No són de fiar

Avui s’ha votat la Llei del Medicament, ha estat el tram final ,un cop retornada per el Senat amb les esmenes introduïdes a la cambra alta.
A la cambra alta la correlació de forces és diferent a favor de les dretes, però al Congrés es poden configurar forces diferents i la majoria d’esmenes introduïdes s’acaben rebutjant.
En aquesta Llei, CiU ha fet un paper ben galdós. Aquí al Congrés anava a empassar-se unes modificacions legals que deixaven a la indústria farmacèutica catalana amb unes perspectives ben galdoses. Quan van veure que jo presentava esmena a la totalitat s’hi van afegir, després van escenificar una negociació amb el PSOE, per acabarà votant en contra de les seves pròpies esmenes. Durant el tràmit del Senat, han anat donant esperances als podòlegs i enfermeria de que recolzarien les seves reclamacions, en el Senat ho van fer, (perquè no té massa valor) però en el Congrés els han deixat penjats.
Al vespre, tornant de Madrid vaig a Sant Quirze del Vallés per assabentar-me que CiU ha traït el pacte amb ERC i no han respectat l’acord de traspassar l’alcaldia i a Viladecavalls el mateix, després de dos anys de feina conjunta al equip de govern, deixen a Erc a la oposició.
No cal ni recordar el 21 de gener del 2006, que passarà a la història com el dia de la ignomínia.
Realment aquesta gent no són de fiar