als 40 anys), i a centre Europa succeint les coses molt ràpidament.
Fa més e 30 anys que comparteixo la meva vida amb el Peter, de origen hongarès, pel que tinc un cert coneixement de la realitat dels països de la aleshores nomenada Europa del Est.
Quant vàrem veure que s’obria la frontera Austria –Hongria, vàrem entendre que s’havia trencat la barrera d’acer. Els hongaresos feia temps que s’havien descongelat, les fronteres ja eren molt po-roses, un cop els alemanys de l’ Est arribessin a Hongria ja tenien la via oberta cap a Alemanya Federal. O sigui que la barrera d’acer estava foradada, el mur de Berlín ja no serviria de massa.

Reflexionant sobre tot el que es va dir aquells dies, avui sabem que es van escriure moltes bestieses , que si “el fi de la historia” que si el “triomf del capitalisme”... el que des d’aquí no es va enten-dre es que a l’Europa de l’Est el canvi el va provocar la societat, va ser fruit de molts anys de lluita i no els vàrem escoltar. Demanaven democràcia i llibertat, no capitalisme.
Si haguéssim escoltat, potser el procés hagués estat menys traumàtic i avui no estaríem immersos en aquesta crisi descomunal. Per no parlar de la ex-Iugoslavia, si les potències no haguessin estat pendents dels seus interessos, potser s’hagués evitat aquella tragèdia que encara no ha acabat.

Salvem la Terra

No sabia que :

Dinamarca és pràcticament autosuficient en matèria energètica gràcies a :

1)certes reserves de petroli i gas natural del Mar del Nord,

2)producció d'energies renovables,

3)eficiència energètica: durant els darreres 30 anys no ha incrementat el consum energètic.

El govern de Dinamarca s'ha compromès a assegurar la capacitat energètica del país amb inversions en infraestructures, reforç de la seguretat del subministre i producció elèctrica eficient i respectuosa amb el medi ambient.

Des del 2005 el Estat és el operador dels sistema elèctric i de gas de Dinamarca amb la societat estatal Energiner.dk, independent de interessos comercials.

Objectiu : assegurar la igualtat d'accés a totos els usuaris.
(fons: consell de exportació de Dinamarca a Espanya

M'agradaria que Catalunya fos Dinamarca.

Salvem la Terra

Avui he participat en un acte organitzar per la ambaixada de Dinamarca i els amics de la bici.

Ha consistit en una bicicletada al parc de la Ciutadella, la meva funció ha estat fer entrega al ambaixador de Dinamarca d'un manifest en nom t dels 100 municipis que durant dos anys han organitzat pedalades contra el canvi climàtic. Es demana que en la propera cimera de Dinamarca es prenguin mesures valentes contra el canvi climàtic que es tingui en compte el paper de la bicicleta en la reducció de gasos d'efecte hivernacle.

La bicicleta es un medi de transport ideal per trajectes curts, els municipis estem fent esforços per cedir espais als vianants ui a les bicicletes, ara falta que en trajectes interurbans curts i mitjans s'estableixi com a norma que tota carretera tingui un carril bici segregat.

Anàlisi de la Riera

Avui,el grup de acció de espais naturals ha fet la anàĺisi de la Riera de Caldes al seu pas per santa Perpètua.
Es una feina laboriosa, dura un parell d'hores com a mínim, les dades que recopilem son enviades i processades des del projecte rius.
Estem relativament satisfets perquè es va notant una millora de les aigües. Hem vist peixos acabats de sortir de l'ou i bastant s crancs , alguns de força grossos, per la presència de determinats invertebrats es dedueix que si bé el riu no està sa del tot, en aquest moments presenta símptomes de malaltia, o sigui que ja no està greu.

Notícia relacionada a EL PUNT

Joan Tardà amb Santa Perpètua

Avui ens han visitat dos diputats, el Joan Tardà i el J. L Corcuera del PSC.
Els hi hem demanat suport per introduïr esmenes als PGE 2010.
La situació no és la millor ja que es preveu una retallada important en els PGE, però al menys ho provaran.
L'anterior govern municipal quant els hi vaig oferir la meva col·laboració com a diputada, em vam contestar "que ja tenien els seus"?¿, llàstima, una oportunitat perduda, aleshores hi havia alegria i a Madrid es van aconseguir moltes ajudes per els ajuntaments que van recòrrer als diputats per presentar esmenes als pressupostos de l'Estat.
Ara ens aniria molt bé ajuda per finançar el Auditori, és difícil però ho intentaran.
Estem parlant de 5 milions d'euros

