Arrel d’un article a l'Avui, en Tardà es va interessar per la situació del amazight.
La llengua que parlen els amazight, Es va posar en contacte amb una plataforma de Melilla, van venir al Congrés on es van trobar amb tots els grups. D’aquestes trobades va sortir una proposició perquè l’amazight sigui oficial a Melilla i Ceuta i ens van convidar a anar a Melilla.
Així hi vam anar en Tardà i jo mateixa d’ERC, l’Aitor Esteban del PNV i el Jordi Xuclà de CiU. Els altres grups minoritaris no podien venir.
A l’avió em vaig asseure al costat d’un home jueu religiós,(anava amb kipa) i em va anar informant sobre la comunitat jueva a Melilla.
A l'arribar ens esperava Abderraman Benhyayah, l’ànima el president del Foro per la normalització de la cultura i la llengua amazight. De seguida ens va portar al diari “Melilla Hoy” a fer una roda de premsa. Ja vam saber que la oficialitat del amazight no queia massa bé als espanyols de sempre.
Els tres diaris de Melilla viuen de les subvencions, malgrat això qui més qui menys van intentar informar correctament. Ja ens esperaven declaracions del president de la Comunitat, Juan José Imbroda (PP) sobre la “ingerència” dels partits nacionalistes, que si més valia que defenséssim el castellà a Catalunya, etc.
Després ens van acompanyar a l’hotel, el Parador, a dalt d’un turó tot amb una vista al port i a la reixa il·luminada que separa Melilla del Marroc. Abans de sopar un altra roda de premsa amb els altres diaris i ràdios.
I un sopar a l'estil amazight amb gent del Foro, intel·lectuals, gent de drets humans, gent idealista, alguns amazight, altres espanyols que viuen a Melilla, com el Palacio que dedica la seva vida a tenir cura dels nens del carrer, el Rachid Raha de la Fundació Montgomery Hart que han fundat la primera escola tamazigh, com el Mohamed Ben Ali que va venir de Ceuta o l’Alberto un noi jueu que no cau massa bé a la seva comunitat. El menjar impressionant i la conversa també.
Abans d’anar a dormir tot contemplant el paisatge, ens explica una de les bones persones que vàrem conèixer, que a Melilla un funcionari guanya el doble que a la península, que Melilla és un paradís si tanques els ulls. Es el lloc d’Espanya on circulen més bitllets de 500 euros.
L’endemà, després d’una visita a l’Assemblea de Melilla, on ens vam entrevistar amb el president del partit Coalicion por Melilla, Mustafa Aberchan que recull el vot musulmà i ja va tenir la presidència, i ara són la segona força per davant dels socialistes que de moment s’oposen a la oficialitat del amazight.
Després vam passar al Marroc a visitar l’escola tamazigh a La Bocana. Vam passar la frontera on els dies de contraban milers de dones carregades com mules passen productes al Marroc, hi han aglomeracions i es reparteix molta llenya.
La Bocana es una tros de terra entre dos braços de mar, un lloc molt verge, amb flamencs, l’escola està en un poblat de pescadors, aquests nens fins ara no estaven escolaritzats. Es la primera escola amazight, em va emocionar la il·lusió amb que estudien aquells nens en una llengua mil·lenari de la que es vol recuperar l’escriptura.
Ens esperava Tarik Haya president de la cambra de comerç de Nador i defensor de l’amazight. En Tarik viatja molt a Holanda i relaciona el fracàs de l’assimilació dels “àrabs” holandesos en el fet de que s’els ha tractat d’àrabs quan de fet no ho són. Un cas semblant pot passar a Catalunya, ja que un 60% dels immigrants del nord d’Àfrica són berebers i no àrabs.
Ens va portar a dinar a un restaurant de després d’una taula rodona. Vam fer un dinar de peix, fresquíssim. Vam tornar a passar la frontera en sentit contrari, hi havia molta cua això que no era diumenge quan els “melillenses” tornen de passar el dia al Marroc on mengen barat i gaudeixen de llocs bonics.
El vespre vàrem anar a la part de dalt de Melilla, reformada amb molts milions d’euros dels fons FEDER. Quasi be ens topem amb J.J. Imbroda. L’endemà un altre roda de premsa per cloenda. Vam prometre lluitar per l’amazight, la llengua i la situació dels ciutadans espanyols de cultura amazight.
També hem d’anar a Ceuta on la realitat molt més complicada.
Arribo a casa al vespre i trobo un avís d’anar a Madrid el dilluns per la tarda a una compareixença del secretari d’Afers Europeus, tinc un dilema, he promès a la gent del local d’anar a la festa de Nadal, la fan el dilluns per mi.
dilluns, de desembre 20
dimecres, de desembre 15
Desembre
El fet que som un Grup parlamentari petit fa que a vegades ens toca ser a varies comissions a la vegada, aleshores ens repartim la feina.
A mi m’ha tocat anar varies vegades a la de Seguretat Vial. S’està preparant el carnet per punts i es conviden al Congrés col·lectius interessats.
Com que anem tan escassos de temps, s’ha introduït la modalitat de fer esmorzars informals que van molt bé per aquests contactes. Vaig estar amb els fabricants de motocicletes. La UE vol establir l’edat mínima per conduir una moto els 16 anys, les associacions de motoristes i es fabricants de motos naturalment hi estan en contra, havent escoltat els seus arguments crec que tenen part de raó.
El PP han presentat una reprovació per la política exterior de Moratinos, vaig sortir a recordar la política exterior que ells havien portat i vaig justificar que hi havia suficients elements per reprovar-la a posteriori, però com s’acosta Nadal els hi vaig dir que ens limitavem a votar en contra.
El Moratinos va estar molt content de la meva intervenció i em va convidar a anar a Còrdova a una trobada amb Shlomo Ben Ami. Llàstima que tenia un altre compromís i no hi vaig poder anar.
Hi ha el cas del noi processat per “amenaçes” en nom l’exercit del Fènix.
L’Audiència va ser horrorosa, la fiscal s’hi va adreçar com si fos un perillós terrorista, no es va voler mirar les firmes de suport que portava, el nano es va negar a declarar en espanyol, i li van posar traductor però la fiscal es va posar tan nerviosa que al final va haver de declarar en espanyol. Els pares van sortir molt desanimats.
Ja per la tarda van venir al Congrés a explicar-ho, els hi vam buscar hotel ja que s’havien de quedar a fer un examen psicològic, ell i els pares.
Com que era dimecres, el dia de control al Govern, en Joan Puig va aprofitar per fer la pregunta al Ministre de Justícia sobre aquest cas. Quan era a la meitat, es va dirigir a la família que estaven entre el públic, en català. En Marín es va posar nerviós i li va prendre la paraula. Nosaltres ens vam indignar i volíem abandonar el Ple, sort dels diputats socialistes que eren a prop que ens van fer desistir sinó encara hi hauria hagut més merder.
Després surten els fariseus d’Izquierda Verde (IU i Iniciativa) a dir que així no es fan les coses. Anem bé els catalans, en lloc de fer pinya sempre anem uns contra els altres.
S’ha vist amb el cas de les declaracions de Carod, d’acord que no quedava massa estètic el que va dir, però d’aquí a haver de demanar perdó per culpa dels catalans que es van posar histèrics n’hi ha una gra massa. A Madrid, tret de la caverna, de seguida ho haguessin oblidat.
Així que vaig anar al sopar que fan cada any els periodistes, de bastant malhumor. Allà es donen una sèrie de premis, en Joan Ramon se'l va endur a la pregunta del millón, una pregunta que durava 5 minuts.
A mi m’ha tocat anar varies vegades a la de Seguretat Vial. S’està preparant el carnet per punts i es conviden al Congrés col·lectius interessats.
Com que anem tan escassos de temps, s’ha introduït la modalitat de fer esmorzars informals que van molt bé per aquests contactes. Vaig estar amb els fabricants de motocicletes. La UE vol establir l’edat mínima per conduir una moto els 16 anys, les associacions de motoristes i es fabricants de motos naturalment hi estan en contra, havent escoltat els seus arguments crec que tenen part de raó.
El PP han presentat una reprovació per la política exterior de Moratinos, vaig sortir a recordar la política exterior que ells havien portat i vaig justificar que hi havia suficients elements per reprovar-la a posteriori, però com s’acosta Nadal els hi vaig dir que ens limitavem a votar en contra.
El Moratinos va estar molt content de la meva intervenció i em va convidar a anar a Còrdova a una trobada amb Shlomo Ben Ami. Llàstima que tenia un altre compromís i no hi vaig poder anar.
Hi ha el cas del noi processat per “amenaçes” en nom l’exercit del Fènix.
L’Audiència va ser horrorosa, la fiscal s’hi va adreçar com si fos un perillós terrorista, no es va voler mirar les firmes de suport que portava, el nano es va negar a declarar en espanyol, i li van posar traductor però la fiscal es va posar tan nerviosa que al final va haver de declarar en espanyol. Els pares van sortir molt desanimats.
Ja per la tarda van venir al Congrés a explicar-ho, els hi vam buscar hotel ja que s’havien de quedar a fer un examen psicològic, ell i els pares.
Com que era dimecres, el dia de control al Govern, en Joan Puig va aprofitar per fer la pregunta al Ministre de Justícia sobre aquest cas. Quan era a la meitat, es va dirigir a la família que estaven entre el públic, en català. En Marín es va posar nerviós i li va prendre la paraula. Nosaltres ens vam indignar i volíem abandonar el Ple, sort dels diputats socialistes que eren a prop que ens van fer desistir sinó encara hi hauria hagut més merder.
Després surten els fariseus d’Izquierda Verde (IU i Iniciativa) a dir que així no es fan les coses. Anem bé els catalans, en lloc de fer pinya sempre anem uns contra els altres.
S’ha vist amb el cas de les declaracions de Carod, d’acord que no quedava massa estètic el que va dir, però d’aquí a haver de demanar perdó per culpa dels catalans que es van posar histèrics n’hi ha una gra massa. A Madrid, tret de la caverna, de seguida ho haguessin oblidat.
Així que vaig anar al sopar que fan cada any els periodistes, de bastant malhumor. Allà es donen una sèrie de premis, en Joan Ramon se'l va endur a la pregunta del millón, una pregunta que durava 5 minuts.
dimarts, de novembre 30
Novembre
He deixat passar us dies sense fer diari, les feines s’acumulen i no dono l’abast a llegir dossiers i a preparar temes. Els dies semblen massa curts i els caps de setmana ni estic per la família.
Hi ha una sèrie de temes que estan sobre la taula i d’altres que s’hi van afegint.
El Pla d’assignacions de drets d’emissió de gasos contaminants. Forma part del Protocol de Kioto. S’ha fet des del Ministeri de Medi Ambient, naturalment sense pensar que hi han competències que són de les Comunitats Autònomes.
Hem preparat unes 80 esmenes, nosaltres creiem que Catalunya ha de poder planificar el seu propi Pla d’Assignacions. No s’han aprovat i per no torpedejar el Pla, perquè tampoc vull que el PP surti amb la seva, ens hem abstingut.
En comissió de Medi Ambient hem fet que s’aprovés la recuperació fluvial del Llobregat. Després d’haver d’escoltar els quasi bé insults d’una diputada catalana del PP. Es un programa que fa deu anys que estava aprovat i per a o per b no s’havia fet, ja ho haviem pactat amb el PSOE en els pressupostos ara només volia que en quedés constància de l’obligació de executar-ho durant l’any 2005.
He anat a La Haia a una reunió de la COSSAC com a membre de la Comissió del Congres d’assumptes europeus; Ha estat una experiència interessant, la presidenta de la comissió l’Ana Palacio va desaparèixer al primer dia, els altres membres, un del PSOE, un del PP un senador, va haver-hi un moment que també van tocar el dos, i vaig quedar jo, una catalana independentista representant a l’estat espanyol. Llàstima que no va tocar votar res d’important sinó haguessin tingut una sorpresa. Aquestes reunions son importants perquè es prepara la participació dels parlaments europeus. Vaig constatar que el parlament de Catalunya no te cap opció de participar i controlar la subsidarietat, es a dir que la legislació pròpia prevaldrà a menys que l’europea sigui més eficient.
L’endemà de tornar, vaig tenir un altre experiència, ens conviden a dinar els de la British Tobacco, en un restaurant d’aquells que només si pot anar si et conviden, volien saber si es prohibiria la publicitat del tabac. Va ser una conversa interessant sobre el tabac, com a problema sanitari i com a negoci.
Un cas surrealista va ser defensar la llei d’horaris comercials, en realitat la portava en Jordi Ramon, però tenia que estar al mateix temps a comissió d’indústria, i m’ho va passar a mi.
En Sanhez Lliure, es va posicionar en contra dient que invadia competències de la Generalitat, si no arribava a un acord amb el PSOE quedava la llei espanyola feta per el PP, es a dir llibertat total d’horaris, encara que com deia en Sánchez Lliure es recorregués al Tribunal Constitucional, la posta en marxa de la llei espanyola podria ser el final de molts petits comerços. Al final vaig arribar a un acord amb en Mas, ex-batlle de Mataró i casualment amic del meu germà Vicenç.
No va sortir la llei que volíem però varem parar la del PP
Hi ha una sèrie de temes que estan sobre la taula i d’altres que s’hi van afegint.
El Pla d’assignacions de drets d’emissió de gasos contaminants. Forma part del Protocol de Kioto. S’ha fet des del Ministeri de Medi Ambient, naturalment sense pensar que hi han competències que són de les Comunitats Autònomes.
Hem preparat unes 80 esmenes, nosaltres creiem que Catalunya ha de poder planificar el seu propi Pla d’Assignacions. No s’han aprovat i per no torpedejar el Pla, perquè tampoc vull que el PP surti amb la seva, ens hem abstingut.
En comissió de Medi Ambient hem fet que s’aprovés la recuperació fluvial del Llobregat. Després d’haver d’escoltar els quasi bé insults d’una diputada catalana del PP. Es un programa que fa deu anys que estava aprovat i per a o per b no s’havia fet, ja ho haviem pactat amb el PSOE en els pressupostos ara només volia que en quedés constància de l’obligació de executar-ho durant l’any 2005.
He anat a La Haia a una reunió de la COSSAC com a membre de la Comissió del Congres d’assumptes europeus; Ha estat una experiència interessant, la presidenta de la comissió l’Ana Palacio va desaparèixer al primer dia, els altres membres, un del PSOE, un del PP un senador, va haver-hi un moment que també van tocar el dos, i vaig quedar jo, una catalana independentista representant a l’estat espanyol. Llàstima que no va tocar votar res d’important sinó haguessin tingut una sorpresa. Aquestes reunions son importants perquè es prepara la participació dels parlaments europeus. Vaig constatar que el parlament de Catalunya no te cap opció de participar i controlar la subsidarietat, es a dir que la legislació pròpia prevaldrà a menys que l’europea sigui més eficient.
