A Madrid hi ha cada dia una conferència o una taula rodona o una festa, cada setmana m’arriben diverses invitacions, si no tingués altra feina cada dia estaria ocupada. Normalment no hi vaig, però avui he fet una excepció, m’han convidat a la festa de l’orgull transsexual, el motiu la acceptació a tràmit de la Llei que permetrà canviar el sexe del DNI sense passar cirurgía. No és un canvi menor. El fet de que el sexe del DNI no coincideixi amb l’aparent, provoca que sigui molt difícil per la majoria de transsexuals accedir a un lloc de treball. Dolorosa és la situació dels mes joves, acaben deixant els estudis i moltes vegades rebutjats per els seus propis pares.
Abans de la festa, a un bar molt conegut de Madrid, El Museo de Chicote, m’he reunit amb representants de diverses associacions de transsexuals, m’ha informat de les seva situació i de com s’hauria de millorar l’avantprojecte de Llei, ha vingut Roger, de Barcelona, ja un antic conegut, i la Kim d’Andalusia que m’ha impressionat profundament. Hem acabat parlant de sexe, ¿què es realment el sexe? ¿Hi hauria de constar el sexe al DNI? ?què diferència realment un home d’una dona?
Continuarem en contacte.
divendres, de juny 30
dijous, de juny 29
No són de fiar
Avui s’ha votat la Llei del Medicament, ha estat el tram final ,un cop retornada per el Senat amb les esmenes introduïdes a la cambra alta.
A la cambra alta la correlació de forces és diferent a favor de les dretes, però al Congrés es poden configurar forces diferents i la majoria d’esmenes introduïdes s’acaben rebutjant.
En aquesta Llei, CiU ha fet un paper ben galdós. Aquí al Congrés anava a empassar-se unes modificacions legals que deixaven a la indústria farmacèutica catalana amb unes perspectives ben galdoses. Quan van veure que jo presentava esmena a la totalitat s’hi van afegir, després van escenificar una negociació amb el PSOE, per acabarà votant en contra de les seves pròpies esmenes. Durant el tràmit del Senat, han anat donant esperances als podòlegs i enfermeria de que recolzarien les seves reclamacions, en el Senat ho van fer, (perquè no té massa valor) però en el Congrés els han deixat penjats.
Al vespre, tornant de Madrid vaig a Sant Quirze del Vallés per assabentar-me que CiU ha traït el pacte amb ERC i no han respectat l’acord de traspassar l’alcaldia i a Viladecavalls el mateix, després de dos anys de feina conjunta al equip de govern, deixen a Erc a la oposició.
No cal ni recordar el 21 de gener del 2006, que passarà a la història com el dia de la ignomínia.
Realment aquesta gent no són de fiar
A la cambra alta la correlació de forces és diferent a favor de les dretes, però al Congrés es poden configurar forces diferents i la majoria d’esmenes introduïdes s’acaben rebutjant.
En aquesta Llei, CiU ha fet un paper ben galdós. Aquí al Congrés anava a empassar-se unes modificacions legals que deixaven a la indústria farmacèutica catalana amb unes perspectives ben galdoses. Quan van veure que jo presentava esmena a la totalitat s’hi van afegir, després van escenificar una negociació amb el PSOE, per acabarà votant en contra de les seves pròpies esmenes. Durant el tràmit del Senat, han anat donant esperances als podòlegs i enfermeria de que recolzarien les seves reclamacions, en el Senat ho van fer, (perquè no té massa valor) però en el Congrés els han deixat penjats.
Al vespre, tornant de Madrid vaig a Sant Quirze del Vallés per assabentar-me que CiU ha traït el pacte amb ERC i no han respectat l’acord de traspassar l’alcaldia i a Viladecavalls el mateix, després de dos anys de feina conjunta al equip de govern, deixen a Erc a la oposició.
No cal ni recordar el 21 de gener del 2006, que passarà a la història com el dia de la ignomínia.
Realment aquesta gent no són de fiar
dimarts, de juny 27
Anorèxia
Avui s’ha aprovat una Proposició no de Llei que vaig presentar per prevenir la anorèxia.
Qui conegui un cas sabrà que no és un problema menor, totes i tos en tenim la culpa, valorem en excés els cossos estilitzats i després passa el que passa.
En la comissió de Sanitat s’ ha aprovat que es reglamenti un patró de talles a nivell europeu, perquè no passi que segons la firma facis una 40 o una 46.
D’alguna manera es demana una regulació de la publicitat, perquè no s’exposin models massa primes i que els farmacèutics vigilin més a l’hora de vendre laxants i diürètics,
I sobretot que s’augmentin les unitats d’atenció als joves i la detecció precoç a les escoles.
El que “emprenya” és l’actitud del PSOE, sempre que presentem una iniciativa l’esmenen completament i després no es mouen ni un centímetre, és l’arrogància dels partits majoritaris el que és patètic és el seguidisme d’altres(IC). Se’ls “cruspiran amb patates”.
Qui conegui un cas sabrà que no és un problema menor, totes i tos en tenim la culpa, valorem en excés els cossos estilitzats i després passa el que passa.
En la comissió de Sanitat s’ ha aprovat que es reglamenti un patró de talles a nivell europeu, perquè no passi que segons la firma facis una 40 o una 46.
D’alguna manera es demana una regulació de la publicitat, perquè no s’exposin models massa primes i que els farmacèutics vigilin més a l’hora de vendre laxants i diürètics,
I sobretot que s’augmentin les unitats d’atenció als joves i la detecció precoç a les escoles.
El que “emprenya” és l’actitud del PSOE, sempre que presentem una iniciativa l’esmenen completament i després no es mouen ni un centímetre, és l’arrogància dels partits majoritaris el que és patètic és el seguidisme d’altres(IC). Se’ls “cruspiran amb patates”.
dilluns, de juny 26
¿Encara som a Shengen?
Els meus fills estan estudiant a Amsterdam, la capital internacional dels estudiants, això em fa estar en contacte amb una població internacional flotant que va d’un lloc a l’altre, no fa gaire em va cridar l’atenció la nota d’alarma que circula entre la població estudiant sobre els controls policíacs de l’Estat Espanyol. Succeeix que hi han estudiants que decideixen venir a passar vacances a Barcelona i a vegades, ja se sap, els hi ha caducat el visat. Ells creuen que són a Shengen i que es poden moure lliurament, ja que teòricament no hi han fronteres,
Un noi coreà que si li havia acabat el visat i estava esperant la renovació se li va ocórrer venir de vacances a Barcelona i ha acabat expulsat cap a Corea.
Arrel d’això vaig fer unes preguntes per escrit al govern espanyol i per sorpresa meva s’han publicat en un diari de Girona.
El grup parlamentari d´ERC al Congrés dels Diputats va presentar ahir al registre de la Cambra Baixa una bateria de preguntes en què reclama explicacions pels motius pels quals els immigrants sense papers que intenten accedir a la Península pel pas fronterer de la Jonquera són retornats sense assistència jurídica.L´escrit de la diputada d´Esquerra Republicana Catalana (ERC), Rosa Maria Bonàs i Pahisa assenyala que en el que va d´any un total de 83.409 estrangers que intentaven entrar a l´estat per les fronteres de França i Portugal van ser retornats sense que se´s donés l´oportunitat de posar-se en contacte amb un representant legal.És per aquest motiu que demana al Govern espanyol si pensa aplicar la legislació espanyola d´estrangeria que els dóna dret a la tutela judicial efectiva independentment de quin sigui la situació legal en què es troben. Dret a una tutela judicialTambé pregunta a l´executiu de Zapatero si pensa respectar la sentència del Tribunal Constitucional «que determina que l´estranger o immigrant que es troba sotmès a un poder públic espanyol, encara que no hagi entrat a l’estat té dret a una tutela judicial efectiva», i si «la pràctica de controls sistemàtics de persones en les fronteres interiors de la UE suposa que l’estat espanyol ha suspès el tractat de Schengen».
A vegades part de la nostra feina no passa desapercebuda.
Un noi coreà que si li havia acabat el visat i estava esperant la renovació se li va ocórrer venir de vacances a Barcelona i ha acabat expulsat cap a Corea.
Arrel d’això vaig fer unes preguntes per escrit al govern espanyol i per sorpresa meva s’han publicat en un diari de Girona.
El grup parlamentari d´ERC al Congrés dels Diputats va presentar ahir al registre de la Cambra Baixa una bateria de preguntes en què reclama explicacions pels motius pels quals els immigrants sense papers que intenten accedir a la Península pel pas fronterer de la Jonquera són retornats sense assistència jurídica.L´escrit de la diputada d´Esquerra Republicana Catalana (ERC), Rosa Maria Bonàs i Pahisa assenyala que en el que va d´any un total de 83.409 estrangers que intentaven entrar a l´estat per les fronteres de França i Portugal van ser retornats sense que se´s donés l´oportunitat de posar-se en contacte amb un representant legal.És per aquest motiu que demana al Govern espanyol si pensa aplicar la legislació espanyola d´estrangeria que els dóna dret a la tutela judicial efectiva independentment de quin sigui la situació legal en què es troben. Dret a una tutela judicialTambé pregunta a l´executiu de Zapatero si pensa respectar la sentència del Tribunal Constitucional «que determina que l´estranger o immigrant que es troba sotmès a un poder públic espanyol, encara que no hagi entrat a l’estat té dret a una tutela judicial efectiva», i si «la pràctica de controls sistemàtics de persones en les fronteres interiors de la UE suposa que l’estat espanyol ha suspès el tractat de Schengen».
A vegades part de la nostra feina no passa desapercebuda.
dijous, de juny 22
Els nous equilibris parlamentaris
El Ple està pràcticament buit però els temes que s’estan debatent són apassionants, els drets d’autor, hi ha hagut una guerra entre les televisions i la Societat dels drets d’autor i que els metges puguin contribuir a la Mútua i no al seguretat social,
Son lleis que tornen del Senat, on han sofert modificacions. Ara els socialistes només parlen amb CiU, i a darrera hora si veuen que perden alguna votació venent corrents cap Erc.
Està sent cada vegada més interessant aquesta legislatura, però no crec que s’esgoti, això no s’aguantarà massa.
Quan el Zapatero arregli lo d’ETA convocarà eleccions, si pot serà abans de les municipals, ¿algú vol fer apostes?
...... tarda
Arriba al Congrés la Llei de la Dependència, té raó el ministre Caldera, és una llei important.
Estic escoltant al portaveu de CiU, es posiciona en contra de la llei, per diversos motius molt contundents, la veritat és que Duran i Lleida estava disposat a aprovar-la amb la condició de que ERC no formés part de la “foto”.
El Ministre no es va atrevir perquè el Joan Tardà feia mesos que estava anant al ministeri per consensuar la llei. Resultat CiU vota en contra.
Son lleis que tornen del Senat, on han sofert modificacions. Ara els socialistes només parlen amb CiU, i a darrera hora si veuen que perden alguna votació venent corrents cap Erc.
Està sent cada vegada més interessant aquesta legislatura, però no crec que s’esgoti, això no s’aguantarà massa.
Quan el Zapatero arregli lo d’ETA convocarà eleccions, si pot serà abans de les municipals, ¿algú vol fer apostes?
...... tarda
Arriba al Congrés la Llei de la Dependència, té raó el ministre Caldera, és una llei important.
Estic escoltant al portaveu de CiU, es posiciona en contra de la llei, per diversos motius molt contundents, la veritat és que Duran i Lleida estava disposat a aprovar-la amb la condició de que ERC no formés part de la “foto”.
El Ministre no es va atrevir perquè el Joan Tardà feia mesos que estava anant al ministeri per consensuar la llei. Resultat CiU vota en contra.
El Circ del PP
Avui la sessió de control ha començat a les 8 del vespre, perquè abans ha comparegut el Zapatero per explicar el que es va decidir al Consell Europeu, que ja ho sabiem, i a més ja s’havia debatut a la comissió de la Unió Europea, així durant 4 hores s’ha donat voltes a un tema de sobres comentat. Així és el Congrés.
Dons a les vuit començava pròpiament el Ple, amb una sessió de control que em creia anodina i avorrida, però a les 10 de la nit ha començat la bronca.
El PP tindria que quedar-se per sempre a la oposició, i ho haurien de transmetre en directe, tindria més audiència que el “Gran Hermano”,el meu marit es queixa de que no l’acompanyo al teatre, és que em passo moltes hores i al circ, i cap “show” es pot comparar amb el que passa aquí.
Veure a aquest “opuspijos” gesticulant, cridant, no té preu. La Dolors Nadal, la millor demagoga, avui s’ha superat, ha cridat que el Montilla s’ha embutxacat 1000 milions d’euros!!!, i veure el Zaplana, fent cara d’indignat,(no li sortia massa bé, se'l veia forçat) i la “modosita” Tormo aixecant-se de la cadira, en fi, estem distrets.
Dons a les vuit començava pròpiament el Ple, amb una sessió de control que em creia anodina i avorrida, però a les 10 de la nit ha començat la bronca.
El PP tindria que quedar-se per sempre a la oposició, i ho haurien de transmetre en directe, tindria més audiència que el “Gran Hermano”,el meu marit es queixa de que no l’acompanyo al teatre, és que em passo moltes hores i al circ, i cap “show” es pot comparar amb el que passa aquí.
Veure a aquest “opuspijos” gesticulant, cridant, no té preu. La Dolors Nadal, la millor demagoga, avui s’ha superat, ha cridat que el Montilla s’ha embutxacat 1000 milions d’euros!!!, i veure el Zaplana, fent cara d’indignat,(no li sortia massa bé, se'l veia forçat) i la “modosita” Tormo aixecant-se de la cadira, en fi, estem distrets.
dimarts, de juny 20
Després de l'Estatut
La vida continua.
Debat estabilitat pressupostaria.
CiU a favor, Sánchez Lliure diu que amb el nou Estatut no haurem de patir, Catalunya tindrà inversions i tot anirà bé.
Ens abstenim perquè el govern central amaga el dèficit sota el superàvit de la Seguretat Social (què passarà amb les pensions?, els Ajuntaments queden maltractats, el govern central exigirà dèficit zero per el 2008. el que es impossible.
NO S’HA COMPENSAT EL DÈFICIT FISCAL dels Països Catalans, per això ens abstenim, l’acord és millor que el de l’Aznar però no n’hi ha prou.
....
Defenso esmenes a una moció de l’Herrera sobre temes mediambientals, suficientment imprecisa perquè no vulgui dir res i es pugui “vendre” a la Premsa.
Aconsegueixo afegir que es comenci un debat al Congrés sobre El Llibre Blanc de la Energia i de pas, li faig esment que no val demanar al Ministeri de Medi Ambient que faci el que li toca a la Conselleria.
A Catalunya no s’ha fet la avaluació ambiental estratègica del Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya, i li toca a la seva Conselleria, que està incomplint la Llei, pel que sembla és més fàcil vestir una camisa verda que ser ecologista des del govern.
....
Una diputada gallega socialista encara em volia convèncer que ens hem equivocat votant NO a un Estatut tant magnífic, al final li he preguntat, ¿T’has llegit l’Estatut?
No, clar.
Debat estabilitat pressupostaria.
CiU a favor, Sánchez Lliure diu que amb el nou Estatut no haurem de patir, Catalunya tindrà inversions i tot anirà bé.
Ens abstenim perquè el govern central amaga el dèficit sota el superàvit de la Seguretat Social (què passarà amb les pensions?, els Ajuntaments queden maltractats, el govern central exigirà dèficit zero per el 2008. el que es impossible.
NO S’HA COMPENSAT EL DÈFICIT FISCAL dels Països Catalans, per això ens abstenim, l’acord és millor que el de l’Aznar però no n’hi ha prou.
....
Defenso esmenes a una moció de l’Herrera sobre temes mediambientals, suficientment imprecisa perquè no vulgui dir res i es pugui “vendre” a la Premsa.
Aconsegueixo afegir que es comenci un debat al Congrés sobre El Llibre Blanc de la Energia i de pas, li faig esment que no val demanar al Ministeri de Medi Ambient que faci el que li toca a la Conselleria.
A Catalunya no s’ha fet la avaluació ambiental estratègica del Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya, i li toca a la seva Conselleria, que està incomplint la Llei, pel que sembla és més fàcil vestir una camisa verda que ser ecologista des del govern.
....
Una diputada gallega socialista encara em volia convèncer que ens hem equivocat votant NO a un Estatut tant magnífic, al final li he preguntat, ¿T’has llegit l’Estatut?
No, clar.
diumenge, de juny 18
Exageracions o Mentides
He llegit al EL PUNT un article de Emili Teixidor, sobre les exageracions expressades per polítics, especialment far menció com no, dels polítics del Partit Popular. Em sembla molt bé, com tot el que escriu l’Emili Teixidor, però en el mateix diari a contraportada i recalcat en groc, hi ha un article del Manuel Cuyàs on diu sense embuts que els dirigents d’ERC han deixat sol a en Carod durant la campanya. Curiosament a la foto al darrera del Carod s’hi veu en Joan Ridao (dirigent d’ERC i pare de L’Estatut del Parlament).
¿Per què aquest periodista diu que s’ha deixat sòl en Carod?, tots els càrrecs electes i ex-electes d’ERC hem estat fent el màxim d’actes que ens ha permès l’agenda ( per compensar el boicot als arguments al No) i en cap acte en Carod va “estar sol”. ¿Per què en fa notícia? ¿no serà allò de repetir i repetir fins que tothom s’ho cregui? ¿D’on treu que a ERC hi ha un pla per substituir-lo? ¿Perquè dóna a entendre allò de que a ERC hi ha mal rotllo?
¿No serà que no han tingut arguments per defensar l’Estatut de La Moncloa i ara toca eliminar l’emissari?
Les diferències que hi han a ERC entre els dirigents són les que hi han d’haver en qualsevol partit on hi hagi debat i democràcia interna i no crec que n’hi hagin més que a altres.
¿Ens trobem davant un cas d’ exageració?
Si ens fixem en la foto, veiem que s’enfoca a Carod i la seva dona i es deixa desenfocat al Ridao , així el lector es fixa només en el Carod i la seva dona.
El límit de la exageració a la mentida és molt tènue i la gran majoria dels/les periodistes s’el salten.
La gent sí que el veu, i no s’enganyin, la mala llet es veu d’una hora lluny i la mala llet contra Erc es pot rebotar en contra, que vagin en compte.
Ja he votat NO.
¿Per què aquest periodista diu que s’ha deixat sòl en Carod?, tots els càrrecs electes i ex-electes d’ERC hem estat fent el màxim d’actes que ens ha permès l’agenda ( per compensar el boicot als arguments al No) i en cap acte en Carod va “estar sol”. ¿Per què en fa notícia? ¿no serà allò de repetir i repetir fins que tothom s’ho cregui? ¿D’on treu que a ERC hi ha un pla per substituir-lo? ¿Perquè dóna a entendre allò de que a ERC hi ha mal rotllo?
¿No serà que no han tingut arguments per defensar l’Estatut de La Moncloa i ara toca eliminar l’emissari?
Les diferències que hi han a ERC entre els dirigents són les que hi han d’haver en qualsevol partit on hi hagi debat i democràcia interna i no crec que n’hi hagin més que a altres.
¿Ens trobem davant un cas d’ exageració?
Si ens fixem en la foto, veiem que s’enfoca a Carod i la seva dona i es deixa desenfocat al Ridao , així el lector es fixa només en el Carod i la seva dona.El límit de la exageració a la mentida és molt tènue i la gran majoria dels/les periodistes s’el salten.
La gent sí que el veu, i no s’enganyin, la mala llet es veu d’una hora lluny i la mala llet contra Erc es pot rebotar en contra, que vagin en compte.
Ja he votat NO.
dissabte, de juny 17
ARMENIS
El ser polític comporta està exposat contínuament a crítiques, és impossible fer mai les coses a gust de tothom, de fet ho tinc assumit i procuro aprendre de les crítiques, però a vegades també rebo agraïments , com aquests parell de e-mails que m’han enviat dos armenis agraint la presentació d’una Proposició No de Llei sobre el genocidi armeni.
Distinguida Señora,
Estoy muy conmovido.
La agradezco mucho en nombre de todos los descendientes de las victimas del genocidio armenio.
Usted honra la memoria de las victimas.
Espero que su proposicion de ley sea aprobada.
I aquest altra
…..
Hola,soy uno de los más de 50.000 armenios que viven en España y
Cataluña.He leído la noticia de que ERC y usted ha presentado un poryecto de ley que insta al Congreso de los Diputados a reconocer el Genocidio Armenio perpetrado por los turcos a finales del s.XIX y comienzos del s.XX.Este primer Genocidio del s.XX se llevó la vida de mas de 1.500.000 armenios y otros muchos millones de huidos y deportados.
Le escribo para dar todo mi apoyo y en nombre de todos los armenios residentes aquí,ya que llevamos 90 años pidiendo justicia,reconocimiento y condena,diseminados por todo el mundo para poder conservar nuestras tradiciones,nuestra identidad nacional y sobre todo nuestras raíces y culturas.
Realmente es difícil de entender cómo muchos países de Europa ya han reconocido el Genocidio Armenio y España aún no.La cifra de armenios crece muy rapido sobre todo en Madrid,Cataluña y Valencia.
Los armenios de España y Cataluña junto a ERC tenemos que presionar al Gobierno de PSOE para que este proyecto se haga realidad y así evitar que nunca más haya genocidios y persecuciones en el mundo.Un saludo cordial.
El cert és que no tenia ni idea de quants armenis podien viure al Estat.
L'Ararat, simbol nacional d'Armenia.
Distinguida Señora,
Estoy muy conmovido.
La agradezco mucho en nombre de todos los descendientes de las victimas del genocidio armenio.
Usted honra la memoria de las victimas.
Espero que su proposicion de ley sea aprobada.
I aquest altra
…..
Hola,soy uno de los más de 50.000 armenios que viven en España y
Cataluña.He leído la noticia de que ERC y usted ha presentado un poryecto de ley que insta al Congreso de los Diputados a reconocer el Genocidio Armenio perpetrado por los turcos a finales del s.XIX y comienzos del s.XX.Este primer Genocidio del s.XX se llevó la vida de mas de 1.500.000 armenios y otros muchos millones de huidos y deportados.
Le escribo para dar todo mi apoyo y en nombre de todos los armenios residentes aquí,ya que llevamos 90 años pidiendo justicia,reconocimiento y condena,diseminados por todo el mundo para poder conservar nuestras tradiciones,nuestra identidad nacional y sobre todo nuestras raíces y culturas.
Realmente es difícil de entender cómo muchos países de Europa ya han reconocido el Genocidio Armenio y España aún no.La cifra de armenios crece muy rapido sobre todo en Madrid,Cataluña y Valencia.
Los armenios de España y Cataluña junto a ERC tenemos que presionar al Gobierno de PSOE para que este proyecto se haga realidad y así evitar que nunca más haya genocidios y persecuciones en el mundo.Un saludo cordial.
El cert és que no tenia ni idea de quants armenis podien viure al Estat.
L'Ararat, simbol nacional d'Armenia.
divendres, de juny 16
ZOOM
A vegades tinc la sensació que em moc com el zoo del “Googel’s Map”, dimarts a La Llagosta parlant del desdoblament de la via del tren. L’endemà al Senat discutint l’ampliació d’Europa, per la nit a Castellbell , dels gossos abandonats,(ja ha començat l’època),l’endemà per el mercat de Santa Perpètua, de l’Estatut, clar i avui a la Taula catalana per la Pau, amb membres de diferents ONG’s hem parlat de la situació a Colòmbia.
Per la nit a La Garriga, parlant de Catalunya i el futur que ens espera amb aquesta desgràcia d’Estatut.
A la foto, la Marisa i la Rosa explicant l’Estatut camí del Mercat.
Per la nit a La Garriga, parlant de Catalunya i el futur que ens espera amb aquesta desgràcia d’Estatut.
A la foto, la Marisa i la Rosa explicant l’Estatut camí del Mercat.
dimecres, de juny 14
A munt i avall
Ahir vaig anar a dormir tard i he hagut de matinar per anar a Madrid. Hi havia Comissió Mixta de al Unió Europea al Senat. És una comissió que no m’atreia gens però a mida que vaig dominant el tema resulta interessant, ha comparegut el secretari d’Estat d’Afers Europeus per exposar la postura d’Espanya davant la reunió que hi haurà demà del Consell Europeu.
En aquestes compareixences, primer parla el compareixent, després cada grup diu el que pensa i desprès et respon.
Jo he plantejat que no entenia postura del govern de forçar l’aprovació del Tractat europeu per la Constitució quan uns països hi estan en contra. Ara volen demanar un altra any de reflexió. Que vagin reflexionant.
Després es torna a parlar de l’Estratègia de Lisboa, on hi havien propostes molt interessants, potser seria hora de posar-les en marxa i deixar de parlar.
Els francesos no volen que Turquia entri a la Unió i molt menys ampliar cap altres països, he exposat que a priori no es pot tancar la porta i la ampliació és una garantia de pau.
També una altra vegada em parlat del problema migratori, ara es fera una vigilància conjunta, varis països europeus enviaran mitjans per vigilar les costes de Canàries, clar que he anomenat que si no s’anivella la diferencia de renda amb Àfrica, continuaran venint. També he protestat per les vigilàncies sistemàtiques a la frontera francesa, ¿estem a Shengen o no? No m’ha contestat s’ha fet l’orni, pateixo per la núvia del meu fill que no l’aturin a la frontera.
I després corrents he tornat a Catalunya, m’esperaven a Castellbell per parlar de l’enredada de l’Estatut. Mai m’havia fixat en que Castellbell, en efecte té un castell. Gràcies a la campanya faig país. Quan ja tornava em truquen que vagi a la penjada de cartells. Hi he anat, afortunadament ja no hi eren.
He arribat a casa a temps de veure com perdia Polònia
En aquestes compareixences, primer parla el compareixent, després cada grup diu el que pensa i desprès et respon.
Jo he plantejat que no entenia postura del govern de forçar l’aprovació del Tractat europeu per la Constitució quan uns països hi estan en contra. Ara volen demanar un altra any de reflexió. Que vagin reflexionant.
Després es torna a parlar de l’Estratègia de Lisboa, on hi havien propostes molt interessants, potser seria hora de posar-les en marxa i deixar de parlar.
Els francesos no volen que Turquia entri a la Unió i molt menys ampliar cap altres països, he exposat que a priori no es pot tancar la porta i la ampliació és una garantia de pau.
També una altra vegada em parlat del problema migratori, ara es fera una vigilància conjunta, varis països europeus enviaran mitjans per vigilar les costes de Canàries, clar que he anomenat que si no s’anivella la diferencia de renda amb Àfrica, continuaran venint. També he protestat per les vigilàncies sistemàtiques a la frontera francesa, ¿estem a Shengen o no? No m’ha contestat s’ha fet l’orni, pateixo per la núvia del meu fill que no l’aturin a la frontera.
I després corrents he tornat a Catalunya, m’esperaven a Castellbell per parlar de l’enredada de l’Estatut. Mai m’havia fixat en que Castellbell, en efecte té un castell. Gràcies a la campanya faig país. Quan ja tornava em truquen que vagi a la penjada de cartells. Hi he anat, afortunadament ja no hi eren.
He arribat a casa a temps de veure com perdia Polònia
dimarts, de juny 13
Taules rodones
Avui al mig dia he participat en una taula rodona organitzada per la empresa Fundamed. Sovint arriben invitacions al Congrés per participar en taules rodones i altres “eventos”, a Madrid hi són molt aficionats. Normalment dic que no, però com que era a Barcelona i sobre Associacions de Pacients vaig pensar que potser era millor anar-hi. Hi participava també el Jordi Xuclà (CiU) i la Mercedes Roldós (PP) “la simpàtica”. Ha estat una enredada, ens han utilitzat.
Abans he aprofitat per atendre a un metge que m’ha demanat la seva ajuda, Es un metge israelià que té problemes amb els papers. Miraré què puc fer, però un diputat/da no té massa influència, a altres països sí, la figura de membre del Parlament inspira molt respecte, a Catalunya no gens, a Espanya una mica més.
Per la nit he tingut la satisfacció de ser convidada a la inauguració oficial de la secció local d’ERC a La Llagosta, el poble veí. És una gent jove i molt interessant, també a Santa Perpetua va creixent el nombre de militantsAnem bé
Abans he aprofitat per atendre a un metge que m’ha demanat la seva ajuda, Es un metge israelià que té problemes amb els papers. Miraré què puc fer, però un diputat/da no té massa influència, a altres països sí, la figura de membre del Parlament inspira molt respecte, a Catalunya no gens, a Espanya una mica més.
Per la nit he tingut la satisfacció de ser convidada a la inauguració oficial de la secció local d’ERC a La Llagosta, el poble veí. És una gent jove i molt interessant, també a Santa Perpetua va creixent el nombre de militantsAnem bé
dilluns, de juny 12
Els dubtes d’ERC
Ahir al debat televisiu, el moment estrella de l’Artur Mas, va ser quant va intentar ridiculitzar a Carod-Rovira, tot acusant-lo de canviar la seva posició respecte a l’Estatut.
Sí, Sr. Mas, ERC va impulsar un nou Estatut, quan CiU feia l’ impossible perquè no sortís, ERC va rebaixar les seves pretensions per arribar a un consens, ERC va sortir de la foto final amb Maragall perquè vostè estès satisfet i no posés més pals a les rodes..
Quan es va començar a pactar a Madrid, ERC va insistir que tots els 4 partits tenien que seure junts a la taula.
Després de la seva foto amb Zapatero, quan es va conèixer el nou Estatut de La Moncloa, ICV en veient que el PSC s’ ho empassava, no va dubtar gaires hores a adherir-se, no fos que les cadires perillessin.
A ERC no ens podíem creure que allò fos tot, que CiU, els gran negociadors, haguessin pactat aquell estatutet.
Però vàrem esperar, vàrem esperar a veure si es complien, potser aquesta vegada, les afirmacions del PSOE de que hi havia marge, quan s’havia pactat a instància de CiU que de cap manera es permetria cap més millora, si la demanda procedia d’ERC.
Alguns ja vàrem entendre que el tema estava tancat, davant de la difícil situació de votar No a una Estatut que havia sortit d’ERC, varen començar a sortir veus dins del partit demanat el vot nul. Altres apostaven definitivament per el NO i d’altres no volien votar el mateix que el PP.
Sí Sr. Mas, a ERC hi ha pluralitat, a ERC és permet el debat, a Erc es permet el dubte.
Els feixistes i els comunistes no tenen dubtes, segueixen els líders amb els ulls clucs i sempre tenen raó.
A ERC ens enorgullim de que formem un partit democràtic, on s’admeten els dubtes, els debats i les discussions, i més en un tema tant transcendental per Catalunya com és una reforma de l’Estatut.
Sí senyor Mas, perquè a ERC hem pensat en Catalunya i no en e les cadires hem optat per la posició més difícil d’explicar, la que segur porta les de perdre en un referèndum, la que pot costar un preu electoral, perquè el nostra projecte és a llarg plaç i no s’acaba amb unes conselleries, sinó en una Catalunya lliure.
La llibertat comença en votar el que és coherent, el que coincideix amb el teu pensament independentment de les pressions, vinguin d’on vinguin.
Sí, Sr. Mas, ERC va impulsar un nou Estatut, quan CiU feia l’ impossible perquè no sortís, ERC va rebaixar les seves pretensions per arribar a un consens, ERC va sortir de la foto final amb Maragall perquè vostè estès satisfet i no posés més pals a les rodes..
Quan es va començar a pactar a Madrid, ERC va insistir que tots els 4 partits tenien que seure junts a la taula.
Després de la seva foto amb Zapatero, quan es va conèixer el nou Estatut de La Moncloa, ICV en veient que el PSC s’ ho empassava, no va dubtar gaires hores a adherir-se, no fos que les cadires perillessin.
A ERC no ens podíem creure que allò fos tot, que CiU, els gran negociadors, haguessin pactat aquell estatutet.
Però vàrem esperar, vàrem esperar a veure si es complien, potser aquesta vegada, les afirmacions del PSOE de que hi havia marge, quan s’havia pactat a instància de CiU que de cap manera es permetria cap més millora, si la demanda procedia d’ERC.
Alguns ja vàrem entendre que el tema estava tancat, davant de la difícil situació de votar No a una Estatut que havia sortit d’ERC, varen començar a sortir veus dins del partit demanat el vot nul. Altres apostaven definitivament per el NO i d’altres no volien votar el mateix que el PP.
Sí Sr. Mas, a ERC hi ha pluralitat, a ERC és permet el debat, a Erc es permet el dubte.
Els feixistes i els comunistes no tenen dubtes, segueixen els líders amb els ulls clucs i sempre tenen raó.
A ERC ens enorgullim de que formem un partit democràtic, on s’admeten els dubtes, els debats i les discussions, i més en un tema tant transcendental per Catalunya com és una reforma de l’Estatut.
Sí senyor Mas, perquè a ERC hem pensat en Catalunya i no en e les cadires hem optat per la posició més difícil d’explicar, la que segur porta les de perdre en un referèndum, la que pot costar un preu electoral, perquè el nostra projecte és a llarg plaç i no s’acaba amb unes conselleries, sinó en una Catalunya lliure.
La llibertat comença en votar el que és coherent, el que coincideix amb el teu pensament independentment de les pressions, vinguin d’on vinguin.
divendres, de juny 9
¿comentaris?
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris, el problema és que no tindria temps de respondre, de fet la meva adreça està disponible
rm.bonas@diputada.congreso.es
Pel vespre he anat a fer un acte a Benissanet, l'Estatut de la Moncloa ens deixa l'Ebre desprotegit, ja veurem quan tinguin majoria quant tardaran els socialistes a enviar aigua cap a Castellò.
dijous, de juny 8
Aniversari a Cardona
Avui, dia del meu aniversari l’he celebrat a Cardona parlant de l’Estatut.
Érem un grup a la plaça, al aire lliure, amb un vent fresquet. Més tard ha sortit la lluna.
Potser perquè era el meu aniversari, i subconscientment he estat tot el dia fent balanç, i segurament perquè la majoria dels que m’escoltaven eren joves, que he començat a descarregar contra la meva generació, la del 68.
Quan es veu a venir que la majoria votaran a favor d’aquest Estatut que no solament ens nega com a nació sinó que ens nega els drets col·lectius i els drets històrics, i ho votaran amb els ulls clucs tot dient que son “d’esquerres”, m’he anat escalfant, m’he sentit avergonyida de pertànyer a una generació que ha deixat passar la oportunitat de construir un país lliure i avançat. S’ha dedicat a les seves cosetes i amb aquest Estatut enterraran per molts anys les aspiracions d’altres generacions que sí van lluitar, Catalunya ha quedat endormiscada, i si s’aprova aquest Estatut, anirem baixant per la pendent, definitivament serem una Comunitat Autònoma més, una nacionalitat més, espanyola i no de les més pròsperes.
¿on són els meus companys d’universitat que volem la independència, segurament hauran acabat de “ecopijos”, bevent cava i calçant menorquines a l’estiu.
Érem un grup a la plaça, al aire lliure, amb un vent fresquet. Més tard ha sortit la lluna.
Potser perquè era el meu aniversari, i subconscientment he estat tot el dia fent balanç, i segurament perquè la majoria dels que m’escoltaven eren joves, que he començat a descarregar contra la meva generació, la del 68.
Quan es veu a venir que la majoria votaran a favor d’aquest Estatut que no solament ens nega com a nació sinó que ens nega els drets col·lectius i els drets històrics, i ho votaran amb els ulls clucs tot dient que son “d’esquerres”, m’he anat escalfant, m’he sentit avergonyida de pertànyer a una generació que ha deixat passar la oportunitat de construir un país lliure i avançat. S’ha dedicat a les seves cosetes i amb aquest Estatut enterraran per molts anys les aspiracions d’altres generacions que sí van lluitar, Catalunya ha quedat endormiscada, i si s’aprova aquest Estatut, anirem baixant per la pendent, definitivament serem una Comunitat Autònoma més, una nacionalitat més, espanyola i no de les més pròsperes.
¿on són els meus companys d’universitat que volem la independència, segurament hauran acabat de “ecopijos”, bevent cava i calçant menorquines a l’estiu.
dimecres, de juny 7
La dependència del quart poder
Ja no cal parlar del poder dels mitjans de comunicació, especialment de les cadenes de TV i grans diaris, tothom sap qui els controla, i els interessos que defensen,
ERC no tenim influència en cap mitjà i no cal dir que paguem un preu.
Recordo ahir quan La Vanguardia un titular presentava a Montilla com candidat del PSC a la Generalitat i a la pàgina següent un altra titular deia que Maragall sospesava tornar-se a presentar.
Si els mateixos titular s’haguessin referit a ERC, per exemple Carod i Puigcercós, el titular hagués estat crisi a ERC, no en tinc cap dubte, ara “La Vanguardia” ja es guardarà prou de criticar el partit que governa, amb això no ha canviat gens de quan es deia “La Vanguardia Española”.
Ja ho tenim assumit, però en aquest campanya sobre el Referèndum, el buit practicat per els mitjans es tan clamorós que ja no posa en dubte sinó que confirma la dependència del quart poder.
A nivell dels mitjans locals ja és patètic, no em refereixo solament als de titularitat municipal , com els de la meva població (Santa Perpètua , ICV) on en dos anys que porto de diputada, mai m’han demanat declaracions ni molt menys m’han entrevistat. També en els privats, tret de honroses excepcions com Línia Vallés, la dependència de les subvencions ha esborrat la llibertat de premsa.
Avui ha vingut un periodista del Diari de Sabadell a entrevistar-me sobre l’Estatut, m’ha sorprès i m’ha alegrat, només que el periodista avergonyit m’ha demanat disculpes perquè la entrevista es publicarà el 19 de juny!!! L’endemà del referèndum, per deferència a ell he fet la entrevista.
Trist, molt trist.
ERC no tenim influència en cap mitjà i no cal dir que paguem un preu.
Recordo ahir quan La Vanguardia un titular presentava a Montilla com candidat del PSC a la Generalitat i a la pàgina següent un altra titular deia que Maragall sospesava tornar-se a presentar.
Si els mateixos titular s’haguessin referit a ERC, per exemple Carod i Puigcercós, el titular hagués estat crisi a ERC, no en tinc cap dubte, ara “La Vanguardia” ja es guardarà prou de criticar el partit que governa, amb això no ha canviat gens de quan es deia “La Vanguardia Española”.
Ja ho tenim assumit, però en aquest campanya sobre el Referèndum, el buit practicat per els mitjans es tan clamorós que ja no posa en dubte sinó que confirma la dependència del quart poder.
A nivell dels mitjans locals ja és patètic, no em refereixo solament als de titularitat municipal , com els de la meva població (Santa Perpètua , ICV) on en dos anys que porto de diputada, mai m’han demanat declaracions ni molt menys m’han entrevistat. També en els privats, tret de honroses excepcions com Línia Vallés, la dependència de les subvencions ha esborrat la llibertat de premsa.
Avui ha vingut un periodista del Diari de Sabadell a entrevistar-me sobre l’Estatut, m’ha sorprès i m’ha alegrat, només que el periodista avergonyit m’ha demanat disculpes perquè la entrevista es publicarà el 19 de juny!!! L’endemà del referèndum, per deferència a ell he fet la entrevista.
Trist, molt trist.
dilluns, de juny 5
Dia mundial del medi ambient
Fa 25 anys alguns científics van predir el canvi climàtic, fins ara no se’ls han pres en serio, ara ja no és pot negar i potser ja hem arribat tard.
L’estiu passat la pobra gent de Nova Orleans en van patir les conseqüències, però a l’Àfrica ja fa anys que la gent l’està patint, el desert avança any rea any.. A la península Ibérica, fa anys que es detecta també l’avenç del desert, però no s’ha n’ha fet massa cas, ans el contrari s’ha continuat amb les pràctiques d’agricultura intensiva, s’ha continuat cremant els boscos i s’ha incentivat el malbaratament de l’Energia i de l’aigua.
Avui he anant a un acte sobre el canvi climàtic, curiós, la Ministra Narbona m’ha dit que és més ben valorada entre els militants d’Erc que entre els del PSOE.
