L’exemple del que no ha de ser la política

La política es l’activitat per la que ens ocupem de les coses públiques, del bé comú, així ho veig jo , la realitat es que moltes vegades, la política consisteix en “ a veure quant de poder tinc i com el conservo”. Aquesta és la política que hem patit a Catalunya, i és mereixen una consideració especialment CiU per lo bé que ho han fet i ho han sabut vendre, gràcies també als xecs que van repartint entre els mitjans de comunicació, tot sigui dit.
Avui s’ha aprovat una de les lleis més importants de la legislatura, sinò la més important. La llei de l’autonomia personal.
Es reconeix el dret a que quan una persona no pot ser autònoma, l’Estat se’n faci solidari. Fins ara era una caritat, quant hi havien diners se’n donaven, si no n’hi havia t’aguantaves. No cal dir que es repartien a criteri del qui manava, que a Catalunya, CiU ho feia a discreció dels Ajuntaments a on manava, l’Anna Simó es va trobar sense cap planificació ni tan sols un mapa de les necessitats socials de Catalunya, es treballava sobre la marxa, quan algú demanava si era dels “seus” rebia sinó s'esperava.
Aquesta Llei reconeix el treball de les persones cuidadores, principalment dones que han de deixar la feina per tenir cura d’ un parent discapacitat, ara cotitzaran a la Seguretat Social i tindran un sou.
La importància d’aquesta Llei es tan com la Llei de Sanitat que va fer el malaurat Ernest Lluch.
Del nostre grup l’ha negociada el Joan Tardà, amb tot el ímpetu que li es característic, li ha dedicat moltes hores i ha fet que les “esquerres” vagin unides en aquest tema cabdal de la legislatura.
El més trist és el paper que ha fet CiU en les mans de Duran i Lleida.
Aquí va el sainet, que no he escrit jo però el subscric.

"El Dioni de la Franja ha estat víctima de la seva pròpia estratègia i a l’equip de campanya d’Artur Mas no s’ha paït gens bé perquè ho han interpretat com una nova maniobra del líder unionista per entorpir el camí de Mas cap a la presidència de la Generalitat. Ens expliquem. Els fets es remunten al passat 12 de juny, en la darrera setmana de campanya pel referèndum de l’Estatut i al bell mig de l'acarnissament contra Esquerra Republicana per dir NO a l’Estatut de la Moncloa.Aquell dilluns el diputat convergent Carles Campuzano -patriota de solvència contrastada, tot sigui dit- va desplaçar-se fins a Madrid per signar un principi d’acord amb el Ministeri de Treball i Afers socials pel qual CiU donava el seu suport a la Llei d’atenció a la dependència que universalitzarà l’atenció a la gent gran i totes les persones amb algun tipus de minusvalia. Segons els experts, es tracta de la llei de major recorregut social des de la universalització de la Sanitat. Abans d’aquest frustrat acostament de CiU a la llei, aquesta ja venia negociada amb Esquerra, Inicitiava i el Departament de Benestar i Família de la Generalitat que encara estava llavors en mans dels republicans.Però cap a les 11 de la nit d’aquell 12 de juny, quan Campuzano anava a donar el Sí definitiu, el portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va posar una condició: que l’endemà el Ministre Caldera i ell es feien una foto per escenificar el principi d’acord. Caldera, considerat un dels ministres més d’esquerres del gabinet de Zapatero, va dir que si Duran volia foto la tindria però al seu costat hi serien els negociadors d’Esquerra Republicana i Iniciativa. El líder de la democràcia cristiana del sud d'Europa occidental va muntar en còlera i li va dir a crits via telefònica a Caldera que ell no es feia una foto amb els diputats Joan Tardà (ERC) i Carme Garcia (ICV) segons expliquen al mateix ministeri i tal i com van publicar els dos diaris de major difusió a Catalunya, El Periódico i La Vanguardia. L’enrabiada va ser tal que l’endemà, la mateixa llei a què anaven a dir que sí, la van titllar de ‘regressiva i invasora de competències de la Generalitat’ i van anunciar la seva esmena a la totalitat. Un gran exercici de coherència, si senyor.Duran i Convergència Democràtica van pensar que hi hauria ocasió més endavant per sumar-se a la llei si trobaven l'excusa per vendre que havien aconseguit incorporar alguna novetat -que no vol dir millora- al text legislatiu. Però han anat passant els mesos i davant la imminència de les eleccions catalanes, CiU va optar finalment per tensar la corda i anar fins al final en contra d’aquesta llei. De fet però els mateixos diputats convergents al Parlament espanyol reconeixen en privat que no comptaven amb que tothom anés donant suport a la llei: el Bloc Nacionalista Gallec, Eusko Alkartasuna o Coalició Canària també han entrat, un fet que ha desmuntat l’argumentació convergent que la llei va en contra de les competències de les autonomies. Només el PNB –i per motius diferents als de CiU- s’ha mantingut contrari a la llei. Fins i tot el PP va haver de reconèixer que la norma suposa un fort avenç en quant a drets dels ciutadans i va retirar la seva oposició al text.La setmana passada, en veure perduda la batalla i que CiU es quedaria aïlada, el comitè de campanya va encarregar al diputat Carles Campuzano que obrís una via de contacte amb el PSOE i el ministeri per tal d’escenificar un aterratge de CiU a la llei. Aquestes gestions no van ser comunicades a Duran que se’n va assabentar a través del PSOE i a cinc mil quilòmetres de distància, mentre portava a terme un dels seus habituals tours diplomàtics -en representació de què o de qui ningú ho sap- per l’Amèrica llatina. L’encabronament va anar a més i Duran va ordenar als diputats unionistes a Madrid -Sànchez Llibre, Guinart i Pere Grau- que estiguessin a l’aguait i avortessin qualsevol operació d’apropament a la llei.La tensió ha anat a més perquè després de tot el que han dit contra la llei, ara no poden donar-hi un suport gratuït i a CDC són conscients que és fatal pels seus interessos electorals quedar-se com a única opositora a la llei estrella de la legislatura que es calcula que beneficiarà més de 300.000 catalans. De moment, Madí ja ha deixat de distribuir un argumentari contrari a la llei que va fer córrer la setmana passada entre els opinadors i radiopredicadors més acèrrims a Convergència. Avui mateix a l’Avui -on si no- un integrant de segona fila de la brunete mediàtica convergent, Jordi Graupera i Garcia-Milà, reprodueix en un article la pràctica totalitat de l’argumentari repartit pel cap de campanya d’Artur Mas que s’ha entestat en titllar la llei de ‘LOAPA social’."

Tot plegat molt trist, això no és fer política, i Catalunya es mereix un altra cosa
!Que no tornin!