dissabte, de desembre 23
dijous, de desembre 21
Darrer dia de l’any al Congrés
Començo amb la llei de millora de defensa dels consumidors, tràmit final desprès del Senat. Hi ha millores, com que als pàrkings hauran de cobrar per minuts, serà més fàcil posar fi a un contracte, és obligatòria la atenció personal, una que es meva, el preus que es publiquen han de ser els reals ( estava farta que cada vegada que comprava un bitllet per Internet havia de fer varies consultes a diferents companyies per comprovar quin era realment més econòmic), la compra de l’habitatge es deia menys lloc als abusos.
Però després del que ha passat amb Air Madrid, no m’he pogut estar de dir que la meva impressió és que la reforma s’ha quedat curta.
¿els hi tornaran els diners als 16000 usuaris que s’han quedat a Terra?
¿els hi compensaran la desil·lusió i la tristesa de no poder abraçar la seva família, la desinformació, el trasbals , els diners perduts en trucades?
Pressupostos 2007
Tram final. Han estat bastant accidentats, primer, ens posicionem en contra, ja que no compleixen la inversió a Catalunya que marca l’Estatut.
Després hi han eleccions, formem govern i a darrera hora aconseguim arribar a una espècie d’acord.
Pactem esmenes amb els negociadors del PSOE, (de bon rotllo) i alguna cosa tirem endavant.
Ara tornen del Senat, CiU, rebotada, introdueix esmenes amb la finalitat de rebentar els pressupostos, sap que no podem votar en contra del traspàs de ferrocarrils de rodalies i de fons de peatges, el PP només per contrariar el PSOE vota a favor, el PSOE o millor dit la Tere Cunillera, no es deixa agafar, pacte amb el PNV, que no es mou ni un mil·límetre, IU-IVC tampoc té problemes en pactar en contra del traspàs de rodalies.
Total el PSOE no perd ni una votació, nosaltres votem el que ens sembla i el PNV, IU_ICV el que vol el PSOE.
També hi ha el debat de la Llei d’Igualtat, com que ja la porta la Giorgina, aprofito per anar a u dinar amb la delegació de Ucraïna.
La llei d’Igualtat, la volen vendre com un gran pas endavant, però estic contenta perquè gràcies a mi, les autònomes, mentre estan de baixa maternal no hauran de pagar les quotes de la Seguretat Social.
Dinar amb el ministre d'Afers Exteriors de Ucraïna.
Al Congrés hi ha sales on es poden fer dinars, el mateix restaurant del Congrés els prepara.
Avui els portaveus d’Exteriors presidits per Duran i Lleida hem dinat amb la delegació d’Ucraïna
Volen que no se’ls tanquin les portes d’Europa, de fet són europeus.
No em quedo al debat de l’Estatut Balear, m’esperen a Santa Perpètua, hi ha assemblea local.
Al passadís, em crida un alt càrrec de sanitat, volen treure un Real Decret que prohibirà la publicitat de tabac en les carreres d’automòbils i volien saber la posició d’ERC. No els hi queda més remei, la unió Europea els multarà.
Algú es posarà nerviós al RACC.
Finalment arribo a tems a la assemblea local.
Però després del que ha passat amb Air Madrid, no m’he pogut estar de dir que la meva impressió és que la reforma s’ha quedat curta.
¿els hi tornaran els diners als 16000 usuaris que s’han quedat a Terra?
¿els hi compensaran la desil·lusió i la tristesa de no poder abraçar la seva família, la desinformació, el trasbals , els diners perduts en trucades?
Pressupostos 2007
Tram final. Han estat bastant accidentats, primer, ens posicionem en contra, ja que no compleixen la inversió a Catalunya que marca l’Estatut.
Després hi han eleccions, formem govern i a darrera hora aconseguim arribar a una espècie d’acord.
Pactem esmenes amb els negociadors del PSOE, (de bon rotllo) i alguna cosa tirem endavant.
Ara tornen del Senat, CiU, rebotada, introdueix esmenes amb la finalitat de rebentar els pressupostos, sap que no podem votar en contra del traspàs de ferrocarrils de rodalies i de fons de peatges, el PP només per contrariar el PSOE vota a favor, el PSOE o millor dit la Tere Cunillera, no es deixa agafar, pacte amb el PNV, que no es mou ni un mil·límetre, IU-IVC tampoc té problemes en pactar en contra del traspàs de rodalies.
Total el PSOE no perd ni una votació, nosaltres votem el que ens sembla i el PNV, IU_ICV el que vol el PSOE.
També hi ha el debat de la Llei d’Igualtat, com que ja la porta la Giorgina, aprofito per anar a u dinar amb la delegació de Ucraïna.
La llei d’Igualtat, la volen vendre com un gran pas endavant, però estic contenta perquè gràcies a mi, les autònomes, mentre estan de baixa maternal no hauran de pagar les quotes de la Seguretat Social.
Dinar amb el ministre d'Afers Exteriors de Ucraïna.
Al Congrés hi ha sales on es poden fer dinars, el mateix restaurant del Congrés els prepara.
Avui els portaveus d’Exteriors presidits per Duran i Lleida hem dinat amb la delegació d’Ucraïna
Volen que no se’ls tanquin les portes d’Europa, de fet són europeus.
No em quedo al debat de l’Estatut Balear, m’esperen a Santa Perpètua, hi ha assemblea local.
Al passadís, em crida un alt càrrec de sanitat, volen treure un Real Decret que prohibirà la publicitat de tabac en les carreres d’automòbils i volien saber la posició d’ERC. No els hi queda més remei, la unió Europea els multarà.
Algú es posarà nerviós al RACC.
Finalment arribo a tems a la assemblea local.
dimecres, de desembre 20
Llibre Verd del País valencià
Hem rebut al Congrés una representació del voluntariat pel valencià, han editat un llibre sobre la situació medi-ambiental del País valencià, li he donat una ullada i és molt interessant i complert. ¡Que bé que encara hi hagi gent com aquesta!
Copa a Exteriors
He pogut assistir a una copa al Ministeri d’afers Exteriors. La anècdota és que m’he afegit a un grupet on hi havia el Jordi Xuclà, diputat de CiU amb qui hi converso bastant.
La conversa era sobre la situació del PSOE després de les eleccions catalanes, es curiós que gent que se suposa amb un cert nivell qüestionin la legitimat del govern de Catalunya, segones elles el PSC estava obligat a pactar amb CiU, i ERC no esta legitimada a pactar amb el PSC perquè va votar en contra del Estatut, naturalment com que els meus arguments no tenien cap possibilitat de ser escoltats els vaig abandonar.
Zapatero i ERC
Avui Zapatero ha vingut al Congrés a explicar els resultats del Consell Europeu.Ha tornat a obviar al portaveu d’ERC. Zapatero es menja la venjança en fred, la intervenció del Tardà en el debat e la memòria històrica no li va agradar
Copa a Exteriors
He pogut assistir a una copa al Ministeri d’afers Exteriors. La anècdota és que m’he afegit a un grupet on hi havia el Jordi Xuclà, diputat de CiU amb qui hi converso bastant.
La conversa era sobre la situació del PSOE després de les eleccions catalanes, es curiós que gent que se suposa amb un cert nivell qüestionin la legitimat del govern de Catalunya, segones elles el PSC estava obligat a pactar amb CiU, i ERC no esta legitimada a pactar amb el PSC perquè va votar en contra del Estatut, naturalment com que els meus arguments no tenien cap possibilitat de ser escoltats els vaig abandonar.
Zapatero i ERC
Avui Zapatero ha vingut al Congrés a explicar els resultats del Consell Europeu.Ha tornat a obviar al portaveu d’ERC. Zapatero es menja la venjança en fred, la intervenció del Tardà en el debat e la memòria històrica no li va agradar
dimarts, de desembre 19
El canvi climàtic ja és aquí
He presidit per segona vegada la Comissió de Medi ambient, avui ha estat complicat perquè h havien més de 25 preguntes, havia de controlar el temps perquè ningú abusés.
La Celia Villalobos ha muntat una mica de “xou” , s'ha queixat que donava més temps al Secretari General, quant no era veritat.
Després ha vingut el Arturo Gonzalo Aizpiri, secretari general per la prevenció del canvi climàtic, ha estat apassionant, tant que he baixat de la taula per intervenir.
La península Ibérica està patint un cavi climàtic accelerat, comparat amb Europa, l’increment de temperatura ha estat el doble que la mitjana europea.
La Celia Villalobos ha muntat una mica de “xou” , s'ha queixat que donava més temps al Secretari General, quant no era veritat.
Després ha vingut el Arturo Gonzalo Aizpiri, secretari general per la prevenció del canvi climàtic, ha estat apassionant, tant que he baixat de la taula per intervenir.
La península Ibérica està patint un cavi climàtic accelerat, comparat amb Europa, l’increment de temperatura ha estat el doble que la mitjana europea.
divendres, de desembre 15
Una plaça per Itzhak Rabin a Madrid
He anat a la inauguració d’una plaça al nom de Itzhak Rabin, just mentre esmorzava he llegit que el Tribunal Suprem israelià justifica els assassinats selectius, ara bé, no sempre, “menys mal”, també ahir una vegada més varen humiliar al cap del govern palestí.
Recordo que el Rabin en la primera intifida va donar ordres de trencar les cames desl manifestants a bastonades. L’exercit va fer una adquisició extraordinària de bastons (¿a qui els deurien comprar?), aleshores l’exèrcit tenia escrúpols d’obrir foc a civils.
El Rabin no va ser precisament un home de Pau, però quan va “caure del cavall” i va entendre que s’havia de negociar amb l’enemic, l’enemic de dins ja era massa poderós.
El seu assassinat va ser una sotragada per la gent d’esquerres d’Israel, i de conseqüències, com hem anat veient, desastroses.
Per això he volgut ser present al acte, era la única política, no és estrany, l’ambaixador israelià és a l’extrema dreta de les posicions israelianes, qui no dona suport total a la política del govern d’Israel, el qualifica de antisemita. Si no fos perquè és Israel, amb les declaracions que ha fet, ja se l' hauria declarat “persona non grata”.
Recordo que el Rabin en la primera intifida va donar ordres de trencar les cames desl manifestants a bastonades. L’exercit va fer una adquisició extraordinària de bastons (¿a qui els deurien comprar?), aleshores l’exèrcit tenia escrúpols d’obrir foc a civils.
El Rabin no va ser precisament un home de Pau, però quan va “caure del cavall” i va entendre que s’havia de negociar amb l’enemic, l’enemic de dins ja era massa poderós.
El seu assassinat va ser una sotragada per la gent d’esquerres d’Israel, i de conseqüències, com hem anat veient, desastroses.
Per això he volgut ser present al acte, era la única política, no és estrany, l’ambaixador israelià és a l’extrema dreta de les posicions israelianes, qui no dona suport total a la política del govern d’Israel, el qualifica de antisemita. Si no fos perquè és Israel, amb les declaracions que ha fet, ja se l' hauria declarat “persona non grata”.
dijous, de desembre 14
Tardà i la memòria històrica
Tardà ha fet un discurs magnífic, presentant un text alternatiu a la Llei de la Memòria Històrica presentada per el govern Zapatero.
Zapatero estava molt incòmode en el seu silló blau, enganxaré el discurs perquè crec que val la pena.
Deu ni do el del PP, increïble el que s’ha dit, Espanya no ha fet transició.
Zapatero estava molt incòmode en el seu silló blau, enganxaré el discurs perquè crec que val la pena.
Deu ni do el del PP, increïble el que s’ha dit, Espanya no ha fet transició.
(a la foto amb el premi a la pregunta de l'any)
CAMPANYES PER INTERNET
Avui comença el debat sobre la Llei d’investigació biomédica, he rebut en un dia uns 2000 correus, és el mateix text enviat amb diferents remitents amb noms ficticis. Suposo que deu ser obra d’alguna secta religiosa o d’algun grup proper al PP.
Tinc la temptació de treure el meu correu de la pagina del Congrés, però aleshores crec que sortirien perjudicades les persones que volen comunicar-se amb els polítics.
Aquestes campanyes, confesso que jo també m’he afegit a campanyes per Internet creient que era un instrument de pressió, no crec que siguin massa eficients, al contrari, et fan perdre molt de temps i fa que automàticament quan arriba un correu repetit ja els eliminis tots. En alguns casos, no és la primera vegada que em passa, encara que mai amb tanta virulència com avui, se’t fa tan antipàtica la causa de la campanya que actua en contra d’ella.
Asseguro que mai més donaré suport a cap campanya per Internet.
VOTACIO NOMINAL
Hi ha denominacions que s’han de fer per votació nominal, com els membres de la Comissió de Secrets d’Estat, avui hem votat l’Agustí Cerdà, un moment de la votació
dimecres, de desembre 13
Sopar dels periodistes
Just abans de començar han notificat la mort de la Loyola de Palacio, no ha estat un bon començament, a pesar de tot ens hem anat animant. Com cada any no ha flata el Grasset, vingut expressament de Barcelona.
A la foto entre el Joan Puig i el Ramon Soldan, assessor del grup, de Santa Coloma de Gramanet i afincat a Madrid, me l’estimo molt.
dimarts, de desembre 12
Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones i tradicions nadalenques
A sota aquest títol tan cursi hi ha una altra “parida” de les feministes de Madrid, que ara viuen molt bé amb els subsidis del Instituto de la Mujer.
S’ha debatut avui en comissió una llei que hauria de pretendre anivellar les igualtat d’oportunitats entre homes i dones. En realitat és una llei pensada per a altes funcionaries i dones en la política, les propostes estrella eren les llistes paritàries i la presència de dones als consells d’administració.
Es una de les lleis que quant encara no estava en política més m’hagués agradat fer. Però una llei que ajudés a que les dones no perdessin el tren professional, que les ajudés a tenir eines per ser autònomes, que la maternitat no constituís un peatge per el desenvolupament professional o personal.
.
Per sort la vaig començant portant i l’he passada a la nova diputada Giorgina Oliva, experta en temes de dona, així he intervingut en les negociacions però no he hagut de fer el discurs, que m’hagués sortit massa agre, perquè la sensació és d’emprenyament, a pesar de que hem aconseguit coses positives per la gent normal, la que cobra poc i vol tenir fills.
Per exemple que totes les dones que no cotitzin rebin una prestació igual al 100% del IPREM durant 42 dies dés del part,que les treballadores de menys de 21, no caldrà que tinguin període de cotització, per rebre el subsidi de maternitat, si una noia queda embaraçada encara que només faci un mes que treballi ja pot rebrà el subsidi, si te de 21 a 26, li caldran 3 mesos i si té mes de 26 anys, 6 mesos.
Les autònomes quant estiguin de baixa maternal se’ls hi abonarà les cotitzacions, a més de les cotitzacions que hagin de pagar si tenen una substituta interina.
I altres coses més.
La Giorgina ha fet avui un curs accelerat de política. La Carme García de ICV li va proposar una aliança, que es votarien mútuament les esmenes, no n’hi ha votat ni una. Ara ja sap en qui pot confiar. Ja ha vist que a darrera de somriures hi ha qui té la daga sempre a punt. Per cert, la mencionada diputada ha posat molt èmfasi en que era summament important per la igual tat que asl pobles de menys de 5000 habitants tenien que haver-hi llistes electorals paritàries (¿quantes llistes presentarà ICV all pobles de menys de 5000 habitants? ¿quantes conselleres ha presentat al govern de Catalunya?) Ja n’hi ha prou d’hipocresia.
Tradicions
Es tradició que els grups convidin els periodistes a una copa abans de Nadal. Com que tothom vol quedar bé amb la premsa, no cal dir que durant una setmana no han de amoïnar-se per el sopar, ja que cada grup ho fa per separat. Es sorprenent la quantitat de periodistes catalans, sembla que són majoria. Els que treballen al Congrés confessen que estan encantats. Un altre dia ells organitzen una sopar amb donació de premis inclosa, enguany al Tardà li ha tocat a “la pregunta de l’any”.A la foto, unes periodistes amb bon humor
S’ha debatut avui en comissió una llei que hauria de pretendre anivellar les igualtat d’oportunitats entre homes i dones. En realitat és una llei pensada per a altes funcionaries i dones en la política, les propostes estrella eren les llistes paritàries i la presència de dones als consells d’administració.
Es una de les lleis que quant encara no estava en política més m’hagués agradat fer. Però una llei que ajudés a que les dones no perdessin el tren professional, que les ajudés a tenir eines per ser autònomes, que la maternitat no constituís un peatge per el desenvolupament professional o personal.
.
Per sort la vaig començant portant i l’he passada a la nova diputada Giorgina Oliva, experta en temes de dona, així he intervingut en les negociacions però no he hagut de fer el discurs, que m’hagués sortit massa agre, perquè la sensació és d’emprenyament, a pesar de que hem aconseguit coses positives per la gent normal, la que cobra poc i vol tenir fills.
Per exemple que totes les dones que no cotitzin rebin una prestació igual al 100% del IPREM durant 42 dies dés del part,que les treballadores de menys de 21, no caldrà que tinguin període de cotització, per rebre el subsidi de maternitat, si una noia queda embaraçada encara que només faci un mes que treballi ja pot rebrà el subsidi, si te de 21 a 26, li caldran 3 mesos i si té mes de 26 anys, 6 mesos.