El LGTB Més Petit de Tots

La nit del propassat 27 de juny, durant el tradicional sopar de la Sectorial de Polítiques LGTB, dins la cele­bració de l’Orgull d’enguany, es va fer l’entrega dels primers premis “El més petit de tots”. L’original de l’obra, que representava un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos i que va rebre el nom de la cançó popular "Els tres tambors", fou creat per l'escultor Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901 - Ceret, Vallespir, 1980) i adoptat l'any 1937 pel Comissariat de Propaganda com a ico­na de la seva activitat. Darrerament la Comissió de la dignitat n’ha promogut la reproducció com a símbol de l’esperit de lluita d’un poble que vol ser respectat. La versió LGTB de la figureta ha estat creada per l’a­rtesà barceloní Josep Maria Vidal i Zapata i mira d’u­nir el simbolisme de la construcció nacional amb la lluita pels drets de les persones. Doncs bé, el primer premi, destinat a una associació GLTB per la feina realitzada en el seu àmbit, va re­caure en l’ATC (Associació de Transsexuals de Cata­lunya) en reconeixement a la feina realitzada en su­port al moviment transsexual, el col·lectiu més discri­minat del nostre àmbit. Va lliurar el premi Enric Martí, president de la sectorial regional LGTB de Barcelona. El segon premi, que s’oferia a una personalitat desta­cada del teixit associatiu o en la lluita per l’allib­erament LGTB, va ser per a Armand de Fluvià, el gran referent i pioner en l’organització del món LGTB, en reconeixement als molts anys de lluita i acció te­naç, i pel seu suport incondicional a la sectorial LGTB d’Esquerra. Va lliurar el premi Josep Ginesta, secreta­ri de política social d’Esquerra. El tercer premi, a nivell intern, que es volia adjudicar a una persona que, des d’Esquerra, s’hagués destacat en el suport i implementació de les polítiques LGTB, el va merèixer l’ex-diputada al Congrés Rosa Maria Bonàs per la tasca parlamentària en favor de les lleis que han dut la igualtat a gais i lesbianes, les iniciati­ves contra les MTS i l’impuls imprescindible a la Llei de Transsexualitat. Va lliurar el premi Joan Velasco, el militant més recent de la sectorial. Des de la Sectorial ens agradria que, més enllà dels canvis personals que es puguin anar produïnt, aques­ta iniciativa tingués continuïtat, perquè es tracta d’un ritual que fa xarxa, crea complicitats i és un estímul amable per seguir tirant endavant. I, tot i que aquest any li hem donat un enfocament de proximitat, en pro­peres edicions ens plantegem d’ampliar l’òrbita dels premiats.

caminada a Santiga

A Sta. Perpètua a més de polígons encara ens queden llocs molt especials, com és Santiga.
Avui hem fet la tradicional caminada de la setmana de la mobilitat.

L'Amir encara no coneixia Santiga.

Un passeig familiar, molt agradable

les darreres pluges ens han preparat sorpreses

l'Ernest Vilàs ens ha explicat històries de Santiga








Ens ho hem passat bé, aviat hi tornarem a inaugurar el camí de la riera.

Endavant gent d'ERC

Endavant gent d'ERC.
Aquest matí a Santpedor ens hem trobat més de 200 càrrecs electes de ERC.
S'ha valorat el moment polític i la estratègia a seguir quant ja s'ha esgotat la via autonòmica, ja sigui en llibertats com en obtenció de recursos.
El fet d'Arenys de Munt marca un abans i un després. Ara s'haurien d'anar fent referèndums a municipis d'arreu dels Països Catalans, que la ciutadania pogués exercir el dret a opinar sobre un tema tan important per el futur de la gent que viu i viurà en aquesta terra com és decidir si vol continuara vinculada a l'Estat espanyol o vol constituir un estat propi dins de la UE.
Aviat municipis com :

Caldes de Montbui
Montblanc
Borges Blanques,
L'Arboç
Alella
Santpedor
Agullana
Xerta
Seròs
faran referèndums i més en seguiran.

Què passa amb els llibres escolars?

Avui m'ha explicar una dona que ha hagut de pagar 600 € per els llibres escolars de la seva filla en una escola pública de Sabadell. No ha pogut aprofitar llibres dels fills de les seves amistats perquè “han canviat els continguts”.

El seu cas és complicat, família monoparental. amb dos fills, feina inestable. Com ella n'hi deuen d'haver-hi molts.

Em preguntava, perquè no es poden passar els llibres d'un any per l'altra, tan canvien?

Es exagerat i ja es hora de que algú intervingui a nivell nacional.

El recurs de les famílies és demanar una beca, a aquesta dona no li tocarà perquè no té nòmina, s'haurà d'adreçar al seu Ajuntament a demanar ajuda. O sigui que al final acabarem pagant els ciutadans.

La pregunta és qui controla quants llibres s'han de canviar cada curs, el preu i si és necessari realment canviar tots els llibres ?

Fins quants els ciutadans haurem de sostenir un negoci editorial?

Ja és hora de que algú digui les coses per el seu nom.

No ens refiem de la proposta del ordinador, ja intentaran de vendre als mestres material en suport informàtic.