L’endemà de tornar, vaig tenir un altre experiència, ens conviden a dinar els de la British Tobacco, en un restaurant d’aquells que només si pot anar si et conviden, volien saber si es prohibiria la publicitat del tabac. Va ser una conversa interessant sobre el tabac, com a problema sanitari i com a negoci.
Un cas surrealista va ser defensar la llei d’horaris comercials, en realitat la portava en Jordi Ramon, però tenia que estar al mateix temps a comissió d’indústria, i m’ho va passar a mi.
En Sanhez Lliure, es va posicionar en contra dient que invadia competències de la Generalitat, si no arribava a un acord amb el PSOE quedava la llei espanyola feta per el PP, es a dir llibertat total d’horaris, encara que com deia en Sánchez Lliure es recorregués al Tribunal Constitucional, la posta en marxa de la llei espanyola podria ser el final de molts petits comerços. Al final vaig arribar a un acord amb en Mas, ex-batlle de Mataró i casualment amic del meu germà Vicenç.
No va sortir la llei que volíem però varem parar la del PP
divendres, d’octubre 22
DIVENDRES 22 d'octubre
A les 10 reunió amb el Puigcercós i uns empresaris de la indústria farmacèutica. Molt interessant, crec que no s’ho esperaven, la imatge que han volgut donar de nosaltres no coincideix amb el que veuen, persones preocupades del futur econòmic del país.
Correm cap la roda de premsa, hi ha expectació per el resultat de les negociacions, la veritat és que estem satisfets.
Per la tarda vaig a Sant Cugat, a parlar del referèndum però acabo parlant dels pressupostos. Després ens quedem xerrant fins a les 12 de la nit.
Demà dissabte, per fi podré descansar.
El diumenge tinc feina, la setmana vinent hem de tancar els serrells.
Correm cap la roda de premsa, hi ha expectació per el resultat de les negociacions, la veritat és que estem satisfets.
Per la tarda vaig a Sant Cugat, a parlar del referèndum però acabo parlant dels pressupostos. Després ens quedem xerrant fins a les 12 de la nit.
Demà dissabte, per fi podré descansar.
El diumenge tinc feina, la setmana vinent hem de tancar els serrells.
dijous, d’octubre 21
DIJOUS 21 d'octubre
M’haig d’aixecar a les cinc per estar al Congrés a les nou del matí. Porto dos dies dormint tres hores.
Avui és la darrera oportunitat per presentar la esmena a la totalitat als pressupostos. De moment no sembla que el PSOE s’ho cregui que hi estem disposats.
Ens trobem amb el Xavi Vendrell i anem a dinar, li diem que estem en plenes negociacions de pressupostos i es queda a ajudar. Fem llistes de prioritats.
Les 19:45, no s’avança, en Puigcercós dona l’ordre al Ramon i a la Maria d’entrar la esmena. El Rubalcaba es torna blanc, se’n ha adonat de que anem en serio, ens demana que tornem enrera, el Puigcercós truca a la Maria, retirar la esmena. S’ha de redactar la sol·licitud, queden 5 minuts per les 20:00, s’encalla l’impressora, han de baixar tres `pisos, no crec que hi arribin. Tornen sense alè, no hi ha sigut a temps, els cameres els han enganxat, demà seran notícia.
Torno amb el Vendrell a Cortes 9, on hi ha la negociació, el Rubalcaba està desesperat, anem avançant. Son les 9 de la nit, si no me’n vaig a l’aeroport em quedo a dormir, marxo amb el Vendrell, es queden el Puigcercós, el Pep i en Tardà. Ja està casi be acabat. Es un bon acord.
A l’avió sec amb la Alícia Sanchez-Camacho, està passant un mal moment i procuro fer-la riure i se’ns passa el temps volant, mai més ben dit.
Vaig a trobar-me amb el meu home que està en una festa d’estudiants.
Avui és la darrera oportunitat per presentar la esmena a la totalitat als pressupostos. De moment no sembla que el PSOE s’ho cregui que hi estem disposats.
Ens trobem amb el Xavi Vendrell i anem a dinar, li diem que estem en plenes negociacions de pressupostos i es queda a ajudar. Fem llistes de prioritats.
Les 19:45, no s’avança, en Puigcercós dona l’ordre al Ramon i a la Maria d’entrar la esmena. El Rubalcaba es torna blanc, se’n ha adonat de que anem en serio, ens demana que tornem enrera, el Puigcercós truca a la Maria, retirar la esmena. S’ha de redactar la sol·licitud, queden 5 minuts per les 20:00, s’encalla l’impressora, han de baixar tres `pisos, no crec que hi arribin. Tornen sense alè, no hi ha sigut a temps, els cameres els han enganxat, demà seran notícia.
Torno amb el Vendrell a Cortes 9, on hi ha la negociació, el Rubalcaba està desesperat, anem avançant. Son les 9 de la nit, si no me’n vaig a l’aeroport em quedo a dormir, marxo amb el Vendrell, es queden el Puigcercós, el Pep i en Tardà. Ja està casi be acabat. Es un bon acord.
A l’avió sec amb la Alícia Sanchez-Camacho, està passant un mal moment i procuro fer-la riure i se’ns passa el temps volant, mai més ben dit.
Vaig a trobar-me amb el meu home que està en una festa d’estudiants.
dimecres, d’octubre 20
DIMECRES 20 d'octubre
El PP ha demanat una compareixença de la Ministra de Medi Ambient perquè expliqui els incendis de Huelva,
Jo ho aprofito per parlar de les mesures que s’han de prendre per evitar els incendis, el dilluns vaig anar a veure al Magí, l’alcalde de Sant Llorenç Savall que per desgràcia entén del tema. Deixo anar la importància de promocionar la biomasa com a font d’energia.
Quan acabo me’n vaig cap a Barcelona a participar en unes jornades sobre violència de gènere a la UB.
Vaig a sopar amb unes dones molt interessants, una gitana, una fills d’immigrants i altres sociòlogues. Molt interessant el sopar.
Jo ho aprofito per parlar de les mesures que s’han de prendre per evitar els incendis, el dilluns vaig anar a veure al Magí, l’alcalde de Sant Llorenç Savall que per desgràcia entén del tema. Deixo anar la importància de promocionar la biomasa com a font d’energia.
Quan acabo me’n vaig cap a Barcelona a participar en unes jornades sobre violència de gènere a la UB.
Vaig a sopar amb unes dones molt interessants, una gitana, una fills d’immigrants i altres sociòlogues. Molt interessant el sopar.
dilluns, d’octubre 18
DILLUNS 18 d'octubre
A vegades entren propostes d'altres grups que no he tingut temps d’investigar a fons. La setmana passada va entrar una presa en consideració d’una llei de CiU on es demana que als malalts mentals en determinats casos la família pugui obligar a prendre la medicació. En principi em repugna que es pugui obligar a algú a prendre medicació però com que no conec a fons el tema vaig preferir no oposar-me a la presa en consideració, però avui he anat a visitar una associació de malalts mentals i ara sí que tinc arguments per oposar-me frontalment a aquesta llei. Una part important de la nostra activitat es contactar amb la societat per tal de entendre als futurs afectats per les lleis que es legislant al Congrés.
dimecres, d’octubre 13
DIMECRES 13 d'octubre
Els diputats també som convidats com a “policy-makers” per diferents organitzacions. Avui La Caixa organitza un dinar amb un grup d’americans que estan fent una volat per diferents estats europeus. Hi som convidats un representant de diferents grups polítics per parlar de nacionalitats e identitats,
El dinar és en anglès, sec a davant del representant del PP, un català renegat, aprofito per parlar del nostre dret a la independència, de que no som espanyols, etc. I els hi dic que de fet no ens caldria parlar espanyol, que l’idioma comú hauria de ser l’anglès. El del PP em diu que Catalunya si fos independent perdria les exportacions a Espanya, li contesto que no cal gràcies, ja exportarem a la Xina.
El dinar és en anglès, sec a davant del representant del PP, un català renegat, aprofito per parlar del nostre dret a la independència, de que no som espanyols, etc. I els hi dic que de fet no ens caldria parlar espanyol, que l’idioma comú hauria de ser l’anglès. El del PP em diu que Catalunya si fos independent perdria les exportacions a Espanya, li contesto que no cal gràcies, ja exportarem a la Xina.
dijous, d’octubre 7
Intervenció Llei violència de gènere
Ante todo desde ER agradecemos a los colectivos e individuales que han colaborado invirtiendo tiempo, esfuerzo y esperanzas en la presentación de enmiendas al proyecto de ley contra la violencia de genero.
Han sido sumamente interesantes las comparecencias ante la comision, maratonianas, de distintos expertos y representantes de distintos colectivos. Solamente lamentamos que por problemas de calendario no se han podido realizar todas las comparecencias solicitadas.
Esta ley, efectivamente ha despertado gran expectación, y creemos que ha sido uno de los proyectos en que la ciudadanía prácticamente se ha volcado a participar.
Se espera de la futura Ley que sea el detonante de un cambio en nuestra sociedad, un cambio que signifique el paso de una sociedad patriarcal, con una separación de papeles muy definida y donde la mujer ha tenido secularmente un papel secundario, hacia una sociedad, más igualitaria, más justa, más republicana.
Precisamente, cuando más mujeres avanzan en esta lucha hacia la paridad, hacia la plena igualdad, es cuando aumentan las expresiones violentas por parte de hombres que no están preparados para asumir este cambio.
Se espera de esta ley, a parte de una protección integral a las víctimas, un esfuerzo en todos los ámbitos formativos para cambiar las mentes de los futuros ciudadanos y ciudadanas, que se formen en el respeto a la diversidad y que posibilite a niñas y niños desarrollar sus potenciales en libertad.
Precisamente creemos que la urgencia en tramitar esta ley no será en su beneficio, las aportaciones de los distintos grupos hubieran merecido una discusión más profunda, es posible que debido a las prisas, algunas de las enmiendas que no se han considerado hubieran contribuido a mejorar la ley. No entendemos muy bien las razones por correr tanto en el trámite de esta ley, precisamente cuando los cambios que se proponen en los distintos ámbitos son cambios de profundidad que sus efectos son a medio y largo plazo.
Reconocemos, pero, el esfuerzo realizado para llegar al máximo de consenso, de las más de 50 enmiendas presentadas por ER, la mayoría han sido recogidas en el dictámen, ya sea directamente o incorporadas a enmiendas de otros grupos.
Las que no se han podido transaccionar por falta de tiempo se tramitaran en el Senado, como
La enmienda 358 donde propone medidas de acción positiva para fomentar la visión positiva de la mujer en los medios de comunicación, aumentar su visibilidad como miembro activo de la sociedad y protagonista de la historia de la humanidad.
Nos preocupaba en el texto original la poca participación de las CCAA. En Catalunya y Valencia los órganos con competencia exclusiva en políticas de igualdad son el Institut català de la dona y el Institut valencià respectivamente.
Varias enmiendas presentadas al texto original en este aspecto se han consensuado, con el resultado de un texto que contempla las competencias y establece la cooperación de las distintas CCAA y los órganos centrales del Estado.
Se han incorporado enmiendas de ER en el ámbito sanitario, en la garantía de los derechos de las víctimas, esencialmente en el artículo 15, del derecho a la asistencia social integral, que ha sido sustancialmente mejorado. Este capítulo es sumamente importante ya que sin el apoyo solidario de la sociedad las mujeres victimas de violencia de género no serán capaces de afrontar su situación y liberarse.
En asistencia jurídica se ha admitido nuestra enmienda en cuanto a la inmediatez de la gratuidad de la defensa jurídica.
Otra enmienda admitida que considerábamos importante era la inclusión de derechos laborales para las mujeres trabajadoras por cuenta propia.
Lamentablemente, no se han podio incluir en este capítulo las mujeres trabajadoras por cuenta ajena sujetas a regimenes especiales. Precisamente es un colectivo económicamente muy vulnerable al que deberá prestarse atención no solamente en los casos de violencia de genero sino en general cuando se revise la legislación laboral.
Una enmienda que hemos presentado todos los grupos pero que a pesar de esto hemos retirado es el límite de 55 años para recibir ayuda en forma de pago único. Entendemos las razones presupuestarias aunque no renunciamos en un futuro a mejorar las prestaciones sociales.
Esta ley ya supone un encomiable esfuerzo presupuestario, pero a nuestro criterio es necesario para conseguir nuestro objetivo de erradicar la violencia de género. Es más no lo consideramos un gasto sino una inversión de futuro.
Así de las enmiendas presentadas, presentamos a votación las enmiendas 349, 362 y 378.
La 349 de adicionse refiere al
Artículo 4.
Se propone añadir un apartado 7 en los siguientes términos:
“7. Las Universidades incluirán y fomentarán en todos los ámbitos académicos la formación, docencia e investigación en igualdad de género y no discriminación, de forma transversal”
El artículo 4 del Proyecto de Ley hace referencia a la educación primaria, secundaria y formación de adultos pero se olvida de la Universidad.
La Universidad es un ámbito de actuación importante, porque no es el paradigma de igualdad. Diferentes estudios denuncian situaciones de marginación, diferencia de trato, de discriminación, dentro de la Universidad.
Teniendo en cuenta que en la Universidad van a formarse importantes dirigentes de la sociedad – política, económica y social – es de máxima relevancia que se tenga en cuenta el ámbito universitario no solamente en la docencia, sino también en la necesidad de investigación.
La 362 se refiere al artículo 12, es una enmienda de adición.
se propone el texto: La Comisión contra la violencia de género del Consejo Interterritorial del Sistema de Salud estará compuesta por representantes de todas las Comunidades Autónomas con competencia en la materia”
en el artículo 12 la ley prevé la constitución en el seno del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud , de una Comisión contra la violencia de género, pero no se establece la composición de dicha comisión. :
Sanidad es una competencia compartida, correspondiendo a la Generalitat catalana y valenciana, el desarrollo ejecutivo y la ejecución de la legislación básica del estado en materia de sanidad y el Govern de les Illes Balears, tiene como competencia exclusiva la sanidad e higiene y el desarrollo legislativo y ejecución de la coordinación hospitalaria incluida la competencia exclusiva sobre fomento de la mujer, consideramos suficiente argumento para regular que necesariamente la composición de la Comisión constituida dentro del Consejo Interterritorial del Sistema de Salud debe contar con representantes de todas las nacionalidades y comunidades autónomas con competencia en la materia
La 378
Proponemos una enmienda de sustitución al artículo 26.1, en el que se regula la constitución del Observatorio Nacional de la Violencia.
