DIJOUS 6 de Maig del 2004

Vaig ben d’hora al Congrés perquè em fa il·lusió prendre possessió del despaitg.

A les 10 hi ha constitució de comissions, vaig a la de Sanitat com que tot està pactat, em donen la papereta que haig de votar.

Els partits ja han pactat quines presidències tenen. Una presidència de comissió dóna feina, i et dóna dret a un xofer.

Els del PP han intentat a darrera hora fer alguna jugada bruta i al final han acabat perdent, no se n’adonen que ja no tenen majoria.

Al meu costat tinc la García-Valdecasas, em donc el gust d’ignorar-la olímpicament.

En Tardà ve de la comissió de la Constitució que estarà presidida per en Guerra!!, i és la única on el PP ha votat unànimament amb el PSOE, ens fa mala espina.

Torno al despatx i ja m’esperen visites.

Una dona colombiana que informa de la situació de les dones al seu País.

Una parella gallega que em dona un informe sobre la situació dels presos sero-positius.

I comença a arribar correu, invitacions, llibres, si contesto a tothom no faré res més.


Em porten l’ordenador, ara sí que ja puc començar a treballar, avui ja entraré els primers documents, em fa il·lusió, enlloc de tornar cap Barcelona em quedo a treballar.

Per la tarda de tornada faig amistat amb un periodista de La Vanguardia i la seva dona una presentadora d’Antena 3.

Com sempre la Ronda està embussada, escolto la ràdio i resulta que volen provocar una nova crisis de govern, aquest pas semblarà el govern de la “senyorita Pepis”, jugen brut.

Arribo a casa a 2 quarts de nou, encara tinc temps d’anar al “super”.