Dia mundial sense tabac

Una de les lleis més importants en les que he treballat ha estat la Llei del Tabac, considero que la meva feina va ser decisiva i el temps m’ha donat la raó.
El primer punt que em vaig mantenir ferma va ser la prohibició de fumar en les llocs de treball, aquí hi van haver moltes pressions dels sindicats, recolzats per IU, els liberals CiU i PNV en principi també ho veien bé, no cal dir que el PP va quan veu majoria alternativa s’apunta sistemàticament a fer caure la postura del Ministeri.
La meva posició ferma a favor de la postura del Ministeri va fer que al final no es fumés en els llocs de treball, es va pronosticar que seria un desastre que la gent es posaria histèrica, que s’havien de donar permisos de temps per fumar. Al final no ha passat res d’això i tothom reconeix que s’ha guanyat qualitat de vida, tret de que en alguns casos algú fumi d’amagat, però ja son casos aïllats i no perjudiquen als altres que era el que ens proposàvem.
Un punt on no vaig poder fer prevaler el meu criteri va ser la de no permetre fumar en les bars de menys de 100 m. Vaig dir que era un greuge per els treballadors, la Ministra ho reconeix i ara ha dit que es pensaran mesures per minimitzar l’impacte en les treballadors, i un greuge per els demés de100 m. Que han de crear àrees per a fumadors.
Hagués estat més senzill que a l’interior no es fuma i prou. A Irlanda i a Itàlia és així i que jo sàpiga no ha passa tres, sí, que es molt més agradable prendre un cafè.

Visita del President del Congrés Nacional del Kurdistan

A Catalunya son dies agitats però al món continuen passant coses.
Avui he rebut a Alî Yîgît, president del Congrés nacional del Kurdistan a l’exili.
No cal que recordi que la situació del Kurdistan es una de les injustícies més grans creada per els occidentals.
Els kurds que m’ha n vingut a veure son del Kurdistan inclòs a Turquia. S’apropen eleccions i Turquia ha de fer veure a Europa que son democràtiques, per això a empresonat a cents de líders, el mínim per entrar al Parlament turc que una formació política necessita es el 10%, això fa que sigui molt difícil per un partit kurd tenir representació, ha desplaçat un fort contingent armat al Kurdistan i han indicis de que han enverinat a Abdullah Öcalan.
Tots els grups polítics els han rebut, excepte el PSOE.
No volen molestar als turcs.
Mentre continuí la situació dels kurds a Turquia, mentre no es garanteixin unes eleccions democràtiques, Turquia no pot entrar a la Unió Europea i que consti que sóc una ferma partidària de que entri.