a Quito, a 2800 m.Hem dedicat dos dies a escoltar als diferents partits polítics, als estaments del país i a moviments socials.
A Equador hi ha un règim presidencialista, però el Congrés pot fer fora el president sense gaires dificultats.
L’exèrcit té un gran protagonisme, és l’estament en qui més confia la ciutadania, per altra part la separació del poder judicial i executiu no està suficientment clara, això provoca la desconfiança .
El Congrés està molt desprestigiat, avui s’ha publicat una llistat de diputats i diputades amb acusacions de corrupció i que es tornen a presentar.
Es freqüent que diputats votin lleis segons interessos privats, jo els hi he dit que a Espanya passa el mateix, ara bé, es manté en secret, el que passa que la premsa espanyola és més dependent que a l’Equador. El problema és que a l’Equador, segons confessen els mateixos diputats ni es prenen la molèstia de llegir les lleis.
Dels candidats, el favorit és Rafel Correa, es presenta sense partit, i diu que vol dissoldre el Parlament i canviar la constitució. ¿Què passarà mentre, i quin nou ordre vol imposar? Ell no ha vingut a la reunió, ha enviat l’aspirant a vice-president i un grupet d’assessors. Tots molt excitats, han anunciat que són ells els que han demanat una missió d’observació electoral perquè temen el frau. Insisteixen que el frau es pot produir quan es bolquin les dades al ordenador, si el software està manipulat. Insisteixen que s’ha de fer una auditoria.
L’altra candidat amb més possibilitats és l’Alvaro Novoa, tampoc ha vingut, he vist les fotos de campanya, és molt curiós, s’agenolla a resar i reparteix cadires de rodes en els mítings. Un populista en tota regla, vaja. Sembla que recull els vots entre la gent més pobra i menys preparada.
La única dona , és del PSC, no el de Catalunya, sinó el partit social demòcrata, el dels rics. Sembla una “barbi”, no crec que la dona equatoriana s’identifiqui molt amb ella.
Han estat dos dies molt intensos però apassionants.
Una ONG del País Valencià pròxima a IU, han muntat un “sidral”, volien que nosaltres exigíssim una auditoria. Jo, la veritat m’ha semblat una actitud colonialista, arriben quatre espanyols i es posen a dir que els equatorians no saben fer eleccions, m’hi he oposat a risc de que els ong’s m’assassinin per l’esquena. La Begoña també ha coincidit amb mi, la Fatima dubtava però també ha optat per la prudència.
Segurament degut a que els catalans coneixem la supèrbia espanyola, que quan vaig per Sud-Amèrica, entenc coses que als espanyols se’ls hi escapen, per exemple que és natural que hi hagi un ressentiment cap Espanya. Als espanyols els hi costa d’entendre, tan fa que siguin de dretes o que es creguin d’esquerres.
A Equador hi ha un règim presidencialista, però el Congrés pot fer fora el president sense gaires dificultats.
L’exèrcit té un gran protagonisme, és l’estament en qui més confia la ciutadania, per altra part la separació del poder judicial i executiu no està suficientment clara, això provoca la desconfiança .
El Congrés està molt desprestigiat, avui s’ha publicat una llistat de diputats i diputades amb acusacions de corrupció i que es tornen a presentar.
Es freqüent que diputats votin lleis segons interessos privats, jo els hi he dit que a Espanya passa el mateix, ara bé, es manté en secret, el que passa que la premsa espanyola és més dependent que a l’Equador. El problema és que a l’Equador, segons confessen els mateixos diputats ni es prenen la molèstia de llegir les lleis.
Dels candidats, el favorit és Rafel Correa, es presenta sense partit, i diu que vol dissoldre el Parlament i canviar la constitució. ¿Què passarà mentre, i quin nou ordre vol imposar? Ell no ha vingut a la reunió, ha enviat l’aspirant a vice-president i un grupet d’assessors. Tots molt excitats, han anunciat que són ells els que han demanat una missió d’observació electoral perquè temen el frau. Insisteixen que el frau es pot produir quan es bolquin les dades al ordenador, si el software està manipulat. Insisteixen que s’ha de fer una auditoria.
L’altra candidat amb més possibilitats és l’Alvaro Novoa, tampoc ha vingut, he vist les fotos de campanya, és molt curiós, s’agenolla a resar i reparteix cadires de rodes en els mítings. Un populista en tota regla, vaja. Sembla que recull els vots entre la gent més pobra i menys preparada.
La única dona , és del PSC, no el de Catalunya, sinó el partit social demòcrata, el dels rics. Sembla una “barbi”, no crec que la dona equatoriana s’identifiqui molt amb ella.
Han estat dos dies molt intensos però apassionants.
Una ONG del País Valencià pròxima a IU, han muntat un “sidral”, volien que nosaltres exigíssim una auditoria. Jo, la veritat m’ha semblat una actitud colonialista, arriben quatre espanyols i es posen a dir que els equatorians no saben fer eleccions, m’hi he oposat a risc de que els ong’s m’assassinin per l’esquena. La Begoña també ha coincidit amb mi, la Fatima dubtava però també ha optat per la prudència.
Segurament degut a que els catalans coneixem la supèrbia espanyola, que quan vaig per Sud-Amèrica, entenc coses que als espanyols se’ls hi escapen, per exemple que és natural que hi hagi un ressentiment cap Espanya. Als espanyols els hi costa d’entendre, tan fa que siguin de dretes o que es creguin d’esquerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada