(les plaques no són dels veïns del edifici, son dels veïns que hi van morir)
Compartim la “resaca” electoral amb el redactor de diari “Slobodna Bosna”, l’ambaixador espanyol entra molt content dient que són els millors resultats, perquè ha guanyat la presidència musulmana el Haris Silajdzik, que es proclama multietnic.
Els periodistes que ens acompanyen no estan yan contents, al contrari són molt pessimistes. El discurs de Silajdzik en campanya per la reunificació ha creat anticossos a la república autònoma dels serbis i han accentuat la seva posició per el referèndum i la escissió. Els croats també s’han enrocat.
Haris també s’oposa a la reforma de la Constitució, per el que no creuen que els país avanci i per tantpot ser que es compliqui la entrada a la UE.
El bri d’esperança és la pujada del partit socialista, gràcies al vot jove, i d’altres petits partits multiétnics també de gent jove.
Avui pràcticament no hi han matrimonis mixtes, Bosnia està clarament divida, ara bé la gent jove no vol sentir parlar del passat i vol mirar cap el futur, i somia en un país com abans de la guerra, un Sarjevo multiétnic, on quan arribaba Nadal felicitaven als amics cristians i quan arribava la Pasqua ortodoxa felicitaven als ortodoxos, per la Pasqua jueva als jueus i pel Ramadan als musulmans. ¿no es la imatge de la Europa ideal?
Els periodistes que ens acompanyen no estan yan contents, al contrari són molt pessimistes. El discurs de Silajdzik en campanya per la reunificació ha creat anticossos a la república autònoma dels serbis i han accentuat la seva posició per el referèndum i la escissió. Els croats també s’han enrocat.
Haris també s’oposa a la reforma de la Constitució, per el que no creuen que els país avanci i per tantpot ser que es compliqui la entrada a la UE.
El bri d’esperança és la pujada del partit socialista, gràcies al vot jove, i d’altres petits partits multiétnics també de gent jove.
Avui pràcticament no hi han matrimonis mixtes, Bosnia està clarament divida, ara bé la gent jove no vol sentir parlar del passat i vol mirar cap el futur, i somia en un país com abans de la guerra, un Sarjevo multiétnic, on quan arribaba Nadal felicitaven als amics cristians i quan arribava la Pasqua ortodoxa felicitaven als ortodoxos, per la Pasqua jueva als jueus i pel Ramadan als musulmans. ¿no es la imatge de la Europa ideal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada