Dia electoral

(imatge de l'estat actual d'un dels baris de Sarajevo)

Les eleccions son complicades, ja que són quatre i les llistes son obertes. S’han d’omplir 4 fulls, Hi han persones que tarden 30 minuts. La gent s’espera pacientment. Tot es produeix amb ordre i serietat. Les cues es fan en silenci i no hi han mostres d’impaciència. Ni quan acompanyem a la nostra intèrpret a votar al seu barri i passa davant de tothom.
El seu barri va ser un dels més castigats de Sarajevo, el seu pis va ser ocupat per un serbi que no se'n volia anar. Al final el van poder treure gràcies a una ordre per la que els policies que havien ocupat pisos si no els deixaven perdien la feina, es veu que no era l’únic. Aleshores el serbi volia que li paguessin per marxar, ja que havia fet reformes, (imaginar que et bombardegin la casa, te la ocupin i després et facin pagar les destrosses,) com que s’hi van negar es va endur tot el que va poder, fins i tot la porta.
Barcelona ha ajudat a reconstruir el barri però encara es veu molta destrossa.

(La bonica ciutat de Gorazde, a la dreta sota el pont, la pasarel·la que van construir per evitar els franctiradors)

(amb el bon alclade de Gorazde, que lluita per fer.ne una ciutat prospera i acollidora)

Hem anat a Gorazde, es una mena de illa en mig de la República Szrbka. Pel camí es fan canvis de policia,. Em comentaven que un dels problemes de Bòsnia és que des de Sérbia a través de la República Srzbka es fa tràfic de vaques malaltes i de dones russes per treballar en transaccions sexuals.
L’alcalde de Gorazdne intenta treballar i cooperar amb els pobles veïns servis i ho està fent bé.
Hem dinat junts i m’ha explicat els projectes que té de promoció turística i d’activació industrial. Els hi desitjo sort.

(la filla del Karadzik a Pale, entrevistant a l'embaixador espanyol)

De tornada em parat a Pale, un enclavament serbi,hi havia una periodista, la filla del buscat Karadzik, també és la presidenta de la Creu Roja. No li hem preguntat on era el seu pare.