Qui controla als mestres?

Set eurodiputats donen suport al referèndum d'Arenys

L'eurodiputat d'Esquerra, Oriol Junqueras, i els del Partit Nacional Escocès, el Partit Gal·lès, la Nova Aliança Flamenca, el Partit de la Nació Corsa i Pels Drets Humans en una Letònia Unida han signat un manifest de suport al referèndum d'independència d'Arenys de Munt. Els eurodiputats, que formen part del partit de l'Aliança Lliure Europea (ALE), afirmen que els ciutadans han de poder decidir sobre tots els àmbits de la vida pública i que, per tant, també tenen el dret de decidir a quin estat volen pertànyer. Els parlamentaris defineixen el dret de l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica.

Així mateix, el document sosté que el dret de l'autodeterminació és un esglaó més cap a la democratització de la societat, tal com en el seu dia ho van ser la llibertat de pensament, el dret de vot o la llibertat d'associació.

Avui a Arenys han fet història

He anat a Arenys per donar suport al referèndum, també perquè he volgut ser present en un esdeveniment que tinc la intuïció de que farà història.
Gràcies en gran part als nacionalistes espanyols que han fet de altaveu i avui Arenys era una festa, hi havia gent d'arreu de Catalunya.
Les imatges mostren el ambient.
Ara cal que a tots els pobles i viles de Catalunya s'organitzin referèndums. En una societat democràtica la ciutadania té dret a expressar la seva opinió sobre qualsevol tema via referèndum.
El seu esperit democràtic dels espanyols se'ls hi acaba quant els hi toquen el nacionalisme.

Ja se sap quant es toca “la unidad de la patria “... mireu amb qui ha pactat al País Basc.

La Diada de la Noa

Avui la notícia d'aquesta diada no ha estat la crisi ni el Laporta al a "mani" sinó els xiulets a la Noa amb el suport oportunista de ICV.
Es un segell demarca dels" verds de debò", aprofitar el que passa a veure si surten a la foto.
Recordo una manifestació en suport del poble saharià, érem allà suant sota una solellada, de sobte apareix el Saura agafa un saharià es fa la foto i desapareix al instant. Això es oportunisme professional !
Ja els coneixem, però avui s'han equivocat de ple. A la entrevista de la Noa a La Vanguardia es pot entendre millor qui és.

A Sta. Perpètua hem celebrat la Diada en una ambient distés i participatiu tal com s'ha respirat durant la recent Festa Major, és l'efecte del canvi.
Algunes imatges del 'acte.

Noa, benvinguda a Catalunya, com sempre.

ICV pensa protestar per la presència de Noa a la diada.

ICV una vegada més p.. fora de test.

Noa, és una dona que ha estat molt valenta, que s'ha posicionat sempre clarament per el diàleg entre palestins e israelians, inclús en els moments més crítics quant la majoria de la població israeliana, molesta amb els atacs a civils, reclamava més mà dura contra els palestins.

En el seu blogg es pot llegir la seva resposta a ICV

A Israel hi ha gent molt valenta com la Noa que parla clar i en contra de la opinió majoritària.

Ja voldria veure a aquests que aquí es manifesten en contra de Israel que farien si els hi hagués tocat néixer a Israel.

Aquesta facilitat amb que els verds de debò classifiquen a bons i dolents els posa en el mateix sac que la Pilar Rahola.

Uns són antisemites i l'altra filosemita, tots són racistes.

Benvinguda Noa, és un honor que formis part de la nostra diada.

Catalunya capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones

Les companyes de ERC Carme Porta(secretaria de Drets de Ciutadania) i Marta Molina esponsable del programa per al col·lectiu gai, lesbià, bisexual i transsexual han presentat una campanya interactiva de participació ciutadana que ensenya a viure la diferència com un fet positiu, i és la primera campanya institucional per combatre la discriminació i a favor de la normalització de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.
Catalunya ja és un referent internacional en la normalització del col·lectiu LGTB.

Què en farem dels residus?

La gestió dels residus és un problema al que les administracions hi dediquen molts recursos per tal de evitar danys a la salut i al medi ambient.

El debat està a nivell europeu, estatal, nacional i local.

He assistit al congrés REINNOVA a Sabadell organitzat per el Consorci de Residus del Vallés Occidental, en un lloc esplèndid, la Fira de Sabadell, i amb una organització impecable.

Encara que darrerament hem baixat en la generació de residus:

(a Sta. Perpètua de 1,52 kg/habitant/dia el any 2006 a 1,30 kg/habitant /dia el 2008, bastant més baixa que la mitjana catalana, 1.59 kg/ habitant /dia),

els resultats estan molt lligats a la crisi econòmica, a la que repunti l' economia el consum es pot tornar a disparar i també la generació de residus.