Les autònomes quant estiguin de baixa maternal se’ls hi abonarà les cotitzacions, a més de les cotitzacions que hagin de pagar si tenen una substituta interina.
I altres coses més.
La Giorgina ha fet avui un curs accelerat de política. La Carme García de ICV li va proposar una aliança, que es votarien mútuament les esmenes, no n’hi ha votat ni una. Ara ja sap en qui pot confiar. Ja ha vist que a darrera de somriures hi ha qui té la daga sempre a punt. Per cert, la mencionada diputada ha posat molt èmfasi en que era summament important per la igual tat que asl pobles de menys de 5000 habitants tenien que haver-hi llistes electorals paritàries (¿quantes llistes presentarà ICV all pobles de menys de 5000 habitants? ¿quantes conselleres ha presentat al govern de Catalunya?) Ja n’hi ha prou d’hipocresia.
Tradicions
Es tradició que els grups convidin els periodistes a una copa abans de Nadal. Com que tothom vol quedar bé amb la premsa, no cal dir que durant una setmana no han de amoïnar-se per el sopar, ja que cada grup ho fa per separat. Es sorprenent la quantitat de periodistes catalans, sembla que són majoria. Els que treballen al Congrés confessen que estan encantats. Un altre dia ells organitzen una sopar amb donació de premis inclosa, enguany al Tardà li ha tocat a “la pregunta de l’any”.A la foto, unes periodistes amb bon humor
dimecres, de desembre 6
Polítics Artistes
Dibuix d'un diputat del PP, Solavilla, fet mentres escoltava els llargs debats del parlament Europeua la foto amb Solavilla i Ana Palacio, fa dos anys a La Haya
dimarts, de desembre 5
Amb Els Verds europeus
A Europa ERC està dins del grup VERTS_ALE, ahir vàrem dinar junts els parlamentaris dels diferents parlaments, Dinamarca, Finlandia, Portugal, Alemanya, Austria i alguns del Parlament Europeu. Va ser un dinar de dues hores on varem tenir temps de parlar sobre els temes de la reunió. Preocupa l’impuls que alguns grups volen donar a la energia nuclear i els temes de política exterior europea.
Avui hem fet una reunió a les 8:30 per emetre un comunicat conjunt. Es queixen de que de l’Estat espanyol hi ha molt poca participació en els fòrums internacionals.
De fet Europa ens queda lluny, des de l’Estat es veu Europa com una pagadora de subsidis i poc més.
De fet aquestes reunions serveixen per acostar Europa als polítics i per tant a la gent, potser el més interessant que n’he tret ha estat les converses amb lletrats de com articular la participació del Congrés en la elaboració de la legislació europea.
Fins ara ens hem limitat a trasposar-la a la nostra legislació, però no ens hem preocupat de influir-hi, ara és possible però cal articular els mecanismes, d’aquí el meu interès de participar en aquesta Comissió de la Unió Europea.
Hem acabat a les 13:00 i m’ ha donat temps d’anar a veure els quadres de Bruegel al Museu Nacional,(val la pena) A la foto, Bruseles a l'hiverndilluns, de desembre 4
Trobada Parlamentaria sobre el futur d’Europa
Segona trobada parlamentaria a nivell europeu, participo en el grup de treball sobre política energètica comuna.
Tothom coincideix en que cal consensuar la planificació de les accions a emprendre i en que el mercat únic s’ha de basar en la sostenibilitat.
En la meva intervenció, insisteixo en que els únics potencials de que disposa Europa son la gestió de la demanda, la eficiència, l’estalvi, la diversificació tecnològica, la generació distribuïda, la investigació i la innovació en recursos energètics autòctons.
En això no hi ha controvèrsia, sí n’hi ha en el ús d’energia nuclear.
Hi ha acord en l’alliberament del mercat.
En la meva intervenció insisteixo en que la energia és un dret, un bé essencial i per això un bé públic, i per tant s’han d’establir regles per fer front als lobbys.
Les administracions han de poder exercir tot el control necessari per evitar el malbaratament, potenciar les energies renovables o promoure el consum conscient. Es important no confondre alliberar el mercat amb desregular. La regulació ha d’assumir el rol de vetllar per la sostenibilitat.
Els següents recullen la idea i serà inclosa en l’informe del grup que es presentarà demà.
Hi ha dos grups més, sobre el futur de la Unió i sobre seguretat.
En acabar el President del Parlament Europeu, en Miguel Borrell ofereix un sopar en el mateix Parlament. Es una bona ocasió per conèixer els espanyols i catalans que treballen al Parlament i conversar amb altres parlamentaris.
Per la nit m’ha desvetllat el soroll del carrer i al posar la tV per distreurem em surt una entrevista a un president d’una companyia anglesa de gas, el preguntar-li sobre les gran pujades de preus que ho posen difícil per la gent amb pocs recursos, em confirma el que podria passar en un mercat on els preus de la energia els marquin unes poques companyies, que s’apressen a pujar el preu així que puja el brent i quant baixa diuen que han de fer grans inversions i no el poden abaixar, i a més culpen a Kioto.
Cal que les administracions ho puguin regular.
per més informació http://www.futureofeurope.europarl.europe.eu
diumenge, de desembre 3
Marxa per Gallecs
Fa uns anys es va promoure un Pla per protegir Gallecs, el mític espai del Vallés, destinat a ser una gran ciutat i no ho va ser.
Per sort ha quedat una taca verda que connecta la serrada litoral amb els cinlges del Bertí i altres espais verds cap el Montseny.
Quan es va decidir protegir definitivament aquest espai, els ajuntaments van córrer a quedar-se amb un troçet del pastís. Santa Perpètua sense cap criteri ambiental va demanar la part de Mogoda com a urbanitzable.
Fa poc l’Ajuntament, ICV i CiU, han aprovat el canvi a zona industrial, volen fer un polígon industrial amb un vila de 20 m. d’amplada, que de fet serà un cinturó que connectarà dues autopistes.
Es molt trist que una formació política que va de verda, prengui aquest tipus de decisions, acabes pensant que el color verd es limita al color de les camises del Herrera.També demostra molt poca sensibilitat per la història de la població, Mogoda és un lloc emblemàtic que està destinat a ser engolit per els polígons. Aquesta manca de sensibilitat és comprensible en una alcaldessa que no és de Santa Perpètua i possiblement aquests temes no els entén, però al representant de CiU que diu que està enamorat del seu poble, li creia una mica més de sensibilitat.
Per sort ha quedat una taca verda que connecta la serrada litoral amb els cinlges del Bertí i altres espais verds cap el Montseny.
Quan es va decidir protegir definitivament aquest espai, els ajuntaments van córrer a quedar-se amb un troçet del pastís. Santa Perpètua sense cap criteri ambiental va demanar la part de Mogoda com a urbanitzable.
Fa poc l’Ajuntament, ICV i CiU, han aprovat el canvi a zona industrial, volen fer un polígon industrial amb un vila de 20 m. d’amplada, que de fet serà un cinturó que connectarà dues autopistes.
Es molt trist que una formació política que va de verda, prengui aquest tipus de decisions, acabes pensant que el color verd es limita al color de les camises del Herrera.També demostra molt poca sensibilitat per la història de la població, Mogoda és un lloc emblemàtic que està destinat a ser engolit per els polígons. Aquesta manca de sensibilitat és comprensible en una alcaldessa que no és de Santa Perpètua i possiblement aquests temes no els entén, però al representant de CiU que diu que està enamorat del seu poble, li creia una mica més de sensibilitat.
En un altre lloc del Vallés hi havia un altre protesta contra el Quart Cinturó, algún dia s'haurà de fer un llibre sobre la demagògia, interessos inconfessables, les cambres de comerç i els de camisa verda.
dissabte, de desembre 2
Per la Pau a Euskadi
He viatjat a Bilbo a un acte organitzat per AHOTSAK , col·lectiu de dones basques per la pau.
El col·lectiu demana que s’obri una nova etapa amb tres premises
- La Pau és una prioritat política, amb al consideració que Pau vol dir democràcia, justícia social i un procés que permeti concloure conflictes històrics i tancar pàgina.
- No es pot imposar cap projecte polític, tots els projectes polítics es poden i s’han de defensar
- Si la societat basca decideix transformar, canviar o mantenir el seu actual marc jurídic-polític, la ciutadania basca s’ha de comprometre a respectar i a establir les garanties democràtiques necessàries i els procediments polítics acordats perquè el que decideixi la societat basca sigui respectat.
L’acte va tenir lloc al Palau Euskalduna que estava ple de gom a gom de dones de Euskalerria i també d'un grup de catalanes vingudes per donar suport.
Hi havia presència de dones de totes les formacions polítiques catalanes, excepte del PP i d’allò dels "ciudadanos". Per cert, vaig tenir ocasió de preguntar a la responsal de TV3, la Montserrat Vila si era cert que en formava part i em reassegurar que tot era una difamació, ella mai n'fa format part.
Vaig fer el viatge de tornada amb la Mercé Pigem de CiU amb qui vaig tenir ocasió de parlar sobre la situació política, des d’un punt de vista de dona.
Moltes vegades la gent em pregunta si ens parlem amb polítics d’altres grups, naturalment que ens parlem , de fet és molt enriquidor. Parlar amb persones amb un punt de vista diferent sempre ajuda a composar millor la imatge i a entendre millor les circumstàncies.
De la Pau a Euskadi, no sóc massa optimista. No veig que es parli de perdò ni de reconciliació, ni el govern d'Espanya amb capacitat de prendre decisions.
El col·lectiu demana que s’obri una nova etapa amb tres premises
- La Pau és una prioritat política, amb al consideració que Pau vol dir democràcia, justícia social i un procés que permeti concloure conflictes històrics i tancar pàgina.
- No es pot imposar cap projecte polític, tots els projectes polítics es poden i s’han de defensar
- Si la societat basca decideix transformar, canviar o mantenir el seu actual marc jurídic-polític, la ciutadania basca s’ha de comprometre a respectar i a establir les garanties democràtiques necessàries i els procediments polítics acordats perquè el que decideixi la societat basca sigui respectat.
L’acte va tenir lloc al Palau Euskalduna que estava ple de gom a gom de dones de Euskalerria i també d'un grup de catalanes vingudes per donar suport.
Hi havia presència de dones de totes les formacions polítiques catalanes, excepte del PP i d’allò dels "ciudadanos". Per cert, vaig tenir ocasió de preguntar a la responsal de TV3, la Montserrat Vila si era cert que en formava part i em reassegurar que tot era una difamació, ella mai n'fa format part.
Vaig fer el viatge de tornada amb la Mercé Pigem de CiU amb qui vaig tenir ocasió de parlar sobre la situació política, des d’un punt de vista de dona.
Moltes vegades la gent em pregunta si ens parlem amb polítics d’altres grups, naturalment que ens parlem , de fet és molt enriquidor. Parlar amb persones amb un punt de vista diferent sempre ajuda a composar millor la imatge i a entendre millor les circumstàncies.
De la Pau a Euskadi, no sóc massa optimista. No veig que es parli de perdò ni de reconciliació, ni el govern d'Espanya amb capacitat de prendre decisions.
dimecres, de novembre 29
Contra l'escalfament global
La principal font de gasos d’efecte és el trànsit rodat, fa temps que estem pensant mesures que puguin incentivar la reducció de gasos, no hi han grans solucions de moment, però hem d’avançar sense parar, d’aquí va sortit la idea d’aquesta proposta que avui s’ ha aprovat al Congrés:
El Congreso de los Diputados instó hoy al Gobierno a que valore la posible modificación del Impuesto Especial sobre Determinados Medios de Transporte y del Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica mediante medidas acordes con las adoptadas por la Unión Europea, y teniendo en cuenta criterios que favorezcan la "adquisición de los vehículos menos contaminantes".
La iniciativa aprobada en la Cámara Baja tiene su origen en una proposición no de ley presentada en la Comisión de Economía y Hacienda por el grupo parlamentario de ERC, que finalmente se modificó mediante una enmienda introducida por el PSOE.
En concreto, el Congreso instó al Gobierno a que, en el marco de los distintos grupos de trabajo que actualmente se encuentren estudiando la fiscalidad medioambiental, se valore la posible modificación del Impuesto Especial sobre Determinados Medios de Transporte y del Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica.
Así, la propuesta supone que este estudio tenga en cuenta "la capacidad de contaminación atmosférica de los vehículos", de manera que se prime la adquisición de los vehículos menos contaminantes. La iniciativa precisa que "tales medidas habrán de estar en línea con las que adopte la Unión Europea, y deberán haber sido previamente consensuadas con las distintas administraciones autonómicas y locales en los ámbitos de su competencia".
.....
A Exteriors he presentat una proposta demanant que es faci un informe sobre les connexions econòmiques de la guerra d’Irak, sembla ser que algunes ONG’s relacionades amb Ana Botella van rebre moltes subvenciones i no és segur si van anar a parar a ajuda humanitària. L'enganxo
La Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso aprobó este mediodía por unanimidad una proposición no de ley instando al Gobierno socialista a realizar un informe sobre la presencia militar española en Irak, bajo mandato del Gobierno del PP.
La resolución, promovida inicialmente por ERC y luego modificada mediante enmienda transaccional, detalla que ese informe deberá realizarse en el próximo periodo de sesiones, antes de junio de 2007, y que deberá incluir "necesariamente" un desglose económico de las funciones realizadas en materia de cooperación y actuación comercial.
Según se añade, ese informe de enviará de nuevo a la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso de los Diputados para que, de acuerdo con el procedimiento reglamentario, decida si emprende las iniciativas parlamentarias oportunas.
.......
Estic escoltant una diputada d’Alacant, és diu Serna, felicitant a la Ministra de Medi Ambient per el canvi de traçat del Xúquer –Vinalopó, el que no diu és que ella s’hi va oposar, encara recordo una reunió d’hores al Ministeri de Medi Ambient on ella era la primera d’oposar-se al canvi de traçat, també el Director General de l’aigua no volia parar les obres.
Finalment Europa els va fer entrar en raó, en lloc de treure l’aigua de la capçalera, es va canviar per prop de l’arribada la mar, així s’evita la temptació d’assecar el Vinalopó.
També m’alegra escoltar a la Ministra dir que l’aigua dels rius no es llença al mar.
.....
Reunió amb el Ministre Caldera
Amb la Giorgina Oliva, la fa poc estrenada nova diputada d’ERC, acabem de parlar amb el Ministre sobre el projecte de Llei d’Igualtat, estem negociant avantatges per les mares autònomes, no vull avançar res, però si ho aconseguim estaré molt satisfeta.
També està sobre la taula augmentar el permís de maternitat quan hi ha més d'un fill, ara el problema és IU que sembla ser que s’hi oposa per motius filosòfics, potser tenen raò, però la vida no és una filosofia és una realitat molt dura.
El Congreso de los Diputados instó hoy al Gobierno a que valore la posible modificación del Impuesto Especial sobre Determinados Medios de Transporte y del Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica mediante medidas acordes con las adoptadas por la Unión Europea, y teniendo en cuenta criterios que favorezcan la "adquisición de los vehículos menos contaminantes".
La iniciativa aprobada en la Cámara Baja tiene su origen en una proposición no de ley presentada en la Comisión de Economía y Hacienda por el grupo parlamentario de ERC, que finalmente se modificó mediante una enmienda introducida por el PSOE.
En concreto, el Congreso instó al Gobierno a que, en el marco de los distintos grupos de trabajo que actualmente se encuentren estudiando la fiscalidad medioambiental, se valore la posible modificación del Impuesto Especial sobre Determinados Medios de Transporte y del Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica.
Así, la propuesta supone que este estudio tenga en cuenta "la capacidad de contaminación atmosférica de los vehículos", de manera que se prime la adquisición de los vehículos menos contaminantes. La iniciativa precisa que "tales medidas habrán de estar en línea con las que adopte la Unión Europea, y deberán haber sido previamente consensuadas con las distintas administraciones autonómicas y locales en los ámbitos de su competencia".
.....
A Exteriors he presentat una proposta demanant que es faci un informe sobre les connexions econòmiques de la guerra d’Irak, sembla ser que algunes ONG’s relacionades amb Ana Botella van rebre moltes subvenciones i no és segur si van anar a parar a ajuda humanitària. L'enganxo
La Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso aprobó este mediodía por unanimidad una proposición no de ley instando al Gobierno socialista a realizar un informe sobre la presencia militar española en Irak, bajo mandato del Gobierno del PP.
La resolución, promovida inicialmente por ERC y luego modificada mediante enmienda transaccional, detalla que ese informe deberá realizarse en el próximo periodo de sesiones, antes de junio de 2007, y que deberá incluir "necesariamente" un desglose económico de las funciones realizadas en materia de cooperación y actuación comercial.
Según se añade, ese informe de enviará de nuevo a la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso de los Diputados para que, de acuerdo con el procedimiento reglamentario, decida si emprende las iniciativas parlamentarias oportunas.
.......
Estic escoltant una diputada d’Alacant, és diu Serna, felicitant a la Ministra de Medi Ambient per el canvi de traçat del Xúquer –Vinalopó, el que no diu és que ella s’hi va oposar, encara recordo una reunió d’hores al Ministeri de Medi Ambient on ella era la primera d’oposar-se al canvi de traçat, també el Director General de l’aigua no volia parar les obres.
Finalment Europa els va fer entrar en raó, en lloc de treure l’aigua de la capçalera, es va canviar per prop de l’arribada la mar, així s’evita la temptació d’assecar el Vinalopó.
També m’alegra escoltar a la Ministra dir que l’aigua dels rius no es llença al mar.
.....
Reunió amb el Ministre Caldera
Amb la Giorgina Oliva, la fa poc estrenada nova diputada d’ERC, acabem de parlar amb el Ministre sobre el projecte de Llei d’Igualtat, estem negociant avantatges per les mares autònomes, no vull avançar res, però si ho aconseguim estaré molt satisfeta.
També està sobre la taula augmentar el permís de maternitat quan hi ha més d'un fill, ara el problema és IU que sembla ser que s’hi oposa per motius filosòfics, potser tenen raò, però la vida no és una filosofia és una realitat molt dura.
dimarts, de novembre 28
Presidència de Comissió
Des d’avui sóc presidenta de la Comissió de Medi ambient, era el Joan Puigcercós, al deixar el Congrés per anar al Parlament, l’he assumida jo.
Les presidències es reparteixen entre els grups al començar la legislatura, i quan succeeix un canvi es sol respectar que es quedi dins del mateix grup.
Haig de dir que m’ha votat pràcticament tothom, inclòs el PP.
He començat presidint el debat de dues lleis, la de la xarxa de Parques Nacionales i la declaració de Parc nacional el Parc de Monfrague (Extremadura).
Les votacions solen ser complicades perquè a darrer moment els grups transaccionem esmenes i al final no saps què s’ha inclòs ui què no.
Naturalment el grup de govern procura que no es quedin esmenes vives al Senat i els altres procurem aguantar els esmenes fins al final com avui que veient que la nostra proposta no tenia futur he acceptat una proposta molt rebaixada del PSOE, però he deixta unes esmenes amb l’esperança de millorar-ho en el Senat.
Suposa més feina per a mi, però espero que en sàpiga treure profit
......
Kurds al Congrés
Una delegació kurda del partit DTP(Partit per una Societat Democratica, membre de la Internacional Socialista) formada per el vicepresident de relacions internacional Tuncer Sr. Bakirhan, la alcaldesa de la ciutat de Dersim , Sra, Tunceli i el director del Centre d’Informacií del Kurdistan a França, Sr, Doru, van entrevistar-se al Cong´rs amb la portaveu d’Erc a la Comissió d’Afers Exteriors, RM Bonàs, hi va ser convidat també el portaveu del PNV, Sr. Esteban.
Els assistents van exposar la situació del Kurdistan turc, després de la declaració unilateral de Cessament de Foc per part del PKK.
El govern turc no ha respòs amb cap senyal, segueixen les operacions militars a gran escala en la zona kurda.
Els kurds segueixen sense tenir drets lingüístics ni culturals, i les àrees amb majoria kurda pateixen una gran discriminació fiscal.
Una de les condicions per l’ingrés de Turquia a la Unió Europea es la solució del “problema kurd”, però Turquia no ha fet cap pas per millorar la situació.
Van afirmar que és necessari avançar cap una solució política, abandonar les operacions militars que estan originant un gran problema humanitari, la alcaldessa de Dersim va exposar el cas de la seva ciutat on amb 10 anys s’ha passat de 15000 a 200.000 habitants, refugiats de les zones on es realitzen “operacions militars”. Les condiciones son indescriptibles. Això en una zona de les més riques del món en recursos energètics.
Van expressar la necessitat de treure els obstacles perquè els kurds puguin tenir representació al parlament turc, actualment un partit ha de tenir un mínim d’un 10% dels vots en tot l’Estat per poder tenir representació parlamentaria.
Ven expressar la seva preocupació per el fet que els militars continuen dominant el poder polític a Turquia, i així és molt difícil crear una opinió pública favorable als canvis polítics respecte al reconeixement dels poble kurd..
dijous, de novembre 23
Debat de la Llei del Sòl
Llei del Sòl
Comença el debat.
L’accés a l’habitatge és el problema num.. 1 de la població, el preu del sol ho fa molt difícil. També hi té a veure el baix preu del diner, i l’increment de la demanda degut al sobtat increment de població pel fenomen migratori.
Conseqüència: El desenvolupament urbanístic, arriba a ser insostenible, i s’embruta amb la corrupció urbanística
ERC ofereix un pacte d’estat contra la corrupció urbanística.
S’ha de corregir les valoracions a la expropiació. Són massa elevades, arriba a comprometre la inversió en infrastructures.
La llei proposa un augment de la cessió als Ajuntaments del 10 al 20. Aquí CiU diu que perquè un topall,( crec que els alcaldes ja estan prou contents, o ¿volen que s’encareixi més l’habitatge?)
Ampliar el concepte de protecció oficial, també accés al lloguer protegit perquè els joves puguin accedir a un habitatge.
Amb aquesta llei no s’aturarà el cicle inflacionari de l’habitatge, però tenim la obligació de fer que l’accés a un habitatge digne sigui un dret,
Comença el debat.
L’accés a l’habitatge és el problema num.. 1 de la població, el preu del sol ho fa molt difícil. També hi té a veure el baix preu del diner, i l’increment de la demanda degut al sobtat increment de població pel fenomen migratori.
Conseqüència: El desenvolupament urbanístic, arriba a ser insostenible, i s’embruta amb la corrupció urbanística
ERC ofereix un pacte d’estat contra la corrupció urbanística.
S’ha de corregir les valoracions a la expropiació. Són massa elevades, arriba a comprometre la inversió en infrastructures.
La llei proposa un augment de la cessió als Ajuntaments del 10 al 20. Aquí CiU diu que perquè un topall,( crec que els alcaldes ja estan prou contents, o ¿volen que s’encareixi més l’habitatge?)
Ampliar el concepte de protecció oficial, també accés al lloguer protegit perquè els joves puguin accedir a un habitatge.
Amb aquesta llei no s’aturarà el cicle inflacionari de l’habitatge, però tenim la obligació de fer que l’accés a un habitatge digne sigui un dret,
Noves diputades d’ERC
Avui han tingut el primer tast del ritme de treball del Congrés, la Laia ha hagut d’agafar la reforma de la LOU i la Giorgina la de Igualtat. A més com que jo he hagut d’anar a TV2 a gravar el programa Parlamento ja li he demanat que em substituís, em coincidien al mateix temps comissió de Sanitat, ponència de la Llei de Parcs Nacionals, de Parc de Monfragüe, la de les dones i una que l’hem suprimit del grup de treball de la Unió Europea.
Ja ha comprovat que és qüestió d’organitzar-se i es por arribar a tot.
Indígenes Colombians
M’ha donat temps d’assistir a una reunió amb Luis Evelis Andrade el president de la Organització Nacional Indígena de Colòmbia
Són crítics amb la Llei de Justicia y Paz, li diuen Llei de Impunitat, ja que no hi han reparacions, ni es preservarà la memòria històrica.
Les comunitats indígenes son les principals víctimes dels desplaçaments forçosos, els hi prenen la terra i la seva situació, segons el Relator de las Nacions unides és dramàtica.
En el període Uribe, s’han augmentat els assassinats dels líders, i les que paguen el preu més alt són les dones.
Hem recollit les seves propostes, el que ens demanen es que hi anem i els fem visibles.
Afganistan
Per la tarda ha vingut una representant de Rawa: la situació al Afganistan empitjora, tant que la gent ja comença a enyorar els talibans.
RAWA es dedica principalment a fer escoles, encara que moltes són mig clandestines, i sobretot a intentar donar feina a més e 50000 vídues per les que no hi han més sortides que demanar caritat, la prostitució o el suïcidi.
També volen que hi vagi una delegació.
Pel passadís m’he trobat un altra diputada molt activa en el tema palestí i m’ha comentat si vull participar en una delegació a Palestina.
Avui m’ha donat la sensació d’estar a la ONU, el problema que no sé fins a quin punt les delegacions poden influir, ells diuen que molt, dons el Congrés haurà de fer un esforç.
.....
Després d’Afganistan, ge rebut a un representat de una associació d’animals, el comprenc molt bé, però després d’escoltar que a Afganistan es canvien nenes per gossos, era dur escoltar que fem lleis per protegir els animal i no som capaços d’evitar el que està passant allà.
.....
També he tingut ocasió de parlar un moment amb la Ministra de Medi ambient, li he donat els dossiers d’aquells veïns d’Astúries que van venir a demanar ajuda, m’ha dit que estava molt contenta, diu que patia molt amb el govern que es preveia a Catalunya, per les qüestions que afecten al seu Ministeri ahir ja van ensenyar la poteta amb el transvasament del Roine, ¿per què hi insisteixen tant? ¿qui hi ha al darrera?
.....
I el Barça ha guanyat
.
dimarts, de novembre 21
Fons de impagaments de pensions, promeses, promeses
Avui es torna a parlar del fons per impagaments de pensions per aliments en cas de divorci.
Als pressupostos de l’Estat s’hi ha inclòs un fons de 10 milions, el portaveu socialista s’està comprometent que en 6 mesos estarà disponible.
Dones divorciades que l’ex no us paga els aliments dels fills, anoteu la data.
.....
Un altra cop, el PP presenta una moció demanant el transvasament de l’Ebre, el PNV i CiU s’abstenen. CiU continua demanat aigua del Roine, el que no expliquen és que l’estiu passat les centrals nuclears van haver de parar perquè no hi havia prou aigua per refrigerar-les.
Es una pena que el tema de l’aigua no s’afronti amb seriositat i només es busqui la confrontació.
Ara bé el PSPV no s’atreveix a anar endavant amb la nova cultura de l’aigua, anem en compte, en un futur es podria tornar a posar sobre la taula el transvasament de l’Ebre.
Als pressupostos de l’Estat s’hi ha inclòs un fons de 10 milions, el portaveu socialista s’està comprometent que en 6 mesos estarà disponible.
Dones divorciades que l’ex no us paga els aliments dels fills, anoteu la data.
.....
Un altra cop, el PP presenta una moció demanant el transvasament de l’Ebre, el PNV i CiU s’abstenen. CiU continua demanat aigua del Roine, el que no expliquen és que l’estiu passat les centrals nuclears van haver de parar perquè no hi havia prou aigua per refrigerar-les.
Es una pena que el tema de l’aigua no s’afronti amb seriositat i només es busqui la confrontació.
Ara bé el PSPV no s’atreveix a anar endavant amb la nova cultura de l’aigua, anem en compte, en un futur es podria tornar a posar sobre la taula el transvasament de l’Ebre.
dilluns, de novembre 20
El Tribunal de Sarajevo i bascos
Avui he avançat el viatje a Madrid per sopar amb José Ricardo de Prada, l’únic jutge de l’Estat membre d’un Tribunal Internacional. Es membre del Tribunal Penal per la ex-Yugoslàvia, a Sarajevo.
El Tribunal Penal de La Haya jutgen els casos més grans de crims de guerra, encara que des de fora sembla que no ha fet massa feina, Ricardo de Prada diu que La Haya ha fet una feina important de recollida de dades que ara nodreixen el Tribunal de Sarajevo.
Tenen 10.000 casos pendents, la pregunta és si hi ha una presó per 10.000 persones i si augmentar les penes serà suficient per recompensar les víctimes i el que és més important tancar ferides i seguir endavant.
Ell creu que s’hauria d’anar cap als comitès de la veritat com a Sierra Leona, i el que és molt important que les violacions siguin tipificades com crims de guerra. Les víctimes més abandonades són les dones que van ser violades, la majoria arrosseguen el trauma en silenci i amagades.
Al sopar hi eren també l’Aitor Esteban i el Beloki del PNV, després de Bòsnia vàrem acabar parlant del procés de Pau a Euskadi.
Amb alguns membres del PNV tinc molt bona relació personal, encara que durant les eleccions estaven incòmodes, per allò de que son aliats de CiU. Ara bé, els bascos van al seva, aquella espècie de simpatia que molts catalans tenen pels bascos, que se’n oblidin, ells van a la seva i prou, cap mena de solidaritat. A pesar d’això hi ha bona relació, amb alguns.
Hi ha un senador l’Iñaki Anasagasti amb el que em trobo bastant ja que ens estem al mateix hotel, el tenia en molt bona consideració, quant no el coneixia, ara he anat veient que és simplement un vividor. El partit l’ha enviat al Senat on no hi fa res de res. Es membre de la Comissió de la Unió Europea i només s’hi presenta quan hi ha tiberi. Com que no te protagonisme es dedicar a parlar malament de tots perquè sap que així el publicaran.
No té res a veure el que et diu personalment del que publica al seu blogg, és un cínic acabat. vaig estar parlant amb ell el dia abans de les eleccions sobre la situació política de Catalunya i quan he vist a la premsa el que diu d’Erc , no hi té res a veure.
Com diu ell que Erc està sotmesa al PSOE, quan el PNV per uns quants milers d’euros, els hi vota tot a ulls clucs. És el soci més còmode del Congrés, és possible que ell ni ho sàpiga, no crec que del PNV el tinguin massa en compte.
dimecres, de novembre 15
Obiang no és rebut al Congrés
Ahir vàrem saber amb sorpresa que Obiang, el president de Guinea Equatorial està de visita per Espanya i que venia avui al Congrés a signar al llibre d’honor.
Passada la sorpresa provocada per la frivolitat del President del Congrés, en Manuel Marín dit el “cholo”, va venir la vergonya.
A les 9 de la nit, vist el malestar a la cambra, en Marín molt "disgustat" amb els “grups minoritaris” va convocar junta de portaveus. La junta va decidir: canvi d’agenda i Obiang no vindrà al Congrés.
Erc ha aprofitat la avinentesa per entrar una iniciativa que ja teníem preparada d’abans de l’estiu sobre el poble Bubi. El poble originari de l’antiga illa de Fernando Poo, avui Bioko, per cert molt lluny de Guinea i que Espanya la va deixar lligada a l’estat guineà on domina la ètnia fang que s’ha dedicat a perseguir als bubis.
Passada la sorpresa provocada per la frivolitat del President del Congrés, en Manuel Marín dit el “cholo”, va venir la vergonya.
A les 9 de la nit, vist el malestar a la cambra, en Marín molt "disgustat" amb els “grups minoritaris” va convocar junta de portaveus. La junta va decidir: canvi d’agenda i Obiang no vindrà al Congrés.
Erc ha aprofitat la avinentesa per entrar una iniciativa que ja teníem preparada d’abans de l’estiu sobre el poble Bubi. El poble originari de l’antiga illa de Fernando Poo, avui Bioko, per cert molt lluny de Guinea i que Espanya la va deixar lligada a l’estat guineà on domina la ètnia fang que s’ha dedicat a perseguir als bubis.
dimecres, de novembre 8
Problemes d'Astúries
Com que no tinc prou feina, avui he rebut una delegació de veïns d’Astúries. Han fet de mitjancer uns independentistes asturians, (també n’hi han).
Els veïns, que varen venir amb autocar en viatge d’anada i tornada, no els hi van deixar fer la foto als lleons. Jo havia deixat dit que en pujarien uns 20, va venir al meu despatx el cap de seguretat a veure què passava i com és que en deixava pujar 20, li vaig dir que a la sala no hi cabien més- Encara tenen por als asturians. Van venir perquè veuen perillar el seu entorn, un grup provenien d’una vall, ja hi vaig estar, que serà coberta de ciment per fer una central de mercaderies, (Ja ho coneixem a Santa perpetua) i un altre grup que veuran tot una muntanya i una platja desaparèixer per ampliar el port.
Ningú els hi fa cas, a Astúries quant toquem el carbó és tabú, algun periodista, honest i valent podria escriure un gran llibre sobre tota la història de les mines, els subsidis, el carbó polonès, les indemnitzacions, els Sindicats i els Partits.
A la foto, durant la reunió amb la Carmen de Andecha Astur, els hi vaig prometre que la informació arribaria a les mans de la Ministra de Medi ambient.
Els veïns, que varen venir amb autocar en viatge d’anada i tornada, no els hi van deixar fer la foto als lleons. Jo havia deixat dit que en pujarien uns 20, va venir al meu despatx el cap de seguretat a veure què passava i com és que en deixava pujar 20, li vaig dir que a la sala no hi cabien més- Encara tenen por als asturians. Van venir perquè veuen perillar el seu entorn, un grup provenien d’una vall, ja hi vaig estar, que serà coberta de ciment per fer una central de mercaderies, (Ja ho coneixem a Santa perpetua) i un altre grup que veuran tot una muntanya i una platja desaparèixer per ampliar el port.
Ningú els hi fa cas, a Astúries quant toquem el carbó és tabú, algun periodista, honest i valent podria escriure un gran llibre sobre tota la història de les mines, els subsidis, el carbó polonès, les indemnitzacions, els Sindicats i els Partits.
A la foto, durant la reunió amb la Carmen de Andecha Astur, els hi vaig prometre que la informació arribaria a les mans de la Ministra de Medi ambient.
CANVI DE PARELLA
No he tingut temps d’escriure notes a aquest diari, ja que aquesta setmana es voten les esmenes als pressupostos.
Abans de les eleccions el PSOE tenia uns socis CiU i PNV, amb qui ja els havien pactat .Ara, tot han estat corredisses per intentar que ens hi sumem.
Tot han estat reunions i trucades.
Jo ja sabia que no hi havia molt marge perquè la caixa la controla el Solbes, i ja va dir que l’Estatut s’aplicaria a partir del proper govern de Catalunya, o sigui a partir del 2008. (ja perdem 1 any d’inversions)
Per tant, veient les circumstàncies, he cregut millor en la meva secció, medi ambient, en lloc de demanar “cosetes” com ells volíen, he demanat un compromís ( en diners) per resoldre possiblement el problema mediambiental més greu que tenim a Catalunya, els runams salins de les mines de sal de Suria.
És competència de la Generalitat, però el problema no s’ha creat fa dos anys, ve de lluny, quan era competència de l’Estat, i Catalunya no té capacitat financera per solventar-el, al menys amb l’actual sistema de finançament. Hi ha acord per disposar de fons ja a partir d’enguany.
Reaccions post-electorals al Congrés
CiU porta molt malament el canvi de parella, ja savem de què va perquè nosaltres ja ho hem passat, al menys ens ho vàrem prendre amb sentit de l’humor. Mai havia vist al diputat Janer fent un discurs tan excitat com avui a la ponència sobre el canvi legal que permetrà als transexuals canviar el sexe al DNI. Semblava un nen al que li havien trencat la joguina.
PSOE: la majoria dels diputats amb qui hi tinc més contacte es veuen sincerament contents, altres no tan, per exemple el Benegas.
Des de Catalunya
M’ha escrit l’Eduald Casasl
Hi llegeixo: a canvi de què, Mas va vendre l'estatut?
Afegeria jo: a canvi de què, Esquerra vendrà Catalunya al psc-PSOE?
Et responc Eduald,
Mas va vendre l’Estatut a canvi de fum, de vanes promeses no vinculants.
¿ERC ha venut Catalunya? ¿A quina Catalunya et refereixes? Si no t’entenc malament vols dir que ¿La gent que vota PSC, IU no són Catalunya?
¿Tú creus que Catalunya només pertany als que voten CiU i ERC?
Reflexiona sobre el què dius.
Els països, com les persones, evolucionen. La Catalunya d’avui no és la Catalunya de fa vint anys ni la d’aquí vints anys més.
La dignitat, la independència de Catalunya no es construirà des de la exclusió sinó des de les complicitats i els objectius comuns.
Estic orgullosa que el meu partit hagi contribuït a fer president de Catalunya un fill de la emigració andalusa que tan ha contribuït al nostre benestar, és la millor prova de que Catalunya es un país integrador, com jo vull que sigui.
Es més, jo no tinc tan clar que els interessos de CiU siguin tan “nacionalistes” més aviat em semblen “cimenters”. No m’identifico en absolut amb el seu “nacionalisme”, i si bé amb la bona gent votant de C, que de fet són demòcrata- cristians, es podria governar, definitivament no podríem governar amb Unió, amb doctrina ultra-lliberal molt més pròxima al PP.
Tinc confiança en que Montilla serà un bon president, l’he conegut de prop, crec que és un home honest, treballador i que serà molt més independent del govern de Madrid que en Mas.
De moment ja ho ha demostrat, s’ha enfrontat a Zapatero i a l’aparell pesat del PSOE per mantenir la opció de govern votada per la majoria de Catalunya. En canvi Mas, va vendre l’Estatut, que ell s’havia compromès ha retirar, per tornar al poder, i una pregunta que t’has de fer, ¿qui li va pagarà la campanya? ¿quants compromisos s’havien de acontentar dés del govern? ¿qué hagués estat prioritari en un govern de Mas, els interessos de “Catalunya" o els dels sponsors de la campanya?
Abans de les eleccions el PSOE tenia uns socis CiU i PNV, amb qui ja els havien pactat .Ara, tot han estat corredisses per intentar que ens hi sumem.
Tot han estat reunions i trucades.
Jo ja sabia que no hi havia molt marge perquè la caixa la controla el Solbes, i ja va dir que l’Estatut s’aplicaria a partir del proper govern de Catalunya, o sigui a partir del 2008. (ja perdem 1 any d’inversions)
Per tant, veient les circumstàncies, he cregut millor en la meva secció, medi ambient, en lloc de demanar “cosetes” com ells volíen, he demanat un compromís ( en diners) per resoldre possiblement el problema mediambiental més greu que tenim a Catalunya, els runams salins de les mines de sal de Suria.
És competència de la Generalitat, però el problema no s’ha creat fa dos anys, ve de lluny, quan era competència de l’Estat, i Catalunya no té capacitat financera per solventar-el, al menys amb l’actual sistema de finançament. Hi ha acord per disposar de fons ja a partir d’enguany.
Reaccions post-electorals al Congrés
CiU porta molt malament el canvi de parella, ja savem de què va perquè nosaltres ja ho hem passat, al menys ens ho vàrem prendre amb sentit de l’humor. Mai havia vist al diputat Janer fent un discurs tan excitat com avui a la ponència sobre el canvi legal que permetrà als transexuals canviar el sexe al DNI. Semblava un nen al que li havien trencat la joguina.
PSOE: la majoria dels diputats amb qui hi tinc més contacte es veuen sincerament contents, altres no tan, per exemple el Benegas.
Des de Catalunya
M’ha escrit l’Eduald Casasl
Hi llegeixo: a canvi de què, Mas va vendre l'estatut?
Afegeria jo: a canvi de què, Esquerra vendrà Catalunya al psc-PSOE?
Et responc Eduald,
Mas va vendre l’Estatut a canvi de fum, de vanes promeses no vinculants.
¿ERC ha venut Catalunya? ¿A quina Catalunya et refereixes? Si no t’entenc malament vols dir que ¿La gent que vota PSC, IU no són Catalunya?
¿Tú creus que Catalunya només pertany als que voten CiU i ERC?
Reflexiona sobre el què dius.
Els països, com les persones, evolucionen. La Catalunya d’avui no és la Catalunya de fa vint anys ni la d’aquí vints anys més.
La dignitat, la independència de Catalunya no es construirà des de la exclusió sinó des de les complicitats i els objectius comuns.
Estic orgullosa que el meu partit hagi contribuït a fer president de Catalunya un fill de la emigració andalusa que tan ha contribuït al nostre benestar, és la millor prova de que Catalunya es un país integrador, com jo vull que sigui.
Es més, jo no tinc tan clar que els interessos de CiU siguin tan “nacionalistes” més aviat em semblen “cimenters”. No m’identifico en absolut amb el seu “nacionalisme”, i si bé amb la bona gent votant de C, que de fet són demòcrata- cristians, es podria governar, definitivament no podríem governar amb Unió, amb doctrina ultra-lliberal molt més pròxima al PP.
Tinc confiança en que Montilla serà un bon president, l’he conegut de prop, crec que és un home honest, treballador i que serà molt més independent del govern de Madrid que en Mas.
De moment ja ho ha demostrat, s’ha enfrontat a Zapatero i a l’aparell pesat del PSOE per mantenir la opció de govern votada per la majoria de Catalunya. En canvi Mas, va vendre l’Estatut, que ell s’havia compromès ha retirar, per tornar al poder, i una pregunta que t’has de fer, ¿qui li va pagarà la campanya? ¿quants compromisos s’havien de acontentar dés del govern? ¿qué hagués estat prioritari en un govern de Mas, els interessos de “Catalunya" o els dels sponsors de la campanya?
dijous, de novembre 2
L’endemà : ¿A canvi de què, Mas va vendre l’Estatut?
En el pont aeri he coincidit amb en Josep Maldonado (CiU) i un parell de diputats socialistes.
Somriures ambigus, tots cansats i naturalment sense eufòria.
Coincidim amb Maldonado en que moltes coses que s’han dit s’hauran de rebobinar, (segons Duran som la pesta, si no recordo malament).
Al Congrés, felicitacions. Es creien que ERC s’enfonsaria i al veure que hem consolidat un espai, se’n sorprenen.
El dijous en un dinar amb el secretari d’Estat de la Unió Europea, el Carlos Aragonés (PP) em va provocar a fer un vaticinin, vaig dir 21 i es va posar a riure !Què poc que coneixen la realitat catalana!
És simptomàtic que el comitè federal del PSOE ja està reunit i el PSC es reunirà aquesta tarda quan ja s’hagi pres la decisió a Madrid.
¿Qui decidirà el govern a Catalunya, el PSOPE o el PSC?
¿A canvi de què, Mas va vendre l’Estatut?
Somriures ambigus, tots cansats i naturalment sense eufòria.
Coincidim amb Maldonado en que moltes coses que s’han dit s’hauran de rebobinar, (segons Duran som la pesta, si no recordo malament).
Al Congrés, felicitacions. Es creien que ERC s’enfonsaria i al veure que hem consolidat un espai, se’n sorprenen.
El dijous en un dinar amb el secretari d’Estat de la Unió Europea, el Carlos Aragonés (PP) em va provocar a fer un vaticinin, vaig dir 21 i es va posar a riure !Què poc que coneixen la realitat catalana!
És simptomàtic que el comitè federal del PSOE ja està reunit i el PSC es reunirà aquesta tarda quan ja s’hagi pres la decisió a Madrid.
¿Qui decidirà el govern a Catalunya, el PSOPE o el PSC?
¿A canvi de què, Mas va vendre l’Estatut?
diumenge, d’octubre 29
Els matins del Palau
Avui he tornat a una matinal del Palau, no de concerts, com acostumava a anar-hi quan era estudiant, (eren més econòmics).
Si hi ha un lloc de Barcelona, que me’l senti més especialment meu , és el Palau de la Musica.
Les estones que he passat al Palau són insubstituïbles, he estat a varis auditoris fantàstics, a Catalunya, a Euskadi, a Espanya, a Tel Aviv, a Nova York, a Edimburgh, a Budapest, però cap l’he trobat tan especial. Suposo que ho fa la seva arquitectura que et fa sentir molt a prop dels músics i l’esplendor que li dona a tots els actes, però un esplendor allunyat de la fastuositat “imperial” que cerquen molts auditoris, on s’intenta minimitzar al espectador. Al Palau és al contrari, el públic se sent part de l’espectacle i es comunica amb els artistes de manera que en resulten vetllades inoblidables.
Aquesta matinal també serà inoblidable.
El míting de final de campanya ha estat vibrant, amb moments molt emocionants, en Josep-Lluis Carod-Rovira, ha demostrat una vegada més les seves dots d’orador, en Pere Vigo ha fet molt bon discurs, en Puigcercós ha estat directe e irònic com ja hi estem acostumats, però el que m’ha emocionat ha estat la unió de la gent en la afirmació del projecte d’ERC cap un catalanisme nou, o hi cap tothom, en la voluntat de construir i transformar aquest país que en diem Catalunya, en la afirmació de la perseverança en la nostra idea de ser dones i homes plenament lliures, amb el dret a decidir quin país volem. Ha estat un crit unànime.
Quan vaig tornat a Catalunya, i vaig començar a estudiar el mapa polític, no em podia identificar amb cap projecte que renunciés a la independència de Catalunya. Només quedava ERC, era la època de la Rahola i el Colom, però en feia angúnia que derivés cap a postulats etnicistes i excloents. Vaig decidir que no em podia quedar a fora, havia d’entrar-hi i des de dins influir perquè derivés cap un procés d’alliberament, obert, integrador, del que tothom se’n podés sentir part, els que hem nascut aquí i els que no.
Avui, he vist que no em vaig equivocar.
Anem bé.
Si hi ha un lloc de Barcelona, que me’l senti més especialment meu , és el Palau de la Musica.
Les estones que he passat al Palau són insubstituïbles, he estat a varis auditoris fantàstics, a Catalunya, a Euskadi, a Espanya, a Tel Aviv, a Nova York, a Edimburgh, a Budapest, però cap l’he trobat tan especial. Suposo que ho fa la seva arquitectura que et fa sentir molt a prop dels músics i l’esplendor que li dona a tots els actes, però un esplendor allunyat de la fastuositat “imperial” que cerquen molts auditoris, on s’intenta minimitzar al espectador. Al Palau és al contrari, el públic se sent part de l’espectacle i es comunica amb els artistes de manera que en resulten vetllades inoblidables.
Aquesta matinal també serà inoblidable.
El míting de final de campanya ha estat vibrant, amb moments molt emocionants, en Josep-Lluis Carod-Rovira, ha demostrat una vegada més les seves dots d’orador, en Pere Vigo ha fet molt bon discurs, en Puigcercós ha estat directe e irònic com ja hi estem acostumats, però el que m’ha emocionat ha estat la unió de la gent en la afirmació del projecte d’ERC cap un catalanisme nou, o hi cap tothom, en la voluntat de construir i transformar aquest país que en diem Catalunya, en la afirmació de la perseverança en la nostra idea de ser dones i homes plenament lliures, amb el dret a decidir quin país volem. Ha estat un crit unànime.
Quan vaig tornat a Catalunya, i vaig començar a estudiar el mapa polític, no em podia identificar amb cap projecte que renunciés a la independència de Catalunya. Només quedava ERC, era la època de la Rahola i el Colom, però en feia angúnia que derivés cap a postulats etnicistes i excloents. Vaig decidir que no em podia quedar a fora, havia d’entrar-hi i des de dins influir perquè derivés cap un procés d’alliberament, obert, integrador, del que tothom se’n podés sentir part, els que hem nascut aquí i els que no.
Avui, he vist que no em vaig equivocar.
Anem bé.
dijous, d’octubre 26
Esmenes als pressupostos Generals de l’Estat 2007
Aquest any, el debat els pressupostos queda apagat per la campanya electoral, i les coses han canviat totalment a Madrid.
Durant dos anys hem donat suport al govern Zapatero, de fet un vot de confiança, perquè volíem que l’Estatut arribés a bon port. Vist el que ha passat, que la paraula del Zapatero val ben poca cosa, tot i que preferim un govern del PSOE al del PP, per tant no farem campanya de desgast, però sí que ens sentim més deslligats i aquest any ja varem votar en contra dels pGE2007, i ara toca les esmenes parcials.
Hem presentat 534 esmenes parcials als pressupostos Generals de l’Estat, en total prop de 1000 milions d’euros que són els que manquen per complir amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, disposició que preveu una inversió del l’Estat igual a la aportació de Catalunya al PIB estatal.
Hem reclamat el traspàs a la Generalitat del servei ferroviari de rodalies de RENFE, ara bé amb l’assumpció per part de l’Estat de les deficiències estructurals i d’equip que pateix la xarxa, per això demanem que el traspàs es faci amb la garantia de finançament d’una sèrie d’inversions concretes.
Entre altres, sol·licitem la creació de noves línies, connexions, renovació d’estacions, creació d’intercanviadors i adquisició d’unitat mòbils pel valor de 600 milions d’euros.
Hem plantejat també un fons de rescat de peatges que augmenta en 200 milions la transferència prevista per la Generalitat.
Hem plantejat que, dins del primer trimestre de cada any, la Intervenció General de la Administració de l’Estat publiqui una memòria de la inversió i la despesa pública territorialitzada de la Administració General de l’Estat i dels organismes autònoms.
D’aquests prop de 1000 milions , la meitat es destinarien a infrastructures, 203 a Sanitat, 116 a Medi Ambient, 30 a Polítiques socials, 24 a investigació, 18 a projectes culturals y 1 a turisme. 600 anirien a la província de Barcelona, 188 a Lleida, 102 a Girona i 39 Tarragona.
En un altra esmena reclamem que les membres de la Casa Reial presentin una relació “detallada” dels bens que formen part del seu patrimoni i de les activitats econòmiques que efectuen , igual que els alts càrrecs del Govern i de la Administració General de l’Estat.
En immigració hem demanat un augment de 100 milions del fons d’atenció als immigrants. En matèria de immigració també, un complement específic pels ajuntaments de 21 milions.
ERC també hem presentat quatre esmenes en las que reclamem fons addicionals per la detecció precoç de les situacions de violència de gènere, per la millora dels mitjans telemàtics de protecció de les víctimes, per la formació contra aquesta problemàtica i per finançar l’accés a l’habitatge de compra o de lloguer a les dones sobre les que s’hagi acordat mesures judicials de protecció.
En aquestes esmenes hem plantejat que les comunitats autònomes tinguin accés als fons per finançar l els programes i protocols de detecció precoç de la violència de gènere a l’àmbit sanitari, policiac i educatiu que estan o haurien d’estar desenvolupant.
En un altre àmbit també hem introduït una esmena per la creació d’un fons de garantia d’aliments destinat a dones divorciades amb menors al seu càrrec, tal com estava previst en la reforma de la Llei del Divorci, sense que s’hagi fet res fins ara.
Segurament que aquestes esmenes s’aprovarien si els grups catalans hi votessin a favor.
Després quedarà per veure si el Govern Central compleix, recordem el fons de rescat de peatges del 2006 de 80 milions, que tenia que rescatar el peatge de Mollet i del que no se n’ha sabut res més.
Durant dos anys hem donat suport al govern Zapatero, de fet un vot de confiança, perquè volíem que l’Estatut arribés a bon port. Vist el que ha passat, que la paraula del Zapatero val ben poca cosa, tot i que preferim un govern del PSOE al del PP, per tant no farem campanya de desgast, però sí que ens sentim més deslligats i aquest any ja varem votar en contra dels pGE2007, i ara toca les esmenes parcials.
Hem presentat 534 esmenes parcials als pressupostos Generals de l’Estat, en total prop de 1000 milions d’euros que són els que manquen per complir amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, disposició que preveu una inversió del l’Estat igual a la aportació de Catalunya al PIB estatal.
Hem reclamat el traspàs a la Generalitat del servei ferroviari de rodalies de RENFE, ara bé amb l’assumpció per part de l’Estat de les deficiències estructurals i d’equip que pateix la xarxa, per això demanem que el traspàs es faci amb la garantia de finançament d’una sèrie d’inversions concretes.
Entre altres, sol·licitem la creació de noves línies, connexions, renovació d’estacions, creació d’intercanviadors i adquisició d’unitat mòbils pel valor de 600 milions d’euros.
Hem plantejat també un fons de rescat de peatges que augmenta en 200 milions la transferència prevista per la Generalitat.
Hem plantejat que, dins del primer trimestre de cada any, la Intervenció General de la Administració de l’Estat publiqui una memòria de la inversió i la despesa pública territorialitzada de la Administració General de l’Estat i dels organismes autònoms.
D’aquests prop de 1000 milions , la meitat es destinarien a infrastructures, 203 a Sanitat, 116 a Medi Ambient, 30 a Polítiques socials, 24 a investigació, 18 a projectes culturals y 1 a turisme. 600 anirien a la província de Barcelona, 188 a Lleida, 102 a Girona i 39 Tarragona.
En un altra esmena reclamem que les membres de la Casa Reial presentin una relació “detallada” dels bens que formen part del seu patrimoni i de les activitats econòmiques que efectuen , igual que els alts càrrecs del Govern i de la Administració General de l’Estat.
En immigració hem demanat un augment de 100 milions del fons d’atenció als immigrants. En matèria de immigració també, un complement específic pels ajuntaments de 21 milions.
ERC també hem presentat quatre esmenes en las que reclamem fons addicionals per la detecció precoç de les situacions de violència de gènere, per la millora dels mitjans telemàtics de protecció de les víctimes, per la formació contra aquesta problemàtica i per finançar l’accés a l’habitatge de compra o de lloguer a les dones sobre les que s’hagi acordat mesures judicials de protecció.
En aquestes esmenes hem plantejat que les comunitats autònomes tinguin accés als fons per finançar l els programes i protocols de detecció precoç de la violència de gènere a l’àmbit sanitari, policiac i educatiu que estan o haurien d’estar desenvolupant.
En un altre àmbit també hem introduït una esmena per la creació d’un fons de garantia d’aliments destinat a dones divorciades amb menors al seu càrrec, tal com estava previst en la reforma de la Llei del Divorci, sense que s’hagi fet res fins ara.
Segurament que aquestes esmenes s’aprovarien si els grups catalans hi votessin a favor.
Després quedarà per veure si el Govern Central compleix, recordem el fons de rescat de peatges del 2006 de 80 milions, que tenia que rescatar el peatge de Mollet i del que no se n’ha sabut res més.
dimarts, d’octubre 24
Coses de "certes" dones
Acabo de parlar amb la diputada del grup socilaista que porta la “Ley reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas”.
Aquest nom tan llarg és refereix la llei que permetrà que les persones que s’identifiquen amb el sexe contrari al que s’els hi ha assignat es puguin canviar el sexe del DNI sense necessitat de operar-se.
La majoria dels grups, tret el PP, recolzemaquesta reforma legal que ara està en debat.
Formem part de la ponència, entre altres, la diputada socialista Carmen Montón, , jo per Erc i la Isaura Navarro per IU.
Tant Erc, el Mixte com IU portem esmenes molt similars, provinents de les associacions de transsexuals.
El dia de la ponència jo tenia a la mateixa hora la Comissió d’Exteriors on es va debatre la meva proposta sobre TXetxènia, com que sabia que arribaria tard ja vaig avisar a la Carmen Montón amb qui tinc bona relació.
En principi no hi hauria problema perquè les esmenes eren presentades casi idèntiques per tres grups.
Ara acabo de parlar per telèfon amb ella perquè insisteixi al Ministeri sobre les esmenes que no han entrat, especialment la que afecta als menors i m’ha explicat el que va passar a la ponència mentre jo no hi era.
Arriba la Miss Isaura, també tard, se la va esperar, i quan arriba diu comencem i es nega a esperar que jo arribi, i el primer que fa es votar contra les meves esmenes encara que eren molt semblants a les seves. Sort que només va votar el PP amb ella i no van tenir quòrum sinó haguessin caigut.
¿Perquè ho va fer’?
Això ho deixo per els psicòlegs, no voldria que la resposta fos allò de “coses de dones”.
Aquest nom tan llarg és refereix la llei que permetrà que les persones que s’identifiquen amb el sexe contrari al que s’els hi ha assignat es puguin canviar el sexe del DNI sense necessitat de operar-se.
La majoria dels grups, tret el PP, recolzemaquesta reforma legal que ara està en debat.
Formem part de la ponència, entre altres, la diputada socialista Carmen Montón, , jo per Erc i la Isaura Navarro per IU.
Tant Erc, el Mixte com IU portem esmenes molt similars, provinents de les associacions de transsexuals.
El dia de la ponència jo tenia a la mateixa hora la Comissió d’Exteriors on es va debatre la meva proposta sobre TXetxènia, com que sabia que arribaria tard ja vaig avisar a la Carmen Montón amb qui tinc bona relació.
En principi no hi hauria problema perquè les esmenes eren presentades casi idèntiques per tres grups.
Ara acabo de parlar per telèfon amb ella perquè insisteixi al Ministeri sobre les esmenes que no han entrat, especialment la que afecta als menors i m’ha explicat el que va passar a la ponència mentre jo no hi era.
Arriba la Miss Isaura, també tard, se la va esperar, i quan arriba diu comencem i es nega a esperar que jo arribi, i el primer que fa es votar contra les meves esmenes encara que eren molt semblants a les seves. Sort que només va votar el PP amb ella i no van tenir quòrum sinó haguessin caigut.
¿Perquè ho va fer’?
Això ho deixo per els psicòlegs, no voldria que la resposta fos allò de “coses de dones”.
Coses de Dones
No hi han reunions més estimulants que les de dones.
Avui, un acte de presentació de programa de Polítiques de dones, que en altres àmbits solen ser bastant protocol·laris, s’ha convertit en un acte interessant.
.
Quan ens trobem dones sempre hi ha debat i pluja d’idees.
La meva vida repartida entre Catalunya i Espanya no em deixa massa temps per anar a actes. Els de Madrid no em tiren massa. A les associacions de dones espanyoles, per molt d’esquerres que es diguin, sempre els hi acaba sortint la vena centralista i com que no vull entrar en discussions estèrils acabo fugint d’estudi.
Però a Catalunya quan tinc la ocasió d’assistir a un acte organitzat per dones, sempre m’ho passo bé. Així a una petita inauguració d’una exposició a la Casa Bonnemaison va ser interessant i l’acte d’avui també.
Han sortit reflexions al voltant de la Llei del dependència, que les hem de considerar, sobre les famílies monoparentals i més n’hi haguessin hagut si el temps ho hagués permès.
Al vespre a la secció local d’ERC hem parlat també de com fer Polítiques municipals que empenyin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Es el gran debat del nostre segle i és el moment d’actuar. Totes les dones hi podem contribuir, de totes les edats i formacions, i no oblidem les immigrants, constitueixen un gran potencial humà i són les formadores d’una nova generació de catalans, les Polítiques d’integració han de ser pensades amb elles.
Avui, un acte de presentació de programa de Polítiques de dones, que en altres àmbits solen ser bastant protocol·laris, s’ha convertit en un acte interessant.
.
Quan ens trobem dones sempre hi ha debat i pluja d’idees.
La meva vida repartida entre Catalunya i Espanya no em deixa massa temps per anar a actes. Els de Madrid no em tiren massa. A les associacions de dones espanyoles, per molt d’esquerres que es diguin, sempre els hi acaba sortint la vena centralista i com que no vull entrar en discussions estèrils acabo fugint d’estudi.
Però a Catalunya quan tinc la ocasió d’assistir a un acte organitzat per dones, sempre m’ho passo bé. Així a una petita inauguració d’una exposició a la Casa Bonnemaison va ser interessant i l’acte d’avui també.
Han sortit reflexions al voltant de la Llei del dependència, que les hem de considerar, sobre les famílies monoparentals i més n’hi haguessin hagut si el temps ho hagués permès.
Al vespre a la secció local d’ERC hem parlat també de com fer Polítiques municipals que empenyin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Es el gran debat del nostre segle i és el moment d’actuar. Totes les dones hi podem contribuir, de totes les edats i formacions, i no oblidem les immigrants, constitueixen un gran potencial humà i són les formadores d’una nova generació de catalans, les Polítiques d’integració han de ser pensades amb elles.
dissabte, d’octubre 21
Governar bé, menys el 3%
He estat bastants dies fora de Catalunya, i he desembarcat en plena campanya.
Trobo els carrers ja plens de propaganda, destaca CiU, sembla que estan cremant tots els cartutxos i que algú ja els hi cobrarà si arriben a governar.
He anat al metro i m’han fet esgarrifances la propaganda de CiU, ratlla la xenofòbia ¿què volen dir que només ells estimen Catalunya?
Jo a dota de la frase governar bé hi posaria bon govern - 3%.
També m’ha sorprès la quantitat de bestieses que poden inventar els assessors del Mas, que si descomptes a qui sàpiga anglès (en lloc de proposar més classes d’anglès a l’escola pública volen que els fills dels rics que ja van a bones escoles paguin menys impostos), ara un carnet per punts als bons immigrants, ¿els hi faran cantar els segadors per poder rebre beques de menjadors? ¿s’hauran de saber la llegenda de Guifré el Pilós per poder entrar al CAP? Ja em veig fer un curs accelerat d’història catalana, ¿o només ho exigiran als nascuts fora de Catalunya?
Estan ben sonats, el que em sorprèn i al mateix temps m’esglaia és que el Mas repeteixi les rucades dels seus assessors, em porta a pensar que és tan ruc com ells, o més.
!pobra Catalunya si ens arriba a governar!
Trobo els carrers ja plens de propaganda, destaca CiU, sembla que estan cremant tots els cartutxos i que algú ja els hi cobrarà si arriben a governar.
He anat al metro i m’han fet esgarrifances la propaganda de CiU, ratlla la xenofòbia ¿què volen dir que només ells estimen Catalunya?
Jo a dota de la frase governar bé hi posaria bon govern - 3%.
També m’ha sorprès la quantitat de bestieses que poden inventar els assessors del Mas, que si descomptes a qui sàpiga anglès (en lloc de proposar més classes d’anglès a l’escola pública volen que els fills dels rics que ja van a bones escoles paguin menys impostos), ara un carnet per punts als bons immigrants, ¿els hi faran cantar els segadors per poder rebre beques de menjadors? ¿s’hauran de saber la llegenda de Guifré el Pilós per poder entrar al CAP? Ja em veig fer un curs accelerat d’història catalana, ¿o només ho exigiran als nascuts fora de Catalunya?
Estan ben sonats, el que em sorprèn i al mateix temps m’esglaia és que el Mas repeteixi les rucades dels seus assessors, em porta a pensar que és tan ruc com ells, o més.
!pobra Catalunya si ens arriba a governar!
dimecres, d’octubre 18
El Congrés condemna l'assassinat d' Anna Politkosvkaya
He portat a la Comissió d’afers Exteriors una proposta que s’ha aprovat per unanimitat, el PP també ha proposat la condemna del assassinat d’Anna Politkovskaya, en principi el PSOE no volia condemnar, però s’ha trobat sol i ha cedit.
De fet del PP ho portava el Jesús López-Medel que es un “outsider” dins del seu partit, l’únic que va votar en contra de la guerra de l’Irak. L’ Emilio el conec perquè ens hem trobat en missions d’observació, és una persona molt creient , i que intenta viure segons les seves creences. Això el fa distanciar-se moltes vegades de les posicions del seu partit.
Enganxo el text que s’ha aprovat.
El Congreso de los Diputados muestra su enorme preocupación y condena
todas las violaciones de los derechos humanos y de la libertad de
expresión y de prensa que se producen entorno al conflicto en Chechenia.
Asimismo, el Congreso de los Diputados condena el asesinato de la
periodista Anna Politkovskaya, significada por la denuncia de estas
violaciones, la muerte de todos aquellos periodistas, como Anatoli
Voronin, que han perdido la vida realizando labores de información sobre
el conflicto chechenio, y se insta al gobierno español a:
1. Plantear ante todos los organismos internacionales pertinentes la
necesidad de que la comunidad internacional, y en particular la
UE, insista a la Federación Rusa sobre la adopción de medidas de
prevención e investigación de toda violación de los derechos
humanos en Chechenia y la comparecencia ante la justicia de todos
aquellos que atentan contra tales derechos. En este sentido, se
considera un paso positivo la invitación de las autoridades rusas
al relator de las Naciones Unidas sobre la Tortura y su
disposición a grabar los interrogatorios en los centros de
detención de Chechenia como ha sugerido la Alta comisionada de
Naciones Unidas para los Derechos Humanos.
2. Insistir ante la UE en la necesidad de una mayor implicación
europea en la búsqueda de una solución pacífica al conflicto
checheno, a través del diálogo institucionalizado entre la UE y la
Federación rusa, ofreciendo la mediación de la UE en dicho
proceso, tal y como sugiere el Parlamento Europeo
3. Proponer a los organismos europeos a que insten a las autoridades
de la Federación Rusa a llevar a cabo una investigación
independiente e internacional del asesinato de la periodista Anna
Politkovskaya, que permita el total esclarecimiento de esta muerte
4. Trasladar el presente acuerdo al Parlamento Europeo, Consejo de
Europa y Organización para la Seguridad y Cooperación en Europa (OSCE)
De fet del PP ho portava el Jesús López-Medel que es un “outsider” dins del seu partit, l’únic que va votar en contra de la guerra de l’Irak. L’ Emilio el conec perquè ens hem trobat en missions d’observació, és una persona molt creient , i que intenta viure segons les seves creences. Això el fa distanciar-se moltes vegades de les posicions del seu partit.
Enganxo el text que s’ha aprovat.
El Congreso de los Diputados muestra su enorme preocupación y condena
todas las violaciones de los derechos humanos y de la libertad de
expresión y de prensa que se producen entorno al conflicto en Chechenia.
Asimismo, el Congreso de los Diputados condena el asesinato de la
periodista Anna Politkovskaya, significada por la denuncia de estas
violaciones, la muerte de todos aquellos periodistas, como Anatoli
Voronin, que han perdido la vida realizando labores de información sobre
el conflicto chechenio, y se insta al gobierno español a:
1. Plantear ante todos los organismos internacionales pertinentes la
necesidad de que la comunidad internacional, y en particular la
UE, insista a la Federación Rusa sobre la adopción de medidas de
prevención e investigación de toda violación de los derechos
humanos en Chechenia y la comparecencia ante la justicia de todos
aquellos que atentan contra tales derechos. En este sentido, se
considera un paso positivo la invitación de las autoridades rusas
al relator de las Naciones Unidas sobre la Tortura y su
disposición a grabar los interrogatorios en los centros de
detención de Chechenia como ha sugerido la Alta comisionada de
Naciones Unidas para los Derechos Humanos.
2. Insistir ante la UE en la necesidad de una mayor implicación
europea en la búsqueda de una solución pacífica al conflicto
checheno, a través del diálogo institucionalizado entre la UE y la
Federación rusa, ofreciendo la mediación de la UE en dicho
proceso, tal y como sugiere el Parlamento Europeo
3. Proponer a los organismos europeos a que insten a las autoridades
de la Federación Rusa a llevar a cabo una investigación
independiente e internacional del asesinato de la periodista Anna
Politkovskaya, que permita el total esclarecimiento de esta muerte
4. Trasladar el presente acuerdo al Parlamento Europeo, Consejo de
Europa y Organización para la Seguridad y Cooperación en Europa (OSCE)
dilluns, d’octubre 16
Reunió amb Alberto Acosta
Avui abans de tornar cap Espanya per arribar a temps al Ple, hem tingut la darrera reunió,. Ha vingut a esmorzar Albert Acosta, el possible ministre d’Energia si Rafael Correa guanya a la segona volta.
Encara que guanyés Novoa, no va treure més del 40%, el que obliga a una segona volta, i si pensem que Correa no era conegut, tot és possible.
Correa se l’alinea amb Hugo Chavez i Evo Morales. Després de parlar més d’un hora amb Acosta, cec que no s’ha de simplificar-
La proposta de Correa, segons Acosta, no és anul·lar el sistema democràtic de partits sinó fer una reforma profunda, també econòmicament, tenen idees interessants i no pretenen crear un daltabaix al país.
Ens en porten una impressió molt més favorable que la que ens van donar els de la seva formació el dia abans de les eleccions.
És molt probable que guanyi, si moderar el seu discurs per guanyar el centre.
Hem fet un informe recomanant que per la segona volta, es reforci el sistema i que per aclarir els dubtes que s’auditorii el software electoral.
Encara que guanyés Novoa, no va treure més del 40%, el que obliga a una segona volta, i si pensem que Correa no era conegut, tot és possible.
Correa se l’alinea amb Hugo Chavez i Evo Morales. Després de parlar més d’un hora amb Acosta, cec que no s’ha de simplificar-
La proposta de Correa, segons Acosta, no és anul·lar el sistema democràtic de partits sinó fer una reforma profunda, també econòmicament, tenen idees interessants i no pretenen crear un daltabaix al país.
Ens en porten una impressió molt més favorable que la que ens van donar els de la seva formació el dia abans de les eleccions.
És molt probable que guanyi, si moderar el seu discurs per guanyar el centre.
Hem fet un informe recomanant que per la segona volta, es reforci el sistema i que per aclarir els dubtes que s’auditorii el software electoral.
diumenge, d’octubre 15
Jornada electoral equatoriana
a punt per observar
paradetes de menjar davant les col·legis electorals
les paparetes per les legislatives amb les fotos desl candidats
gentada cap a votarCoses curioses, mentre estan muntant les taules es fa una paus per hissar la bandera i cantar l’himne. Només m0imaginaba què passaria a Catalunya si dessin cantar els segadors als membres de les taules electorals.
Son quarta eleccions a la vegada, són eleccions amb llistes obertes, hi ha les dues opcions votar en planxa,( a tota la llista) o anar picant diputats de les altres llistes. Les, amb les fotos dels candidats, paperetes són enormes.
L’espai per votar és molt petit, i com que el vot es obligatori, es creen grans aglomeracions que els soldats es dediquen a controlar. Els equatorians, són gent tranquil·la, no es posen nerviosos, i ja que han de votar, converteixen el dia en una gran festa, les famílies es reuneixen per menjar, i pels carrers esta ple de paradetes on venen menjar.
El llistat del padró electoral està digital·litzat, i un 10% dels votants hi tenen la foto.
Això ho hauríem de copiar, s’eviten molts errors. A Perú tots els votants estaven digital·litzats.
Hem estat atents a veure les possibilitats de frau, en el procés de votar no crec que n’hi hagi hagut, en el recompte, tampoc. Encara que hi han irregularitats, en part perquè els apoderats dels partits estan absents o no saben massa quina és la seva funció.
dissabte, d’octubre 14
Immersió en política equatoriana
a Quito, a 2800 m.Hem dedicat dos dies a escoltar als diferents partits polítics, als estaments del país i a moviments socials.
A Equador hi ha un règim presidencialista, però el Congrés pot fer fora el president sense gaires dificultats.
L’exèrcit té un gran protagonisme, és l’estament en qui més confia la ciutadania, per altra part la separació del poder judicial i executiu no està suficientment clara, això provoca la desconfiança .
El Congrés està molt desprestigiat, avui s’ha publicat una llistat de diputats i diputades amb acusacions de corrupció i que es tornen a presentar.
Es freqüent que diputats votin lleis segons interessos privats, jo els hi he dit que a Espanya passa el mateix, ara bé, es manté en secret, el que passa que la premsa espanyola és més dependent que a l’Equador. El problema és que a l’Equador, segons confessen els mateixos diputats ni es prenen la molèstia de llegir les lleis.
Dels candidats, el favorit és Rafel Correa, es presenta sense partit, i diu que vol dissoldre el Parlament i canviar la constitució. ¿Què passarà mentre, i quin nou ordre vol imposar? Ell no ha vingut a la reunió, ha enviat l’aspirant a vice-president i un grupet d’assessors. Tots molt excitats, han anunciat que són ells els que han demanat una missió d’observació electoral perquè temen el frau. Insisteixen que el frau es pot produir quan es bolquin les dades al ordenador, si el software està manipulat. Insisteixen que s’ha de fer una auditoria.
L’altra candidat amb més possibilitats és l’Alvaro Novoa, tampoc ha vingut, he vist les fotos de campanya, és molt curiós, s’agenolla a resar i reparteix cadires de rodes en els mítings. Un populista en tota regla, vaja. Sembla que recull els vots entre la gent més pobra i menys preparada.
La única dona , és del PSC, no el de Catalunya, sinó el partit social demòcrata, el dels rics. Sembla una “barbi”, no crec que la dona equatoriana s’identifiqui molt amb ella.
Han estat dos dies molt intensos però apassionants.
Una ONG del País Valencià pròxima a IU, han muntat un “sidral”, volien que nosaltres exigíssim una auditoria. Jo, la veritat m’ha semblat una actitud colonialista, arriben quatre espanyols i es posen a dir que els equatorians no saben fer eleccions, m’hi he oposat a risc de que els ong’s m’assassinin per l’esquena. La Begoña també ha coincidit amb mi, la Fatima dubtava però també ha optat per la prudència.
Segurament degut a que els catalans coneixem la supèrbia espanyola, que quan vaig per Sud-Amèrica, entenc coses que als espanyols se’ls hi escapen, per exemple que és natural que hi hagi un ressentiment cap Espanya. Als espanyols els hi costa d’entendre, tan fa que siguin de dretes o que es creguin d’esquerres.
A Equador hi ha un règim presidencialista, però el Congrés pot fer fora el president sense gaires dificultats.
L’exèrcit té un gran protagonisme, és l’estament en qui més confia la ciutadania, per altra part la separació del poder judicial i executiu no està suficientment clara, això provoca la desconfiança .
El Congrés està molt desprestigiat, avui s’ha publicat una llistat de diputats i diputades amb acusacions de corrupció i que es tornen a presentar.
Es freqüent que diputats votin lleis segons interessos privats, jo els hi he dit que a Espanya passa el mateix, ara bé, es manté en secret, el que passa que la premsa espanyola és més dependent que a l’Equador. El problema és que a l’Equador, segons confessen els mateixos diputats ni es prenen la molèstia de llegir les lleis.
Dels candidats, el favorit és Rafel Correa, es presenta sense partit, i diu que vol dissoldre el Parlament i canviar la constitució. ¿Què passarà mentre, i quin nou ordre vol imposar? Ell no ha vingut a la reunió, ha enviat l’aspirant a vice-president i un grupet d’assessors. Tots molt excitats, han anunciat que són ells els que han demanat una missió d’observació electoral perquè temen el frau. Insisteixen que el frau es pot produir quan es bolquin les dades al ordenador, si el software està manipulat. Insisteixen que s’ha de fer una auditoria.
L’altra candidat amb més possibilitats és l’Alvaro Novoa, tampoc ha vingut, he vist les fotos de campanya, és molt curiós, s’agenolla a resar i reparteix cadires de rodes en els mítings. Un populista en tota regla, vaja. Sembla que recull els vots entre la gent més pobra i menys preparada.
La única dona , és del PSC, no el de Catalunya, sinó el partit social demòcrata, el dels rics. Sembla una “barbi”, no crec que la dona equatoriana s’identifiqui molt amb ella.
Han estat dos dies molt intensos però apassionants.
Una ONG del País Valencià pròxima a IU, han muntat un “sidral”, volien que nosaltres exigíssim una auditoria. Jo, la veritat m’ha semblat una actitud colonialista, arriben quatre espanyols i es posen a dir que els equatorians no saben fer eleccions, m’hi he oposat a risc de que els ong’s m’assassinin per l’esquena. La Begoña també ha coincidit amb mi, la Fatima dubtava però també ha optat per la prudència.
Segurament degut a que els catalans coneixem la supèrbia espanyola, que quan vaig per Sud-Amèrica, entenc coses que als espanyols se’ls hi escapen, per exemple que és natural que hi hagi un ressentiment cap Espanya. Als espanyols els hi costa d’entendre, tan fa que siguin de dretes o que es creguin d’esquerres.
dimecres, d’octubre 11
¿Frau electoral a Equador?
Ahir vaig rebre una trucada del Ministeri d’Exteriors, ha arribar una sol·licitud al Ministre de part de la oposició a Equador d’enviar una missió d’observació electoral ja que tenen sospites de que es prepara un frau.
Una missió electoral de curta durada no pot denunciar un frau perquè no tindrà proves però si pot rebre una impressió de la seguretat del procediment.
Així que les persones habituals que formem part de les missions ens han demanat que fem un esforç per anar-hi.
Ës un esforç perquè al Congrés hi ha molta feina, el govern està lleis sense parar i tenim ja el debat del pressupost a punt de caure.
Com que ja hi tinc pràctica ,em preparo per passar un cap de setmana al Equador.
Una missió electoral de curta durada no pot denunciar un frau perquè no tindrà proves però si pot rebre una impressió de la seguretat del procediment.
Així que les persones habituals que formem part de les missions ens han demanat que fem un esforç per anar-hi.
Ës un esforç perquè al Congrés hi ha molta feina, el govern està lleis sense parar i tenim ja el debat del pressupost a punt de caure.
Com que ja hi tinc pràctica ,em preparo per passar un cap de setmana al Equador.
dimarts, d’octubre 10
Xexènia, Pena de Mort, Desarmament Nuclear.
Tres temes sobre els que he estat donant voltes, sobre l’abolició de la Pena de Mort, finalment he fet una proposta amb l’ajuda del Ramon Soldàn, un assessor de Santa Coloma de Gramanet, i està registrada, ¿què farà el govern?
Sobre el Desarmament Nuclear, quan es va discutir a les Nacions Unides, ja vaig entrar la proposta, la veritat si USA no comença no acabarem mai, I mentre hi hagin armes nuclears la humanitat està en perill. Un altra motiu per rebutjar la Energia nuclear, és per la gran quantitat de residus que generen les centrals, només tenen una utilitat, armament.
Sobre el Desarmament Nuclear, quan es va discutir a les Nacions Unides, ja vaig entrar la proposta, la veritat si USA no comença no acabarem mai, I mentre hi hagin armes nuclears la humanitat està en perill. Un altra motiu per rebutjar la Energia nuclear, és per la gran quantitat de residus que generen les centrals, només tenen una utilitat, armament.
Xexènia, la pobra Xexènia, ¿qui s’atreveix a insinuar res a Putin? Però ara si que després de l’assassinat d’Anna Politkoskaya, no podem estar més callats, tenia una proposta preparada de fa temps, que per cert no va interessar massa a la premsa, la setmana vinent es debatrà a la Comissió d’Exteriors.
a la foto Anna Politkoskaya, un record i la meva admiració
Proposició No de Llei sobre Xexènia
En una resolución del 16 de enero del presente año, el Parlamento Europeo ha mostrado su preocupación por la situación de Chechenia, ya que en dicha República “se siguen produciendo graves violaciones de los derechos humanos como asesinatos, desapariciones forzosas, torturas, tomas de rehenes y detenciones arbitrarias” que además “quedan en gran medida impunes”. Ante tal situación, el Parlamento Europeo reclama del Consejo y los Estados miembros un mayor esfuerzo e insistencia para buscar vías de solución a tal situación.
Así, respondiendo al llamamiento del Parlamento Europeo y a los efectuados por las principales organizaciones de derechos humanos (tanto rusas como internacionales y, entre ellas, Amnistía Internacional y Human Rights Watch), se presenta la siguiente
PROPOSICIÓN NO DE LEY
El Congreso de los Diputados muestra su preocupación y condena todas las violaciones de los derechos humanos que se producen en Chechenia, e insta al gobierno español a:
Plantear ante todos los organismos internacionales pertinentes la necesidad de que la comunidad internacional, y en particular la UE, insista a la Federación Rusa sobre la adopción de medidas de prevención e investigación de toda violación de los derechos humanos en Chechenia y la comparecencia ante la justicia de todos aquellos que atentan contra tales derechos, y que, en caso de incumplimiento de estas medidas, se promueva –tal y como demanda el Parlamento Europeo- la creación de un tribunal internacional mixto ad hoc para Chechenia encargado de juzgar a quienes hayan perpetuado crímenes de guerra y crímenes contra la humanidad en la República de Chechenia.
Insistir ante la UE en la necesidad de una mayor implicación europea en la búsqueda de una solución pacífica al conflicto checheno, ofreciendo la mediación de la UE en dicho proceso, tal y como sugiere el Parlamento Europeo.
Así, respondiendo al llamamiento del Parlamento Europeo y a los efectuados por las principales organizaciones de derechos humanos (tanto rusas como internacionales y, entre ellas, Amnistía Internacional y Human Rights Watch), se presenta la siguiente
PROPOSICIÓN NO DE LEY
El Congreso de los Diputados muestra su preocupación y condena todas las violaciones de los derechos humanos que se producen en Chechenia, e insta al gobierno español a:
Plantear ante todos los organismos internacionales pertinentes la necesidad de que la comunidad internacional, y en particular la UE, insista a la Federación Rusa sobre la adopción de medidas de prevención e investigación de toda violación de los derechos humanos en Chechenia y la comparecencia ante la justicia de todos aquellos que atentan contra tales derechos, y que, en caso de incumplimiento de estas medidas, se promueva –tal y como demanda el Parlamento Europeo- la creación de un tribunal internacional mixto ad hoc para Chechenia encargado de juzgar a quienes hayan perpetuado crímenes de guerra y crímenes contra la humanidad en la República de Chechenia.
Insistir ante la UE en la necesidad de una mayor implicación europea en la búsqueda de una solución pacífica al conflicto checheno, ofreciendo la mediación de la UE en dicho proceso, tal y como sugiere el Parlamento Europeo.
Proposició no de llei, sobre la abolició de la pena de Mort
Según los informes de Amnistía Internacional de casos conocidos –en la realidad son más-, “en el año 2005, fueron ejecutadas al menos 2.148 personas en 22 países, y al menos 5.186 personas fueron condenadas a muerte en 53 países”. El 94% de estas ejecuciones se llevaron a cabo en 4 países: China, Irán, Arabia Saudí y Estados Unidos. Asimismo, se estima que actualmente hay alrededor de 20.000 personas en el mundo esperando la ejecución de su condena a muerte (entre ellas, dos con nacionalidad del Estado español: Pablo Ibar y Nabil Manakli).
La pena de muerte es el mayor atentado contra los derechos humanos individuales, y es una vergüenza para la Humanidad que en el siglo XXI todavía se practique o se reconozca en la legislación. Y sobre todo, cuando afecta a menores de edad.
El Estado español, comprometido con la abolición de la pena de muerte a nivel mundial, debe aumentar los esfuerzos en pro de tal compromiso, y especialmente en las relaciones bilaterales con aquellos países con quién tiene mayor relación histórica, cultural, comercial o de cooperación. En este sentido, debe ejercer una labor diplomática para conseguir la moratoria en las ejecuciones de aquellos países retencionistas de la pena de muerte (p.e. Cuba, Guinea Ecuatorial), para que aquellos que son abolicionistas de hecho adapten su legislación a esta realidad (p.e. Marruecos, Rusia), para que los que mantienen esta pena para casos excepcionales pasen a ser plenamente abolicionistas (p.e. Bolivia, Chile), y para que aquellos que pretenden reinstaurar las condenas o aumentar los casos, se retracten de esta voluntad (p.e, Perú).
Finalmente, el Estado español debería plantear ante las instituciones internacionales oportunas, la intensificación de las medidas para la moratoria de ejecuciones en los cuatro países que más la practican y en aquellos que la aplican a personas menores de edad o que cometieron el delito cuando lo eran.
Es por todo ello que se presenta la siguiente
PROPOSICIÓN NO DE LEY
El Congreso de los Diputados insta al gobierno español a:
1- Proponer ante las instancias internacionales oportunas, la adopción de medidas sancionadoras para aquellos países que mantienen la pena de muerte para menores de edad o para aquellas personas que lo eran cuando cometieron el delito
2- Proponer ante las instancias internacionales oportunas, el estudio de las medidas activas y, en su caso, coercitivas necesarias para conseguir la moratoria de ejecuciones en aquellos países que actualmente las llevan a cabo
3- Realizar los trabajos diplomáticos oportunos para instar a aquellos países con quien el Estado español tiene fluidas relaciones y que mantienen en su legislación la pena de muerte y la ejecutan a que lleven a cabo una moratoria de las ejecuciones, como primer paso en el camino hacia abolición definitiva la pena de muerte.
4- Realizar los trabajos diplomáticos oportunos para instar a aquellos países con quien el Estado español tiene fluidas relaciones y que mantienen en su legislación la pena de muerte pero no la ejecutan a que modifiquen sus respectivas legislaciones para la abolición definitiva de esta pena
5- Realizar los trabajos diplomáticos oportunos para instar a aquellos países con quien el Estado español tiene fluidas relaciones y que mantienen en su legislación la pena de muerte para casos excepcionales como los tiempos de guerra a que modifiquen sus respectivas legislaciones para la abolición definitiva de esta pena
6- Aumentar la cooperación con aquellos países referidos en los tres puntos anteriores que avancen en el camino de la abolición de la pena de muerte, en detrimento de la cooperación con los gobiernos que la siguen manteniendo o pretenden reinstaurarla
pels que se sentin impotents aneu a www.CeasefireCampaign.org
dissabte, d’octubre 7
Llengua de signes catalana
Fins fa poc no sabia que existia una llengua de signes catalana. Ho vaig saber quan el govern d’Espanya va entrar un projecte de llei per normalitzar la llengua de signes espanyola.
Immediatament les associacions de sords de Catalunya es van mobilitzar per aprofitar al ocasió i normalitzar la catalana.
Tinc els meus dubtes que s’aconsegueixi. CiU ja diu i PSC ( amb la boca petita)que és competència de Catalunya, efectivament, ho haguessin pogut fer quan estaven governant, fer una llei que reconegués i protegís la llengua de signes catalana.
No s’ha fet rés, i si no la introduïm ara en la Llei espanyola, senzillament desapareixerà.
Avui he anant en lloc del Tardà, que no podia, a una taula rodona dins dels actes organitzats al Fòrum en ocasió del dia mundial dels sords.
Per cert , !què lleig que és el Fòrum!, es veu brut i abandonat. Sort que està davant de la mar, i compensa tan de ciment.
Immediatament les associacions de sords de Catalunya es van mobilitzar per aprofitar al ocasió i normalitzar la catalana.
Tinc els meus dubtes que s’aconsegueixi. CiU ja diu i PSC ( amb la boca petita)que és competència de Catalunya, efectivament, ho haguessin pogut fer quan estaven governant, fer una llei que reconegués i protegís la llengua de signes catalana.
No s’ha fet rés, i si no la introduïm ara en la Llei espanyola, senzillament desapareixerà.
Avui he anant en lloc del Tardà, que no podia, a una taula rodona dins dels actes organitzats al Fòrum en ocasió del dia mundial dels sords.
Per cert , !què lleig que és el Fòrum!, es veu brut i abandonat. Sort que està davant de la mar, i compensa tan de ciment.
divendres, d’octubre 6
L’exemple del que no ha de ser la política
La política es l’activitat per la que ens ocupem de les coses públiques, del bé comú, així ho veig jo , la realitat es que moltes vegades, la política consisteix en “ a veure quant de poder tinc i com el conservo”. Aquesta és la política que hem patit a Catalunya, i és mereixen una consideració especialment CiU per lo bé que ho han fet i ho han sabut vendre, gràcies també als xecs que van repartint entre els mitjans de comunicació, tot sigui dit.
Avui s’ha aprovat una de les lleis més importants de la legislatura, sinò la més important. La llei de l’autonomia personal.
Es reconeix el dret a que quan una persona no pot ser autònoma, l’Estat se’n faci solidari. Fins ara era una caritat, quant hi havien diners se’n donaven, si no n’hi havia t’aguantaves. No cal dir que es repartien a criteri del qui manava, que a Catalunya, CiU ho feia a discreció dels Ajuntaments a on manava, l’Anna Simó es va trobar sense cap planificació ni tan sols un mapa de les necessitats socials de Catalunya, es treballava sobre la marxa, quan algú demanava si era dels “seus” rebia sinó s'esperava.
Aquesta Llei reconeix el treball de les persones cuidadores, principalment dones que han de deixar la feina per tenir cura d’ un parent discapacitat, ara cotitzaran a la Seguretat Social i tindran un sou.
La importància d’aquesta Llei es tan com la Llei de Sanitat que va fer el malaurat Ernest Lluch.
Del nostre grup l’ha negociada el Joan Tardà, amb tot el ímpetu que li es característic, li ha dedicat moltes hores i ha fet que les “esquerres” vagin unides en aquest tema cabdal de la legislatura.
El més trist és el paper que ha fet CiU en les mans de Duran i Lleida.
Aquí va el sainet, que no he escrit jo però el subscric.
"El Dioni de la Franja ha estat víctima de la seva pròpia estratègia i a l’equip de campanya d’Artur Mas no s’ha paït gens bé perquè ho han interpretat com una nova maniobra del líder unionista per entorpir el camí de Mas cap a la presidència de la Generalitat. Ens expliquem. Els fets es remunten al passat 12 de juny, en la darrera setmana de campanya pel referèndum de l’Estatut i al bell mig de l'acarnissament contra Esquerra Republicana per dir NO a l’Estatut de la Moncloa.Aquell dilluns el diputat convergent Carles Campuzano -patriota de solvència contrastada, tot sigui dit- va desplaçar-se fins a Madrid per signar un principi d’acord amb el Ministeri de Treball i Afers socials pel qual CiU donava el seu suport a la Llei d’atenció a la dependència que universalitzarà l’atenció a la gent gran i totes les persones amb algun tipus de minusvalia. Segons els experts, es tracta de la llei de major recorregut social des de la universalització de la Sanitat. Abans d’aquest frustrat acostament de CiU a la llei, aquesta ja venia negociada amb Esquerra, Inicitiava i el Departament de Benestar i Família de la Generalitat que encara estava llavors en mans dels republicans.Però cap a les 11 de la nit d’aquell 12 de juny, quan Campuzano anava a donar el Sí definitiu, el portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va posar una condició: que l’endemà el Ministre Caldera i ell es feien una foto per escenificar el principi d’acord. Caldera, considerat un dels ministres més d’esquerres del gabinet de Zapatero, va dir que si Duran volia foto la tindria però al seu costat hi serien els negociadors d’Esquerra Republicana i Iniciativa. El líder de la democràcia cristiana del sud d'Europa occidental va muntar en còlera i li va dir a crits via telefònica a Caldera que ell no es feia una foto amb els diputats Joan Tardà (ERC) i Carme Garcia (ICV) segons expliquen al mateix ministeri i tal i com van publicar els dos diaris de major difusió a Catalunya, El Periódico i La Vanguardia. L’enrabiada va ser tal que l’endemà, la mateixa llei a què anaven a dir que sí, la van titllar de ‘regressiva i invasora de competències de la Generalitat’ i van anunciar la seva esmena a la totalitat. Un gran exercici de coherència, si senyor.Duran i Convergència Democràtica van pensar que hi hauria ocasió més endavant per sumar-se a la llei si trobaven l'excusa per vendre que havien aconseguit incorporar alguna novetat -que no vol dir millora- al text legislatiu. Però han anat passant els mesos i davant la imminència de les eleccions catalanes, CiU va optar finalment per tensar la corda i anar fins al final en contra d’aquesta llei. De fet però els mateixos diputats convergents al Parlament espanyol reconeixen en privat que no comptaven amb que tothom anés donant suport a la llei: el Bloc Nacionalista Gallec, Eusko Alkartasuna o Coalició Canària també han entrat, un fet que ha desmuntat l’argumentació convergent que la llei va en contra de les competències de les autonomies. Només el PNB –i per motius diferents als de CiU- s’ha mantingut contrari a la llei. Fins i tot el PP va haver de reconèixer que la norma suposa un fort avenç en quant a drets dels ciutadans i va retirar la seva oposició al text.La setmana passada, en veure perduda la batalla i que CiU es quedaria aïlada, el comitè de campanya va encarregar al diputat Carles Campuzano que obrís una via de contacte amb el PSOE i el ministeri per tal d’escenificar un aterratge de CiU a la llei. Aquestes gestions no van ser comunicades a Duran que se’n va assabentar a través del PSOE i a cinc mil quilòmetres de distància, mentre portava a terme un dels seus habituals tours diplomàtics -en representació de què o de qui ningú ho sap- per l’Amèrica llatina. L’encabronament va anar a més i Duran va ordenar als diputats unionistes a Madrid -Sànchez Llibre, Guinart i Pere Grau- que estiguessin a l’aguait i avortessin qualsevol operació d’apropament a la llei.La tensió ha anat a més perquè després de tot el que han dit contra la llei, ara no poden donar-hi un suport gratuït i a CDC són conscients que és fatal pels seus interessos electorals quedar-se com a única opositora a la llei estrella de la legislatura que es calcula que beneficiarà més de 300.000 catalans. De moment, Madí ja ha deixat de distribuir un argumentari contrari a la llei que va fer córrer la setmana passada entre els opinadors i radiopredicadors més acèrrims a Convergència. Avui mateix a l’Avui -on si no- un integrant de segona fila de la brunete mediàtica convergent, Jordi Graupera i Garcia-Milà, reprodueix en un article la pràctica totalitat de l’argumentari repartit pel cap de campanya d’Artur Mas que s’ha entestat en titllar la llei de ‘LOAPA social’."
Tot plegat molt trist, això no és fer política, i Catalunya es mereix un altra cosa
!Que no tornin!
Avui s’ha aprovat una de les lleis més importants de la legislatura, sinò la més important. La llei de l’autonomia personal.
Es reconeix el dret a que quan una persona no pot ser autònoma, l’Estat se’n faci solidari. Fins ara era una caritat, quant hi havien diners se’n donaven, si no n’hi havia t’aguantaves. No cal dir que es repartien a criteri del qui manava, que a Catalunya, CiU ho feia a discreció dels Ajuntaments a on manava, l’Anna Simó es va trobar sense cap planificació ni tan sols un mapa de les necessitats socials de Catalunya, es treballava sobre la marxa, quan algú demanava si era dels “seus” rebia sinó s'esperava.
Aquesta Llei reconeix el treball de les persones cuidadores, principalment dones que han de deixar la feina per tenir cura d’ un parent discapacitat, ara cotitzaran a la Seguretat Social i tindran un sou.
La importància d’aquesta Llei es tan com la Llei de Sanitat que va fer el malaurat Ernest Lluch.
Del nostre grup l’ha negociada el Joan Tardà, amb tot el ímpetu que li es característic, li ha dedicat moltes hores i ha fet que les “esquerres” vagin unides en aquest tema cabdal de la legislatura.
El més trist és el paper que ha fet CiU en les mans de Duran i Lleida.
Aquí va el sainet, que no he escrit jo però el subscric.
"El Dioni de la Franja ha estat víctima de la seva pròpia estratègia i a l’equip de campanya d’Artur Mas no s’ha paït gens bé perquè ho han interpretat com una nova maniobra del líder unionista per entorpir el camí de Mas cap a la presidència de la Generalitat. Ens expliquem. Els fets es remunten al passat 12 de juny, en la darrera setmana de campanya pel referèndum de l’Estatut i al bell mig de l'acarnissament contra Esquerra Republicana per dir NO a l’Estatut de la Moncloa.Aquell dilluns el diputat convergent Carles Campuzano -patriota de solvència contrastada, tot sigui dit- va desplaçar-se fins a Madrid per signar un principi d’acord amb el Ministeri de Treball i Afers socials pel qual CiU donava el seu suport a la Llei d’atenció a la dependència que universalitzarà l’atenció a la gent gran i totes les persones amb algun tipus de minusvalia. Segons els experts, es tracta de la llei de major recorregut social des de la universalització de la Sanitat. Abans d’aquest frustrat acostament de CiU a la llei, aquesta ja venia negociada amb Esquerra, Inicitiava i el Departament de Benestar i Família de la Generalitat que encara estava llavors en mans dels republicans.Però cap a les 11 de la nit d’aquell 12 de juny, quan Campuzano anava a donar el Sí definitiu, el portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va posar una condició: que l’endemà el Ministre Caldera i ell es feien una foto per escenificar el principi d’acord. Caldera, considerat un dels ministres més d’esquerres del gabinet de Zapatero, va dir que si Duran volia foto la tindria però al seu costat hi serien els negociadors d’Esquerra Republicana i Iniciativa. El líder de la democràcia cristiana del sud d'Europa occidental va muntar en còlera i li va dir a crits via telefònica a Caldera que ell no es feia una foto amb els diputats Joan Tardà (ERC) i Carme Garcia (ICV) segons expliquen al mateix ministeri i tal i com van publicar els dos diaris de major difusió a Catalunya, El Periódico i La Vanguardia. L’enrabiada va ser tal que l’endemà, la mateixa llei a què anaven a dir que sí, la van titllar de ‘regressiva i invasora de competències de la Generalitat’ i van anunciar la seva esmena a la totalitat. Un gran exercici de coherència, si senyor.Duran i Convergència Democràtica van pensar que hi hauria ocasió més endavant per sumar-se a la llei si trobaven l'excusa per vendre que havien aconseguit incorporar alguna novetat -que no vol dir millora- al text legislatiu. Però han anat passant els mesos i davant la imminència de les eleccions catalanes, CiU va optar finalment per tensar la corda i anar fins al final en contra d’aquesta llei. De fet però els mateixos diputats convergents al Parlament espanyol reconeixen en privat que no comptaven amb que tothom anés donant suport a la llei: el Bloc Nacionalista Gallec, Eusko Alkartasuna o Coalició Canària també han entrat, un fet que ha desmuntat l’argumentació convergent que la llei va en contra de les competències de les autonomies. Només el PNB –i per motius diferents als de CiU- s’ha mantingut contrari a la llei. Fins i tot el PP va haver de reconèixer que la norma suposa un fort avenç en quant a drets dels ciutadans i va retirar la seva oposició al text.La setmana passada, en veure perduda la batalla i que CiU es quedaria aïlada, el comitè de campanya va encarregar al diputat Carles Campuzano que obrís una via de contacte amb el PSOE i el ministeri per tal d’escenificar un aterratge de CiU a la llei. Aquestes gestions no van ser comunicades a Duran que se’n va assabentar a través del PSOE i a cinc mil quilòmetres de distància, mentre portava a terme un dels seus habituals tours diplomàtics -en representació de què o de qui ningú ho sap- per l’Amèrica llatina. L’encabronament va anar a més i Duran va ordenar als diputats unionistes a Madrid -Sànchez Llibre, Guinart i Pere Grau- que estiguessin a l’aguait i avortessin qualsevol operació d’apropament a la llei.La tensió ha anat a més perquè després de tot el que han dit contra la llei, ara no poden donar-hi un suport gratuït i a CDC són conscients que és fatal pels seus interessos electorals quedar-se com a única opositora a la llei estrella de la legislatura que es calcula que beneficiarà més de 300.000 catalans. De moment, Madí ja ha deixat de distribuir un argumentari contrari a la llei que va fer córrer la setmana passada entre els opinadors i radiopredicadors més acèrrims a Convergència. Avui mateix a l’Avui -on si no- un integrant de segona fila de la brunete mediàtica convergent, Jordi Graupera i Garcia-Milà, reprodueix en un article la pràctica totalitat de l’argumentari repartit pel cap de campanya d’Artur Mas que s’ha entestat en titllar la llei de ‘LOAPA social’."
Tot plegat molt trist, això no és fer política, i Catalunya es mereix un altra cosa
!Que no tornin!
dilluns, d’octubre 2
Resaca electoral
(les plaques no són dels veïns del edifici, son dels veïns que hi van morir)Compartim la “resaca” electoral amb el redactor de diari “Slobodna Bosna”, l’ambaixador espanyol entra molt content dient que són els millors resultats, perquè ha guanyat la presidència musulmana el Haris Silajdzik, que es proclama multietnic.
Els periodistes que ens acompanyen no estan yan contents, al contrari són molt pessimistes. El discurs de Silajdzik en campanya per la reunificació ha creat anticossos a la república autònoma dels serbis i han accentuat la seva posició per el referèndum i la escissió. Els croats també s’han enrocat.
Haris també s’oposa a la reforma de la Constitució, per el que no creuen que els país avanci i per tantpot ser que es compliqui la entrada a la UE.
El bri d’esperança és la pujada del partit socialista, gràcies al vot jove, i d’altres petits partits multiétnics també de gent jove.
Avui pràcticament no hi han matrimonis mixtes, Bosnia està clarament divida, ara bé la gent jove no vol sentir parlar del passat i vol mirar cap el futur, i somia en un país com abans de la guerra, un Sarjevo multiétnic, on quan arribaba Nadal felicitaven als amics cristians i quan arribava la Pasqua ortodoxa felicitaven als ortodoxos, per la Pasqua jueva als jueus i pel Ramadan als musulmans. ¿no es la imatge de la Europa ideal?
Els periodistes que ens acompanyen no estan yan contents, al contrari són molt pessimistes. El discurs de Silajdzik en campanya per la reunificació ha creat anticossos a la república autònoma dels serbis i han accentuat la seva posició per el referèndum i la escissió. Els croats també s’han enrocat.
Haris també s’oposa a la reforma de la Constitució, per el que no creuen que els país avanci i per tantpot ser que es compliqui la entrada a la UE.
El bri d’esperança és la pujada del partit socialista, gràcies al vot jove, i d’altres petits partits multiétnics també de gent jove.
Avui pràcticament no hi han matrimonis mixtes, Bosnia està clarament divida, ara bé la gent jove no vol sentir parlar del passat i vol mirar cap el futur, i somia en un país com abans de la guerra, un Sarjevo multiétnic, on quan arribaba Nadal felicitaven als amics cristians i quan arribava la Pasqua ortodoxa felicitaven als ortodoxos, per la Pasqua jueva als jueus i pel Ramadan als musulmans. ¿no es la imatge de la Europa ideal?
record de Barcelona a Sarajevodiumenge, d’octubre 1
Dia electoral
(imatge de l'estat actual d'un dels baris de Sarajevo)Les eleccions son complicades, ja que són quatre i les llistes son obertes. S’han d’omplir 4 fulls, Hi han persones que tarden 30 minuts. La gent s’espera pacientment. Tot es produeix amb ordre i serietat. Les cues es fan en silenci i no hi han mostres d’impaciència. Ni quan acompanyem a la nostra intèrpret a votar al seu barri i passa davant de tothom.
El seu barri va ser un dels més castigats de Sarajevo, el seu pis va ser ocupat per un serbi que no se'n volia anar. Al final el van poder treure gràcies a una ordre per la que els policies que havien ocupat pisos si no els deixaven perdien la feina, es veu que no era l’únic. Aleshores el serbi volia que li paguessin per marxar, ja que havia fet reformes, (imaginar que et bombardegin la casa, te la ocupin i després et facin pagar les destrosses,) com que s’hi van negar es va endur tot el que va poder, fins i tot la porta.
Barcelona ha ajudat a reconstruir el barri però encara es veu molta destrossa.
El seu barri va ser un dels més castigats de Sarajevo, el seu pis va ser ocupat per un serbi que no se'n volia anar. Al final el van poder treure gràcies a una ordre per la que els policies que havien ocupat pisos si no els deixaven perdien la feina, es veu que no era l’únic. Aleshores el serbi volia que li paguessin per marxar, ja que havia fet reformes, (imaginar que et bombardegin la casa, te la ocupin i després et facin pagar les destrosses,) com que s’hi van negar es va endur tot el que va poder, fins i tot la porta.
Barcelona ha ajudat a reconstruir el barri però encara es veu molta destrossa.
(La bonica ciutat de Gorazde, a la dreta sota el pont, la pasarel·la que van construir per evitar els franctiradors)
(amb el bon alclade de Gorazde, que lluita per fer.ne una ciutat prospera i acollidora)
Hem anat a Gorazde, es una mena de illa en mig de la República Szrbka. Pel camí es fan canvis de policia,. Em comentaven que un dels problemes de Bòsnia és que des de Sérbia a través de la República Srzbka es fa tràfic de vaques malaltes i de dones russes per treballar en transaccions sexuals.
L’alcalde de Gorazdne intenta treballar i cooperar amb els pobles veïns servis i ho està fent bé.
Hem dinat junts i m’ha explicat els projectes que té de promoció turística i d’activació industrial. Els hi desitjo sort.
L’alcalde de Gorazdne intenta treballar i cooperar amb els pobles veïns servis i ho està fent bé.
Hem dinat junts i m’ha explicat els projectes que té de promoció turística i d’activació industrial. Els hi desitjo sort.
(la filla del Karadzik a Pale, entrevistant a l'embaixador espanyol)
De tornada em parat a Pale, un enclavament serbi,hi havia una periodista, la filla del buscat Karadzik, també és la presidenta de la Creu Roja. No li hem preguntat on era el seu pare.
dissabte, de setembre 30
Visita a Mostar
(parada camí de Mostar, és un país molt bonic, llàstima de les mines)
Per la tarda fem una volta amb una guia, està bastant desanimada, la gent diu s’ha acostumat a no treballar i creu que manca iniciativa.
Tots recordem Mostra la ciutat del pont que va ser explotat.
La carretera des de Sarajevo, es entre muntanyes i al costat d’un riu. Hi ha un tros d’autopista, no s’ha acabat perquè els diners van desaparèixer. En un país tan trossejat és molt fàcil extraviar pressupostos.
A Mostar el govern espanyol hi inverteix en molts projectes de cooperació, a part de mantenir un destacament de soldats ja fa 15 anys.
A la ciutat encara son molt visibles els edificis destrossats per la guerra.
Primer ens rep l’alcalde que ne s explica el complicat Estatut de Mostar, ciutat amb 6 ajuntaments i on els barris tenen més poders que el consell municipal.
Això ve perquè Espanya fa tres anys que pressuposta la remodelació de la plaça d’Espanya i encara no s’ha fet, ens assabentem de que un mafiós té una casa al mig de la plaça i ha amenaçat a l’alcalde que serà la toca serà la darrera cosa que farà.
La carretera des de Sarajevo, es entre muntanyes i al costat d’un riu. Hi ha un tros d’autopista, no s’ha acabat perquè els diners van desaparèixer. En un país tan trossejat és molt fàcil extraviar pressupostos.
A Mostar el govern espanyol hi inverteix en molts projectes de cooperació, a part de mantenir un destacament de soldats ja fa 15 anys.
A la ciutat encara son molt visibles els edificis destrossats per la guerra.
Primer ens rep l’alcalde que ne s explica el complicat Estatut de Mostar, ciutat amb 6 ajuntaments i on els barris tenen més poders que el consell municipal.
Això ve perquè Espanya fa tres anys que pressuposta la remodelació de la plaça d’Espanya i encara no s’ha fet, ens assabentem de que un mafiós té una casa al mig de la plaça i ha amenaçat a l’alcalde que serà la toca serà la darrera cosa que farà.
record de la Catalunya Nord a l'Ajuntament de Mostar
També visitem els soldats, es veuen bastants noies. El destacament és un petit poble amb supermercats duty-free de diferents països. Quan se’n vagin, Mostar ho notarà.
plaça d'Espanya e Mostar amb la casa del mafiòs al mig
(casament a Mostar, davant dels nuvis, la bandera)
Per la tarda fem una volta amb una guia, està bastant desanimada, la gent diu s’ha acostumat a no treballar i creu que manca iniciativa.
(les dones de la expedició Soledad Herrero PSOE, intèrpret Dina, Begoña Lasagabaster EUA, jo ERC, Isabel Pozuelo PSOE,
Mostar és molt maca, patrimoni de la Humanitat, amb un accent molt oriental, pot ser un lloc turístic molt interessant.
La llarga tornada de Mostar es fa curta amb les històries d’un històric del PSOE, Luis Miguel Martínez Martínez, ara euro-diputat, que ha vingut a Bosnia a fer campanya pe el partit socialista, el més semblant a un partit multi-étnic.
Va anar a l’escola amb el Miguel Boyer i amb Gregorio Peces-Baraba, té moltes històries divertides. Com que mai ha menjat tan bé com quan va estar pres amb el Miguel Boyer, l' avia del Boyer li feia portar el menjar d’un dels millors restaurants de Madrid.
Mostar és molt maca, patrimoni de la Humanitat, amb un accent molt oriental, pot ser un lloc turístic molt interessant.
La llarga tornada de Mostar es fa curta amb les històries d’un històric del PSOE, Luis Miguel Martínez Martínez, ara euro-diputat, que ha vingut a Bosnia a fer campanya pe el partit socialista, el més semblant a un partit multi-étnic.
Va anar a l’escola amb el Miguel Boyer i amb Gregorio Peces-Baraba, té moltes històries divertides. Com que mai ha menjat tan bé com quan va estar pres amb el Miguel Boyer, l' avia del Boyer li feia portar el menjar d’un dels millors restaurants de Madrid.
divendres, de setembre 29
Eleccions a Bosnia
Darrera missió electoral del congres.
Avui comencem amb una sèrie d’entrevistes, és una immersió en la situació política de Bosnia.
El diumenge hi hauran eleccions, s’escolliran presidents, Assemblea estatal,(cambra baixa i alta), els parlaments de la República Szrbka i de la Federació Bosnia-Herzegovina, a mes dels cantonals.
Comencem esmorzant amb la cap de la OSCE euro- diputada holandesa dels Verds, ( per cert diu que em coneix?) porta ja uns mesos a Bòsnia. Aquestes són les primeres eleccions que organitzen sols.
Després anem a veure a Haris Silajdzic, candidat a la presidència bosniac. A Bosnia hi han 3 presidents, un bosniac, un serbi i un croat.
Es queixa que els acords de Dayton van consolidar la neteja ètnica i ara la reforma constitucional es vol fer després de les eleccions la legalitzarà.
Bosnia-Herzegovina està dividida en dos territoris, la Federació de B H on hi viuen majoritàriament croats i bosniacs i la República Szerb de serbis.
Son comunitats pràcticament mono-etniques, amb els seus impostos, policia,.
Silajdzic diu que no es pot permetre que la divisió territorial es perpetuí.
La següent visita, és al President croata, Ivo Miro Jovic, es queixa que els croats de BH han rebut només el 2% de l ajuda internacional quan son el 42% (m’han assegurat que no son tants)
El seu discurs es basa en que els croats no se senten representats
La majoria dels croats que van marxar no han tornat, Croacia els hi ha concedit passaport i drets socials. A Bosnia hi ha un 40% d’atur.
Després passem per la Cort Internacional de Justícia, on es jutgen els crims per genocidi i crim organitzat, quan desapareixi el Tribunal de La Haya, continuarà la feina. Per cert ens acompanya una catalana casada amb un bosniac. Sembla ser que dés de la guerra hi han hagut molts contactes i han ocasionat bastants matrimonis mixtes.
Per acabar un llarg matí visitem l’ ALt Representant Internacional, en Christian Swarz_Schilling, alemany. A 1997 va ser elegit un alt Representant espanyol, el Carlos Westwndorp, que va ser qui va dissenyar la bandera, l’escut i la moneda del nou país, ja que els tres grups no es posaven d’acord. L’Alt Representant és una espècie de gran pare, té poders il·limitats.
El 30 de juny del 2007 l’Alt Representant deixa els poders, els bosnis han de començar a anar sols.
El perill que té Bosnia es que croats i serbis vulguin marxar i unificar-se amb Serbia i Croacia respectivament. Això podria suposar la conversió de Bosnia en un estat islàmic.
No hi han diferencies ètniques ni de llengua, son mes aviat diferencies de clan on la religió es important en el cas serbi i croata, en els bosniacs no ho era fins ara.
Es veuen mesquites per tot arreu pagades per Aràbia Saudi, Jordània, etc. i es comencen a veure noies tapades, ara bé ens diu l’Alt Representant que no en fem una lectura alarmista, que al contrari, el que existeixi un país europeu, modern, de majoria musulmana és una oportunitat, que hauríem de parlar amb els seus líders. Ens recalca que ara és molt important que reformin la constitució i que des d’Espanya els podem assessorar.
Per compensar el llarg matí anem a provar els menjars típics del país. Es un menjar mediterrani, de verdures molt fresques, bons formatges frescos i bona carn de be.
Els dolces són d’ametlla i mel. El cafè fort i bo, millor que a Itàlia.
Avui comencem amb una sèrie d’entrevistes, és una immersió en la situació política de Bosnia.
El diumenge hi hauran eleccions, s’escolliran presidents, Assemblea estatal,(cambra baixa i alta), els parlaments de la República Szrbka i de la Federació Bosnia-Herzegovina, a mes dels cantonals.
Comencem esmorzant amb la cap de la OSCE euro- diputada holandesa dels Verds, ( per cert diu que em coneix?) porta ja uns mesos a Bòsnia. Aquestes són les primeres eleccions que organitzen sols.
Després anem a veure a Haris Silajdzic, candidat a la presidència bosniac. A Bosnia hi han 3 presidents, un bosniac, un serbi i un croat.
Es queixa que els acords de Dayton van consolidar la neteja ètnica i ara la reforma constitucional es vol fer després de les eleccions la legalitzarà.
Bosnia-Herzegovina està dividida en dos territoris, la Federació de B H on hi viuen majoritàriament croats i bosniacs i la República Szerb de serbis.
Son comunitats pràcticament mono-etniques, amb els seus impostos, policia,.
Silajdzic diu que no es pot permetre que la divisió territorial es perpetuí.
La següent visita, és al President croata, Ivo Miro Jovic, es queixa que els croats de BH han rebut només el 2% de l ajuda internacional quan son el 42% (m’han assegurat que no son tants)
El seu discurs es basa en que els croats no se senten representats
La majoria dels croats que van marxar no han tornat, Croacia els hi ha concedit passaport i drets socials. A Bosnia hi ha un 40% d’atur.
Després passem per la Cort Internacional de Justícia, on es jutgen els crims per genocidi i crim organitzat, quan desapareixi el Tribunal de La Haya, continuarà la feina. Per cert ens acompanya una catalana casada amb un bosniac. Sembla ser que dés de la guerra hi han hagut molts contactes i han ocasionat bastants matrimonis mixtes.
Per acabar un llarg matí visitem l’ ALt Representant Internacional, en Christian Swarz_Schilling, alemany. A 1997 va ser elegit un alt Representant espanyol, el Carlos Westwndorp, que va ser qui va dissenyar la bandera, l’escut i la moneda del nou país, ja que els tres grups no es posaven d’acord. L’Alt Representant és una espècie de gran pare, té poders il·limitats.
El 30 de juny del 2007 l’Alt Representant deixa els poders, els bosnis han de començar a anar sols.
El perill que té Bosnia es que croats i serbis vulguin marxar i unificar-se amb Serbia i Croacia respectivament. Això podria suposar la conversió de Bosnia en un estat islàmic.
No hi han diferencies ètniques ni de llengua, son mes aviat diferencies de clan on la religió es important en el cas serbi i croata, en els bosniacs no ho era fins ara.
Es veuen mesquites per tot arreu pagades per Aràbia Saudi, Jordània, etc. i es comencen a veure noies tapades, ara bé ens diu l’Alt Representant que no en fem una lectura alarmista, que al contrari, el que existeixi un país europeu, modern, de majoria musulmana és una oportunitat, que hauríem de parlar amb els seus líders. Ens recalca que ara és molt important que reformin la constitució i que des d’Espanya els podem assessorar.
Per compensar el llarg matí anem a provar els menjars típics del país. Es un menjar mediterrani, de verdures molt fresques, bons formatges frescos i bona carn de be.
Els dolces són d’ametlla i mel. El cafè fort i bo, millor que a Itàlia.
dijous, de setembre 28
Tremolor electoral
Acabem un debat sobre un Decret per ajudar als damnificats per la sequera, naturalment s’ha tornat a recriminar per part del PP la derogació del transvasament de l’Ebre. Si puc estar satisfeta d’ alguna cosa d’ aquesta legislatura es haver parat aquest disbarat i un altra, el del Xúquer, es clar que hi ha una ministra que ho te més clar que altres inútils del seu partit, i em refereixo als diputats/des socialistes del País Valencià, excepte una honrosa excepció..
Després del debat, he anat al lavabo i una pregunta ordinària a una diputada socialista de la Rioja, la Remedios Elías, allò de ¿cómo va por la Rioja?, s’ha convertit en una immersió en la situació política de la Rioja.
Es que al Congrés es percep una “tremolor”, el soroll de les eleccions municipals.
Cada dia sento comentaris com “¿et presentes?” o“La Soraya Rodríguez va de cap de llista per Valladolid”, "¿qui va per ....Madrid", per exemple. Bomba : el Rafa Estrella va d'ambaixador a Argentina!!
Hi han moviments, diputats van i venen, el Francesc Canet plegarà aviat, vindrà la Laia de la JERC. L' Ana Palacio ha deixat l’escó, ha anat al Banc Mundial, haig de dir que vaig tenir-hi relacions excel·lents, es una persona molt amable a nivell personal. En el seu lloc, a la presidència de la Comissió del Unió Europea hi ha entrat el Carlos Aragonés.
Es un diputat que no l’havia vist a parlar mai, sempre el veia al seu escó amb cara de mala llet. Me’l imaginava amb una tanda de cilici de bon matí. Es un dels pensadors de la FAES.
Dons, de prop, es molt agradable e intel·ligent. Aquesta dreta sí que em faria por.
Mentre segueixi el trio, Rajoy-Acebes-Zaplana, no patim massa.
Per cert una anècdota, Zaplana al ascensor petit, entren Tardà i Puig, el Tardà amb una sortida de les seves agafa a Zaplana per l’esquena i li diu ¿como ha ido el verano, compañero?, el Zaplana, segons paraules del Puig, es va quedar blanc (que ja és dir).
Després del debat, he anat al lavabo i una pregunta ordinària a una diputada socialista de la Rioja, la Remedios Elías, allò de ¿cómo va por la Rioja?, s’ha convertit en una immersió en la situació política de la Rioja.
Es que al Congrés es percep una “tremolor”, el soroll de les eleccions municipals.
Cada dia sento comentaris com “¿et presentes?” o“La Soraya Rodríguez va de cap de llista per Valladolid”, "¿qui va per ....Madrid", per exemple. Bomba : el Rafa Estrella va d'ambaixador a Argentina!!
Hi han moviments, diputats van i venen, el Francesc Canet plegarà aviat, vindrà la Laia de la JERC. L' Ana Palacio ha deixat l’escó, ha anat al Banc Mundial, haig de dir que vaig tenir-hi relacions excel·lents, es una persona molt amable a nivell personal. En el seu lloc, a la presidència de la Comissió del Unió Europea hi ha entrat el Carlos Aragonés.
Es un diputat que no l’havia vist a parlar mai, sempre el veia al seu escó amb cara de mala llet. Me’l imaginava amb una tanda de cilici de bon matí. Es un dels pensadors de la FAES.
Dons, de prop, es molt agradable e intel·ligent. Aquesta dreta sí que em faria por.
Mentre segueixi el trio, Rajoy-Acebes-Zaplana, no patim massa.
Per cert una anècdota, Zaplana al ascensor petit, entren Tardà i Puig, el Tardà amb una sortida de les seves agafa a Zaplana per l’esquena i li diu ¿como ha ido el verano, compañero?, el Zaplana, segons paraules del Puig, es va quedar blanc (que ja és dir).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris,...
-
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional. Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la. Ama...
-
comença el dia des de la finestra del Gran Hotel, al fons, el riu Congo El meu primer dia al cor de l’Àfrica. Primer, visita a la Missió Ele...