Després m’han convidat a dinar uns empresaris d’Andalusia, hem acabat parlant també d’Energia, i és interessant constatar que hi ha un acord en que cal canviar el model energètic, sembla que finalment s’accepta el missatge, la Energia és finita, la Terra està malalta. Potser ja no hi som a temps d’invertir el procés, al menys el podem suavitzar.. El Ministeri endega una campanya informativa,¿ i a Catalunya?
L’estiu passat la pobra gent de Nova Orleans en van patir les conseqüències, però a l’Àfrica ja fa anys que la gent l’està patint, el desert avança any rea any.. A la península Ibérica, fa anys que es detecta també l’avenç del desert, però no s’ha n’ha fet massa cas, ans el contrari s’ha continuat amb les pràctiques d’agricultura intensiva, s’ha continuat cremant els boscos i s’ha incentivat el malbaratament de l’Energia i de l’aigua.
Avui he anant a un acte sobre el canvi climàtic, curiós, la Ministra Narbona m’ha dit que és més ben valorada entre els militants d’Erc que entre els del PSOE.
Després m’han convidat a dinar uns empresaris d’Andalusia, hem acabat parlant també d’Energia, i és interessant constatar que hi ha un acord en que cal canviar el model energètic, sembla que finalment s’accepta el missatge, la Energia és finita, la Terra està malalta. Potser ja no hi som a temps d’invertir el procés, al menys el podem suavitzar.. El Ministeri endega una campanya informativa,¿ i a Catalunya?
diumenge, de juny 4
Visca la desinformació
Fa uns dies em vaig dedicar a comparar article per article l’estatut del 30 de setembre i el de La Moncloa, vaig anar marcant en blau tot el que s’havia suprimit.
La pàgina més blava és la del finançament, on la retallada em va deixar sense alè.
Dons bé, avui llegeixo un article al diari El PUNT d’un escriptor, Jordi Cabré, no confondre amb el magnífic Jaume Cabré autor de Senyoria entre altres.
Aquest senyor Jordi Cabré no sé si s’ha llegit l’Estatut de La Moncloa perquè sembla que parli encara del de 30 de Setembre,
Parla d’un model sense la LOFCA, de l’establiment de la bilateralitat, d’una única administració tributaria, i diu que els ciutadans de Catalunya ens quedarem el 51% DE L’IRPF i de l’IVA i el 58% dels impostos especials.
Em costa de creure que algú que escriu en un diari, se suposa amb la finalitat de informar, pugui ser tan frívol per no ser malpensada, aquest senyor no s’ha pres la molèstia de llegir l’Estatut de La Moncloa, no s’ha enterat de que l’Estatut Mas-Zapatero introdueix la LOFCA com a principi rector dels sistema, que desapareix la bilateralitat i desapareix la primacia de l’Estatut sobre la legislació estatal.
Es suprimeix la capacitat normativa i la responsabilitat fiscal sobre tots els impostos per part de la Generalitat.
La competència que hi avia sobre els impostos suportats a Catalunya es redueix als tributs propis de la Generalitat i als cedits parcialment.
No hi haurà una agencia tributaria única, sinó TRES!!!
Te raó quan diu que rebrem el 50 % de la IRPF, de l’IVA i el 58% dels impostos especials, el que no sap el senyor Jordi Cabré (escriptor) o no ho vol dir és que l’Estat ho “anivellarà” amb el fons de suficiència, tal com va dir el Secretari d’Estat d’Hisenda “El total va a ser el mismo”
I el Sr. Jordi Cabré (escriptor) ens recomana que ho acceptem com un gran avenç. No Sr.Cabré, ja n’hi ha prou de cornuts i pagar el beure.
A alguns encara ens queda dignitat.
La pàgina més blava és la del finançament, on la retallada em va deixar sense alè.
Dons bé, avui llegeixo un article al diari El PUNT d’un escriptor, Jordi Cabré, no confondre amb el magnífic Jaume Cabré autor de Senyoria entre altres.
Aquest senyor Jordi Cabré no sé si s’ha llegit l’Estatut de La Moncloa perquè sembla que parli encara del de 30 de Setembre,
Parla d’un model sense la LOFCA, de l’establiment de la bilateralitat, d’una única administració tributaria, i diu que els ciutadans de Catalunya ens quedarem el 51% DE L’IRPF i de l’IVA i el 58% dels impostos especials.
Em costa de creure que algú que escriu en un diari, se suposa amb la finalitat de informar, pugui ser tan frívol per no ser malpensada, aquest senyor no s’ha pres la molèstia de llegir l’Estatut de La Moncloa, no s’ha enterat de que l’Estatut Mas-Zapatero introdueix la LOFCA com a principi rector dels sistema, que desapareix la bilateralitat i desapareix la primacia de l’Estatut sobre la legislació estatal.
Es suprimeix la capacitat normativa i la responsabilitat fiscal sobre tots els impostos per part de la Generalitat.
La competència que hi avia sobre els impostos suportats a Catalunya es redueix als tributs propis de la Generalitat i als cedits parcialment.
No hi haurà una agencia tributaria única, sinó TRES!!!
Te raó quan diu que rebrem el 50 % de la IRPF, de l’IVA i el 58% dels impostos especials, el que no sap el senyor Jordi Cabré (escriptor) o no ho vol dir és que l’Estat ho “anivellarà” amb el fons de suficiència, tal com va dir el Secretari d’Estat d’Hisenda “El total va a ser el mismo”
I el Sr. Jordi Cabré (escriptor) ens recomana que ho acceptem com un gran avenç. No Sr.Cabré, ja n’hi ha prou de cornuts i pagar el beure.
A alguns encara ens queda dignitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris,...
-
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional. Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la. Ama...
-
comença el dia des de la finestra del Gran Hotel, al fons, el riu Congo El meu primer dia al cor de l’Àfrica. Primer, visita a la Missió Ele...