S'han de planificar estratègies e infraestructures per evitar que un mar de residus incontrolable perjudiqui encara més la salut i el medi ambient.

La UE ha presentat una directiva de gestió de residus que els estats membres hauran de haver traspost a la seva legislació a finals del 2012.

Com a canvis importants:

• es prioritza la PREVENCIO (la Comissió europea presentara el 2014 les mesures a implementar i els objectius per el 2020)

• Es marca com a objectiu de RECUPERACIÓ del 50% dels residus per el 2020 ( a Catalunya hi ha el objectiu del 48% per el 2012)

• es prohibeix el abocador i s'introdueix la REVALORITZACIÓ.
  

A Catalunya ja esta prohibit abocar sense tractament previ, els pocs abocadors que queden hauran de ser clausurats.

A Espanya ho tenen bastant malament. De moment es conformen amb erradicar els abocadors il·legals,

A Espanya, al 2006:

45,07 % dels residus van anar a abocador sense tractament,

21.5 % al abocador amb tractament,

8,5 % a incineració

11,4 % a reciclar (la major part a Catalunya)

13 % a compostatge.

La normativa catalana concorda bastant amb la europea, la qüestió que ens plantegen des dels països del nord, on tenen molta mes experiència en gestió de residus, com Suècia, Àustria o Alemanya és si fem bé d'enterrar el residu un cop tractat a les plantes i estabilitzat.

En aquells països on tenen els percentatges de recuperació més elevats, el residu no recuperable és considerat un combustible i s'aprofita per generar calor i electricitat.

Al voltant d'aquesta qüestió s'han presentat moltes ponències.

Si cremem els residus, generem més CO2?, és segur per la qualitat de l'aire? Què passa amb les dioxines? La resposta està amb què es crema i com es crema.

Ens podem permetre el luxe d'enterar un recurs energètic?

Les principals conclusions que s’han extret de les sessions de REINNOVA són:



- S’ha d’adoptar una gestió dels residus sostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social

- El model català és homologable als models europeus pel que fa a jerarquia de gestió, objectius de prevenció i nivells de reciclatge.

- Cal avançar en la prevenció en el sentit ampli que marca la Directiva Europea, amb el foment del disseny d’ecoproductes (productes més llarga vida que utilitzen menys recursos materials i energia), per tant requereix un compromís de tots els components de la societat. La política de prevenció va més enllà de la gestió dels residus per a orientar-se cap a una política de producte.

- La valorització material és la millor opció des del punt de vista de l’estalvi energètic i de mitigació del canvi climàtic. Per tant és necessari innovar en els processos i en la tecnologia tant de la recolIida, com de la separació-triatge, en el reciclatge i en les plantes de tractament mecànic-biològic. Cal incrementar els nivells de recollida selectiva.

- Disminució progressiva del pes dels abocadors on tècnica i econòmicament sigui viable. Alemanya des de juny de 2005 té prohibida la deposició de residus sense tractar als abocadors. Àustria i Suècia ho prohibeixen a partir d’enguany. Els dipòsits és la última opció de gestió en la jerarquia dels residus.

- La Valorització Energètica dels residus pot aportar un gran valor ambiental i econòmic, si es fa amb ecoeficiència i visió estratègica.

- Les plantes de valorització són segures des de la perspectiva ambiental i de la protecció de la salut.

- Les dioxines ja no són un problema amb els sistemes de depuració de gasos utilitzats a les incineradores actuals. Per això en els països motos de la Unió Europea les plantes de valorització estan implantades dins de les grans ciutats (París, Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Brussel·les, Viena, Colònia, Frankfurt, ....) el que mostra que són complementàries i no antagòniques amb elevats nivells de reciclatge.

- El nostre sector empresarial relacionat amb la gestió dels residus és un sector madur i consolidat que aporta un elevat valor social i alhora pot ser referent a l’entorn Mediterrani i Iberoamericà.

- El sector ens mostra noves tecnologies pel tractament dels residus que poden donar sortida als reptes de futur.

- En aquesta perspectiva cal facilitar l’establiment de mecanismes de col·laboració entre el món científic, l’administració i l’empresa. També és necessari impulsar la formació de nous tecnòlegs mitjançant instituts de recerca especialitzats. A més, cal fomentar la R+D+i a les nostres empreses per a garantir la diferenciació i incrementar la competitivitat en un entorn global.

Canvi climàtic: de malament a pitjor

Enguany a Catalunya hem tingut una primavera humida, avui ha fet un dia agradable, que no porti a algú a pensar que d'“això del canvi climàtic” no n'hi ha per tant. Un nou informe elaborat per varies agencies federals dels USA confirma que el canvi climàtic es real i que si no actuem amb acceleració tindrà conseqüències desastroses. El informe exposa com serà Nord d'aquí 10, 50 i 100 anys.

No se si el cosí del Rajoy encar no s'ho creu, li recomano llegir el TIME, també que es miri les fotos, la part de que son espectaculars confirma el que ja fa 20 anys ja es va predir.