Proponemos sustituir nacional por estatal. Ya que el Estado Español está constituído por diferentes naciones, creemos que un órgano adscrito al Ministerio de Trabajo con funciones de colaboración institucional es más adecuado el adjetivo estatal.
Nuestro voto será favorable a este dictamen.
Es más creemos que es un paso importante, este Ley Integral esta siendo observada con interés desde otros países, ya que la violencia de género, desgraciadamente afecta a todos los países de la Unión Europea, y el Estado Español está siendo pionero y posiblemente modelo para otros países.
Nuestro grupo ha querido ser partícipe de este proyecto, que posiblemente es mejorable, he mencionado que hubiéramos deseado debatir más en profundidad, también entendemos que no nos podemos entretener mucho, la terrible situación de las víctimas calladas necesitan que los mecanismos previstos por la ley se pongan en marcha cuanto antes.
Nuestro voto es un voto de confianza al grupo proponente, esperemos que no nos defrauden, no tanto a nosotros como grupo parlamentario sino a todas las mujeres que trabajan para una sociedad más justa, más libre.
Madrid, 7 d’octubre de 2004
Han sido sumamente interesantes las comparecencias ante la comision, maratonianas, de distintos expertos y representantes de distintos colectivos. Solamente lamentamos que por problemas de calendario no se han podido realizar todas las comparecencias solicitadas.
Esta ley, efectivamente ha despertado gran expectación, y creemos que ha sido uno de los proyectos en que la ciudadanía prácticamente se ha volcado a participar.
Se espera de la futura Ley que sea el detonante de un cambio en nuestra sociedad, un cambio que signifique el paso de una sociedad patriarcal, con una separación de papeles muy definida y donde la mujer ha tenido secularmente un papel secundario, hacia una sociedad, más igualitaria, más justa, más republicana.
Precisamente, cuando más mujeres avanzan en esta lucha hacia la paridad, hacia la plena igualdad, es cuando aumentan las expresiones violentas por parte de hombres que no están preparados para asumir este cambio.
Se espera de esta ley, a parte de una protección integral a las víctimas, un esfuerzo en todos los ámbitos formativos para cambiar las mentes de los futuros ciudadanos y ciudadanas, que se formen en el respeto a la diversidad y que posibilite a niñas y niños desarrollar sus potenciales en libertad.
Precisamente creemos que la urgencia en tramitar esta ley no será en su beneficio, las aportaciones de los distintos grupos hubieran merecido una discusión más profunda, es posible que debido a las prisas, algunas de las enmiendas que no se han considerado hubieran contribuido a mejorar la ley. No entendemos muy bien las razones por correr tanto en el trámite de esta ley, precisamente cuando los cambios que se proponen en los distintos ámbitos son cambios de profundidad que sus efectos son a medio y largo plazo.
Reconocemos, pero, el esfuerzo realizado para llegar al máximo de consenso, de las más de 50 enmiendas presentadas por ER, la mayoría han sido recogidas en el dictámen, ya sea directamente o incorporadas a enmiendas de otros grupos.
Las que no se han podido transaccionar por falta de tiempo se tramitaran en el Senado, como
La enmienda 358 donde propone medidas de acción positiva para fomentar la visión positiva de la mujer en los medios de comunicación, aumentar su visibilidad como miembro activo de la sociedad y protagonista de la historia de la humanidad.
Nos preocupaba en el texto original la poca participación de las CCAA. En Catalunya y Valencia los órganos con competencia exclusiva en políticas de igualdad son el Institut català de la dona y el Institut valencià respectivamente.
Varias enmiendas presentadas al texto original en este aspecto se han consensuado, con el resultado de un texto que contempla las competencias y establece la cooperación de las distintas CCAA y los órganos centrales del Estado.
Se han incorporado enmiendas de ER en el ámbito sanitario, en la garantía de los derechos de las víctimas, esencialmente en el artículo 15, del derecho a la asistencia social integral, que ha sido sustancialmente mejorado. Este capítulo es sumamente importante ya que sin el apoyo solidario de la sociedad las mujeres victimas de violencia de género no serán capaces de afrontar su situación y liberarse.
En asistencia jurídica se ha admitido nuestra enmienda en cuanto a la inmediatez de la gratuidad de la defensa jurídica.
Otra enmienda admitida que considerábamos importante era la inclusión de derechos laborales para las mujeres trabajadoras por cuenta propia.
Lamentablemente, no se han podio incluir en este capítulo las mujeres trabajadoras por cuenta ajena sujetas a regimenes especiales. Precisamente es un colectivo económicamente muy vulnerable al que deberá prestarse atención no solamente en los casos de violencia de genero sino en general cuando se revise la legislación laboral.
Una enmienda que hemos presentado todos los grupos pero que a pesar de esto hemos retirado es el límite de 55 años para recibir ayuda en forma de pago único. Entendemos las razones presupuestarias aunque no renunciamos en un futuro a mejorar las prestaciones sociales.
Esta ley ya supone un encomiable esfuerzo presupuestario, pero a nuestro criterio es necesario para conseguir nuestro objetivo de erradicar la violencia de género. Es más no lo consideramos un gasto sino una inversión de futuro.
Así de las enmiendas presentadas, presentamos a votación las enmiendas 349, 362 y 378.
La 349 de adicionse refiere al
Artículo 4.
Se propone añadir un apartado 7 en los siguientes términos:
“7. Las Universidades incluirán y fomentarán en todos los ámbitos académicos la formación, docencia e investigación en igualdad de género y no discriminación, de forma transversal”
El artículo 4 del Proyecto de Ley hace referencia a la educación primaria, secundaria y formación de adultos pero se olvida de la Universidad.
La Universidad es un ámbito de actuación importante, porque no es el paradigma de igualdad. Diferentes estudios denuncian situaciones de marginación, diferencia de trato, de discriminación, dentro de la Universidad.
Teniendo en cuenta que en la Universidad van a formarse importantes dirigentes de la sociedad – política, económica y social – es de máxima relevancia que se tenga en cuenta el ámbito universitario no solamente en la docencia, sino también en la necesidad de investigación.
La 362 se refiere al artículo 12, es una enmienda de adición.
se propone el texto: La Comisión contra la violencia de género del Consejo Interterritorial del Sistema de Salud estará compuesta por representantes de todas las Comunidades Autónomas con competencia en la materia”
en el artículo 12 la ley prevé la constitución en el seno del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud , de una Comisión contra la violencia de género, pero no se establece la composición de dicha comisión. :
Sanidad es una competencia compartida, correspondiendo a la Generalitat catalana y valenciana, el desarrollo ejecutivo y la ejecución de la legislación básica del estado en materia de sanidad y el Govern de les Illes Balears, tiene como competencia exclusiva la sanidad e higiene y el desarrollo legislativo y ejecución de la coordinación hospitalaria incluida la competencia exclusiva sobre fomento de la mujer, consideramos suficiente argumento para regular que necesariamente la composición de la Comisión constituida dentro del Consejo Interterritorial del Sistema de Salud debe contar con representantes de todas las nacionalidades y comunidades autónomas con competencia en la materia
La 378
Proponemos una enmienda de sustitución al artículo 26.1, en el que se regula la constitución del Observatorio Nacional de la Violencia.
Proponemos sustituir nacional por estatal. Ya que el Estado Español está constituído por diferentes naciones, creemos que un órgano adscrito al Ministerio de Trabajo con funciones de colaboración institucional es más adecuado el adjetivo estatal.
Nuestro voto será favorable a este dictamen.
Es más creemos que es un paso importante, este Ley Integral esta siendo observada con interés desde otros países, ya que la violencia de género, desgraciadamente afecta a todos los países de la Unión Europea, y el Estado Español está siendo pionero y posiblemente modelo para otros países.
Nuestro grupo ha querido ser partícipe de este proyecto, que posiblemente es mejorable, he mencionado que hubiéramos deseado debatir más en profundidad, también entendemos que no nos podemos entretener mucho, la terrible situación de las víctimas calladas necesitan que los mecanismos previstos por la ley se pongan en marcha cuanto antes.
Nuestro voto es un voto de confianza al grupo proponente, esperemos que no nos defrauden, no tanto a nosotros como grupo parlamentario sino a todas las mujeres que trabajan para una sociedad más justa, más libre.
Madrid, 7 d’octubre de 2004
divendres, d’octubre 1
DIVENDRES 1 d'octubre
Vaig a Canet, em volen explicar sobre els terreny uns problemes que hi ha amb RENFE i costes, són competències de l’Estat i hi podem fer alguna cosa.
El vespre tinc congres regional a Mataró i demà Consell Nacional a Tremp. Al poble hi ha el Correllengua i també hi vull ser.
Arriba una amiga d’Estats Units que feia 25 anys que no la veia, haig de trobar un forat.
El vespre tinc congres regional a Mataró i demà Consell Nacional a Tremp. Al poble hi ha el Correllengua i també hi vull ser.
Arriba una amiga d’Estats Units que feia 25 anys que no la veia, haig de trobar un forat.
dimarts, de setembre 28
Interpelació sobre la contaminació al pantà de FLIX
Señora ministra, señoras y señores diputados, ha tenido que ser a través de los medios de comunicación que se dé a conocer la presencia de más de 200.000 toneladas de residuos tóxicos en el lecho del río Ebro. Es evidente que nos encontramos ante una violación de los derechos de la ciudadanía, derechos definidos en la Constitución, a disfrutar de un medio ambiente adecuado. Es evidente que los poderes públicos han violado sus responsabilidades de proteger los recursos naturales. La gravedad de la situación hace que presentemos esta interpelación al Gobierno para que interceda y tome medidas para paliar esta situación.
Según la información aparecida en los medios de comunicación, las más de 200.000 toneladas de residuos tóxicos que han sido vertidos en el pantano de Flix no sólo afectan al embalse, sino que se extienden por el río Ebro hasta la desembocadura. Según la información recibida, debido a la densidad de los contaminantes estos permanecen en el lodo y no contaminan el agua; sin embargo, la presencia de sustancias tóxicas en la zona de la desembocadura, aunque en menor cantidad, indica que en parte se han desplazado río abajo. Las concentraciones de estas sustancias en los sedimentos superan todos los límites permitidos y en el caso de una disminución drástica de caudal, como el que pudiera producirse bajo determinadas condiciones climatológicas o el resultado de pequeños movimientos sísmicos o de un trasvase, los productos tóxicos podían contaminar las aguas con resultados catastróficos para la salud de los habitantes de la zona y pérdidas económicas incalculables para toda la zona de la ribera del Ebro.
Las últimas noticias revelan que los alcaldes de la zona no habían sido informados de los altos niveles de radioactividad en el vertedero de residuos especiales del Racó de la Pubilla. En ese sentido queremos recordar el artículo 45.1 de la Constitución: Todos tienen derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo; 2. Los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva; 3. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la ley fije se establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado. Este grave caso de contaminación, como otros casos que han tenido lugar anteriormente en otras zonas del Estado, atenta gravemente contra el derecho enunciado y ponen en tela de juicio la responsabilidad pública requerida. La publicidad y transparencia de un episodio grave de contaminación no pueden depender de una cuestión coyuntural entre Gobierno y empresas. Consideramos que el Gobierno deberá posicionarse al respecto y rogar explícitamente a la Fiscalía de Medio Ambiente que investigue esta cuestión y asigne las oportunas responsabilidades administrativas y penales a entes públicos y privados de forma ejemplar, para sentar un precedente favorable y rotundo en defensa del medio ambiente y la salud de la población.
Una empresa con capital multinacional, al amparo del vacío legal existente en España, se instaló en Flix para poder realizar impunemente sus vertidos tóxicos al río. Los directivos de la empresa sabían que desde 1975 existían directivas europeas relativas al vertido de sustancias peligrosas al medio. No entendemos cómo se puede sustentar el argumento de que la empresa podía quedar exenta de cualquier responsabilidad.
Sorprende el silencio del Consejo de Seguridad Nuclear respecto a los vertidos radioactivos en el vertedero del Racó de la Pubilla. Están aun en el recuerdo colectivo los casos de Aznalcóllar, el Prestige y ahora Ercros. Al final los desastres ecológicos acaban siendo pagados por los recursos públicos. ¿Piensa el Gobierno poner en marcha las medidas legislativas necesarias para que los causantes de delitos ecológicos paguen los gastos que se deriven de la recuperación ambiental? En este caso, ¿cree el Gobierno que existe una responsabilidad de la Administración competente, ya que no se ha enterado o si se ha enterado ha permitido durante años el vertido de sustancias tóxicas sin preocuparse de posibles daños ecológicos? A la luz del artículo mencionado en la Constitución, ¿piensa el Gobierno actuar para que donde haya instalaciones con potencial contaminante se establezcan los controles necesarios para evitar situaciones como la que nos ocupa? Hasta ahora la Confederación Hidrográfica del Ebro no había notificado a los ayuntamientos la existencia de tan elevado grado de contaminación. Surge la pregunta de en cuántos puntos del Estado puede repetirse una situación parecida en la que la ciudadanía no está informada de la existencia de fuentes contaminantes hasta que ya es demasiado tarde. Surge la necesidad de que la ciudadanía, por medio de las autoridades autonómicas, municipales y asociaciones que tengan por objetivo el cuidado del medio ambiente, tenga acceso a los resultados de los análisis medioambientales.
La Confederación Hidrográfica del Ebro debería suministrar datos de la calidad de las aguas en los diferentes puntos del cauce, tanto a la entrada del embalse de Ribarroja como a la salida del embalse de Flix o después del paso por Ascó. Es inconcebible que hasta ahora el Ayuntamiento de Flix no hubiera recibido información de la naturaleza radiactiva de los residuos que la empresa Ercros vertía en el vertedero de su municipio. Ante la sensación de incertidumbre creada en la ciudadanía, ¿no cree el Gobierno que debe velar para que la información llegue de forma transparente a las distintas autoridades autonómicas y locales?
Según el punto 2 del citado artículo, los poderes públicos velarán para restaurar el medio ambiente apoyándose en la solidaridad pública. En este caso interpelamos al Gobierno para que procure una respuesta urgente y efectiva. Las autoridades locales, los vecinos y vecinas cercanos al foco de contaminación requieren un plazo para la intervención inmediata.
Aunque hayan pasado años sin tomar medidas la constatada contaminación por metales pesados y uranio, entre otros compuestos, exige que los plazos de solución sean de extrema urgencia. La consigna de que no debe haber alarmismo social no exime de que la situación sea crítica. Respecto a las posibles soluciones consideramos que este criterio de urgencia debe combinarse con la garantía de que los procedimientos escogidos sean los más seguros para la población y el medio ambiente. En este sentido, pedimos al Gobierno que cuanto antes exponga el ámbito en el que se van a tomar estas decisiones y lo modifique convenientemente para poder incluir la participación de las entidades locales y de asociaciones científicas, ecologistas y vecinales. El citado artículo 3, además de las sanciones penales, exige la obligación de reparar el daño causado. Apoyándonos en la solidaridad colectiva que menciona la Constitución, preguntamos al Gobierno si piensa aportar fondos en los presupuestos de 2005 para emprender cuanto antes un programa de descontaminación. ¿Cuál ha sido el destino concreto de los 104 millones de euros mencionados? Insistimos en que debe aplicarse el principio de que quien contamina, paga.
Finalmente hay que apuntar la grave injusticia que se está haciendo a las pymes y a las industrias que invierten en la ambientalización de sus actividades. Nos consta que en Cataluña gran cantidad de empresas han tenido que adaptar sus modelos de gestión a la normativa ambiental relacionada con residuos industriales, la regulación ambiental de actividades, la emisión de aguas y otras normativas sectoriales. ¿Cómo se puede legitimar cualquier procedimiento de requerimientos o sanciones ante cualquiera de estas empresas cuando se permite un nivel de irregularidad proporcionalmente muy superior en Erkimia? ¿Dónde se decide que el trato debe ser diferente? ¿En cenas, en comidas? Además de solicitar una
investigación por parte de la Fiscalía, pedimos al Gobierno que exponga su opinión al respecto y que explore las posibilidades para que sean Ercros y los responsables que han permitido esta crisis los que asuman el coste de restaurar ambientalmente el pantano de Flix. Aunque por razones de urgencia es necesario que sean los fondos públicos los que sufraguen inicialmente estos costes de restauración, deben recuperarse íntegramente. ¿Es que Ercros no ha tenido beneficios desde que se conoce el problema? ¿Es lícito que los fondos públicos sirvan para garantizar el lucro de sociedades y directivos? Por todo lo expuesto y ante la alarma social creada al respecto en los últimos días hemos interpelado al Gobierno con carácter urgente sobre la responsabilidad ambiental en la acción del Gobierno ante el grave episodio de contaminación acaecido en el río Ebro a la altura del pantano de Flix. Asimismo, y a tenor de los puntos tratados anteriormente, nuestro grupo redactará una moción, que esperamos que apoyen los demás grupos, para que el Gobierno solicite una investigación por la Fiscalía y tome las medidas oportunas para reparar el daño causado.
Replica a la Ministra de medi Ambient
Gracias.
Señora Bonás, tiene usted la palabra para sus cinco minutos de réplica.
La señora BONÁS PAHISA: Gracias, señora ministra.
En este Estado desde el 14 de marzo se respira algo mejor. Espero que no nos haya legado más regalos como este el anterior Gobierno. Me tranquiliza su posición al respecto. Yo también deseo que la comisión de seguimiento, además de estar integrada por la ciudadanía, tenga un aspecto muy científico, porque no podemos dejar que criterios políticos dominen la comisión de seguimiento.
Respecto a la responsabilidad ética, me parece muy bien, pero me gustaría que dicha responsabilidad costara dinero. Manos a la obra, señora ministra. Hemos de conseguir que quien ha contaminado pague.
Quería hacer también una reflexión. En Flix se ha permitido un sector industrial que es incapaz de asumir sus externalidades, ni siquiera los costes contemplados en la normativa vigente. En otras palabras, Flix depende de una sola empresa. Esa empresa está contaminando el ambiente, es una realidad que era conocida por autoridades supralocales, y sin embargo han pasado muchos años para dar una respuesta. La estabilidad económica de la ribera del Ebro, con el beneplácito de la Administración pública, se ha dejado en manos de empresas con constatadas deficiencias de sostenibilidad. Así, cabe una responsabilidad pública en cuanto a que no se han abierto posibilidades distintas para que esta zona se desarrolle económicamente. No será suficiente con conseguir descontaminar el pantano de Flix, sino que además hay que aportar soluciones a esta zona, que no dependa de una empresa contaminante que cuando cierre se irá a contaminar a África pero que dejará aquí la zona sin medios de subsistencia. No hemos querido crear una alarma respecto a esta situación porque ya hemos dicho que el agua no está contaminada y la situación económica de la zona depende del Ebro, y así debe ser. Los proyectos futuros de turismo, de agricultura y de pesca dependerán siempre del agua del Ebro. Por lo tanto, será necesario que este Gobierno, con su responsabilidad ética, sea capaz de asumir recursos para esta zona y establecer sendas de desarrollo futuro desligadas de Erkimia. Así pues, nuestra moción también irá en el sentido, señora ministra, de que, además de las responsabilidades éticas, hay una responsabilidad respecto a futuros desarrollos para esta zona.
Gracias.
Según la información aparecida en los medios de comunicación, las más de 200.000 toneladas de residuos tóxicos que han sido vertidos en el pantano de Flix no sólo afectan al embalse, sino que se extienden por el río Ebro hasta la desembocadura. Según la información recibida, debido a la densidad de los contaminantes estos permanecen en el lodo y no contaminan el agua; sin embargo, la presencia de sustancias tóxicas en la zona de la desembocadura, aunque en menor cantidad, indica que en parte se han desplazado río abajo. Las concentraciones de estas sustancias en los sedimentos superan todos los límites permitidos y en el caso de una disminución drástica de caudal, como el que pudiera producirse bajo determinadas condiciones climatológicas o el resultado de pequeños movimientos sísmicos o de un trasvase, los productos tóxicos podían contaminar las aguas con resultados catastróficos para la salud de los habitantes de la zona y pérdidas económicas incalculables para toda la zona de la ribera del Ebro.
Las últimas noticias revelan que los alcaldes de la zona no habían sido informados de los altos niveles de radioactividad en el vertedero de residuos especiales del Racó de la Pubilla. En ese sentido queremos recordar el artículo 45.1 de la Constitución: Todos tienen derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo; 2. Los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva; 3. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la ley fije se establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado. Este grave caso de contaminación, como otros casos que han tenido lugar anteriormente en otras zonas del Estado, atenta gravemente contra el derecho enunciado y ponen en tela de juicio la responsabilidad pública requerida. La publicidad y transparencia de un episodio grave de contaminación no pueden depender de una cuestión coyuntural entre Gobierno y empresas. Consideramos que el Gobierno deberá posicionarse al respecto y rogar explícitamente a la Fiscalía de Medio Ambiente que investigue esta cuestión y asigne las oportunas responsabilidades administrativas y penales a entes públicos y privados de forma ejemplar, para sentar un precedente favorable y rotundo en defensa del medio ambiente y la salud de la población.
Una empresa con capital multinacional, al amparo del vacío legal existente en España, se instaló en Flix para poder realizar impunemente sus vertidos tóxicos al río. Los directivos de la empresa sabían que desde 1975 existían directivas europeas relativas al vertido de sustancias peligrosas al medio. No entendemos cómo se puede sustentar el argumento de que la empresa podía quedar exenta de cualquier responsabilidad.
Sorprende el silencio del Consejo de Seguridad Nuclear respecto a los vertidos radioactivos en el vertedero del Racó de la Pubilla. Están aun en el recuerdo colectivo los casos de Aznalcóllar, el Prestige y ahora Ercros. Al final los desastres ecológicos acaban siendo pagados por los recursos públicos. ¿Piensa el Gobierno poner en marcha las medidas legislativas necesarias para que los causantes de delitos ecológicos paguen los gastos que se deriven de la recuperación ambiental? En este caso, ¿cree el Gobierno que existe una responsabilidad de la Administración competente, ya que no se ha enterado o si se ha enterado ha permitido durante años el vertido de sustancias tóxicas sin preocuparse de posibles daños ecológicos? A la luz del artículo mencionado en la Constitución, ¿piensa el Gobierno actuar para que donde haya instalaciones con potencial contaminante se establezcan los controles necesarios para evitar situaciones como la que nos ocupa? Hasta ahora la Confederación Hidrográfica del Ebro no había notificado a los ayuntamientos la existencia de tan elevado grado de contaminación. Surge la pregunta de en cuántos puntos del Estado puede repetirse una situación parecida en la que la ciudadanía no está informada de la existencia de fuentes contaminantes hasta que ya es demasiado tarde. Surge la necesidad de que la ciudadanía, por medio de las autoridades autonómicas, municipales y asociaciones que tengan por objetivo el cuidado del medio ambiente, tenga acceso a los resultados de los análisis medioambientales.
La Confederación Hidrográfica del Ebro debería suministrar datos de la calidad de las aguas en los diferentes puntos del cauce, tanto a la entrada del embalse de Ribarroja como a la salida del embalse de Flix o después del paso por Ascó. Es inconcebible que hasta ahora el Ayuntamiento de Flix no hubiera recibido información de la naturaleza radiactiva de los residuos que la empresa Ercros vertía en el vertedero de su municipio. Ante la sensación de incertidumbre creada en la ciudadanía, ¿no cree el Gobierno que debe velar para que la información llegue de forma transparente a las distintas autoridades autonómicas y locales?
Según el punto 2 del citado artículo, los poderes públicos velarán para restaurar el medio ambiente apoyándose en la solidaridad pública. En este caso interpelamos al Gobierno para que procure una respuesta urgente y efectiva. Las autoridades locales, los vecinos y vecinas cercanos al foco de contaminación requieren un plazo para la intervención inmediata.
Aunque hayan pasado años sin tomar medidas la constatada contaminación por metales pesados y uranio, entre otros compuestos, exige que los plazos de solución sean de extrema urgencia. La consigna de que no debe haber alarmismo social no exime de que la situación sea crítica. Respecto a las posibles soluciones consideramos que este criterio de urgencia debe combinarse con la garantía de que los procedimientos escogidos sean los más seguros para la población y el medio ambiente. En este sentido, pedimos al Gobierno que cuanto antes exponga el ámbito en el que se van a tomar estas decisiones y lo modifique convenientemente para poder incluir la participación de las entidades locales y de asociaciones científicas, ecologistas y vecinales. El citado artículo 3, además de las sanciones penales, exige la obligación de reparar el daño causado. Apoyándonos en la solidaridad colectiva que menciona la Constitución, preguntamos al Gobierno si piensa aportar fondos en los presupuestos de 2005 para emprender cuanto antes un programa de descontaminación. ¿Cuál ha sido el destino concreto de los 104 millones de euros mencionados? Insistimos en que debe aplicarse el principio de que quien contamina, paga.
Finalmente hay que apuntar la grave injusticia que se está haciendo a las pymes y a las industrias que invierten en la ambientalización de sus actividades. Nos consta que en Cataluña gran cantidad de empresas han tenido que adaptar sus modelos de gestión a la normativa ambiental relacionada con residuos industriales, la regulación ambiental de actividades, la emisión de aguas y otras normativas sectoriales. ¿Cómo se puede legitimar cualquier procedimiento de requerimientos o sanciones ante cualquiera de estas empresas cuando se permite un nivel de irregularidad proporcionalmente muy superior en Erkimia? ¿Dónde se decide que el trato debe ser diferente? ¿En cenas, en comidas? Además de solicitar una
investigación por parte de la Fiscalía, pedimos al Gobierno que exponga su opinión al respecto y que explore las posibilidades para que sean Ercros y los responsables que han permitido esta crisis los que asuman el coste de restaurar ambientalmente el pantano de Flix. Aunque por razones de urgencia es necesario que sean los fondos públicos los que sufraguen inicialmente estos costes de restauración, deben recuperarse íntegramente. ¿Es que Ercros no ha tenido beneficios desde que se conoce el problema? ¿Es lícito que los fondos públicos sirvan para garantizar el lucro de sociedades y directivos? Por todo lo expuesto y ante la alarma social creada al respecto en los últimos días hemos interpelado al Gobierno con carácter urgente sobre la responsabilidad ambiental en la acción del Gobierno ante el grave episodio de contaminación acaecido en el río Ebro a la altura del pantano de Flix. Asimismo, y a tenor de los puntos tratados anteriormente, nuestro grupo redactará una moción, que esperamos que apoyen los demás grupos, para que el Gobierno solicite una investigación por la Fiscalía y tome las medidas oportunas para reparar el daño causado.
Replica a la Ministra de medi Ambient
Gracias.
Señora Bonás, tiene usted la palabra para sus cinco minutos de réplica.
La señora BONÁS PAHISA: Gracias, señora ministra.
En este Estado desde el 14 de marzo se respira algo mejor. Espero que no nos haya legado más regalos como este el anterior Gobierno. Me tranquiliza su posición al respecto. Yo también deseo que la comisión de seguimiento, además de estar integrada por la ciudadanía, tenga un aspecto muy científico, porque no podemos dejar que criterios políticos dominen la comisión de seguimiento.
Respecto a la responsabilidad ética, me parece muy bien, pero me gustaría que dicha responsabilidad costara dinero. Manos a la obra, señora ministra. Hemos de conseguir que quien ha contaminado pague.
Quería hacer también una reflexión. En Flix se ha permitido un sector industrial que es incapaz de asumir sus externalidades, ni siquiera los costes contemplados en la normativa vigente. En otras palabras, Flix depende de una sola empresa. Esa empresa está contaminando el ambiente, es una realidad que era conocida por autoridades supralocales, y sin embargo han pasado muchos años para dar una respuesta. La estabilidad económica de la ribera del Ebro, con el beneplácito de la Administración pública, se ha dejado en manos de empresas con constatadas deficiencias de sostenibilidad. Así, cabe una responsabilidad pública en cuanto a que no se han abierto posibilidades distintas para que esta zona se desarrolle económicamente. No será suficiente con conseguir descontaminar el pantano de Flix, sino que además hay que aportar soluciones a esta zona, que no dependa de una empresa contaminante que cuando cierre se irá a contaminar a África pero que dejará aquí la zona sin medios de subsistencia. No hemos querido crear una alarma respecto a esta situación porque ya hemos dicho que el agua no está contaminada y la situación económica de la zona depende del Ebro, y así debe ser. Los proyectos futuros de turismo, de agricultura y de pesca dependerán siempre del agua del Ebro. Por lo tanto, será necesario que este Gobierno, con su responsabilidad ética, sea capaz de asumir recursos para esta zona y establecer sendas de desarrollo futuro desligadas de Erkimia. Así pues, nuestra moción también irá en el sentido, señora ministra, de que, además de las responsabilidades éticas, hay una responsabilidad respecto a futuros desarrollos para esta zona.
Gracias.
DIMARTS 28 de setembre
Al final haig d’intervenir davant de tothom, impacte una mica parlar en anglès, però quin remei!
Ha estat molt bé, però a Madrid em cridaven, avui hi havia la moció de Flix, que he presentat jo, com que he deixat escrita la defensa ja ho fa el Puigcercós.
Arribo a Santa Perpetua a les 12 de la nit, demà haig de córrer, be, volar cap a Madrid.
Ha estat molt bé, però a Madrid em cridaven, avui hi havia la moció de Flix, que he presentat jo, com que he deixat escrita la defensa ja ho fa el Puigcercós.
Arribo a Santa Perpetua a les 12 de la nit, demà haig de córrer, be, volar cap a Madrid.
divendres, de setembre 24
DIVENDRES 24 de setembre
Vaig a Holanda convidada per una societat internacional per el desenvolupament.
Es una reunió d’experts, ministres i parlamentaris.
D’Espanya només hi sóc jo.
L’idioma és l’anglès, i es fan grups de treball. Es un tema que no conec massa i ehem servirà d’immersió.
Es una reunió d’experts, ministres i parlamentaris.
D’Espanya només hi sóc jo.
L’idioma és l’anglès, i es fan grups de treball. Es un tema que no conec massa i ehem servirà d’immersió.
dimecres, d’agost 11
DIMARTS 10 d'agost del 2004
M’han trucat del Fòrum, per participar en un debat sobre la pobresa. He parlat de la pobresa femenina, de les causes i del que podríem fer per pal·liar-la.
El tema m’agrada molt i també tenia curiositat per veure tot aquest muntatge de prop.
Al Fòrum hi ha debats interessants però les sales estan mig buides i això que ara hi ha els joves, que omplen bastant.
Les entrades haurien de ser gratuïtes, si volien fer un fòrum de cultures no s’havia d’haver concebut com un parc temàtic.
Els debats no han arribat a la societat, i l’aspecte urbanístic crec que també es un error , sinó ja veurem d’aquí pocs anys quin aspecte tindrà la immensa plaça de ciment.
BONES VACANCES A TOTHOM.
El tema m’agrada molt i també tenia curiositat per veure tot aquest muntatge de prop.
Al Fòrum hi ha debats interessants però les sales estan mig buides i això que ara hi ha els joves, que omplen bastant.
Les entrades haurien de ser gratuïtes, si volien fer un fòrum de cultures no s’havia d’haver concebut com un parc temàtic.
Els debats no han arribat a la societat, i l’aspecte urbanístic crec que també es un error , sinó ja veurem d’aquí pocs anys quin aspecte tindrà la immensa plaça de ciment.
BONES VACANCES A TOTHOM.
dimarts, d’agost 3
DILLUNS 2 d'agost del 2004
Pel matí em trobo amb la Carme Porta, tenim que parlar sobre la Llei de la Violència contra les dones , però hi ha un tema que també hi estem treballant, la legalització de la prostitució. Ens hem trobat que hi han grups feministes que hi estan en contra, elles creuen que s’ha d’abolir la prostitució, jo crec que es irreal, i es deixar les coses tal com estan.
Després me'n vaig a Amposta, pensava que em trobaria una gent molt contenta, i m’he trobat la gent molt preocupada, el PSOE vol fer un transvasament cap Castelló. Que deixaria la xarxa a apunt per connectar cap al sud.
També, el Conseller de Medi Ambient esta planificant un parc eòlic, davant del Delta, estem a favor d’energies renovables però no a davant del Delta.
Després me'n vaig a Amposta, pensava que em trobaria una gent molt contenta, i m’he trobat la gent molt preocupada, el PSOE vol fer un transvasament cap Castelló. Que deixaria la xarxa a apunt per connectar cap al sud.
També, el Conseller de Medi Ambient esta planificant un parc eòlic, davant del Delta, estem a favor d’energies renovables però no a davant del Delta.
dimecres, de juliol 28
DIMARTS 27 de juliol del 2004
Presentació del esborrany de Kioto. L’Estat espanyol ho te molt malament per complir amb el protocol de Kioto, les emissions de gasos esta molt per sobre del esperat, es degut principalment al transport, el pes de la indústria es un 25% i es difícil reduir en aquest punt, les empreses implicades ja s’han anat transformant.
És important el paper de les generadores de energia, les centrals de carbó els hi donen masses drets i perjudiquen a Gas Natural.
I ara sí que s’acaba. El 29 de juliol torno a Barcelona, i espero no tornar fins setembre.
M’emporto la llei de la violència per preparar les esmenes durant l’agost.
És important el paper de les generadores de energia, les centrals de carbó els hi donen masses drets i perjudiquen a Gas Natural.
I ara sí que s’acaba. El 29 de juliol torno a Barcelona, i espero no tornar fins setembre.
M’emporto la llei de la violència per preparar les esmenes durant l’agost.
dijous, de juliol 22
DIMECRES 21 de juliol del 2004
Es convoca un ple extraordinari, per aprovar dos Reals Decrets el Plan Galícia i la regulació del salari mínim interprofessional, no hi ha masses discussions, només si s’hauria de passar com projecte de llei, això permet aportar esmenes, però no veig massa la necessitat.
M’havien dit que el juliol no hi ha sessions i vaig intuir que no caldria venir a Madrid, en realitat he tingut de venir més dies, comencen les compareixences per discutir la Llei contra a violència a les dones.
Son sessions de tot el dia, de 9 del matí a 9 del vespre, es dur però és interessant.
Una convocatòria urgent de la Ministra de Medi Ambient: tal com em pensava ha caigut l’esborrany del protocol de Kioto.
M’havien dit que el juliol no hi ha sessions i vaig intuir que no caldria venir a Madrid, en realitat he tingut de venir més dies, comencen les compareixences per discutir la Llei contra a violència a les dones.
Son sessions de tot el dia, de 9 del matí a 9 del vespre, es dur però és interessant.
Una convocatòria urgent de la Ministra de Medi Ambient: tal com em pensava ha caigut l’esborrany del protocol de Kioto.
divendres, de juliol 16
Mes de juliol
Com que no hi ha plens ordinari i s’aprofita per preparar feina. Això vol dir reunions amb diferents sectors, a les Conselleries, al Parlament i amb ciutadans.
Vaig a Madrid per trobar-me amb un representant d’un grup ecologista, al final no ve però aprofito per assistir a un acte organitzat per una grup de Bolívia que s’oposen al referèndum que es farà el dia 18, de fet és un muntatge perquè Repsol i altres multinacionals puguin seguir aprofitant el gas de Bolívia amb un marge extraordinari, amb la complicitat del govern bolivià i el problema és que Bolívia és dels països més pobres de sud-america.
El referèndum sortirà que sí i la gent continuarà sent pobra. Així construïm el nostre benestar, després hi ha qui es queixa per l’allau d’immigrants.
Comencem a preparar el tema del protocol de Kioto, sabem que el govern l’està preparant, ens trobem amb el assessor de medi ambient amb industrials afectats.
Es curiós el poc ressò que te a la premsa un tema tan important pel país.
Vaig a Madrid per trobar-me amb un representant d’un grup ecologista, al final no ve però aprofito per assistir a un acte organitzat per una grup de Bolívia que s’oposen al referèndum que es farà el dia 18, de fet és un muntatge perquè Repsol i altres multinacionals puguin seguir aprofitant el gas de Bolívia amb un marge extraordinari, amb la complicitat del govern bolivià i el problema és que Bolívia és dels països més pobres de sud-america.
El referèndum sortirà que sí i la gent continuarà sent pobra. Així construïm el nostre benestar, després hi ha qui es queixa per l’allau d’immigrants.
Comencem a preparar el tema del protocol de Kioto, sabem que el govern l’està preparant, ens trobem amb el assessor de medi ambient amb industrials afectats.
Es curiós el poc ressò que te a la premsa un tema tan important pel país.
dimecres, de juliol 7
DIMARTS 6 de juliol del 2004
Al Juliol no hi ha plens, s’aprofita per treballar en comissions, tret d’algun ple extraordinari. Avui n’hi ha un de convocat, el Consell de Ministres va decidir enviar tropes a l’Afganistan i avui es porta al Congrés dels Diputats perquè s’aprovi o es denegui.
En Ramon em porta una còpia de la carta del president de l’Afganistan al Kofi Anan perquè la tradueixi.
A la carta demana ajuda a les Nacions Unides, en vista a les eleccions està augmentant la violència especialment cap els col·laboradors internacionals amb el propòsit d’impedir les eleccions.
ERC votarà a favor d’enviar tropes, aquest cas no té res que veure amb el de l’Irak. Aquí s’hi va per mandat de les Nacions Unides i per lluitar contra les forces que volen impedir la estabilització de la democràcia.
En el Ple el PP hi està d’acord, per diferents motius, els d’IC desbarren completament, potser el Zapatero no els hi ha passat la carta del Kofi Anan.
Acabem bastant tard i no tenim temps de tornar a Barcelona, anem a sopar plegats, ve també la Begoña d’EA. Ens explica que a la passada legislatura, un d’IU de Barcelona, per no pagar hotel viatjava tota la nit en tren en un vago-llit cap Barcelona i de matí tornava amb el pont aeri.
Més xafarderies, en Duran i Lleida, no deixa que els membres del seu grup facin servir el cotxe oficial i es fa obrir la porta per el xofer.
En Ramon em porta una còpia de la carta del president de l’Afganistan al Kofi Anan perquè la tradueixi.
A la carta demana ajuda a les Nacions Unides, en vista a les eleccions està augmentant la violència especialment cap els col·laboradors internacionals amb el propòsit d’impedir les eleccions.
ERC votarà a favor d’enviar tropes, aquest cas no té res que veure amb el de l’Irak. Aquí s’hi va per mandat de les Nacions Unides i per lluitar contra les forces que volen impedir la estabilització de la democràcia.
En el Ple el PP hi està d’acord, per diferents motius, els d’IC desbarren completament, potser el Zapatero no els hi ha passat la carta del Kofi Anan.
Acabem bastant tard i no tenim temps de tornar a Barcelona, anem a sopar plegats, ve també la Begoña d’EA. Ens explica que a la passada legislatura, un d’IU de Barcelona, per no pagar hotel viatjava tota la nit en tren en un vago-llit cap Barcelona i de matí tornava amb el pont aeri.
Més xafarderies, en Duran i Lleida, no deixa que els membres del seu grup facin servir el cotxe oficial i es fa obrir la porta per el xofer.
dimecres, de juny 30
DIMARTS 29 de juny del 2004
Qui ho diria, la Valdecasas amb pancarta, els del PP s’han presentat al Congrés amb pancartes, AGUA PARA TODOS, quan ells van prohibir exhibir pancartes al Congrés en la legislatura passada. Pobre Aznar, els seus convertits en “pancarteros”, encara voldrà tornar per salvar la “Nación”.
Avui es un gran dia, la Cambra aprova la derogació del transvasament de l’Ebre.
Jo he tingut l’honor de ser la portaveu d’ERC, qui m’ho havia de dir el dia que vaig estar a la gran manifestació contra el transvasament. També he parlat del Xúquer, ara toca salvar el Xúquer, on ja han començat les obres
He dit que si som coherents, els mateixos principis que apliquem al Ebre s’han d’aplicar al Xúquer. Jo sóc optimista. La ministra Cristina Narbona, m’ha dedicat gran part de la seva resposta i hi està d’acord.
DIA DE L’ORGULL GAI. Avui he entès el joc parlamentari. El PSOE es vol posar medalles: ERC hem presentat una proposició de Llei que permet l’accés al matrimoni de les parelles homosexuals, mentre es tramita, el PSOE ha presentat una proposició NO de llei a ultima hora, ja que el procediment es més ràpid i així ens passa al davant.
Al final no hi ha hagut efecte mediàtic, en Labordeta del PAR amb el seu ”gilipollas” des de l’hemicicle se l’ha emportat.
I el nostre ponent, l’Agustí Cerdà ha fet quedar malament al Rubalcaba, davant dels col·lectius gays que estaven al hemicicle, quant ha posat en evidència la jugada, en lloc de tirar endavant una llei, proposant una proposta no de llei que no és més que una declaració d’intencions.
Davant de la defensa tan ben feta que ha fet l’Agustí, els gais li han preguntat si era homosexual, ha dit que de moment no, però mai se sap.
La sessió s’ha acabat a les 2 de la matinada. Ens han donat entrepans.
Avui es un gran dia, la Cambra aprova la derogació del transvasament de l’Ebre.
Jo he tingut l’honor de ser la portaveu d’ERC, qui m’ho havia de dir el dia que vaig estar a la gran manifestació contra el transvasament. També he parlat del Xúquer, ara toca salvar el Xúquer, on ja han començat les obres
He dit que si som coherents, els mateixos principis que apliquem al Ebre s’han d’aplicar al Xúquer. Jo sóc optimista. La ministra Cristina Narbona, m’ha dedicat gran part de la seva resposta i hi està d’acord.
DIA DE L’ORGULL GAI. Avui he entès el joc parlamentari. El PSOE es vol posar medalles: ERC hem presentat una proposició de Llei que permet l’accés al matrimoni de les parelles homosexuals, mentre es tramita, el PSOE ha presentat una proposició NO de llei a ultima hora, ja que el procediment es més ràpid i així ens passa al davant.
Al final no hi ha hagut efecte mediàtic, en Labordeta del PAR amb el seu ”gilipollas” des de l’hemicicle se l’ha emportat.
I el nostre ponent, l’Agustí Cerdà ha fet quedar malament al Rubalcaba, davant dels col·lectius gays que estaven al hemicicle, quant ha posat en evidència la jugada, en lloc de tirar endavant una llei, proposant una proposta no de llei que no és més que una declaració d’intencions.
Davant de la defensa tan ben feta que ha fet l’Agustí, els gais li han preguntat si era homosexual, ha dit que de moment no, però mai se sap.
La sessió s’ha acabat a les 2 de la matinada. Ens han donat entrepans.
dijous, de juny 24
DIMECRES 23 de juny del 2004
Es el dia més boig que he viscut fins ara al Congrés. Aquest matí hi han convocades un munt de comissions i en Pep està malalt. Jo vaig a exteriors a defensar el conveni d’Aarhus, a condemnar l’embargament a Cuba, a intentar derrogar la venda d’armes a Colòmbia i si em dona temps a defensar l’accessibilitat de la oficina de correus de Santa Perpètua.
I a les 11 em venen a buscar per anar a TV1 a gravar el programa Parlamento que no sabia ni que existís. No miro mai TV1. Amés es sobre Seguretat vial que ho porta en Pep però com que no hi és em toca a mi.
Com que avui es la verbena no ens quedarem fins tard, només en Jordi que la passarà a Madrid amb la seva dona.
Tinc uns dies per preparar la defensa de l’Ebre, la comissió d’igualtat i de discapacitats.
M’emporto tant de paper que no puc posar la maleta a dalt. M’ajuda en Vilajoana i com a vice-president del Parlament m’explica coses interessants, com que per Nadal tindrem un telèfon mòbil. Bromes a part, la gent convergent és més amable que la gent d’Unió.
I a les 11 em venen a buscar per anar a TV1 a gravar el programa Parlamento que no sabia ni que existís. No miro mai TV1. Amés es sobre Seguretat vial que ho porta en Pep però com que no hi és em toca a mi.
Com que avui es la verbena no ens quedarem fins tard, només en Jordi que la passarà a Madrid amb la seva dona.
Tinc uns dies per preparar la defensa de l’Ebre, la comissió d’igualtat i de discapacitats.
M’emporto tant de paper que no puc posar la maleta a dalt. M’ajuda en Vilajoana i com a vice-president del Parlament m’explica coses interessants, com que per Nadal tindrem un telèfon mòbil. Bromes a part, la gent convergent és més amable que la gent d’Unió.
dimecres, de juny 23
DIMARTS 22 de juny del 2004
Presentació de la llei contra la violència sobre les dones. Es fa a porta tancada en el Ministeri de treball, amb el ministre Caldera. En el meu torn comento que per manca d’informació s’ha començat una polèmica inútil. El ministre em dona la raó i explica l’enfocament de la llei, no es contra la violència domèstica sinó contra la violència contra les dones, així es pot entendre el perquè de la discriminació.
Abans de la reunió na Carme García (IC) es queixava de que la llei estava mal feta, jo no he volgut opinar, he dit que noi sóc jurista i m’haig d’assessorar, i me’n adono que es fa l’entesa i a vegades critica per criticar.
Abans de la reunió na Carme García (IC) es queixava de que la llei estava mal feta, jo no he volgut opinar, he dit que noi sóc jurista i m’haig d’assessorar, i me’n adono que es fa l’entesa i a vegades critica per criticar.
dilluns, de juny 21
DILLUNS 21 de juny del 2004
Com que demà tinc una comissió a les 10 decideixo marxar avui per la tarda, encara que suposa pagar una nit més d’hotel em compensa que no m’haig d’aixecar tan d’hora i com que el dimarts anem a dormir a vegades a les dues de la nit em quedo baldada. M’ha anat bé. He fet amistat a l’avió amb una diputada socialista de Terrassa que resulta que contesta les preguntes de foment. Ja sé que a l’oficina de Correus de Santa Perpètua s’aprovarà l’accessibilitat.
DIUMENGE 20 de juny del 2004
Manifestació a Terrassa, contra el IV cinturó. Ve gent de Marata amb tractors, som uns 3.000, el PSC el vol tirar endavant. Això serà difícil para-ho, de moment demanarem la presència de la plataforma a la comissió de foment, cal lluitar!
dissabte, de juny 19
DISSABTE 18 de juny del 2004
Me’n vaig a Sineu (Mallorca) afer una roda de premsa. A explicar la proposició que em entrat per parar el Pla director de carreters de Mallorca.
El 12 de març el Govern de l’estat espanyol sortint es va dedicar a signar convenis, entre ells un amb el govern Balear per la construcció d’autopistes, ampliació aeroport, en fi un desastre perquè Mallorca no ho necessita i es carreguen paratges agrícoles sense manies.
El 12 de març el Govern de l’estat espanyol sortint es va dedicar a signar convenis, entre ells un amb el govern Balear per la construcció d’autopistes, ampliació aeroport, en fi un desastre perquè Mallorca no ho necessita i es carreguen paratges agrícoles sense manies.
divendres, de juny 18
DIJOUS 17 de juny del 2004
Avui estic convidada a dinar al Ministeri de Sanitat. Després del ple on hi ha una votació interessant, ERC votem amb el PSOE la nova llei de pressupostos.
El dinar és bastant distès, estem els portaveus de Sanitat, la ministra, el secretari i uns quants Senadors. Una dotzena. Sec al costat del secretari, parlem de tot i de sanitat, intento fer entendre que Catalunya és diferent en moltes coses.
El dinar és bastant distès, estem els portaveus de Sanitat, la ministra, el secretari i uns quants Senadors. Una dotzena. Sec al costat del secretari, parlem de tot i de sanitat, intento fer entendre que Catalunya és diferent en moltes coses.
dijous, de juny 17
DIMECRES 16 de juny del 2004
En Puigcercós està reunit amb en Zapatero i jo el substitueixo a la mesa d’Exteriors. A la mesa es decideix l’ordre del dia de la Comissió. Entra una proposició de llei meva. La ratificació del conveni d’Aarhus. Soc conscient que la comissió te molta importància, perquè te el mateix poder de decisió que el Ple és molt més àgil.
El president, en Duran ens notifica la sol·licitud d’anar d’observador a Xiapas, m’agradaria.
En Puigcercós ens explica el resultat de la reunió, aquesta legislatura por ser molt interessant, el català a Europa ho veig negre, no serà ara, però tampoc està tancat per sempre.
El president, en Duran ens notifica la sol·licitud d’anar d’observador a Xiapas, m’agradaria.
En Puigcercós ens explica el resultat de la reunió, aquesta legislatura por ser molt interessant, el català a Europa ho veig negre, no serà ara, però tampoc està tancat per sempre.
dimecres, de juny 16
DIMARTS 15 de juny del 2004. Primera Intervenció al Congrés
Avui és el gran dia,
Faig una bona intervenció, la entrada és potent , penso en el meu germà Joan i estic convençuda de la raó dels meus arguments. La llei no passa, ja ho sabia, però el PSOE la farà passar l’any vinent sinó la tornarem a entrar.
En Puigcercós i totl’equip estan contents. Acabem molt tard, ens anem a sopar tots junts, i no trobem l’hora d’anar a dormir. A més en Puigcercós està fi i ens fem un tip de riure.
Faig una bona intervenció, la entrada és potent , penso en el meu germà Joan i estic convençuda de la raó dels meus arguments. La llei no passa, ja ho sabia, però el PSOE la farà passar l’any vinent sinó la tornarem a entrar.
En Puigcercós i totl’equip estan contents. Acabem molt tard, ens anem a sopar tots junts, i no trobem l’hora d’anar a dormir. A més en Puigcercós està fi i ens fem un tip de riure.
dimarts, de juny 15
DILLUNS 14 de juny del 2004
Aquesta setmana marxo abans per preparar-me per demà, a l’avió llegeixo el cas d’una ex-diputada turca que ha estat empresonada 12 anys per parlar en kurd en el parlament. Ja tinc l’entrada per demà.
Per la tarda ja em truco amb els que debatrem la eutanàsia i vaig coneixen les seves posicions, la del PSOE diu que votarà en contra, se li escapa de dir que volen marcar l’agenda. Ja tinc l’argument.
CiU, ja em va dir que no ho poden recolzar, és massa agosarat.
Per la tarda ja em truco amb els que debatrem la eutanàsia i vaig coneixen les seves posicions, la del PSOE diu que votarà en contra, se li escapa de dir que volen marcar l’agenda. Ja tinc l’argument.
CiU, ja em va dir que no ho poden recolzar, és massa agosarat.
dilluns, de juny 14
DIUMENGE 13 de juny del 2004
Com em pensava, la participació és baixa, la veritat és que els catalans pràcticament no tenim veu a Europa, l’Estrat espanyol no representa realment els nostres interessos ni ho farà mai.
Estic enfeinada preparant la meva primera intervenció al hemicicle, defensaré la llei de despenalitzaciò de l’eutanàsia. Es la primera llei que ERC defensa en aquesta legislatura, haig de parlar 15 minuts. Per acabar-ho d’adobar he trobat un defecte legal.
Al vespre vaig a l’hotel on estan concentrats els d’ERC, m’ebargeixo i parlo amb en Ridao, que m’aconselli com sortir del embolic legal.
Estic enfeinada preparant la meva primera intervenció al hemicicle, defensaré la llei de despenalitzaciò de l’eutanàsia. Es la primera llei que ERC defensa en aquesta legislatura, haig de parlar 15 minuts. Per acabar-ho d’adobar he trobat un defecte legal.
Al vespre vaig a l’hotel on estan concentrats els d’ERC, m’ebargeixo i parlo amb en Ridao, que m’aconselli com sortir del embolic legal.
diumenge, de juny 13
DISSABTE 12 de juny del 2004
Dia de reflexió, vaig a Cabrera de Mar, ens ha convidat l’alcalde per que veiem l’estat de la platja. Trobo un conegut del meu germà Vicenç que és regidor de Cabrera. La platja està molt malament. Hem de posar-nos a la feina, per aquest estiu ja no serà però al menys que l’any vinent estigui arreglat.
dissabte, de juny 12
DIVENDRES 11 de juny de 2004
Amb l’Isabel Nonell, anem a veure als Laboratoris Esteve, un de les empreses farmacèutiques més importants de Catalunya.
Fa uns anys vaig anar a una entrevista per feina i no em van acceptar, van dir que van fer promoció interna, naturalment no ho comento. La Isabel es de Catalunya 2000, i te bons contactes en aquest àmbit, i els hem d’aprofitar perquè vegin que ERC ja no és només el partit del Pi de les tres branques
Comentem la situació de la indústria farmacèutica catalana i de la seva gradual però inexorable desaparició.
Pel vespre míting final, el Bernat ha fet una gran feina, però la gent està lluny d’Europa.
Fa uns anys vaig anar a una entrevista per feina i no em van acceptar, van dir que van fer promoció interna, naturalment no ho comento. La Isabel es de Catalunya 2000, i te bons contactes en aquest àmbit, i els hem d’aprofitar perquè vegin que ERC ja no és només el partit del Pi de les tres branques
Comentem la situació de la indústria farmacèutica catalana i de la seva gradual però inexorable desaparició.
Pel vespre míting final, el Bernat ha fet una gran feina, però la gent està lluny d’Europa.
divendres, de juny 11
DIJOUS, 10 de juny del 2004
Em toca anar a Madrid, a la comissió d’Unió Europea, amb el programa electoral d’en Bernat Joan preparo una bona intervenció.
Al final la presidenta de la comissió Ana Palacio em ve a felicitar, diu que he fet una intervenció brillant i em convida a dinar. Quedo molt estranyada, potser li han imposat una penitencia.
No vaig a Gijón i puc tornar al poble a l’assemblea de militants, estem preparant el proper congrés NACIONAL a Lleida. Hi hauran canvis importants a ERC, em crescut molt i el partit s’ha de reorganitzar, sort tenim d’en Vendrell.
Al final la presidenta de la comissió Ana Palacio em ve a felicitar, diu que he fet una intervenció brillant i em convida a dinar. Quedo molt estranyada, potser li han imposat una penitencia.
No vaig a Gijón i puc tornar al poble a l’assemblea de militants, estem preparant el proper congrés NACIONAL a Lleida. Hi hauran canvis importants a ERC, em crescut molt i el partit s’ha de reorganitzar, sort tenim d’en Vendrell.
dijous, de juny 10
DIMECRES, 9 de juny del 2004
Amb en Tardà, anem a la Conselleria d’Afers Socials a parlar amb els assessors, abans de començar entra a saludar-nos l’Anna Simó. Està una mica decepcionada, els socialistes ens faran gruar, ja ha vist que no li augmentaran els recursos per fer-nos anar fluixos. De totes maneres no convé crear desànim entre la població, hi ha masses esperances, hem de mirar de redreçar la situació.
dimecres, de juny 9
DIMARTS, 8 de juny del 2004
Aquesta setmana, degut a les eleccions no hi han sessions, aprofito per anar a parlar amb una professora de bioética a la U. Autònoma.
Hi han diversos temes, l’avortament, la llei d’embrions i l’eutanàsia.
Ens entretenim molt amb l’avortament, passem a embrions, la definició de vida, el dret a decidir de la mare, acabem parlant de prostitució, amb una reflexió, tot es pot comprar i vendre sempre que no hi hagi coacció.
El meu germà s’ha enterat per la premsa que és el meu aniversari, no em fa gaire gràcia això de perdre l’anonimat.
Hi han diversos temes, l’avortament, la llei d’embrions i l’eutanàsia.
Ens entretenim molt amb l’avortament, passem a embrions, la definició de vida, el dret a decidir de la mare, acabem parlant de prostitució, amb una reflexió, tot es pot comprar i vendre sempre que no hi hagi coacció.
El meu germà s’ha enterat per la premsa que és el meu aniversari, no em fa gaire gràcia això de perdre l’anonimat.
dimarts, de juny 8
DILLUNS 7 de juny del 2004
Al mati, reunió a Villarroel amb el secretari del Frente Polisario, mentre esperem a en Puigcercós, parlem d’història. De l’origen berber i de la confusió que tenim a Europa dels termes àrabs, islam, berbers...
Ens demana suport per la seva causa, el dret a l’autodeterminació, i em convida a anar al Sàhara. Penso anar-hi. I del suport no està clarissima la nostra posició.
Després reunió amb uns representants del Consell comarcal de l’Anoia, estant preparant un EQUAL molt interessant per reinseri a la feina el col·lectiu de dones de més de 40 anys que quedaran a l’atur a mida que vagin plegant les fabriques del tèxtil. La taxa d’atur de l’Anoia, la més alta de Catalunya.
Per la tarda, ja al poble, vaig a la cloenda de les jornades de perruqueria, conec a l’Iranzo, tot un personatge, i a més m’afalaga. No hi ha res a fer, a les dones ens compren amb quatre compliments, sobre tot si ens diuen que estem maques.
Després a un acte electoral per Europa a Ullastrell, aquesta campanya hi haurà abstenció.
Ens demana suport per la seva causa, el dret a l’autodeterminació, i em convida a anar al Sàhara. Penso anar-hi. I del suport no està clarissima la nostra posició.
Després reunió amb uns representants del Consell comarcal de l’Anoia, estant preparant un EQUAL molt interessant per reinseri a la feina el col·lectiu de dones de més de 40 anys que quedaran a l’atur a mida que vagin plegant les fabriques del tèxtil. La taxa d’atur de l’Anoia, la més alta de Catalunya.
Per la tarda, ja al poble, vaig a la cloenda de les jornades de perruqueria, conec a l’Iranzo, tot un personatge, i a més m’afalaga. No hi ha res a fer, a les dones ens compren amb quatre compliments, sobre tot si ens diuen que estem maques.
Després a un acte electoral per Europa a Ullastrell, aquesta campanya hi haurà abstenció.
dilluns, de juny 7
DIUMENGE 6 de juny del 2004
Em quedo a casa a preparar la compareixença de la Unió Europea. Es un tema força enrevessat amb tractats i més tractats, no m’estranya que la gent no voti, tampoc els Estats no han donat marge de participació, tot plegat sembla un club tancat.
Em sembla que la meva intervenció haurà d’anar per aquí.
Al cap d’unes hores ja començo a dominar el tema i ja vaig veient clara la intervenció. Però haig de vigilar els termes perquè allà hi ha experts i no vull fer quedar malament a ERC i que algú pogues pensar que no entenc de que va el tema.
Em sembla que la meva intervenció haurà d’anar per aquí.
Al cap d’unes hores ja començo a dominar el tema i ja vaig veient clara la intervenció. Però haig de vigilar els termes perquè allà hi ha experts i no vull fer quedar malament a ERC i que algú pogues pensar que no entenc de que va el tema.
diumenge, de juny 6
DISSABTE 5 de juny del 2004
M’han trucat que s’ha anul·lat el miting de Granada. Per la tarda hi ha l’acte Central de les eleccions europees, no hi ha massa gent, com a tot arreu,hi ha una mica de cansament.
Va be per anar parlant amb la gent. El Tardà em diu si vull anar a Mallorca demà, hi aniria però ja l’esperen a ell. Ara amb el tema de la pregunta en català, s’ha fet famós, precisament ell que no en té cap ganes. Jo no aniré a Mallorca, tinc molta feina.
Va be per anar parlant amb la gent. El Tardà em diu si vull anar a Mallorca demà, hi aniria però ja l’esperen a ell. Ara amb el tema de la pregunta en català, s’ha fet famós, precisament ell que no en té cap ganes. Jo no aniré a Mallorca, tinc molta feina.
divendres, de juny 4
DIVENDRES 4 de juny del 2004
Assisteixo a unes jornades sobre la protecció de costes; està molt bé. A més conec un dels meus ídols la Pepita Castellví
Per la tarda hi torno perquè ve el secretari general de costes i el vull conèixer, va bé perque així puc gaudir de mes informació pertreballar els temes.
Després hem anat a veure dansa, ha estat molt bé.
Per la tarda hi torno perquè ve el secretari general de costes i el vull conèixer, va bé perque així puc gaudir de mes informació pertreballar els temes.
Després hem anat a veure dansa, ha estat molt bé.
dimecres, de juny 2
DIMECRES, 2 de juny del 2004
Ens ha de visitar l’agregat del Consolat d’Israel, situació còmica, ens pensàvem que era ell i era un francès que s’ha colat. Jo el saludo amb hebreu i veig que no en te idea, per les preguntes que fa ja veiem que no es el d’Israel. En fi no el fem fora, en Puigcercós es queda parlant amb ell i jo surto a rebre a l’israelià.
Resulta que coneix al Peter, el meu company. Pobre, quina papereta, anar a defensar el govern d’Israel.
Decideixo entrar una moció perquè la pastilla del dia després sigui gratuïta.
Avui en Tardà ha anunciat que llegirà la pregunta al Ple en català. Diu que ja n’hi ha prou.!
En Marín el talla, torna a fer-la i el torna a tallar. Li diu en català a Roma fes com els romans. Es veu que nosaltres som els bàrbars. Un basc va animant al Tardà, i ells perquè no han dit mai res?
Sorpresa demà no hi ha ple, me n'en puc anar a Barcelona.
Arribo molt tard a Barcelona, vaig a la Pl. Real a trobar uns amics. No se ni quin dia és, són massa coses en poques hores.
Resulta que coneix al Peter, el meu company. Pobre, quina papereta, anar a defensar el govern d’Israel.
Decideixo entrar una moció perquè la pastilla del dia després sigui gratuïta.
Avui en Tardà ha anunciat que llegirà la pregunta al Ple en català. Diu que ja n’hi ha prou.!
En Marín el talla, torna a fer-la i el torna a tallar. Li diu en català a Roma fes com els romans. Es veu que nosaltres som els bàrbars. Un basc va animant al Tardà, i ells perquè no han dit mai res?
Sorpresa demà no hi ha ple, me n'en puc anar a Barcelona.
Arribo molt tard a Barcelona, vaig a la Pl. Real a trobar uns amics. No se ni quin dia és, són massa coses en poques hores.
dimarts, de juny 1
DIMARTS, 1 de juny del 2004
Pel matí tinc comissió de la Unio Europea amb la De Palacio, ens va dient que ella és molt europea, que és puntual, avui ha arribat tard perquè s’ha perdut. Que l’hem de tutejar perquè a Europa tothom es tuteja. Deu n’hi do!
Avui ve el Ridao, perquè el Parlament català demana una transformació d’una llei orgànica, es demana la presència del català a la justícia. El PP es torna a quedar sol.
La Begoña Lasagabaster, d’EA, presenta una moció per el reconeixement de les seleccions nacionals. En Marín diu que s’acumulen i les mocions es votaran totes juntes a la nit.
Això va bé perquè així la gent no està pendent de les votacions i mentre pot fer altres coses. Pensem que el PSOE votarà en contra de la moció perquè el parlamentari del PSOE ha fet un discurs en contra de la presència internacional de les seleccions que per primera vegada el PP ha aplaudit.
Però els del PSC no estan tranquils, comencen moviments, Begoña i Canet van cap a munt al bar de darrera del hemicicle, allà hi ha una saleta i a voltes es fan els pactes.
Com que el ple s’allarga es van fent propostes, i contrapropostes. Els del PSOE ja estan marejats, cap les 11 de la nit surt fumata blanca, aproven que impulsaran la presencia de seleccions autonòmiques en competicions internacionals.
Baixem cap baix, no és el que volíem però es un pas. La Begoña ha estat llesta, no ha volgut negociar sola, sempre ha tingut un grup al costat en canvi el del PSOE estava sol, la pressió ha estat més forta del nostra costat.
Quan ja es disposen a votar, veiem que el Rubalcaba diu que no, però massa tard, la consigna ja estava donada.
Sortim eufòrics, nacionalistes bascos i independentistes catalans (CIU no ), anem a fer una copa.
Avui ve el Ridao, perquè el Parlament català demana una transformació d’una llei orgànica, es demana la presència del català a la justícia. El PP es torna a quedar sol.
La Begoña Lasagabaster, d’EA, presenta una moció per el reconeixement de les seleccions nacionals. En Marín diu que s’acumulen i les mocions es votaran totes juntes a la nit.
Això va bé perquè així la gent no està pendent de les votacions i mentre pot fer altres coses. Pensem que el PSOE votarà en contra de la moció perquè el parlamentari del PSOE ha fet un discurs en contra de la presència internacional de les seleccions que per primera vegada el PP ha aplaudit.
Però els del PSC no estan tranquils, comencen moviments, Begoña i Canet van cap a munt al bar de darrera del hemicicle, allà hi ha una saleta i a voltes es fan els pactes.
Com que el ple s’allarga es van fent propostes, i contrapropostes. Els del PSOE ja estan marejats, cap les 11 de la nit surt fumata blanca, aproven que impulsaran la presencia de seleccions autonòmiques en competicions internacionals.
Baixem cap baix, no és el que volíem però es un pas. La Begoña ha estat llesta, no ha volgut negociar sola, sempre ha tingut un grup al costat en canvi el del PSOE estava sol, la pressió ha estat més forta del nostra costat.
Quan ja es disposen a votar, veiem que el Rubalcaba diu que no, però massa tard, la consigna ja estava donada.
Sortim eufòrics, nacionalistes bascos i independentistes catalans (CIU no ), anem a fer una copa.
dilluns, de maig 31
DILLUNS 31 de Maig del 2004
Marxo d’hora, a Barcelona és festa i arribo a l’aeroport en mitja hora, l’aeroport també està bastant buit.
La compareixença al Congrés és molt tensa, el del PP comença dient que la ministra no sap res de Sanitat, a part de que el PP té un mal perdre, aquí es perd quelcom més que escons, amb les multinacionals hi ha gent que ha sucat, i molt.
Jo ajudo a la ministra dient que com és que les multinacionals prefereixen Madrid per registrar i a la indústria dels Països Catalans se'ls fa perdre tres anys esperant.
Hi ha molt mal rotllo, a més l’anterior ministra Pastor s’està manifestant al carrer, quan sortim ja passades les 9 de la nit, la Pastor està parlant amb els periodistes.
El convergent Xuclà em dona les gràcies, perquè quan he parlat del dèficit de la Sanitat Catalana no hi he adduït a una mala gestió.
Fa molta calor. Ja m' han dit que a Madrid fa calor també de nit.
La compareixença al Congrés és molt tensa, el del PP comença dient que la ministra no sap res de Sanitat, a part de que el PP té un mal perdre, aquí es perd quelcom més que escons, amb les multinacionals hi ha gent que ha sucat, i molt.
Jo ajudo a la ministra dient que com és que les multinacionals prefereixen Madrid per registrar i a la indústria dels Països Catalans se'ls fa perdre tres anys esperant.
Hi ha molt mal rotllo, a més l’anterior ministra Pastor s’està manifestant al carrer, quan sortim ja passades les 9 de la nit, la Pastor està parlant amb els periodistes.
El convergent Xuclà em dona les gràcies, perquè quan he parlat del dèficit de la Sanitat Catalana no hi he adduït a una mala gestió.
Fa molta calor. Ja m' han dit que a Madrid fa calor també de nit.
diumenge, de maig 30
DIUMENGE 30 de Maig del 2004
Em quedo a casa a preparar la presentació de la ministra de Sanitat. Parlaré del dèficit de Sanitat, de la descentralització del nomenament d’especialistes, de la discriminació de la indústria farmacèutica catalana i de la necessitat d’introduir consum responsable. Porto el tema força estuditat.
dissabte, de maig 29
DISSABTE 29 de Maig del 2004
Torno cap a Madrid, a l’aeroport em trobo amb en Carod i en Bernat Joan. Estic contenta perquè veig el Carod més relaxat, sembla que torna a ser ell mateix. Pel camí fem broma, el Bernat està una mica més nerviós però és normal, és un plaer parlar amb un lingüista com ell.
Arribem al Teatro ________i té un aire dels seixanta, aquesta impressió és referma quan entrem al teatre, el lloc molt retro, la música, les banderes, arriben bascos, andalusos, aragonesos, ... algun que altre madrileny, sento que estic vivint un moment en la història del Republicanisme a l’Estat.
Ens separem a l’aeroport, se n'en van cap el cap i casal, a València, no dino, ja menjaré a l’avió.
Sorpresa, el bitllet que porto és de turista i a turista no donen menjar, arribaré a casa morta de gana.
Arribem al Teatro ________i té un aire dels seixanta, aquesta impressió és referma quan entrem al teatre, el lloc molt retro, la música, les banderes, arriben bascos, andalusos, aragonesos, ... algun que altre madrileny, sento que estic vivint un moment en la història del Republicanisme a l’Estat.
Ens separem a l’aeroport, se n'en van cap el cap i casal, a València, no dino, ja menjaré a l’avió.
Sorpresa, el bitllet que porto és de turista i a turista no donen menjar, arribaré a casa morta de gana.
divendres, de maig 28
DIVENDRES 28 de Maig del 2004
A Villaroel, tenim reunió de treball sobre els problemes dels autònoms; afers socials pertany a en Tardà, però com que hi ha tanta feina ho portem conjuntament.
El tema dels autònoms és molt important, és un col·lectiu molt gran i en realitat son micro-empresaris que tenen un sol client, no poden fer patrimoni i no tindran les prestacions socials dels qui treballen per compte d’altri. Veurem que hi podem fer. Tenim un bon assessor i tinc confiança en canviar la situació.
Després vaig a la meva antiga empresa, on em comenten la seva visió de la indústria farmacèutica, em va molt bé per preparar la intervenció amb la ministra; Em comenten la mala situació de la indústria farmacèutica catalana, aviat no en quedarà, Madrid a més d’estar a prop del poder ofereix avantatges fiscals i preus especials pel sòl industrial.
Al vespre, anem al cine que em toca distraurem, veiem la darrera dels Cohen, ens ho passem bé.
El tema dels autònoms és molt important, és un col·lectiu molt gran i en realitat son micro-empresaris que tenen un sol client, no poden fer patrimoni i no tindran les prestacions socials dels qui treballen per compte d’altri. Veurem que hi podem fer. Tenim un bon assessor i tinc confiança en canviar la situació.
Després vaig a la meva antiga empresa, on em comenten la seva visió de la indústria farmacèutica, em va molt bé per preparar la intervenció amb la ministra; Em comenten la mala situació de la indústria farmacèutica catalana, aviat no en quedarà, Madrid a més d’estar a prop del poder ofereix avantatges fiscals i preus especials pel sòl industrial.
Al vespre, anem al cine que em toca distraurem, veiem la darrera dels Cohen, ens ho passem bé.
dijous, de maig 27
DIJOUS 27 de Maig del 2004
Es crea la Comissió de Drets de la dona al Congrés, es proposa de presidenta na Carmen Alborch, anava a abstenir-me sort que la Mercè Pigen de CiU estava assentada al meu costat i m’ho ha desaconsellat, “no t’ho perdonaran mai”, no creia que aquestes coses tinguessin tanta importància.
Després es constitueix la Comissió de la Unió Europea, la presidenta serà la ex-ministra Loyola De Palacio, està molt emocionada, la vaig a felicitar, quan li dic que sóc d’ERC, fa un salt.
Volo cap a casa, que hi ha un míting a Badalona, sec a costat dels representants del PSA (Partdo Socialista Andaluz), són molt divertits, molt bé els d’Esquerra de Badalona, han arribat a omplir l’estadi, en unes europees, té mèrit.
Després es constitueix la Comissió de la Unió Europea, la presidenta serà la ex-ministra Loyola De Palacio, està molt emocionada, la vaig a felicitar, quan li dic que sóc d’ERC, fa un salt.
Volo cap a casa, que hi ha un míting a Badalona, sec a costat dels representants del PSA (Partdo Socialista Andaluz), són molt divertits, molt bé els d’Esquerra de Badalona, han arribat a omplir l’estadi, en unes europees, té mèrit.
dimecres, de maig 26
DIMECRES 26 de Maig del 2004
Marxo d'hora cap Madrid tinc una trobada amb grups ecologista de Castelló, Mallorca i Menorca.
A Castelló estant construint una carretera en una zona d’alt valor ecològic, s’han passat per alt tots els estudis, allò és el terreny sense llei.
A Mallorca, Menorca i Eivissa, el PP ha aprovat a darrera hora infrastructures faraòniques per incentivar el turisme de masses, un desastre; aviam qui ho para.
Després amb en Puigcercós ens trobem amb un representant de Greenpeace, ens ve a parlar de les centrals nuclears, s’hem posa la pell de gallina, del poc control que hi ha i de com s’han amagat les falles, quanta radioactivitat deu estar escampada. No es estrany que augmentin els càncers.
Dinem amb els ecologistes de les illes. Avui no hi ha ple, aprofito per preparar-me temes dendarrerits.
A Castelló estant construint una carretera en una zona d’alt valor ecològic, s’han passat per alt tots els estudis, allò és el terreny sense llei.
A Mallorca, Menorca i Eivissa, el PP ha aprovat a darrera hora infrastructures faraòniques per incentivar el turisme de masses, un desastre; aviam qui ho para.
