En la negociació de l’Alto el Foc no hi figura el intercanvi de soldats, això que el Primer Ministre ho va prometre als pares. També s’ajorna el litigi sobre el terrenys de les Granges de Shebab, que Síria ha reconegut com part de territori libanès, Israel el va ocupar a la guerra de 1967 i el pretén annexionar definitivament. Per cert, la captura de dos soldats per Hezbal·la no es va fer en territori israelià, com encara es va repetint a la Premsa.
Ahir, mentre parlava amb un amic per telèfon sentia les sirenes a Haifa, va ser un dia dur pels israelians, a Beirut van arribar a caure 18 míssils per minut. Em va comunicar la mort del fill de David Grossman, aquest matí la Premsa ho ha confirmat. Es dur per un lluitador per la Pau haver d’entregar un fill a la guerra, encara que ell va estar a favor d’aquesta guerra en un principi, més tard quan va veure els efectes sobre la població civil va demanar la retirada. (David Grossman va publicar el llibre EL TEMPS GROC, ja abans de la primera intifada on ens va obrir els ulls al que estava passant en els camps de refugiats de Cisjordània i el que podria passar i efectivament va passar. L’esclat de la violència fins ara inestinguible.)
Hi ha un poema de Hanoch Levin de l’any 1970,titulat PARE ESTIMAT QUAN SIGUIS DAVANT LA MEVA TOMBA
No el pretenc traduir tot, però ve a dir:
Pare estimat quan estiguis davant la meva tomba, vell, cansat , no n’estiguis tan orgullós, no diguis de mi grans paraules, ….demanem perdó, pare.
Perdó haurien de demanar tots els que van decidir començar aquesta guerra, que no ha tornat els soldats a casa seva, que no ha debilitat Hezbal·la, ans el contrari.
Avui a la Premsa israeliana s’hi publiquen critiques, Iosi Beilin demana una Comissió d’investigació i ja es qüestiona la continuïtat de Ehud Olmert, per la ineficàcia de la operació.
El cap de logística del ZAHAL el comandant Avi Mizrahi ha donat permís als soldats per saquejar les botigues de comestibles del Líban, afegeix que com que es pensen quedar fins a l’hivern ja tindran temps d’arreglar el subministrament.
Israel tindrà que sacrificar encara moles dels seus fills per entendre que la solució no és militar, sinó la negociació i que Israel està en el mateix vaixell que el poble palestí, que el libanès, que el jordà… que l’Orient Pròxim sigui un espai de Pau i de Progrés, on la gent hi pugui formar una família en dignitat i els fills no s’hagin de preparar per la guerra sinó per els grans reptes medi ambientals que ens depara el futur pròxim.
Hanoch Levin, poeta, dramaturg, “la veu del desert” que com un profeta va veure el futur.A l’any 1982 va publicar un poema “BEIRUT EN FLAMES”, tradueixo el darrer vers:
Beirut en flames. Es crema Beirut..
Fes-ho tot cendres, per sempre.
Llença al foc la conciència i la llibertat.
Demà, podrien, ai las, florir de nou.
Han passat 24 anys.
**Recomano: article a EL PAIS ¿Es bueno Israel para los judíos?
NORMAN BIRNBAUM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada