divendres, de desembre 28

ICV es treu la careta

Ahir vaig viure un dels episodis més penosos de la meva vida política. Em recordava al PP de després de les eleccions, quant creien que a base de esbroncades al Congrés farien caure el govern. Recordo la aleshores diputada García Valdecasas aguantant la pancarta AGUA PARA TODOS, episodi que molts del PP ara voldrien oblidar.

A l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, després de 28 anys hi ha hagut canvi de govern, ICV ha passat a la oposició i ho porten molt malament. Igual que el PP, no accepten la derrota, per cert amb el mateix argument de CiU, no volen acceptar que a pesar de ser la formació més votada, la resta, la gran majoria, no els vol al govern.

Ahir en el Ple de l’Ajuntament, amb la excusa de la aprovació de les ordenances fiscals, varen congregar unes desenes de militants, alguns de les poblacions veïnes amb l’objectiu de rebentar el Ple i “provocar” la caiguda del govern.

El seu “objectiu” era que Alcalde (PSC) es desmarqués de la regidora d’Hisenda (ERC) i entrar ells a govern., Això es el que havien explicat a la seva gent, segons una font dels seu mateix partit. La bronca va ser constant, esperaven que l’alcalde fes buidar la sala de Plens, però no els hi va donar el gust.

Han volgut aprofitar un tema delicat com és la pujada d’impostos, que ells la van preparar molt més elevada, per fer demagògia de la més barata.

En realitat no els importa massa el rebut de l’IBI el que els importa es recuperar com sigui les cadires.

De la mateixa manera que van governar amagant informació, ara ho continuen des de la oposició, desinformant, creant confusió i no permetent que els Plens es puguin desenvolupar amb normalitat, la gent que va venir a escoltar el debat i a informar-se no ho van poder fer.

En moment de crisi es quant els hi cau la careta i els coneixereu.

dijous, de desembre 20

Pressupostos 2008. Fi dels sainet


Darrer dia de Ple

Pressupostos 2008.

D’aquí poc s’acaba el sainet de la negociació dels pressupostos 2008.
A la primera legislatura tant IC com Erc vàrem anar pel nostre comte, va ser esgotador i per poca cosa. Un cop aprovats, vaig parlar amb amb gent del PSC i vàrem concloure que hagués estat més positiu per a tots si haguéssim consensuat unes línies de treball d’acord amb el govern de Catalunya. El problema es que els caps de premsa no en volen ni sentir a parlar, tots neguitegen per la por de que al final el protagonisme sigui del PSC i nosaltres no en traiem “rendibilitat”.
I així ens ha anat. En les meves àrees he intentat treballar d’acord amb les conselleries, naturalment que de Medi Ambient (IC) no hi ha hagut entusiasme, d’alguns departaments més que d’altres, de Sanitat, una mica més.
I arribem al final, ja toquen a eleccions.
Clar que ara no hi ha un Rubalcaba per negociar sinó un Lopez Garrido que no es distingeix per la seva sagacitat negociadora sinó més aviat per la seva arrogància i la Tere Cunillera que porta tant de temps a Madrid que sembla ser que per ella Catalunya és només una bossa de vots.


No ens ha acceptat cap esmena,( ho sento pels alcaldes d’ERC), en canvi CiU vota que no i els accepten gran quantitat d’esmenes per els municipis governats per CiU. ¿La raó? Segons la Cunillera, que els necessiten al Senat.

Al Senat, la Entesa pacte algunes esmenes, el Jordi Ramon treballa unes bones partides per els agricultors. CiU encara força més, el Madí tiba tiba la corda, fins que el PSOE veu més pràctic que vagin cap el veto.

A mí em va estranyar la actitud de CiU, amb tot el que ja havien aconseguit, em va semblar més un pacte d’estat del Duran amb el Zapatero, ja que en el fons un veto al Senat és millor per al govern ja que després segur que l’aixeca al Congrés.

D’aquí unes hores, votarem a favor del veto. No servirà de res, s’aprovaran, una vegada més seran uns pressupostos que no son justos amb Catalunya.

dimecres, de desembre 19

Comiat de la Comissió i del Congrés


He celebrat el comiat de l a Comissió amb un dinar a un restaurant a prop del Congrés. Aquest dies els restaurants de Madrid tenen feina, a la taula del costat celebraven un dinar els membres dela CNE, on per cert hi ha també catalans
Naturalment no repeteixo les alabances que he rebut, el que sí es cert que vaig entrar a presidir una Comissió complicada on el debat sobre l’aigua havia creat un clima molt tens. He procurat ser el màxim de equànime i amb una mica de mà esquerre hem arribat al final amb un clima molt més distens.
Si be des del partit sembla que la gent som per usar i llençar, almenys des de fora els “feed backs “ que contínuament m’arriben, ja sigui de periodistes de parlamentaris o de membres del govern, em deixen el gust d’una feina ben feta i ben valorada.

Aviat els cotxes portaran etiqueta verda.
Un regal de darrera hora, el secretari per el canvi climàtic m’ha confirmat que abans d’acabar s’inclourà la etiqueta verda per els cotxes.
Serà obligatori que els cotxes portin una etiqueta informativa de la eficiència enregètica en quant al consum de combustible i emissions de CO2.
Es una feina que l’hem treballada des d’ERC i que per fi es materialitzarà.

Sobre la cimera de Bali

Avui he presidit la darrera sessió de la Comissió de Medi Ambient.
Ha estat l’endemà d’una festa que organitzen els periodistes i que sol acabar a altres hores de la matinada. Això ha fet que la comissió no ha estat molt concorreguda, i “ses senyories” s’ho han perdut, ja que hem gaudit de la presència del secretari general per la lluita contra el canvi climàtic Don Arturo Gonzalo Aizpiri, que pràcticament acabava d’arribar de Bali i ens ha explicta l’entrellat de les negociacions i la rellevància dels acords assolits.
Un cop vistos els papers de la declaració, coincideixo amb ell, que Bali ha estat una fita històrica.
Hi han uns precedents degut principalment a que la societat ha anat influint en els polítics:
*el secretari general de la ONU, declara prioritari la lluita contra el canvi climàtic.
*El Consell de la UE aprova un paquet d’accions per el 2020
*Els EEUU celebren un congrés per el control dels grans emissors
*Austràlia, després d’un intens debat electoral s’adhereix al protocol de Kioto.
*L’Informe sobre el Desenvolupament Humà, pren com tema monogràfic el canvi climàtic.
Si ens ho mirem des de una perspectiva global, Bali suposarà una fita històrica.
La grandària de l’acord es
- que s’hi han sumat tots, països desenvolupats, països emergents i països encara en via de desenvolupament
- que s’ admet la evidència del canvi climàtic i que tots reconeixen la necessitat d’adoptar mesures urgents.
-Que es reconeix la necessitat de reduccions profundes d’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
-La necessitat d’objectius quantitatius,
Ara comencen la negociació formal per arribar a un acord en el 2009, acord que inclogui un objectiu a llarg terme de reducció d’emissions.
Es important el paper que es dona a la adaptació al canvi climàtic, que recull la gestió i estratègies de prevenció de desastres, la inclusió d’incentius positius per els paíssos en desenvolupament i la aproximació sectorial, es a dir amb la presència dels sectors implicats, no només medi ambient.
Això son quatre apunts, quant es publiqui el diari de sessions ja afegiré el link.

dijous, de novembre 29

Modernitzar el Congrés

Reconec que darrerament tinc el blogg abandonat, es degut a les responsabilitats assumides a l’Ajuntament, ara sí estic al màxim de capacitat i em queden pocs espais de descans.
Aprofito ara des de l’escó a primera hora del matí, l’hemicicle està pràcticament buit. Es debat el règim foral de Navarra. A més em dona la impressió que molts parlamentaris estan de ressaca. Som a final de legislatura i comencen a haver-hi sopars de comiat, amés ahir va haver-hi “xou” a la sessió de control, servit per la ministra de Foment. Jo no hi vaig participar, senzillament perquè em vaig desplaçar a Granollers per assistir a la junta del Consorci per la Defensa del Riu Besòs, del que en sóc vice-presidenta.
El que vull explicar, i per això el títol, és la experiència d’ahir a la Comissió de Medi Ambient.
Quant vaig visitar el Bundestag n’en vaig adonar de lo antiquat que és el Congrés. Allà les comissions hi ha un debat viu entre el govern i el Parlament, cada parlamentari porta els seus assessors i realment son sessions de treball.
Al Congrés, els temps d’intervenció estan estrictament limitats ( en part perqué els diputats espanyols són capaços de parlar sense fi, i per no dir res substancial), no hi ha debats, cadascú porta el seu guió i tot plegat sembla un diàleg de sords i a vegades tens la sensació d’una pèrdua de temps.
Dons ahir vaig iniciar una nova fórmula.
Una Comissió informal amb el secretari general per lluita contra el canvi climàtic. Arturo Gonzalo Aizpiri
En un clima distés, parlant de tu, amb la presència d’assessors, i on tothom va tenir ocasió de intervenir, ( no només els portaveus) i sense periodistes per evitar la temptació de buscar el titular, vàrem tenir una sessió de treball molt interessant. Tothom em va felicitar per la iniciativa i abans d’acabar l’any en volen fer un altra.
I ara explico molt breu el tema de la sessió

El canvi climàtic

Al Mediterrani la pujada de temperatura es quatre vegades la mitjana de la Terra.
Les conseqüències per el Mediterrani es notaran molt abans.
Les mesures per mitigar la emissions de gasos d’efecte hivernacle son difícils d’aplicar i lentes. El transport de mercaderies per tren, trigarà anys. El codi de edificació s’aplica només a les noves construccions
Al sector energètic, les emissions han augmentat, per varies raons, les nuclears han patit molt parades no programades, el preu del carbó es molt més baix que el gas, per tant es tira més de carbó que de cicle combinat.

Esperança: entra un carbó més eficient energèticament i el preu pujarà molt, tant que ja no hi haurà tanta diferència amb el gas.
L’increment de les emissions de CO2 del transport esta una mica per sota del creixement de l’activitat econòmica, es creu que és degut al preu de la benzina i també que es comencen a activar els Plans de Mobilitat de les grans ciutats.
Queda marge en el sector industrial per reduir emissions, s’està abordant seriosament la reducció d’emissions procedents de purins.
Comença la segona fase del mercat d’emissions, on el preu de tona de cO2 ja serà 22 €.
Es van comentar altres solucions a mig termini. Incrementar els cultius absorbents de carboni com pot ser el blat de moro, ajudes a les edificacions per la instal·lació de plaques solars tèrmiques i un Pla de renovables.
Hem gravat la sessió, quant la tingui ja hi posaré el link.
El pont de desembre l’aprofitarem per anar a Suïssa i conèixer de prop les mesures que estan aplicant per la lluita contra el canvi climàtic.

Quant aquest matí tornava de l’aeroport al Congrés, el taxista m’ha comentat que fa uns dies va portar un expert que venia del Pol Nord, deia que venia astorat, a aquest ritme el 2020 no hi haurà Pol Nord.
Hem perdut 20 anys, aquest temps ja esta perdut per sempre, només ens queda intentar reduir la velocitat del canvi i fer que la adaptació sigui possible i no suposi una tragèdia per els més desafavorits de la Terra.

canvi de corrents detectat al Pol Nord

dimecres, d’octubre 31

No és això companys, no es això.


Dia decepcionant

Avui hi ha hagut el debat sobre la Llei de la Memòria Històrica, millor dit el darrer debat, perquè és un dels temes del que més s’ha parlat en aquesta legislatura.

Hi havien esperances , al principi, de que per fi, l’estat espanyol es posaria al nivell d’altres democràcies, que ja han assumit el seu passat i han demanat perdò per les violacions de drets humans fetes en nom del “interès de Estat”.

Aquí, no ha estat així, exhumacions de foses comunes, retirada de símbols franquistes (sempre que no tinguin valor artístic) Esmena del Duran i Lleida ?qui decidirà si tenen valor artístic? I poca cosa més.

Això sí, el Garzón es posa amb Marroc i no s’atreveix amb els franquistes

No s`anul·len els judicis sumaríssims. No s’anul·la el judici del President Companys. Ara la Generalitat podrà iniciar un procés per la seva anulació. !No faltaria més! ¿i els particulars? Diuen que la Generalitat se’n fera càrrec, amb recursos de la Generalitat, clar. Cornuts i pagar el beure.

Hi ha hagut un incident, el Tardà, que ha dedicat moltes hores a aquest projecte de Llei, en un moment s’ha escalfat i ha acusat directament a la vicepresidenta de mentidera. (A les hemeroteques surt que quant va venir a Montjuic va anunciar que s’anul·laria el judici a Companys. Ara diu que no és veritat, que ella no ho va dir mai. Dons ,ningú ho va desmentir.

He anat a entregar-li els retalls de premsa d’aleshores, a fi de que entengués que el Tardà no la insultat sinó que s’ha basat en les hemeroteques, estava molt excitada i molt ofesa per les paraules del Tardà. Deia, “ha insultat a la vicepresidenta”.

El caos ferroviari

L’altra decepció ha estat el debat sobre el caos en les trens de rodalies.

No s’ha anat al fons de la qüestió, el dèficit d’inversions que arrossega Catalunya,(recordeu quant l’Aznar va dir que invertiria a 200 km. de Madrid?), ara bé que la Ministra hauria d’haver calculat que tal com estaven rodalies, no es podia posar amb calçador una obra de la envergadura del TAV, sense causar el desgavell que s’ha ocasionat.

Ara espero que entendran des de la Generalitat que no es pot assumir el traspàs de rodalies sense el finançament que ens deuen. Cal recordar que les obres ferroviàries volen molt de temps, un estudi informatiu pot durar dos anys, un projecte més de tres, anem sumant.

M’ha preocupat que els del PP estaven massa contents del nostre discurs, quant la política del PP està a l’arrel de tot el problema. I aixó, aquesta vegada, ho he trobat a a faltar dels discurs del Tardà.

També, el Duran i Lleida, ara diu que no està d’acord amb el traçat , ¿qué va dir quan governava amb el PP?.

Comentari de Salvador Morral

Una vegada més felicitats per l’article teu “no és això companys, no és això” en la pàgina bloc del Congrés dels Diputats, referent al caos ferroviari en la xarxa de rodalies. Però m’agradaria fer una reflexió en relació amb les obres del tren d’alta velocitat (AVE), i les avaries que aquesta està ocasionant a tota la xarxa de rodalies. - ¿Que passaria si això es produís a Madrid?. - ¿Quina solució prendria el govern de l'Estat Espanyol?. - ¿El govern de la comunitat de Madrid, actuaria de la mateixa manera que està actuant amb les avaries a Barcelona?.

Bé la solució és difícil de trobar, i mes tenint en compte que ja hem entrat en el període de campanya electoral, per al març de l’any vinent. Penso que el govern de la Generalitat de Catalunya, i en concret el partit majoritari que ho forma (PSC), el seu gran enemic no ho té dins de Catalunya, sinó fora d'ella, m’estic referint al (PSOE). Crec que l’única opció que té el (PSC) de cara a les pròxima eleccions, és la desvinculació total amb el (PSOE), per a veure la força política real que te a Catalunya.

Salutacions,

Salvador Morral i Esteve

dimecres, d’octubre 17

No tohom és igual

L'ambient a Madrid a vegades és molt crispat, és corrent que ens insultin pel carrer, però hi han excepcions, com un taxista que em va dir que ens entenia i que ell si podia també seria independentista.
Ahir vaig veure per una tele espanyola les reaccions a l entrevista del Carod, amb el famós "yo no me llamo José Luis", em vaig preocupar perquè semblava que tornava a tronar la caverna, pe`ro avui m'ha arribat aquest correu que crec important que es llegeixi .

Buenos días:

El escribirle es por el debate de ayer en la televisión. Debo de estar muy desfasada, porque creía que el Sr. Carod era diputado del Congreso, pero ya veo que no.

No vi anoche el debate, pero he visto una pregunta esta mañana en las noticias. En realidad he visto la respuesta de Carod a una señora con chaqueta blanca que, parece ser, no quería llamar a Carod por su nombre y a la que le he oído decir que no tenía ningún interés en aprender Catalán. Supongo que la ignorancia es muy atrevida y supongo que todos somos ignorantes muchas veces. Me dan igual las ventajas o desventajas de conocer o no un idioma u otro. Lo que no me da igual es el conocer o no el catalán, el gallego, el asturiano, el esukera… A mí, por haber nacido en Madrid se me ha negado el leer poesía en algo que no fuera castellano. Mi educación está coja porque sólo conozco uno de los idiomas que se hablan en mi tierra. Ya sé que sois independentistas, pero permitidnos que haya otras personas que no lo seamos. Si un hermano se va de casa, pues te tienes que aguantar, pero la familia empieza a no tener sentido. Sólo entiendo ser española, porque soy catalana, porque soy madrileña, porque soy asturiana. No podría ser una cosa y otra no.

Bueno, en realidad no sé muy bien cómo expresarme, lo que quiero decir es que no todos somos iguales, que he sentido vergüenza ajena escuchando a esa señora, que yo sí quiero aprender catalán… que os entiendo.

Muchas gracias por todo.

P.D. Me gusta escucharte en las reuniones de las comisiones.

Remedios Calderón

divendres, d’octubre 12

Dia de la Hispanidad o del genocidi dels pobles de sudamèrica.


Avui commemoren “el descobriment” d’Amèrica, ara ja no en diuen la festa de la raça però pretenen que sigui la “Fiesta Nacional”.

En totes les lleis que debatem al Congrés sempre surt el terme nacional, la Comisión Nacional de ...., el inventario nacional de....Faig esmenes i demano que ho canviïn per estatal. Sempre tornem a la discussió de que estatal no és correcte, el que més em desconcerta és que són diputats del PSC els que defensen el terme nacional..

¿Nació? ¿quina nació?

Després d’aquesta experiència a Madrid, he quedat encara més convençuda de que no hi ha diàleg possible, no entenen, ni entendran mai, que a la península hi pugui haver-hi col·lectius que no es consideren espanyols.

Els del PSC, s’ entreguen amb entusiasme a la espanyolitat quan governa el PSOE, i CiU depèn de si són al govern o a la oposició. Segur que se’n moren de ganes de ser avui a la tribuna de La Castellana amb el Rei i tota la plana major. El poder té molt d’atractiu i evidentment a Madrid hi ha més poder que a Barcelona. De fet a Madrid CiU es deixen donar molts copets a la espatlla amb allò del sentit d’estat, que a Madrid vol dir fer la “gara gara” als que manen a canvi de que et deixin acostar al “sopar”.

L’estat plurinacional no se’l creu ningú.

A qui no entenc és la gent d’esquerres del PSOE, gent que ha vingut amb mi a viatges per sudamèrica, amb els que hem comentat la tragèdia que va suposar per els pobles autòctons la invasió de bàrbars europeus,que d’aquesta gent, que en privar semblen progressistes, no es generi una canvi de model de la Hispanitat.

Com volen sentir-se orgullosos de fer de la festa nacional la commemoració d’un colonització que el seu únic objectiu era el pillatge?

Tot tipus de pillatge, or, plata, terres, ànimes i vagines.

Quina tristesa quan vaig visitar la basílica de la verge de Guadalupe, allò és el símbol de la colonització de l’anima de tot un poble. Guadalupe és el darrer intent de mantenir una pàtina de identitat dins de la derrota cultural.

A la Nació espanyola no hi caven les esquerres, només la dreta i la extrema dreta.

Les esquerres han de ser crítiques, no han de tenir por de rellegir la història i de parlar en veu alta . Una Nació sense esquerres, mai es regenerarà, sempre serà intransigent, tancada i mirant al passat, al passat inventat per les forces de la dreta.

¡que bé que no sóc espanyola!

comentari de Salvador Morral

Moltes vegades me pregunten al que es Espanya per a mi, i sempre responc amb la mateixa frase: “Espanya es castellà i la seva àrea d’influència”

Bé felicitats, i espero que l’any vinent tornis a sortir escollida com a diputada al Congrès aquí a Madrid.
\Salvador Morral i Esteve

dimecres, d’octubre 10

Preguntes sobre pressupostos

A la Comissió de Medi Ambient, que ara presideixo, avui hi han hagut compareixences per respondre a les preguntes sobre pressupostos.

Els alts càrrecs del Ministeri en teoria haurien de respondre a les preguntes concretes sobre determindes partides,en realitat ells fan “propaganda” dels seus programes i la oposició intenta criticar la política del govern.

Conscient d’això, m’he posat “dura” per controlar el debat . Tot i això, la sessió, que havia de durar tres hores, n’ha durat cinc. De fet el que ha estat especialment llarg en les respostes ha estat el Secretari General de Territori i Biodiversitat, de fet ell responia a Aigua i Costes i és lògic que hagi durat el doble.

Hi han hagut qüestions interessants.

Una urbanització al mig de La Mancha , Seseña , “el Manhattan de la Mancha”13.500 habitatges, que van començar a edificar sense tenir garantit el subministrament d’aigua. El Ministeri finalment hi invertirà, ara bé als fulletons de propaganda ja s’hi veuen llacs i rius, “una passada”. “Parida” del entorn “pepero” que ara critiquen perquè sembla que el Bono també hi té interessos.

S’ha parlat d’una partida del Ministeri per fer convenis amb les Comunitats autònomes per soterrar línies elèctriques en boscos i llocs CEPAS. Sempre que parlem de soterrar línies ens diuen que és inviable. A Holanda pràcticament no veus cables elèctrics, i a Espanya també és viable, ¿i a Catalunya?

Dels runams de Súria, el major problema ecològic després de Flix. Hi ha una partida per portar els runams salins cap a mar. Coincideixo amb el Ministeri que la solució ha de se global. Hi ha una empresa que continua dipositant residus i tots hem de pagar el transport cap a mar, potser no és la millor solució.

L’ACA ha d’enviar la programació del sanejament d’aigües i signar nou conveni amb el Ministeri, espero que ho facin, sinó ens apujaran el cànon de l’aigua un 300%.

La més interessant ha estat la intervenció del Arturo Gonzalo, Secretari General per la lluita contra el canvi climàtic. Hem quedat que farem una reunió informal de treball. En aquest camp, com ara la posta en marxa del protocol de Kioto, s’estan ja movent coses i hi hauran molts canvis en poc temps.

De tornada, en el pont aeri, he tingut una trobada interessant, podria fer un llibre de les trobades en el pont aeri.

Avui he treballat19 hores seguides. Un entrepà per dinar.

diumenge, d’octubre 7

Un any del assassinat de Anna Politovskaia

El dimecres a la Comissió d’Afers Exteriors, CiU va demanar que el Congrés amonestés a Venezuela per la manca de llibertat d’expressió.Vvaig fer la pregunta en veu alta ¿Per què no amonestem a Putin? No és que no em preocupi la deriva del règim de Hugo Chavez, però em molesta el diferent rasant amb que sempre medeixen les coses. També em molesta la actitud paternalista cap a Sud-Amèrica. Amb ells sí que ens veiem amb cor de donar lliçons, i si parlem de llibertat d’expressió i hem de començar a amonesatr, fem la llista i comencem per els països on s’assassinen periodistes per expressar veritats incòmodes. Politovskaia no és la única.

Naturalment, qualsevol fa enfadar a Putin, ara que el gas d’Argèlia perilla.

Ha passat un anys des de la mort de Anna Plitovskaya, Putin va declarar que s’investigaria i es trobarien els assassins. No s`han trobat els seus assassins ni sembla que els trobaran.

dissabte, d’octubre 6

Birmània.. No useu la benzina de Total

Posted by Picasa

He volgut participar e la manifestació per la Pau a Birmània.

A la mateixa hora a 90 ciutats de tot el món, ens hem aplegat unes poques persones per demanar la fi del patiment de la gent que té a dissort de viure a Birmània.

Es tot el que podem fer, les NNUU poden pressionar ,però no molt. La Xina es amb qui Birmània té més relacions econòmiques, però no podem esperar que al règim de la Xina li import massa el respecte dels drets humans.

Potser podem fer més, la empresa francesa Toral hi té negocis, podem no comprar-li benzina i demanar a les agències de viatges que no organitzin viatges a Birmània, tots els beneficis van a parar els militars que ja es queden amb el 50% del PIB del país.

La setmana passada vaig intentar que el Congrés fes una declaració de condemna del govern de Birmània, semblava que no hi hauria inconvenient però no va poder ser perquè algun grup s’hi va oposar(les declaracions es fan si cap grup s’hi oposa). No sé qui ha estat però tinc les meves sospites, si són certes ja ho explicaré-

dimecres, d’octubre 3

¿Quan arribaran tots els papers?

Tardà interpel·la al nou ministre de Cultura sobre el retorn dels papers de Salamanca.
Un cop acabada la feina de la comissió tècnica, hi havia un compromís de la Carme Chacón (jo era al davant) que després de les eleccions autonòmiques es faria el retorn, de manera que l’assumpte quedava tancat aquesta legislatura.
Ara el nou ministre, per cert, molt prepotent i desagradable diu: Ja arribaran, “en el menor tiempo posible” i ara ens diu que fem campanya electoral.
Pràcticament ha dit que el retorn dels papers es retardava indefinidament.
Els diputats del PSC no l’han aplaudit, i els he pogut veure molt amoïnats.
Al sortir una diputada socialista de la Rioja diu “mira que sois pesados los catalanes”.
Això, a demés ens diuen pesats.
Ara bé, ja s’ho trobaran els socialistes, en política, la prepotència es paga molt cara.

Birmania

He vist amb impotència el que està passat a Birmania.
He estat investigant si hi ha cap acord o conveni del govern d’Espanya amb Birmània, per tal de poder instar al govern a utilitzar-lo com un instrument de pressió per democratitzar el país.
Però no he trobat res, en aquest cas només ens queda fer sentir la nostra protesta que es sens dubte la de tots els republicans.
Avui ERC hem aconseguit per primer que la Cambra faci una declaració institucional de condemna , cosa que no va poder ser en el cas de l’assassinat de l’Anna Politovskaia, per exemple.

Text de la declaració institucional

DECLARACIÓN INSTITUCIONAL
SOBRE LA REPRESIÓN MILITAR EN BIRMANIA


Con motivo del endurecimiento de la represión militar en Birmania y específicamente contra una población que de manera pacífica ejerce el derecho a la libertad de manifestación y expresión,

El Congreso de los Diputados

condena al régimen autoritario militarista de Birmania que, sin respaldo del sufragio democrático popular, se mantiene al frente de las instituciones del Estado.

condena una represión militar que atenta contra los derechos humanos y la legalidad internacional y que en estos últimos días ha atacado a población civil indefensa, asesinando a varias personas

condena la salvaje represión de las minorías étnicas del Estado birmano, que según Resolución del Parlamento Europeo, incluyen “palizas, violaciones, la destrucción de suministros de alimentos, desplazamientos forzosos, trabajos forzosos, tortura, ejecuciones sumarias extrajudiciales y desapariciones”

manifiesta su solidaridad con una población que, ante la negación de sus derechos, practica la desobediencia pacífica.

manifiesta su compromiso en defensa del derecho a la plena libertad de manifestación y expresión en Birmania y en todos los lugares del planeta.

manifiesta su solidaridad con las personas que en el ejercicio de la profesión periodística son perseguidas policial y judicialmente, y especialmente con aquellas como Kenji Nagai, que son asesinadas por ello.

reclama de la comunidad internacional y de sus organismos representativos un activo compromiso en la defensa de la voluntad democrática de los pueblos y en el ejercicio de sus más elementales derechos.

dimarts, de setembre 25

La Legislatura del Aigua

Aquesta legislatura va començar amb el derrogament del transvasament de l’Ebre, cosa que el PP no ho acabat de pair.
Molts negocis es deurien estroncar perquè si no, no s’explica la quantitat de debats que han provocat sobre el tema de l’aigua.
Avui, per no sé quina vegada a la Comissió de Medi ambient s’ha tornat a parlar de l’aigua. En principi la Ministra venia a parlar dels motius perquè no ha redactat el projecte de la Llei d’Aigües (els motius els sabem tots, manca d’acord entre les confederacions), però en realitat ha estat un balanç de legislatura (sobre política d’Aigua). Aquí el PP realment fa aigües, perquè els seus arguments son totalment incoherents. A segons on no volen transvasaments i a segons on si. No volen dessaladores i al cap de 5 minuts en reclamen més.
Una pèrdua de temps, sinó fos perquè avui s’han escoltat algunes coses interessants. Com ara que el Ministeri de Medi Ambient ha promulgat 8 lleis en 3 anys i mig, més que el PP en 8 anys.
Que la aleshores Ministra de Medi Ambient del PP, la Elvira Rodríguez (la que va inaugurar el transvasament de l’Ebre) tenia un informe del CSIC sobre els sediments químics de Flix, que descartaven el transvasament i el va amagar. ¿Qui li va ordenar? ¿El qui li va ordenar, a qui li tornava favors?
Que l’Aznar a 1998 va prometre la redacció imminent d’una Llei de Responsabilitat ambiental, la Llei ara està al Senat, el dijous la aprovem definitivament.
Que el PP ha demanat a la UE, suprimir el finançament del Xúquer –Vinalopó perquè no els hi agrada el traçat. El traçat es va modificar, a instàncies d’ERC, per la presa d’aigua al final del riu i així no comprometre el cabdal ecològic. Pel que es veu, no els preocupa ni l’aigua pel Vinalopó, ni el cabdal del Xúquer, sinó els compromisos adquirits amb qui ells deuen saber.
La diputada el PP Teresa de Lara, ha fet un trist paper, ha acusat a la ministra de voler limitar el consum d’aigua a 60 l. per persona i dia.
La proposta de la Ministra és essencial, garantir per llei 60 l. per dia per persona. La proposta va sortir del Forum d’aigua celebrat a Mèxic, on hi vaig participar amb un diputat del PP, que per cert hi estava totalment d’acord.
L’accés a un mínim d’aigua potables per subsistir, he de ser un dret, tan de bo es pogués garantir arreu.

divendres, de setembre 21

EL QUE COSTA TENIR LA CASA CALENTA

Avui m’ha arribat aquest correu,

LA LLIGA DELS DRETS DELS POBLES CRITICA LA DECISIÓ DEL MINISTRE MORATINOS EN RELACIÓ AL VETO A LA ONG SOCIETAT PER A L’AMISTAT RUSSO-TXETXENA

La Lliga dels Drets dels Pobles lamenta profundament que el president de torn de l’organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i ministre d’Assumptes Exteriors d’Espanya, el Sr. Miguel Àngel Moratinos, hagi impedit la participació de la ONG russa Societat per a la Amistat Russo-Txetxena en la Conferència sobre víctimes del terrorisme celebrada a Viena el 13 i 14 de setembre, el mateix dia d’haver declarat com a objectiu principal de l’OSCE la prevenció de les tensions interètniques i els conflictes que afecten les minories.

L’ONG protesta enèrgicament per l’actitud del govern espanyol i se solidaritza amb aquesta ONG de Drets Humans russa que treballa en condicions d’extrema dificultat, alhora que aplaudeix la retirada de la missió nord-americana davant l’OSCE en protesta per aquests fets. La Lliga comparteix igualment les paraules del representant dels EUA, el congressista nord-americà el Sr. Hastings, qui s’ha expressat en els següents termes: “Espanya ha enviat un missatge equivocat a la comunitat internacional i a les ONG de tot el món”, assenyalant la seva rendició davant les tàctiques de mà dura russes i mostrant la seva falta de recolzament a las organitzacions pro drets humans que arrisquen diàriament la seva vida en moltes regions perilloses.

L’actitud del Sr. Moratinos és especialment preocupant si tenim en compte que ens trobem a les portes de la Conferència anual sobre Drets Humans de l’OSCE, que ha de tenir lloc a Varsòvia la setmana vinent, i que és organitzada conjuntament per l’Oficina per a las Institucions Democràtiques i els Drets Humans de la OSCE i la pròpia presidència de torn. Un esdeveniment que durarà dues setmanes i que representa la trobada més important sobre aquests temes on participen des de representants de govern fins a membres de la societat civil.

La Lliga dels Drets dels Pobles demana molt especialment al nou Alt Comissionat de l’OSCE per a les Minories Nacionals, l’ambaixador noruec el Sr. Vollebaek, que vetlli per la coherència de les polítiques aplicades pels presidents de torn de l’Organització, de manera que es pugui complir el seu mandat de prevenció de conflictes i de recerca de solucions pacífiques a les tensions ètniques.

Finalment, volem manifestar el nostre suport a la Societat per a l’amistat Russo-Txetxena, prohibida a Rússia per la fiscalia i el govern, i a la recentment fundada per alguns dels seus membres, Nizhnii Novgorod Foundation for the Support of Tolerance, per les dures condiciones d’assetjament que pateixen per part de les autoritats , al mateix temps que condemnem la persecució que aquestes exerceixen en contra la llibertat d’expressió.

Lliga dels Drets dels Pobles

Sabadell, 20 de setembre de 2007

Més informació a www.txetxenia.org

La meva opinió és que davant la necessitat d’assegurar el subministra de gas , i davant el deteriorament de les relacions del govern espanyol amb Argèlia, ( el nostre principal subministrador de gas) arrel del conflicte del Sàhara, no volen enemistar-se també amb el Sr.Putin, i menys per culpa dels txetxens.

Cal assegurar que les cases estiguin escalfades a l’hivern. Al menys ara en el rebut de la corrent sabem quina part ve del gas, a costa dels drets humans, i quina de renovables.

Per cert, iniciativa d’ERC la d’obligar a presentar aquesta informació en el rebut.

En el futur podrem escollir quina companyia ens subministra la energia.

dimecres, de setembre 19

Un maorí al Congrés

Una de les funcions dels parlamentaris es rebre a delegacions d’altres països, avui he rebut a una delegació de Nova Zelanda, un país poc conegut, on es a destacar que va ser el primer en instaurar el vot femení sense cap restricció. Responent a les meves preguntes, el Ministre d'Afers Exteriors Winston Peters, que és maorí, ha informat que el maorí és llengua oficial i s’empra en el Parlament (que n’aprenguin els espanyols).
Fa uns anys una reforma de la Llei electoral va possibilitar una major presència de maorís al Parlament. 34 de 120. Això és el que ha (ha dit el President) la gran presència de dones al govern.
Com a curiositat, un mariner espanyol ara fa dos segles va desembarcar a la illa, va tenir 6 dones i avui hi han 16.000 descendents, que es diuen Paniora.
Estan legislant per ser un país totalment sostenible. El canvi climàtic pot provocar la desaparició d’illes senceres, que són nacions. També és un país amb una gran diversitat, que amb el canvi climàtic pot es pot reduir de manera dràstica., lo que suposarà una pèrdua per tot el Planeta.El President

dimarts, de setembre 18

FESTIVAL DE SAMARRETES




Avui, en ell debat d’una proposta de llei de Erc i CiU per canviar la” Ley del Deporte”, tothom ha vingut amb la samarreta de la seva selecció, ERC i CiU la catalana, BNG la gallega ,PNV la basca i el PP la espanyola.
Presidia al ex-ministra de cultura la Carmen Calvo, si hagués estat el Marin segur que es posava nerviós.
No hi ha res a fer, els espanyols ho tenen claríssim, d’Espanya i de selecció només n’hi ha UNA.
Es el que els hi he explicat avui a una nodrida representació de parlamentaris africans.
Venien a conèixer les mil meravelles de l’Estat de les autonomies, els hi he explicat que de meravellós, no tant.

dilluns, de setembre 10

"Diada" electoral


Serà interessant d’aquí uns anys comprovar si aquest estiu 2007 haurà estat el començament de la “dissociació”.

La comprovació per la societat catalana, d’allò que venim dient des del principi de la legislatura, que Catalunya pateix una discriminació en inversions, sembla que hagi escalfat la Diada prèvia a la negociació dels darrers pressupostos de la legislatura.

Als primers pressupostos el del 2005, ja ens va avisar el nostra diputat a Foment el Pep Andreu, de que no hi havien ni tan sols avantprojectes per invertir a Catalunya, tret del IV Cinturó i del TGV), per tant, fent un càlcul del temps necessari per redactar projectes, ni amb molta voluntat política, no es podria inaugura res aquesta legislatura.. ¿Què havia fet CiU el 8 anys anteriors?

Per altra part, varem comprovar que a pesar de que s’aprovaven esmenes als pressupostos, costava molt tirar-ho endavant i al final s’acabaven executant les obres que li interessaven als funcionaris. Es salva la Ministra Narbona, allò a que ella s’ha compromès, s’està complint, (descontaminació de Flix, per exemple).

Ara, des de Erc exigim per aprovar els pressupostos, el compliment de la disposició addicional del Estatut, per 2008, 4.300 milions d’euros en inversions, més el que no es va invertir el 2007 i una clàusula ,el que no s’inverteix, passa a la Generalitat.

En Solbes ja ha dit que no.

Mentrestant els bascos del PNB, que ja havien aconseguit la totalitat del “cupo”, ara demanen més. I ho aconseguiran.

I nosaltres, ja ho veurem. Recordo la actuació de CiU, abans dle 30 de setembre no volia signar l’Estatut perquè no era prou ambiciós, i al cap d’uns mesos va i es ven el concert econòmic.

Em fa por el traspàs de la gestió de RENFE, la gent no té clar que la infraestructura, es a dir , les vies i les estacions són d’ADIF, i els principals problemes venent d’aquí. Sense diners no es podrà fer una bona gestió.

Caso podria afirmar sense equivocar-me que si Andalusia demana el traspàs el rebrà amb tot el dèficit, nosaltres ja ho veurem. La solució no passa per tenir ministres catalans, els ministres catalans han de fer d’espanyol. Cada vegada que Catalunya rep un euro, les altres Comunitats ja en demanen dos, i comencen les campanyes contra els catalans, això no té sentit, així no és pot continuar.

No hi hauran avenços reals mentes estiguem lligats econòmicament i políticament per la maquinaria de l’Estat .

Companys i companyes.

Bona Diada.

dimarts, de setembre 4

Tornem de vacances. Bombes de raïm

De fet les meves vacances del Congrés m’han servit per fer una immersió en el funcionalment de l’ajuntament.

Per+o avui torno a la meva activitat de diputada, la primera iniciativa que faré serà una pregunta al Ministre sobre les bombes de raïm.

Les bombes de raïm són una de les tantes salvatjades que fem els humans.

¿Quins interessos hi han a darrera de les limitacions que posa el govern al Tractat de Oslo?
http://www.cosasdeladiplomacia.info/bombas-de-racimo-la-conviccion-de-uno-no-basta

No cal que m'envieu correus.

divendres, de juliol 20

Final d’una llarga lluita

La recuperació ambiental del Llobregat va ser plantejada per el Miquel Carrión, aleshores assessor del grup parlamentari d’ERC a Madrid i resident a Cornellà.

Hem fet proposicions no de llei, esmenes als pressupostos, interpel·lacions i avui s’ha aprovat al consell de Ministres el següent:

COMPROMISOS DE GASTO PARA ACTUACIONES DE MEJORA Y REGENERACIÓN AMBIENTAL DEL LLOBREGAT

El Consejo de Ministros ha autorizado al Ministerio de Medio Ambiente a adquirir compromisos de gasto, con cargo a ejercicios futuros, con la finalidad de ajustar las anualidades recogidas en el convenio de colaboración suscrito, el 14 de diciembre de 2006, entre el Ministerio de Medio Ambiente y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de actuaciones de mejora y regeneración ambiental del Llobregat.

Las anualidades pendientes de pago ascienden a veinticinco millones de euros. El Gobierno autoriza la reprogramación de dichas anualidades en los siguientes términos: 2007, 5.000.000 de euros; 2008, 14.000.000 de euros; 2009, 6.000.000 de euros; total, 25.000.000 de euros.

Per cert que la diputada Dolors Nadal em va dir en comissió que la recuperació ambiental del Llobregat no calia, que ja estava feta per el govern del PP.

S'ha aconseguit!!

..............

S’ha aprovat un altra cosa que ens afectarà molt a santa Perpètua, no sé si per bé.

ADECUACIÓN DEL RAMAL CASTELLBISBAL/PAPIOL-MOLLET SANT FOST (BARCELONA) PARA ANCHO INTERNACIONAL Y ANCHO IBÉRICO

El objeto de este proyecto es definir las actuaciones necesarias para permitir la implantación en la vía doble del ramal Papiol – Mollet del sistema de vía de ancho mixto (o vía con tercer carril), apto para permitir el paso tanto de las circulaciones de ancho ibérico como de ancho internacional.

  • Construcción de dos apartaderos en ancho internacional, en Rubí y en Santa Perpetua de Mogoda.
  • Construcción de dos andenes de doscientos metros de longitud y cinco metros de anchura a ambos lados de la línea, en el término municipal de Santa Perpetua de Mogoda al objeto de permitir una futura ampliación del servicio de cercanías.


Las obras definidas en este proyecto, junto con las del proyecto de reforma del Nudo de Mollet, permitirán la circulación de trenes de mercancías y viajeros, tanto en ancho ibérico como en ancho internacional, por el ramal Papiol-Mollet, garantizando el acceso por este ramal a las nuevas circulaciones de mercancías de la Línea de Alta Velocidad Barcelona- Frontera Francesa y evitando su paso por los túneles urbanos de Barcelona.


No sé si serà per bé, caldrà veure l'impacte ambiental.

dimarts, de juliol 10

Tenia raò

Fa uns mesos vaig prop0sar a la Comissió de Sanitat que la pindola del dia després es pogués obtenir sense recepta. Es va aprovar allò de "que s'estudii" que es com dir que ja ho veurem.
No cal dir que PP i CiU s'hi van oposar ( si fossin les seves filles que es quedessin embarassades segurament pensarien diferent). Avui he llegit una notícia on demostra que el que proposava no era cap desgavell.

SOCIEDADES MÉDICAS RECLAMAN EL LIBRE ACCESO A LA PÍLDORA DEL 'DÍA DESPUÉS'


José Manuel Bajo Arenas, presidente de SEGO
Madrid 05/07/2007 Dos organizaciones de ginecólogos y obstetras españoles, la Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología (SEGO) y la Sociedad Española de Contracepción (SEC) han propuesto un plan de accesibilidad a los anticonceptivos de urgencia (AU), cuyo uso generalizado podría evitar un 70% de abortos y buena parte de los embarazos en mujeres jóvenes.

dijous, de juliol 5

Principi del Fi (de la Legislatura)

Avui acabarem el Ple del Debat de la “Nación”, i s’acabarà aquest període de sessions, de fet ja hi han aires de final de legislatura, a partir de setembre ja no cada massa cosa a fer, excepte acabar les lleis en tràmit, Avui, dons, comença el final de la legislatura. En el Ple d’avui es votaran les resolucions presentades per els grups.
Ahir fins a les 8 de la tarda es podien presentar esmenes .
Hi ha una resolució referent al canvi climàtic, on e plantegem modificacions en la ITV i l’impost de circulació, també proposem línies d’ajuda per a la instal·lació de plaques solars i la definició legal d’habitatge buit. A la del govern (PSOE) es proposa també la prohibició gradual de les bombetes.
Són pràcticament iguals, amb la diferència que hi hem posat calendari, tenim en compte que el que no es faci abans de Nadal se’n va a la propera legislatura.
ICV-IU ha presentat una bateria de propostes, algunes ja estan incloses en la llei de qualitat de l’aire i d’altres son impracticables en un mes com ells proposen, però també inclouen aquests punts.
Jo volia presentar esmena a la del PSOE, de fet era només afegir el calendari, per així poder negociar, però el grup m’ho ha prohibit. Em va saber greu però no vaig poder imposar el meu criteri.
Em sap greu perquè son propostes fruit d’esmenes a la llei de qualitat de l’aire.
En altres circumstàncies s’haguessin pogut presentar conjuntament, de fet al principi de la legislatura els tres partits d’esquerres en van presentar conjuntes.
Eren altres temps, ara ja hi ha pressió electoral.
Anècdota:
Coincideixo amb Zapatero al sortir del Ple, em comenta que li va agradar el debat introduït per al Agustí i que li agradaria a porta tancada tenir un debat amb el Carod i el Puigcercós.

dimecres, de juliol 4

DEBATE DE LA NACION (española)

El darrer debat d’Estat, per tant un balanç de la legislatura.
Cada portaveu té 40 min., i hi han dos torns de rèpliques, després del discurs d’investidura és el debat més important.
Aquest , a més tenia per Erc un altra ingredient, per primera vegada ho faria l’Agustí Cerdà,
Ens hem trobar per matí per preparar el discurs, hem encarregat un pica -pica, per no interrompre la feina amb el dinar, i ens hem assentat al voltant d’una taula enorme que tenim a la sala. Estàvem tots un xic neguitosos, fins que l’Agustí s’ha imposat i ens ha demanat confiança.
El Zapatero ha estat bé, per primera vegada l’he vist segur i no a la defensiva, el Rajoy en canvi ha estat repetitiu, pesat i poc interessant.
L’Agustí ha estat brillant, era el darrer de la tarda, ja a primeres hores de la nit, l’hemicicle estava casi buit, excepte per alguns ministres, i s’ha produït potser el debat més profund de la legislatura sobre la composició i el futur de l’Estat.
El Rubalcaba, ens ha dit que només ha lamentat que no li pogués debatre ell en lloc del Zapatero.
Després hem anat a sopar junts, a un dels pocs restaurants que ens serveixen a altes hores de la nit.
He tingut molta sort poder formar part d’un equip amb gent com l’Agustí i els altres, que a més de ser bons polítics, convençuts i valents, son bona gent i divertida.

dimarts, de juliol 3

La Espanya de sempre


Per molt moderna que vulgui ser Espanya encara fa tuf de ranci.

Es nota quan comproves que els alts directius de les empreses privatitzades, es gasten dinerals en representacions, regals ,etc. i són incapaços de portar una agenda.
M’explicava un amic, que ha treballat molts anys en una multinacional de software, i ha tingut relacions amb la Administració de l’Estat, que els nivells de corrupció són semblants als de un país no desenvolupat. Tot això s’amaga darrera de moderns edificis i del miratge d’una economia en alça però amb peus de fang. Per les escletxes del decorat veiem com creix la separació entre la classe alta, nodrida cada vegada més per alts funcionaris de la administració i tota la gent que no arriba a cobrar 1000 euros per mes.
Un exemple d’aquesta Espanya que no desapareix son les curses de braus.
Un exemple de barbàrie primitiva, de la que se’n senten orgullosos.
Avui m’ha arribat un correu i m’hi ha fet pensar.


Deia

La grandeza de una nación y su progreso moral pueden ser juzgados por la forma en que son tratados sus animales... Mantengo que cuanto más indefensa está una criatura, más derecho tiene a que el hombre la proteja de la crueldad del hombre". Mahatma Gandhi

Recientemente hemos vuelto a oir, unas declaraciones de la Ministra de Cultura, en defensa de las corridas de toros.Me sorprende que sea, precisamente una mujer, la que defienda esa bárbara tradición; sobre todo en un país como el nuestro, en donde otras tradiciones igualmente bárbaras, como el machismo, han dificultado la llegada de la mujer a ser ministra.Ella argumenta que es una tradición que forma parte de la identidad española. Como el machismo; y no se cual de las dos tradiciones es más antígua.

dimecres, de juny 27

Qualitat de l’aire i Responsabilitat ambiental


Dues bones lleis.

Avui hem aprovat a la comissió de Medi Ambient dues noves lleis, que crec son molt importants per el medi ambient.

A les dues hi hem treballat molt, especialment la de qualitat de l’aire. La proposta del govern es centrava en controlar la contaminació produïda per instal·lacions industrials i en certa manera podia incidir en la contaminació del parc automobilístic, pero sense molta incidència .

Per tal de prorrogar canvis més ràpids en aquest sector, que és un dels que més contamina i es la causa principal que no complim amb Kioto, després d’una intensa negociació a tres bandes, Ministeri, ERC i Joan Herrera, s’ha aconseguit per exemple que d’aquí uns mesos es modifiqui el impost de matriculació en funció de la emissió de CO2.

Altres canvis que Erc ha introduït es la obligació de que tots els cotxes surtin amv una etiqueta que indiqui les emissions de CO2 per km.

La obligació del Estat d’anar electrificant els ports perquè els vaixells puguin conectar-se a terra.

La llei preveia que les ciutats de més de 250.000 habitants estiguessin obligades a controlar la contaminació, hem fet que fos a partir de 100.000, i les aglomeracions (que no es consideraven), que a més estiguessin obligades a identificar els focus de contaminació i fer un pla de reducció de la contaminació.

La sensació que tinc ara, a més de molt cansament, (dirigir la comissió, estar pendent de la negociació, de la votació i de l’Ajuntament per telèfon) és de satisfacció. El meu pas per la política no haurà ests en va. Potser no hauré sortit molt a les tertúlies però he representat dignament a ERC i he fet una bona feina com a legisladora.

La segona llei, és molt tècnica per explicar en quatre paraules, però ve a dir que qui contamina te que descontaminar.

Algú segurament pensarà que no n’hi ha per tant, us ben asseguro que totes aquestes modificacions tenen un cost, que cap govern esta disposat a assumir, només un govern sense majoria i que es veu obligat a pactar, amb grups que els estiben cap uns cert posicionaments. Avui hem obert camí en la fiscalitat ambiental.i el govern seguirà, LA Crstina Narbona estava molt contenta.

dijous, de juny 21

40 anys d’ocupaciò

he participat en un acte a la sala Clara Campoamor del Congrés sobre els 40 anys d’ocupació a Palestina.
He manifestat la meva convicció de que no hi haurà solució al conflicte fins que no s’acabi la ocupació dels territoris ocupats.
Sé que demà rebré correus de gent que creuen que criticar la ocupació és ser anti-israelià, a aquestes alçades crec que qui realment vol una solució per la gent que viu a la regió, de les dues bandes, ha de se realista i entendre que no és pot mantenir un poble ocupat sense pagar un preu molt alt i que mai, mai podran viure en pau. Si això diuen que és ser anti-israelià, no val la pena ni entrar al debat.
Abans de la intervenció he baixat la Declaració Universal dels Drets Humans, la ocupació viola pràcticament tots els 30 articles.
¿Com un estat pretén ser democràtic si manté sota ocupació a milions de persones privades dels seus drets més fonamentals?
.
Hi ha esperança, el pla de pau de la lliga àrab. Proposen relacions estables amb tots els països àrabs, a canvi de tornar a les fronteres del 67 i de reconèixer el dret de retorn dels refugiats. Aquest es el punt on es va encallar Barak. S’ha d’avançar, s’ha d’arribar a un compromís, la gent d’Israel s’espanta de que podria passar si tots retornessin, aquí és son s’ha d’arribar al compromís.
Si els governs d’ Israel no ho fan, i segueixen creient que qui any passa any empeny, és continuaran equivocant.

dimecres, de juny 20

Sangoneres parlamentaries

Són els parlamentaris/ies que s’aprofiten de la feina dels altres. Es a dir, algú fa la feina i després als mitjans surten les sangoneres de protagonista.
Avui a EL PERIODICO surt un article “adjudicant” la llei de signes a la feina de la diputada Esperanza Esteve, (PSC). La feina l’ha feta el Joan Tardà, que des del principi de la legislatura hi està posat. No sé les hores que hi ha dedicat.
La llei en efecte ha tingut els suport de tots els grups i no hagués sortit sense la voluntat dels socialistes, però la voluntat dels socialistes s’ha hagut de reformar i qui ho h fet ha estat el Tardà
La diferència que el Tardà és d’ERC i la Esperanceta és dels socialistes..

diumenge, de juny 17

Dia internacional de la sequera

Es diumenge i no tinc cap reunió, aprofito per anar a la inauguració del Fórum mundial contra la sequera a Sevilla.
http://www.forosequia.com/web/index.ph
He pogut escoltar a Aminata Traoré, una dona de Mali, una de les regions més afectades per el canvi climàtic. Crítica amb la ajuda internacional.
Ha argumentat com la sequera, el canvi climàtic i les polítiques macro-economiques destrueixen les possibilitats de subsistència al Sahel.
La conseqüència és que els joves africans es veuen obligats a emigrar.

dissabte, de juny 16

Hem investit a un nou alcalde a Sta. Perpètua.

 http://www.control-q.net/ple

Mentre esperàvem el començament del Ple, m’he acostat a saludar a la alcaldessa sortint i m’ha esquivat, després en el Ple ha tingut una intervenció plena de ressentiment.

¿Què es pensava?

Públicament fa un any va trencar les relacions amb ERC indefinidament. Durant tota la legislatura mai ha tingut un gest d’apropament cap el grup municipal d’ERC.

Ja no parlem de mi, com a diputada de Sta. Perpètua m’ha ignorat completament. Mai he rebut una invitació a cap acte oficial.

Tot això es pot deixar de banda i començar de nou, la política es això, tot i així vaig ser jo qui va fer el primer pas. Per Sant Jordi em vaig dirigir al stand de ICV i vaig dir a un membre de la executiva ¿fins quan hem d’estar així?,No sabem què pot passar en un futur.

Silenci.

Eleccions. No tenen majoria . Silenci.

Al cop d’una setmana, em truca el nº 3 de la llista, quedo al mateix dia, li comento que tenim programes molt compatibles, però la nostra campanya ha estat per el canvi, i ho veig difícil, però ho portaré a la assemblea d’aquí dos dies. Em diu que la alcaldia es innegociable. Ho comunico a la assemblea i decideixen continuar conversant am el PSC.

Després ha corregut la veu que han ofert la alcaldia a CiU, no ho puc assegurar, perquè són rumors, però devia ser molt a darrer moment quant CiU ja havia decidit formar part del nou govern. Perquè jo sé que d’entrada no van oferir res.

¿Creia la Isabel García, que com que ICV era la llista més votada, els altres grups teníem la obligació de donar-hi suport?, si fos així per què no va donar ICV suport a CiU al govern de la Generalitat? També era la llista més votada.

Tot plegat em deixa molt perplexa, com després de tota la vida no fer res més que dedicar-se a la política, poden ser uns polítics tan dolents, pel que sembla confon la política amb la màfia, una cosa és dialogar i arribar a acords i un altra és manipular.

El seu discurs m’ha recordat la actitud del PP a Madrid després de les eleccions i també la de CiU a Catalunya, creuen que com que porten tan de temps en el poder que els hi pertany per sempre. Es difícil perdre, però al menys conservar les maneres.

Afortunadament és història passada.

Adjunto la meva intervenció.


Senyores i senyors regidors, ciutadanes i ciutadans de Sta. P.,
A les darreres eleccions municipals, la ciutadania de Santa Perpètua ha volgut que cap força política obtingués la majoria, fet que ens ha obligat a les diferents forces polítiques a arribar a un acord per formar un equip de govern.
Arribat a aquest punt:
ERC ha conversat amb aquelles forces polítiques amb les quals per posicions programàtiques era possible arribar a acords.
S’ha tingut en compte:
Primer: escoltar els nostres votants. Hem tingut en compte que des de fa un cert temps havíem detectat dins de la població unes ganes de canvi. De fet tota la campanya d’ERC a Sta. P va estar orientada en aquesta direcció, cap a una opció de canvi, cap a una opció de renovació.
Segon: hem escoltat el que ha dit la població a les urnes. El resultat de les eleccions deixa clar que a pesar de l‘abstenció, les forces que optaven pel canvi han estat les que més han incrementat en nombre de vots.
Encara que la força que governava fins ara a Sta. Perpètua continua sent la força més votada, ha sofert una pèrdua molt important de vot.
Per tant, la decisió va ser de primer intentar arribar a un acord amb aquelles forces en alça que són les que representaven una opció de renovació.
Quan des d’ ERC diem que és important canviar, no ho diem per les persones en particular, ho diem perquè creiem que després de com a màxim vuit anys, els càrrecs s’haurien de renovar i deixar pas a persones amb noves idees i amb noves iniciatives.
Per això ja diem ara que ERC, si es dóna el cas, es compromet a no mantenir una persona en el mateix càrrec més de 8 anys.
En optar pel canvi, no es tracta simplement de fer un traspàs de cadires, sinó de donar un nou impuls a la feina de l’Ajuntament.
Per això en les reunions mantingudes, abans de parlar del cartipàs municipal, s’ha parlat d’acords programàtics, és a dir, de la feina a fer.
Hem mantingut un intens contacte amb els grups polítics disposats a treballar conjuntament per poder elaborar un programa consensuat.
Després de dues setmanes de treball, podem presentar avui a la ciutadania un pla de treball consensuat amb les altres dues forces polítiques amb qui hem acordat constituir el nou govern de l’Ajuntament de Santa Perpètua.
S’ha treballat en un programa conjunt, com a pas imprescindible per constituir un govern consensuat i unit que treballi per objectius, amb una sola finalitat que és la de millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes de Santa Perpètua.
Aquest Pla de govern conté fins ara 124 punts.
124 punts pensats per treure el màxim profit de totes les nostres instal·lacions i el que és mes important, de tot el capital humà de què disposem. Si els aconseguim portar a terme tots, sens dubte, haurem fet un gran pas endavant.
Santa Perpètua està paint un creixement intens i estem a les portes d’un altre important creixement poblacional, això requereix un esforç important per poder oferir a les persones els serveis necessaris, per vetllar per la qualitat de vida, que ens pertoca.
Un dels reptes de la nostra generació és la lluita contra el canvi climàtic, les mesures contra el canvi climàtic es prenen a gran escala en els fòrums internacionals, ara bé, el resultat dependrà de les mesures preses a petita escala, i aquí els ajuntaments tenim una responsabilitat important.
L‘eficiència energètica, l’estalvi d’aigua, l’estalvi de territori, la qualitat de l’aire que respirem, la preservació d’espais verds, la reducció de residus, la disminució dels sorolls, el model urbanístic, el desplegament d’un model alternatiu de transport que permeti prescindir en el possible del cotxe privat, són mesures , entre altres que les hem d’impulsar des de l’Ajuntament.
El sobtat augment de població s’ha de veure compensat amb l’enfortiment de la vida cultural de Santa Perpètua; la cultura juntament amb l’educació i l’esport, és l’eix que pot vertebrar la nostra societat, perquè Santa Perpètua no sigui només un lloc per dormir.

Volem que Santa Perpetua sigui un lloc per dormir bé, sense sorolls, per comprar bé, a prop de casa, per poder sortir a fer un tomb i trobar els amics, per poder anar a teatre, per poder participar en diferents activitats, per poder gaudir dels espais verds que encara queden, per poder tenir en definitiva una bona vida.
Construir la Santa Perpètua del futur pròxim, ja no es pot fer només amb ordenances municipals, es necessita la complicitat de la ciutadania; la tasca dels càrrecs electes és canalitzar i fer possible la participació, aquesta és o hauria de ser una de les prioritats dels polítics del segle XXI.
En aquest procés de canvi, d’una societat construïda en xarxa, les dones hi tindrem un paper decisiu, les polítiques pensades amb les dones i per a les dones són avui fonamentals per avançar en el camí correcte.
Les polítiques de conciliació familiar, de participació, volem que tinguin un pes important en aquest Ajuntament..
Sres. i srs. regidors, després d’una llarga època, on s’han fet moltes coses bé, ara és el moment de continuar fent les coses bé i millorar-les, per això és importantíssima la tasca de l‘oposició,
Demanem als grups de l‘oposició la seva col·laboració, per criticar el que no es faci bé, (que això segurament es farà) però, més que això, no volem desaprofitar l‘experiència acumulada, i els convidem a fer aportacions per a les quals tindrem tota la nostra consideració i manifestem la nostra disposició a rebre i valorar les seves aportacions i a treballar conjuntament.
Ciutadans i ciutadanes, volem que el govern que surti d’aquest plenari sigui un govern per a tothom, per als que l’han votat i per als que no; en un poble, els adversaris polítics no han de ser enemics i voldríem que s’acabés allò dels nostres i els vostres, que la política no dividís familiars i amics.
Els reptes que com a societat tenim al davant són massa importants perquè no intentem sumar esforços enlloc de restar.
Convidem als ciutadans i ciutadanes per tal que facin les aportacions que creguin necessàries des del seu àmbit; hem de tenir sempre present que l’Ajuntament és cosa de tots i no només dels regidors.
Als treballadors de l’Ajuntament, els animem a veure el canvi, si s’escau, com una oportunitat per renovar-se, per fer aportacions personals, per aportar iniciatives... i els animem a col·laborar per a la millora del funcionament i per tant per a la millora del servei a la ciutadania, que és en principi el nostre objectiu.
Esperem que us podem contaminar de la nostra il·lusió i que junts fem una bona feina en la nova etapa que a partir d’avui pugui començar.
El nostre vot a l‘alcaldia, per tot el que he dit, serà per a Manuel Ruiz com a cap de llista del grup amb més representació d‘entre les tres forces amb les quals hem arribat a un acord de govern.
Manifestem ja ara la nostra lleialtat al pacte arribat, el nostre desig de treballar des de la màxima col·laboració i disposició i esperem que sigui correspost pels altres dos grups, pel bé de Sta. Perpètua.
Moltes gràcies.

divendres, de juny 15

Jornades Obertes al Congrés

Saludo a los asistentes a las jornadas abiertas del Congreso.

Me hubiera gustado estar presente para conversar con los asistentes e intentar responder a las preguntas que me planteasen, lamentablemente no es posible.

En las pasadas elecciones municipales me presenté como cabeza de lista por Santa Perpètua de Mogoda, el pueblo donde nací y donde he vivido la mayor parte de mi vida.

La voluntad popular determinó que ningún grupo haya tenido mayoría para formar gobierno y estamos en plenas negociaciones para constituir el futuro gobierno municipal.

Este blogg fue idea de un compañero, cuando salí elegida, me sugirió que por medio del blogg podíamos mantenernos en contacto y así ellos conocerían que es lo que “hacen” los diputados. En efecto, cuando recibí el acta de diputada me di cuenta de que la mayoría teníamos una idea muy vaga acerca de las funciones de un diputado, por tanto este blogg sólo pretende ser un pequeño diario de lo que ocurre en el Congreso, explicado en forma coloquial para mis amigos. De aquí que sea exclusivamente en catalán.

Hoy, ya que me dirijo exclusivamente a ustedes, naturalmente lo escribo en castellano.

No he intervenido, o muy poco, en las “peleas políticas”, que tanto llenan la red, ya existe demasiado “ruido” en la red y no creo necesario contribuir más a los debates que ya existen en las primeras páginas de los periódicos. Han habido, naturalmente, excepciones cuando me han afectado mucho personalmente.

Mi intención, repito era acercar el Congreso a mis conciudadanos, no siempre he podido. Precisamente debido al ritmo frenético de ésta Casa, cuando más cosas hay para contar es cuando menos tiempo tengo, por ello la redacción deja mucho que desear, espero que sena comprensivos, lo acostumbro a redactar en algunos minutos y corriendo. Muchas veces he pensado en abandonar, pero justo cuando he decidido ya cerrarlo, recibo algún mensaje agradeciendo mis notas y me ha animado a continuar.

No voy a estar conectada esta mañana, pero si quieren dejar mensajes, en algún momento, les responderé

Que tengan un buen día y disfruten de la jornada.

dijous, de juny 14

Llei d’investigació Biomèdica

Avui s’aprova el text definitiu de la Llei de la Investigació Biomèdica.
Ha estat molt contestada per els lobbys catòlics, durant mesos van estar enviant correus.
Es el lobby més ben organitzar sense punt de comparació.
Quant hi ha un tema que no els hi agrada generen unes llistes de correus impressionants, en rebia cents per dia. Realment posen en perill el sistema i tot sigui dit, no té cap efecte sinó al contrari.
Jo ja he deixat d’enviar correus de protesta perquè estic convençuda que te l’efecte contrari, genera una antipatia al que els rep que acaba perjudicant la causa.
El motiu de la protesta és que la llei permet la transferència nuclear.
Es a dir que a un ovocit anucleat se li transfereix el nucli d’una cèl·lula adulta amb la finalitat de poder crear línies celulars.
Els catòlics, consideren que l’òvul encara que sigui amb el nucli no d’un espermatozou sinó d’una altre cèl·lula és un ésser humà ni més ni menys.
Jo crec que els manipulen, parlen de clonar, d’investigar amb embrions, i això la llei ho prohibeix clarament.
M’he referit als conflictes de la Llei amb l’Estatut.
El Ministeri es reserva competències de control amb una Comitè centralitzat perquè diuen tenen por del que es pot fer a València.
Curiosament una Comunitat governada per el PP, però el negoci és el negoci i sembla ser que allà no tenen gaires problemes bioètics.
A nosaltres l’argument no ens serveix, perquè els governs canvien i les competències no tornen mai un cop adjudicades.

dimarts, de juny 12

Els parlamentaris parlen del futur d’Europa

Avui al Plenari s’ha fet un debat més ampli sobre els altres punts de l’agenda, el gros del debat se l’ha endut el futur del Tractat per a la Constitució europea. Aquell que vàrem votar en contra en el referèndum.
Al votar en contra França i Dinamarca, no pot tirar endavant. Anglaterra que hi està en contra per altres motius s’ha apuntat de seguida al bloqueig.
El problema és que ara no es te en conta els motius del no, sinó que es vol fer un mini tractat que no calgui aprovar per referèndum.
En el mini tractat volen treure els drets fonamentals, hi ha qui critica la existència de un ministre d’Afers Europeus, d’una política conjunta exterior, hi ha qui no vol els símbols, volen que desaparegui l’himne i la bandera.
Els països més contraris a una Europa forta són, Anglaterra, Polònia, Txéchia, Holanda té problemes per la pèrdua de pes i Portugal tampoc té massa interès per els mateixos motius.
La presidència alemanya vol tancar la qüestió la propera setmana, las darreres setmanes els governs han enviat uns emissaris a negociar “els sherpes”, la por es que no sabem que decideixen a porta tancada, i la qüestió és que hem comprovat que entre parlamentaris seria més fàcil arribar a acords, per exemple hi ha consens en que no s’ha de modificar la substància, que si de cas, s’ha d’ampliar. Especialment amb compromisos contra el canvi climàtic i que de cap manera s’han de excloure els drets fonamentals.
A Anglaterra, no tothom es anti-europeu, sinó que preguntin als anglesos si volen sortir d’Europa, a veure que diuen.
Conclusió, que el funcionament d’Europa ha de ser més transparent, i més democràtic, que els parlaments “nacionals” han de tenir un paper més rellevant en la presa de decisions, no fent competència al Parlament europeu, però sí, influint més en els seus governs corresponents.

Per exemple, a la majoria dels parlaments. S’informa a la comissió després dels Consells Europeus. Nosaltres hem aconseguit que hagi vingut el secretari d’estat a informar abans, a porta tancada.
S’ahurai d’articular una presència més activa dels Parlaments.

De tornada a Madrid, he tingut ocasió de conèixer a la ex-presidenta del Congrés.

dilluns, de juny 11

Europa ¿a on vas?

He vingut a Brussel·les a la 3ª reunió inter-parlamentaria. Es una idea d’en Josep Borrell fer reunions periòdiques conjuntes dels parlamentaris europeus i “nacionals”.
Jo hi vaig en qualitat de portaveu a la Comissió de la Unió Europea. Es formen tres grups de treball, i l’endemà es fa un plenari.
Jo m’he apuntat al de Canvi climàtic. Estic satisfeta perquè he aconseguit --introduir diferents punts a les conclusions.
A la meva intervenció he apuntat:
· que la lluita contra el canvi climàtic, l’ha de seguir liderat Europa, i que el repte pot ser també una oportunitat per Europa de liderar una nova revolució industrial basada en unes baixes emissions de carboni.
· Que la lluita contra el canvi climàtic només serà efectiva amb una Europa amb personalitat jurídica pròpia i amb polítiques unitàries.
· Que els objectius de biocombustibles s’han d’aconseguir al màxim a dins de la Unió a fi de no traslladar problemes ambientals als països del tròpic i que s’han d’avaluar la eficiència de Carboni de cada cultiu i el seu impacte en la biodiversitat.
· Que Europa ha fracassat en la política de residus, cal fer un pas decisiu en la prevenció.
· Que la fiscalitat ambiental ha de ser liderada des d’Europa, aquí he parlat de l’impost sobre els hidrocarburs per el transport aeri i d’altres impostos sobre l’automòbil que només avançaran si es fan conjuntament.
Abans d’acabar encara m’ha donat temps de parlar de la connexió elèctrica Espanya-França, és un dels quatre nòduls que Europa vol impulsar per crear una xarxa europea única. He apuntat que creuar els Pirineus comporta un fort impacte medi ambiental i s’ha de considerar (aquest punt no s’ha inclòs en el informe)
Abans pel matí m’he reunit amb el grup parlamentari europeu Verds-Ale, allà he conegut alguns dels col·legues verds europeus i he dinat amb l’eurodiputat Bernat Joan que s’ha convertit amb el representat al Parlament dels pobles sense Estat i de Sardenya.
Sardenya no te cap diputat que els representi a Europa, ja que va conjuntament amb Sicília i tots els eurodiputats son sicilians, en una visita que va fer a l’illa per donar una conferencia una representació de les forces vives de l’illa li varen demanar que es fes càrrec de les seves demandes, i així ho ha fet.

divendres, de juny 8

Fumata blanca





Avui hem fet oficial el pacte per un nou projecte de govern per Santa Perpètua PSC.ERC.CiU.

Serà una coalició, perquè el electorat ho ha volgut així.

Hem fet una bona feina preparatòria, s’han unificat els programes i ara resta repartir bé les responsabilitats. Ja està molt avançat però no pensem anunciar res fins el dia 17.

De fet el propòsit es treballar per programes, el que implica que diferents regidories col·laborin per evitar duplicitats i guanyar en eficàcia..

No cal dir que és un gran dia i a més coincideix amb el meu aniversari.

(M’ha costat cara la broma!) però en fi, que sigui per un bon començament i el inici d’una nova etapa.

dimecres, de juny 6

Fi de la treva d’ETA ¿i la responsabilitat del PP?

Un cop dur Fi de la treva d’ ETA.
Estic a Madrid, els el PP sembla que ja es vuen de tornada al poder.
Zapatero sembla ha donat la impressió de que no tenia una pla sòlid de pau, ni que fos capaç de conduir el procés.
Cada vegada que Rajoy l’acusava de parlar amb ETA, en lloc de dir “Sí senyor, es clar que ho haig de fer”, semblava que es disculpés. El PP li ha anat menjant terreny.
Ja ho vàrem predir, quan va tancar en fals l’Estatut de Catalunya.” Als catalans els pot enredar però amb aquells d’allà dalt, no serà el mateix”.
Les bones paraules i les promeses tenen un crèdit limitat, passat un temps s’han d’amar complint.
No sé què passarà, si les negociacions es reprendran d’aquí uns mesos o d’aquí uns anys, el que si dubto molt es que només amb efectius policíacs es resolgui el problema..
Ara bé, el PP en té molta part de responsabilitat.
En lloc de que en el problema nº 1 de l’Estat no hagi adoptat una postura de suport , ha utilitzat el terrorisme per desgastar el govern, i el que han aconseguit primer es enfortir ETA.
El clàssic. Els acords de Pau només els poden signar els governs de dretes, perquè tenen una oposició responsable.
Les dretes només tenen un objectiu, tenir el poder. Lo demés tan és. No els hi demanem responsabilitats.

dimarts, de juny 5

Dia mundial del Medi Ambient : Avança la Llei de Qualitat de l’Aire


Demà ens reunirem la ponència de la Llei a fi d’arribar als primers acords, del Ministeri ja ens han fet arribar (per medi del PSOE) les esmenes que ens han acceptat i demà ja començarem els debats.

La llei defineix l’objectiu d’establir les bases per reduir i prevenir la contaminació atmosfèrica. No comprèn les radiacions ionitzants.

Cap. I Conté les definicions, els principis rectors, el repartiment de competències, obligacions dels titulars de les instal·lacions, informació al públic.

Cap II Avaluació de la qualitat de l’aire

Cap III prevenció i control de les emissions

Cap IV Planificació, hi ha l’article 16, molt esmenat, sobre els Plans i Programes per protegir la atmosfera, hi hem introduït la obligació de establir plans de transport en els polígons de més de 500 treballadors (esmena 1049. No s’acceptarà, pe`ro al menys hem introduït la obligació de identificar i quantificar les fons d’emissió i la obligació de fer un seguiment.

Cap V instruments de protecció de la atmosfera

Cap VI control, vigilància i seguiment

Cap VII Sancions

I les disposicions addicionals, són afegits a les lleis que solen ser molt interessants.

Per exemple, estableix la obligació de reduir la contaminació lumínica

Es modifiquen altres lleis com la de Residus del 98, s’obliga a la separació i

la llei 14/2000 sobre els sorolls dels avions.

Consten Annexos amb el llistat de contaminants i

Catàleg d’activitats contaminadores de la atmosfera

Es una de les lleis més importants de la legislatura i ERC ha fet una aportació important, reconeguda per el mateix Secretari General del Canvi Climàtic, Don Arturo Gonzalo Azpiri que va venir personalment al meu despatx per discutir les nostres esmenes.

N’hem presentat 79 , s’han acceptat 25, que està molt bé. I encara queden un parell que estan parcialment acceptades, com el concepte d’aglomeracions.

Hem posat moltes addicionals, s’ha acceptat:

  • -la obligatorietat de les administracions publiques de promoure sistemes de transport públic i privat menys contaminant.

  • -Impulsar als ports de titularitat estatal el subministra elèctric des de terra (no admeten el termini de 5 anys)

No s’ha acceptat:

  • -la instal·lació de dispositius de limitació de velocitat
  • -la modificació del IAE en funció de la contaminació atmosfèrica
  • -Els terminis per que els cotxes matriculats a Espanya compleixin l’EURO 3 el 1 de gener del 2013

  • -La prohibició a partir del 2011 la comercialització de motors de dos temps
  • -Manteniment i ampliació de les deduccions al Impost de Societats per inversions mediambientals.
  • -Ampliar les restriccions de sorolls als aeroports a tots els de primera categoria
  • -aplicar impost d’hidrocarburs a la aviació.

- permetre als ajuntaments de ciutats de més de250.000 habitants gravar l’accés a la ciutat.

  • -modificar l’ Impost especial de vehicles de tracció mecànica en funció de la contaminació.

Ara queda per veure si podem fer majories amb altres grups. Per les esmenes presentades, aquest cop el PP s’ ha interessat més per la protecció del Medi ambient que CiU, que li preocupa més els interessos dels empresaris. Ja veurem

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...