Quina llàstima que aleshores no s'hagués començat a pensar en energies sense carboni.

Aniversari Escola de Musica i Dansa de Sta. Perpètua

500 alumnes tocant i ballant. Felicitats a alumnes, professorat, pares i mares.

En podem estar orgullosos.

10 anys del CADS

El CADS

A pesar de la complicada agenda d'aquesta setmana el dimecres dia 17 vaig assistir al 10 esé aniversari de la fundació del Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible, hi vaig voler ser perquè crec que a vegades no es valora prou la feina que es fa a Catalunya.

El CADS va ser pioner a Europa en presentar estudis sobre el canvi climàtic, gràcies al Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya disposem de dades sobre els efectes del canvi climàtic al mediterrani.

El CADS assessora al govern en temes mediambientals,però no només això, el que és més important, genera debat no sotmès al calendari electoral.

Per cert és el únic consell assessor per la sostenibilitat que existeix al estat espanyol.

A l'anterior legislatura es va intentar d' impulsar des del Ministeri la creació de consells assessors a les diferents comunitats i crear-ne un de central a nivell estatal però aquestes coses funcionen quant a darrera hi ha una societat amb força i no va prosperar.

El CADS en canvi està en plena forma, ( val lapena entrar a la web) Cal saber aquestes coses per no decaure en un derrotisme a vegades impulsat per determinats medis que sembla que vulguin sembrar el desànim entre la ciutadania.

Visita a Coll Cardús

Un altra debat mediambiental molt d'actualitat és el model de gestió de residus.

El proper dilluns comença un Congrés a Sabadell centrat en la gestió de residus, el dijous el plenari del Consorci de Residus del Vallés Occidental es va fer a Coll Cardús (Vacarisses) on s'està construint el ecoparc que substituirà el abocador. S'estan acabant els abocadors, la UE no vol que se'n obrin de nous, als ecoparcs es fa una tria del rebuig, la resta va a parar a un reservori ( una abocador més sofisticat a Cerdanyola), quant estigui ple què farem?

Qui decideix la dieta dels palestins?

He llegit al diari israelià Haaretz una notícia que m'ha impactat.

Deia que fa dos mesos es va autoritzar la entrada a Gaza de cogombres i pastanagues. Què vol dir que fins aleshores estaven prohibits ?

He continua llegint i he traduït alguns fragments:

La entrada a Gaza de productes de” luxe “com cireres, kiwi, ametles, magranes i xocolata eta terminantment prohibida. La halva ( una espècie de torró molt popular per els nens) també està prohibida la major part del temps.

La política de subministre de productes a Gaza, varia de dia a dia i està controlada per una sola persona, un tal Amos Gilad, que decideix què i quant poden menjar els palestins. Per exemple, la pasta segons quins dies és un producte de luxe ( no és pot entrar).

Davant algunes reclamacions, tot demostrant que no hi ha tracte inhumà, el ministre de Defensa de Israel “per fer la vida a Gaza possible,” ha permès la entrada de106 camions amb productes humanitaris, de ells 77 amb productes alimentaris bàsics.

Això sí, acompanyat d'un document on es detallen el nombre de grams i calories de cada producte permès per consumir a Gaza. La quantitat que es permet entrar de cada producte esta calculada per habitant "perquè no hi hagi malnutrició". Amb la assumpció de que ningú menjarà més del mínim permès, se suposa que la distribució serà segons el calcul calòric, si algú menja més inevitablement algú estarà per sota del mínim vital, es a dir hi haurien persones malnodrides. Peró això no preocupa al Ministre de Defensa.

Aquest no és el motiu per el que el tema ha saltat a la premsa.

El tema ha sortit per les queixes de productors de fruita que subministraven a Gaza abans de la tancada i ara han quedat fora del canal subministrament, pendents de la llista de subminstradors controlada per el ministre de Defensa. Es parla de suborns per poder ser subministrador.

La llista sembla ser que està molt lligada als interessos de determinats lobbys i als preus del mercat israelià, això ha portat al extrem de declarar els cogombres un producte de luxe o que en els passats 6 mesos no ha entrat carn fresca a Gaza. Nomes congelada. Els palestins tenen que passar els bens de contraban per túnels soterranis.

Tot plegat està montat per enriquir a uns quants amb un total menyspreu de les persones.

*****

Un altra tema relacionat

Tardà reclama que se suspengui la venda d’armes a Colòmbia i Israel

Tardà ha explicat que en aquests dos països el material és utilitzat per a ‘vulnerar els drets humans de manera permanent i dirigents indígenes i sindicals són assassinats’. D’igual manera ha reclamat suspendre el comerç a Israel, atenent els crims de guerra comesos per l’exèrcit en els territoris palestins ocupats i que ja va ser denunciat fa uns mesos en aquesta mateixa comissió, davant del ministre d’exteriors, Miguel Ángel Moratinos.

