DIMECRES 12 de Maig del 2004

Plou i si plou vol dir que la Ronda està col·lapsada, tardo més d’una hora a arribar a l’aeroport, faig tard a l’avió. M’haig d’esperar al de les 9:45. Cal tenir-ho en compte en el futur, els dimecres hauré de matinar.

Coincideixo amb en Tardà. Sempre és agradable parlar amb ell. Està preocupat; A la comissió de la Constitució, tot el PP va votar a l’Alfonso Guerra, ens fa mala espina, a les altres comissions els del PP es van abstenir. A més en Trillo va estar fent elogis del Guerra.

En Jose ens ve a recollir a l’aeroport, oferim lloc a la diputada del PP de Blanes, n’Alicia Sánchez Camacho, resulta bastant simpàtica.

Arribo just per anar a la Comissió d’exteriors. Al entrar hi ha una pantalla amb la llista de les comissions i on s’ha d’anar.

No calia córrer, sóc la primera en arribar, després ve el president, en Duran, molt encarcarat, no sé perque si ell volia ser ministre d’exteriors, tot i així està molt satisfet.

Jo callo i escolto, avui es parla de la periodicitat, de com es pensa treballar... el portaveu del PP es queixa de que la passada legislatura no van fer viatges, es veu que només hi van anar els del ministeri, ell creu que hi han d’anar també els de la comissió. Sembla que venen a dir que no hi pressupost. Em costa de creure.

Al costat tinc la Begoña, li pregunto com s’ho fa avui que es constitueixen casi be totes les comissions, és una dona molt divertida.

Després tenim reunió de grup, estrenem la sala, bé es un dir. Quedem per fer reunió cada dimarts.

Comencem a repartir feina, hi han preguntes, interpel·lacions, mocions, prendre posició davant les mocions dels altres grups, un munt de decisions.

En Tardà ha de preparar una interpel·lació sobre la immigració. En Ramon ha de posicionar-se en front del PP sobre les ajudes a les oliveres.

Tothom fa preguntes a en Puigcercós.

Per la tarda, després d’un dinar ràpid, comença el ple. Molt interessat , segueixo totes les preguntes fins al final.

Quan s’acaba a les 8 del vespre, me’n vaig al despatx, tothom te feina. Em quedo fins les 10.

Després me’n vaig a donar un vol tota sola per primera vegada. M’arribo fins la Puerta del Sol, hi han les mateixes franquícies que a Barcelona, tot Europa és igual. Al final serà avorrit viatjar, totes les botigues són iguals, també hi ha un Pans & Company. Decideixo menjar una tapa de calamars que no em deixarà dormir.