Aniversari a Cardona

Avui, dia del meu aniversari l’he celebrat a Cardona parlant de l’Estatut.
Érem un grup a la plaça, al aire lliure, amb un vent fresquet. Més tard ha sortit la lluna.
Potser perquè era el meu aniversari, i subconscientment he estat tot el dia fent balanç, i segurament perquè la majoria dels que m’escoltaven eren joves, que he començat a descarregar contra la meva generació, la del 68.
Quan es veu a venir que la majoria votaran a favor d’aquest Estatut que no solament ens nega com a nació sinó que ens nega els drets col·lectius i els drets històrics, i ho votaran amb els ulls clucs tot dient que son “d’esquerres”, m’he anat escalfant, m’he sentit avergonyida de pertànyer a una generació que ha deixat passar la oportunitat de construir un país lliure i avançat. S’ha dedicat a les seves cosetes i amb aquest Estatut enterraran per molts anys les aspiracions d’altres generacions que sí van lluitar, Catalunya ha quedat endormiscada, i si s’aprova aquest Estatut, anirem baixant per la pendent, definitivament serem una Comunitat Autònoma més, una nacionalitat més, espanyola i no de les més pròsperes.
¿on són els meus companys d’universitat que volem la independència, segurament hauran acabat de “ecopijos”, bevent cava i calçant menorquines a l’estiu.