Molt bé Joan Tardà

Adéu a l 'aigua del Ròdan

Un dels debats més rellevants que hi ha hagut a aquest país i als congrés de Madrid ha estat el de l'aigua.
Mentre es debatia la necessitat del transvasament entre conques o una nova política de gestió de l'aigua consistent en estalvi, des-saladores, re-utilització, CiU va fer el ridícul.
Els diputats convergents no van desaprofitar cap ocasió, vingués o no al cas, per reclamar el transvasament del Ròdan com la gran salvació, la solució a tots els problemes. (els de certes empreses segurament que sí)
Tant ,que desprès de les eleccions al Parlament, un cop constitut el nou govern a Catalunya, del que CiU es va quedar fora tot i que el Mas es va arrossega cap la Moncloa a vendre el estatut per....(no sabem exactament què) la Cristina Narbona em va dir a cau d'orella que s'alegrava per el nou govern català, “ya me veía haciendo el travase del Ròdano”.
Però finalment, en un dels pactes que CiU va fer amb el Zapatero ,va arrencar el compromís de que el govern espanyol encarregaria un estudi sobre la viabilitat del transvasament del Ròdan. Gran alegria del Duran, ja faltava menys
L'estudi s'ha fet.
Resultat: un grup d'experts independents ha classificat el transvasament del Ròdan com una obra innecessària, antiecològica, irreversible, més cara que la dessalació i generadora de problemes competencials amb França. El projecte per portar aigua a Catalunya des del sud de França per un conducte de més de 300 km., a menys que es prescindís dels mètodes ja existents, la depuració i reutilització d'aigues i la dessalació, és innecessari.
Per cert la dessaladora d'aigua de El Prat serà la planta productora d'aigua potable per consum humà més gran d'Europa.
I CiU que calli per sempre.

Més descomptes per famílies nombroses

Aquest any a Sta Perpètua de Mogoda rebran bonificació del rebut del IBI 116 famílies nombroses, aquest any s'ha passat de 40 a 116, en diners s'ha doblat la quantitat destinada a subvenció i s'ha fet d'ofici, es a dir : no s'ha de sol·licitar. A partir de les dades de la Generalitat i del valor cadastral s'aplica el descompte.

S'han canviat les condicions: s'ha de ser propietari de només un habitatge i la subvenció va en funció del valor cadastral, d'un 10 a un 60%, de manera que les unitats familiars que viuen en habitatges de menys valor cadastral reben més subvenció.

Al vídeo surt una família nombrosa molt contenta perquè ha rebut la subvenció.

Gaza - Barcelona

El parc de la pau Barcelona – Gaza va ser una aportació de Barcelona a una zona tan dura com és Gaza. vaig ser a la inauguració amb el Joan Clos on vaig ser testimoni de la alegria amb que es va rebre aquell espai.. Per entendre la alegria amb que es va rebre el parc s'ha de veure Gaza. Afortunadament aquí els infants disposen de prou parcs per jugar, a Gaza un parc és tot un luxe.
Quant hi va haver-hi el atac a Gaza em preguntava que s'en havia fet de la plaça. Un lector del blog m'ha enviat la resposta.
No calen comentaris.
Enviat per Alberto Arce
Interessant : rap palestí

Tenim un gran partit

Tenim un gran candidat i un gran partit, amb aquesta sensació he sortit avui de l'acte central de campanya per les europees.
Ha estat un míting interessant, on s'ha parlat de idees i de política, també de història , d'una forma distesa i austera, els assistents no podem dir que hem anat a “fer numero”, han estat unes hores intel·lectualment estimulants.
Es una sort disposar d'un cap de llista que és historiador, perquè la seva mirada te tendència a fugir del focus en el moment present i fer-nos gaudir de millor perspectiva.
Per exemple, una de les propostes interessants, és que la UE limiti la solidaritat fiscal de les regions.
( .Ha recordat que quan ERC va parlar de limitar la solidaritat algú al Parlament ho va titllar de immoral, quart ERC va parlar de balances fiscals, algú ho va escarnir,a ra ningú ho discuteix. Jo ho recordo molt bé, era per el 2000, acabava de tornar d'una llarga estada al estranger i encara no coneixia a fons el mapa polític català. Aleshores vaig assistir a una conferència del Carles Colom a Sta. Perpètua on per primer vegada vaig sentir a parlar de la situació fiscal de Catalunya i em vaig començar a interessar per ERC.
Junqueres ha acabay el acte dirigint-se als militants que es troben confosos per la situació política actual, els hi ha demanat que considerin on era ERC fa 50, fa 20 , o fa 10 anys.
Jo també crec que no tenim dret a desmoralitzar-nos, potser perquè de formació soc biòloga, tinc assumit que els canvis reals no són ràpids. Encara que a vegades sembla que retrocedim,en realitat sempre estem avançant tot i la nostra percepció del moment..
Catalunya serà independent quan la majoria de la població catalana ho vulgui, la feina de convèncer és lenta i ha de se constant. Estic segura que s'hi arribarà.
Com també estic segura de que farem molt bon resultat.
( al a foto, tot conversant amb el Joan Tardà i el Marcel Coderch abans de l'acte)

Esquerra es disputa el segon eurodiputat amb el PP

Esquerra es disputa el segon eurodiputat amb el PP, segons el CIS: tu tries!
El Centre d'Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) ha fet pública una enquesta d’Intenció de vot a les europees del 7 de juny que situa la coalició encapçalada per Esquerra, l’Europa dels Pobles-Verds, al llindar dels dos eurodiputats. L'enquesta dóna als socialistes un 42,8% de la intenció de vot i un 42,2% als populars. Però els capricis de la la llei d'Hondt fan que el 23è escó dels populars pugui acabar caient a favor d'ERC. Junqueras obtindria l'escó amb el 3,6% dels vots; per tant, la seva número 2, Ana Miranda (BNG), es quedaria amb l'1,8% dels vots. El darrer escó popular, el del català Santiago Fisas, tindria un cost de l'1,834% dels vots, una diferència mínima respecte Miranda.

Anim, el escò de ERC pot canviar el color de Europa, a votar!!

Visca el Barça

Ja sé que es un diari polític, però es quasi impossible no barrejar Barça i política, no fa masses anys el Barça era el únic símbol de identitat amb el que el poble català es podia identificar públicament.
Encara avui, després de molts anys de "quasi-democràcia" som un poble espoliat i escarnit, per això les victòries del Barça sempre tenen un regust de quelcom més.
ara toca disfrutar,
Més

Sta. Perpètua, capital de l'art al carrer

Encara no ho és però ho podria ser.

• a la regidoria de joventut han organitzat tallers de grafitis

• han elaborat un mapa de murs dels edificis municipals on es poden fer grafitis.

• A la biblioteca hi ha una exposició de grafitis i per la ocasió s'han pintat les portes amb uns grafitis espectaculars.

• Avui des de la regidoria de Medi ambient hem organitzat un concurs de grafitis sobre contenidors de paper

• A les 10 del matí han començat a treballar 6 artistes prèviament seleccionats

• Els treballs han estat seguits amb especial atenció per els més joves.

.



















un dels guanyadors, al inici i al final





















>

Els veïns han anat passant per la urna per votar el contenidor que més els hi agradava i s'han repartit bosses per separar els residus.

un dels guanyadors, encara no acabat.

Hi ha hagut un empat, però qui hi realment ha guanyat és Sta. Perpètua.

• Hem millorat el nostra entorn, algú ha dit que en aquests contenidors és més agradable llençar-hi el paper.

• S'ha parlat de residus i de la importància de reciclar.
  

Tots hi guanyarem

La píndola de l'endemà

He llegit a la premsa que la píndola de l’endemà es podrà adquirir sense recepta.
Es la proposta que vaig fer al Congrés en una moció que vaig presentar com a portaveu de ERC a la comissió de Sanitat del Congrés.
Fa tres anys em vaig quedar sola, amb arguments en contra totalment inconsistents. Vaig presentar dades d’altres països europeus que demostraven la seguretat de la píndola, que no es detectava que se’n fes abús, vaig explicar que la eficàcia depenia de poder accedir a la píndola quant abans després del coit, que el fet que les situacions es donessin en caps de setmana requeria un accés fàcil i ràpid.
Que no és abortiva, actua abans de la implantació.
Inclòs vaig proposar un sistema per tal de que les noies que la prenguessin anessin després als serveis de control. Proposava de poder accedir a la subvenció de la Seguretat Social sempre que presentessin a posteriori la recepta del ginecòleg. Així hi havia un control i es podia recomanar altres mitjans anticonceptius més adients. De totes formes ja esta bé que hagin de pagar, la sub-venció només el presentava com un esquer per fer-les arribar al ginecòleg.
Al altra costat i han els milers i milers de embarassos en adolescents, que tot i estar informades, l’alcohol, la droga, la música, fan baixar la guàrdia i al final passa el que sembla que “ a mi no em passarà”. I ¿qui no ho ha fet? Que aixequin la ma les dones que en algun moment de la seva vida no es van deixar emportar. Si per desgràcia succeeix, perquè no emprar un mètode anticonceptiu, eficaç i evitar mals molt majors com un embaràs no desitjat?
Desgraciadament, hi van jugar dos motius en contra.
1- Que els diputats/des dels grans partits, no pensen, voten i duen el que es hi dicten.
2- a la comissió de sanitat hi han molts metges, que principalment vetllen per els seus interes-sos, un medicament sense recepta ho veuen com una amenaça a la seva corporació.
Han passat uns anys, finalment s’ha pres la decisió correcte, una vegada més el temps m’ha donat la raó.

100 anys d'estelada

 

Hem reunit un grup d'amics i hem aprofitat un dia magnífic de primavera per menjar botifarra ( com a bons catalans), escoltar una petita xerrada del Ernest Vilàs sobre la historia de La Estelada, recordar al Navarro i comentar la situació política local i nacional.

La Renda Bàsica Universal

Tot ciutadà o ciutadana tindria dret a una renda mínima per subsistir, la Renda Bàsica Universal
Va ser una de les propostes de ERC a la anterior legislatura, que no va prosperar, ara les coses estan canviant, la prestació d'atur es fa molt curta, un dia s'acaba i a més hi ha la massa d'autònoms sense cap protecció.
Un altra tema en el que no es va avançar, érem molt rics i no s'esperava que en pocs mesos ens enfrontarien a una gran massa de població que pot caure en la indigència
Joan Tardà ha aconseguit que fos aprovada la creació de la Subcomissió que ha d'estudiar la viabilitat de la renda bàsica.
És simplement un estudi, però és un pas endavant que no vam aconseguir a l’anterior legislatura per l’oposició del PSOE. La subcomissió estudiarà la viabilitat d’aquesta renda bàsica i els seus trams d’aplicació a través de la compareixença d'estudiosos i agents socials, amb la qual cosa, a més, possibilitarem traslladar el debat acadèmic a l'escenari polític.
 La Renda Bàsica Universal  pot resultar absolutament necessària, segons l’abast de la crisi, tant per generar liquiditat  com per generar ocupació (la renda permetria una major valentia a l’hora d'endegar experiències  d'auto ocupació). Així mateix, podria reduir la pobresa, que durant  tots els anys de bonança econòmica ha tendit fins i tot a incrementar-se, i contribuiria a aturar la consolidació de  l'exclusió social i la conformació d'una societat dual, previsibles si es mantenen els índexs de desocupació.
La única exèriència de Renda Bàsica que existeix es a Alaska, s'esta estudiant a Estats Units, Portugal, Holanda, Sud- Africa, Canadá, entre altres.

Avui ens ha deixat en Navarro, una gran persona.

En Josep Navarro, conegut com “en Navarro “ens ha deixat avui.

El Navarro va ser el fundador de la secció de ERC a Santa Perpètua i de moltes coses més que suposen molt per a la nostra comunitat com ara “Els amics de Santiga”.

Jo el vaig conèixer, fa ja uns anys, a una sala que feia de museu de les troballes del grup Pro Arqueologia de santa Perpetua, em van sorprendre els coneixements d'una persona que sabia que no li havia estat possible accedir a una universitat, em va agradar el seu tracta afable i proper.

Més endavant el vaig conèixer més i va anar creixent la meva admiració per aquest home.

Ha esta t una sort per el nostra poble de que una persona com el Navarro fos membre de la nostra comunitat, una persona amb afany constant de aprendre i de ensenyar.

Ens ha ensenyat què vol dir ser patriota, què vol dir estimar la Terra , la Historia comuna,.... no era persona de discursos, era una persona de fets, treball, d' esforç i d'amor.

Per ami va simbolitzar el projecte de ERC, integrador, i d'esquerres, de fermesa en els objectius i de no defallir davant els obstacles, amb humilitat segur de que el camí és el correcte i que només cal perseverar.

Gràcies Navarro.

Et robarem a faltar però no pateixis, continuarem el teu llegat.

Gràcies, Carod

Avui, fa dues hores Josep Lluis Carod-Rovira ha avalat públicament la candidatura de Joan Puigcercós.

Ha posat fi a un temps de neguits innecessaris, amb sensació de inestabilitat, precisament en uns moments que el país necessita que la gent que ens dediquem a la política activa estiguem pendents dels grans reptes socials a que ens enfrontem i no perdem energies en disputes internes.

Gracies Carod, perquè tot i sent un polític jove, en plenes facultats físiques e intel·lectuals, per el bé de ERC i del país has decidit avalar a en Puigcercós.

En Carod és un gran polític, potser el millor orador de la nostra epoca, que té la facultat de il·lusionar i fer somiar. Per això ha estat tant atacat, perquè a molts polítics mediocres els hi ha fet por. Ha entès el moment i ha fet que molta gent ens hàgim cregut que un altra país, una Catalunya lliure e independent encar és possible.

I ha entès que ara són altres moments, que ve una nova generació i que per sort a ERC tenim el relleu preparat. Tenir un tàndem ha de ser per sumar i no per restar.

Demà els militants d'ERC quant llegeixin les notícies segur que es reanimaran i tornaran amb forces renovades a treballar per el nostra gran projecte,una Catalunya lliure, potent i en la primera línia dels estats europeus.