La dependència del quart poder

Ja no cal parlar del poder dels mitjans de comunicació, especialment de les cadenes de TV i grans diaris, tothom sap qui els controla, i els interessos que defensen,
ERC no tenim influència en cap mitjà i no cal dir que paguem un preu.
Recordo ahir quan La Vanguardia un titular presentava a Montilla com candidat del PSC a la Generalitat i a la pàgina següent un altra titular deia que Maragall sospesava tornar-se a presentar.
Si els mateixos titular s’haguessin referit a ERC, per exemple Carod i Puigcercós, el titular hagués estat crisi a ERC, no en tinc cap dubte, ara “La Vanguardia” ja es guardarà prou de criticar el partit que governa, amb això no ha canviat gens de quan es deia “La Vanguardia Española”.
Ja ho tenim assumit, però en aquest campanya sobre el Referèndum, el buit practicat per els mitjans es tan clamorós que ja no posa en dubte sinó que confirma la dependència del quart poder.
A nivell dels mitjans locals ja és patètic, no em refereixo solament als de titularitat municipal , com els de la meva població (Santa Perpètua , ICV) on en dos anys que porto de diputada, mai m’han demanat declaracions ni molt menys m’han entrevistat. També en els privats, tret de honroses excepcions com Línia Vallés, la dependència de les subvencions ha esborrat la llibertat de premsa.
Avui ha vingut un periodista del Diari de Sabadell a entrevistar-me sobre l’Estatut, m’ha sorprès i m’ha alegrat, només que el periodista avergonyit m’ha demanat disculpes perquè la entrevista es publicarà el 19 de juny!!! L’endemà del referèndum, per deferència a ell he fet la entrevista.
Trist, molt trist.