A munt i avall

Ahir vaig anar a dormir tard i he hagut de matinar per anar a Madrid. Hi havia Comissió Mixta de al Unió Europea al Senat. És una comissió que no m’atreia gens però a mida que vaig dominant el tema resulta interessant, ha comparegut el secretari d’Estat d’Afers Europeus per exposar la postura d’Espanya davant la reunió que hi haurà demà del Consell Europeu.
En aquestes compareixences, primer parla el compareixent, després cada grup diu el que pensa i desprès et respon.
Jo he plantejat que no entenia postura del govern de forçar l’aprovació del Tractat europeu per la Constitució quan uns països hi estan en contra. Ara volen demanar un altra any de reflexió. Que vagin reflexionant.
Després es torna a parlar de l’Estratègia de Lisboa, on hi havien propostes molt interessants, potser seria hora de posar-les en marxa i deixar de parlar.
Els francesos no volen que Turquia entri a la Unió i molt menys ampliar cap altres països, he exposat que a priori no es pot tancar la porta i la ampliació és una garantia de pau.
També una altra vegada em parlat del problema migratori, ara es fera una vigilància conjunta, varis països europeus enviaran mitjans per vigilar les costes de Canàries, clar que he anomenat que si no s’anivella la diferencia de renda amb Àfrica, continuaran venint. També he protestat per les vigilàncies sistemàtiques a la frontera francesa, ¿estem a Shengen o no? No m’ha contestat s’ha fet l’orni, pateixo per la núvia del meu fill que no l’aturin a la frontera.
I després corrents he tornat a Catalunya, m’esperaven a Castellbell per parlar de l’enredada de l’Estatut. Mai m’havia fixat en que Castellbell, en efecte té un castell. Gràcies a la campanya faig país. Quan ja tornava em truquen que vagi a la penjada de cartells. Hi he anat, afortunadament ja no hi eren.
He arribat a casa a temps de veure com perdia Polònia