Els matins del Palau

Avui he tornat a una matinal del Palau, no de concerts, com acostumava a anar-hi quan era estudiant, (eren més econòmics).
Si hi ha un lloc de Barcelona, que me’l senti més especialment meu , és el Palau de la Musica.
Les estones que he passat al Palau són insubstituïbles, he estat a varis auditoris fantàstics, a Catalunya, a Euskadi, a Espanya, a Tel Aviv, a Nova York, a Edimburgh, a Budapest, però cap l’he trobat tan especial. Suposo que ho fa la seva arquitectura que et fa sentir molt a prop dels músics i l’esplendor que li dona a tots els actes, però un esplendor allunyat de la fastuositat “imperial” que cerquen molts auditoris, on s’intenta minimitzar al espectador. Al Palau és al contrari, el públic se sent part de l’espectacle i es comunica amb els artistes de manera que en resulten vetllades inoblidables.
Aquesta matinal també serà inoblidable.
El míting de final de campanya ha estat vibrant, amb moments molt emocionants, en Josep-Lluis Carod-Rovira, ha demostrat una vegada més les seves dots d’orador, en Pere Vigo ha fet molt bon discurs, en Puigcercós ha estat directe e irònic com ja hi estem acostumats, però el que m’ha emocionat ha estat la unió de la gent en la afirmació del projecte d’ERC cap un catalanisme nou, o hi cap tothom, en la voluntat de construir i transformar aquest país que en diem Catalunya, en la afirmació de la perseverança en la nostra idea de ser dones i homes plenament lliures, amb el dret a decidir quin país volem. Ha estat un crit unànime.
Quan vaig tornat a Catalunya, i vaig començar a estudiar el mapa polític, no em podia identificar amb cap projecte que renunciés a la independència de Catalunya. Només quedava ERC, era la època de la Rahola i el Colom, però en feia angúnia que derivés cap a postulats etnicistes i excloents. Vaig decidir que no em podia quedar a fora, havia d’entrar-hi i des de dins influir perquè derivés cap un procés d’alliberament, obert, integrador, del que tothom se’n podés sentir part, els que hem nascut aquí i els que no.
Avui, he vist que no em vaig equivocar.
Anem bé.