Després amb en Puigcercós ens trobem amb un representant de Greenpeace, ens ve a parlar de les centrals nuclears, s’hem posa la pell de gallina, del poc control que hi ha i de com s’han amagat les falles, quanta radioactivitat deu estar escampada. No es estrany que augmentin els càncers.
Dinem amb els ecologistes de les illes. Avui no hi ha ple, aprofito per preparar-me temes dendarrerits.
dimarts, de maig 25
DIMARTS 25 de Maig del 2004
Avui no vaig a Madrid a fi de poder assistir al ple de l'Ajuntament, em sap greu perquè potser hauria de defensar la moció d’IU per la Llei de violència de gènere, encara que sembla posada amb calçador ja que el PSOE ja hi està treballant.
Aprofito per anar a la reunió de Medi ambient al Parlament, parlem del IV Cinturó i del impacte negatiu de RENFE a la costa.
Nit de Ple, naturalment en José Sanchez amb la seva demagògia que tant el caracteritza i manca d’educació intenta defensar l’indefensable, construir una comissaria de Mossos d’esquadra en una de les poques zones verdes del Municipi.
Aprofito per anar a la reunió de Medi ambient al Parlament, parlem del IV Cinturó i del impacte negatiu de RENFE a la costa.
Nit de Ple, naturalment en José Sanchez amb la seva demagògia que tant el caracteritza i manca d’educació intenta defensar l’indefensable, construir una comissaria de Mossos d’esquadra en una de les poques zones verdes del Municipi.
dilluns, de maig 24
DILLUNS 24 de Maig del 2004
Avui com cada dilluns aprofito per dedicar-me al poble, vaig a l’Ajuntament a mirar l'expedient del proper Ple.
Es proposa construir la comissaria dels Mossos en una zona verda, i reservar terrenys per el nou CAP al costat de la via. Em sembla tot plegat un disbarat.
El nostre municipi s'ha quedat sense patrimoni, no tenim terrenys per equipaments.
Per la tarda, concentració a la Pl. Sant Jaume, avui és el Dia internacional de la Pau, m’he trobat amb les dones de negre, els hi ofereixo col·laboració.
Es proposa construir la comissaria dels Mossos en una zona verda, i reservar terrenys per el nou CAP al costat de la via. Em sembla tot plegat un disbarat.
El nostre municipi s'ha quedat sense patrimoni, no tenim terrenys per equipaments.
Per la tarda, concentració a la Pl. Sant Jaume, avui és el Dia internacional de la Pau, m’he trobat amb les dones de negre, els hi ofereixo col·laboració.
dissabte, de maig 22
DISSABTE 22 de Maig del 2004
Vaig a l’Assemblea de les dones d’ERC, a Sant Feliu del Llobregat, no m’hi puc estar gaire perquè avui inaugurem la Regidoria oberta a Santa Perpètua.
L’ambient no és massa alegre, les dones estan revoltades perquè no hi ha paritat a les llistes. I perquè el partit deixarà de ser assembleari.
Abans de marxar demano la paraula, no tinc clar que ser assembleari sigui, ara per ara, la millor opció, la proposta de no tenir llistes paritàries es va aprovar en un Congrés on crec que molta gent no sabia ben be que votava, es van deixar endur per un cert romanticisme.
I m’en vaig corrents a Santa Perpètua, la plaça està plena de gent, és la fira de l’automòbil. No em puc entretenir, intento saludar sense parar-me gaire.
Parlo una mica amb la Rosa Rovira i entra un senyor, diu que és molt bona iniciativa.
No em puc quedar perquè haig d’anar a Sabadell a la clausura del Congrés comarcal d’IC.
Haig de dirigir unes paraules de cloenda, els militants d’IC de Santa Perpètua es queden parats, no m’esperaven. Els hi parlo de la necessitat de que les esquerres col·laborin i aprofitin aquesta conjuntura per avançar cap a l’igualtat d’oportunitats.
L’ambient no és massa alegre, les dones estan revoltades perquè no hi ha paritat a les llistes. I perquè el partit deixarà de ser assembleari.
Abans de marxar demano la paraula, no tinc clar que ser assembleari sigui, ara per ara, la millor opció, la proposta de no tenir llistes paritàries es va aprovar en un Congrés on crec que molta gent no sabia ben be que votava, es van deixar endur per un cert romanticisme.
I m’en vaig corrents a Santa Perpètua, la plaça està plena de gent, és la fira de l’automòbil. No em puc entretenir, intento saludar sense parar-me gaire.
Parlo una mica amb la Rosa Rovira i entra un senyor, diu que és molt bona iniciativa.
No em puc quedar perquè haig d’anar a Sabadell a la clausura del Congrés comarcal d’IC.
Haig de dirigir unes paraules de cloenda, els militants d’IC de Santa Perpètua es queden parats, no m’esperaven. Els hi parlo de la necessitat de que les esquerres col·laborin i aprofitin aquesta conjuntura per avançar cap a l’igualtat d’oportunitats.
divendres, de maig 21
DIVEDRES 21 de Maig del 2004
Hem quedat al Parlament amb els portaveus d’ERC, l’Huguet, la Pilar Dellunde, en Puigcercós, en Tardà i jo.
Veiem necessari dissenyar una estratègia comuna. Després fem conferència de premsa amb uns representants del partit nacionalista cors.
Per la tarda, hi ha sessió de finançament, una sèrie d’experts discuteixen sobre el finançament de la Generalitat. La conclusió que en trec, és que parlar de dèficit a Madrid pot ser perillós, sempre et poden treure números que diguin el contrari. Però és instructiu.
Veiem necessari dissenyar una estratègia comuna. Després fem conferència de premsa amb uns representants del partit nacionalista cors.
Per la tarda, hi ha sessió de finançament, una sèrie d’experts discuteixen sobre el finançament de la Generalitat. La conclusió que en trec, és que parlar de dèficit a Madrid pot ser perillós, sempre et poden treure números que diguin el contrari. Però és instructiu.
dijous, de maig 20
DIJOUS 20 de Maig del 2004
Vaig caminant al Congrés, els carrers estan engalanats per la boda amb una espècie de llaços de color fúcsia, han fet un concurs de kitsch!
Hem d’estar al Ple d’hora per anar a votar i després corre cap l’esmorzar d’en Carod, com que la votació es retarda decideixo no anar-hi. Sabia que no feia falta perquè estava ple.
El Ple acaba cap les dotze, els altres s’en van però en Puigcercós i jo ens quedem perquè per la tarda hi ha compareixença de la ministra de Medi Ambient, en Puigcercós s’en va a parlar amb en Montilla.
Per Nadal els papers de Salamanca a casa, ja hi serien si no fos per la “boja” de l’Alborch quan era ministra de Cultura.
A les 4 vaig cap a la Comissió de Medi Ambient. Porto les preguntes preparades, no estic nerviosa però tot i així veig que em costa expressar-me en castellà, hauré de fer una immersió.
No hi haurà transvasament de l’Ebre cap el sud, però no s’ha definit contra el transvasament cap Barcelona. I poca cosa més, només un decàleg de bones intencions.
Tornem amb l’avio de les 10 de la nit, al aeroport en Joan em presenta una persona molt interessant, el President Carbonell. Un expert en Orient Mitjà.
Arribo a casa al dos quarts d’una de la nit.
Hem d’estar al Ple d’hora per anar a votar i després corre cap l’esmorzar d’en Carod, com que la votació es retarda decideixo no anar-hi. Sabia que no feia falta perquè estava ple.
El Ple acaba cap les dotze, els altres s’en van però en Puigcercós i jo ens quedem perquè per la tarda hi ha compareixença de la ministra de Medi Ambient, en Puigcercós s’en va a parlar amb en Montilla.
Per Nadal els papers de Salamanca a casa, ja hi serien si no fos per la “boja” de l’Alborch quan era ministra de Cultura.
A les 4 vaig cap a la Comissió de Medi Ambient. Porto les preguntes preparades, no estic nerviosa però tot i així veig que em costa expressar-me en castellà, hauré de fer una immersió.
No hi haurà transvasament de l’Ebre cap el sud, però no s’ha definit contra el transvasament cap Barcelona. I poca cosa més, només un decàleg de bones intencions.
Tornem amb l’avio de les 10 de la nit, al aeroport en Joan em presenta una persona molt interessant, el President Carbonell. Un expert en Orient Mitjà.
Arribo a casa al dos quarts d’una de la nit.
dimecres, de maig 19
DIMECRES 19 de Maig del 2004
Els matins del dimecres son per preparar els plens i assistir a comissions. Jo no en tinc cap, i puc quedar-me al despatx.
Ja tenim administrativa, la Maria, ve de Catalunya Ràdio.
Avui dinem amb en Carod, en una taula llarga al menjador del Congrés seiem tots els diputats els senadors i la Begoña Lasagabaster, s’acosta un de CiU a dir-nos que aquesta era la seva taula la legislatura passada, ara ja no la necessiten.
Els dimecres per la tarda, al Ple es fan preguntes orals, ens en toca una. La fa en Francesc Canet de Figueres, a la ministra de Cultura demanant el quadre de Dallí, El gran masturbador, per el Museu de Figueres. La ministra no entén quina diferència hi ha que el quadre estigui a Madrid o a Figueres a més diu que l’Ajuntament de Figueres no l’ha sol·licitat mai.
Els plens del dimecres es fan llargs perquè no totes les preguntes interessen, per això vaig entrant i sortint.
Anem a sopar al hotel Plaza convidats per el Circulo de Empresarios, demà en Carod hi fa un dels seus esmorzars col·loquis, la nit abans es fa un sopar íntim amb els empresaris.
Sec al costat de Claudio Boada, em vol convèncer de que a Catalunya ens equivoquem al no permetre la llibertat d’horaris.
Al sortir ens trobem el carrer ple de gent, van a veure la font de Neptuno, la del Atlètic de Madrid, il·luminada de color rosa, la gent fa fotos, és l’ambient de la “famosa” boda.
No puc dormir del soroll, aquesta gent fan sonar els clàxons a les dues de la matinada.
Ja tenim administrativa, la Maria, ve de Catalunya Ràdio.
Avui dinem amb en Carod, en una taula llarga al menjador del Congrés seiem tots els diputats els senadors i la Begoña Lasagabaster, s’acosta un de CiU a dir-nos que aquesta era la seva taula la legislatura passada, ara ja no la necessiten.
Els dimecres per la tarda, al Ple es fan preguntes orals, ens en toca una. La fa en Francesc Canet de Figueres, a la ministra de Cultura demanant el quadre de Dallí, El gran masturbador, per el Museu de Figueres. La ministra no entén quina diferència hi ha que el quadre estigui a Madrid o a Figueres a més diu que l’Ajuntament de Figueres no l’ha sol·licitat mai.
Els plens del dimecres es fan llargs perquè no totes les preguntes interessen, per això vaig entrant i sortint.
Anem a sopar al hotel Plaza convidats per el Circulo de Empresarios, demà en Carod hi fa un dels seus esmorzars col·loquis, la nit abans es fa un sopar íntim amb els empresaris.
Sec al costat de Claudio Boada, em vol convèncer de que a Catalunya ens equivoquem al no permetre la llibertat d’horaris.
Al sortir ens trobem el carrer ple de gent, van a veure la font de Neptuno, la del Atlètic de Madrid, il·luminada de color rosa, la gent fa fotos, és l’ambient de la “famosa” boda.
No puc dormir del soroll, aquesta gent fan sonar els clàxons a les dues de la matinada.
dimarts, de maig 18
DIMARTS 18 de Maig del 2004
Surto de casa a les 7:45 i arribo al Congreso a les 12:45, les excuses de Iberia són per recopilar-les. Sec al costat de l’arrogant d’en Duran i Lleida, al final m’ha de dirigir la paraula.
A l’hora de dinar al Congrés, entro en contacte amb la famosa “rumorologia de Madrid” diuen que el gendre de l’Aznar te que desmantellar el seu despatx a La Castellana, ja no hi passa ningú a pagar el 3% per la licitació, també diuen que l’Aznar té la fortuna a Suïssa, que l’Alshtom no va pagar i va perdre la licitació dels trens del TGV...
Avui el Ple és interessant, CiU demanen els papers de Salamanca, però només els incautats d’abans del 1936 i tant sols els que eren de la Generalitat.
Negociem amb el PSOE, fem reconèixer que va ser una incautació, fem afegir els papers del País Valencià i tots els documents de fons privats.
Ens abstenim de la proposta de CiU, la resta de les forces d’esquerra voten la nostra.
El PP fa una proposta per igualar totes les comunitats, l’intervenció d’en Puigcercós l’haig de guardar, els explica el que és l’asimetria. El PP es queda sol.
El PP fa una proposta a favor del PHN, es torna a quedar sol.
Interpel·lacions: de CiU, que el català sigui llengua constitucional a Europa, el que no van fer en 8 anys ho volen ara en 1 mes.
Aproven la nostra interpel·lació sobre la immigració, dret a vot, traspàs de competències, ... molt bé.!
Ha sigut un ple molt llarg i dens, quan sortim ens en adonem que s’ha parlat tota la tarda de Catalunya.
A l’hora de dinar al Congrés, entro en contacte amb la famosa “rumorologia de Madrid” diuen que el gendre de l’Aznar te que desmantellar el seu despatx a La Castellana, ja no hi passa ningú a pagar el 3% per la licitació, també diuen que l’Aznar té la fortuna a Suïssa, que l’Alshtom no va pagar i va perdre la licitació dels trens del TGV...
Avui el Ple és interessant, CiU demanen els papers de Salamanca, però només els incautats d’abans del 1936 i tant sols els que eren de la Generalitat.
Negociem amb el PSOE, fem reconèixer que va ser una incautació, fem afegir els papers del País Valencià i tots els documents de fons privats.
Ens abstenim de la proposta de CiU, la resta de les forces d’esquerra voten la nostra.
El PP fa una proposta per igualar totes les comunitats, l’intervenció d’en Puigcercós l’haig de guardar, els explica el que és l’asimetria. El PP es queda sol.
El PP fa una proposta a favor del PHN, es torna a quedar sol.
Interpel·lacions: de CiU, que el català sigui llengua constitucional a Europa, el que no van fer en 8 anys ho volen ara en 1 mes.
Aproven la nostra interpel·lació sobre la immigració, dret a vot, traspàs de competències, ... molt bé.!
Ha sigut un ple molt llarg i dens, quan sortim ens en adonem que s’ha parlat tota la tarda de Catalunya.
dilluns, de maig 17
DILLUNS 17 de Maig del 2004
Com ja es habitual vaig al Parlament, avui em trobo amb la Isabel Nonell, la diputada del Vallès Oriental, repassem problemes de la comarca. També està a comissió d’Indústria, està treballant per les petites empreses, li passo el telèfon del Jordi Cuixart.
Després vaig a la meva antiga empresa, a part de saludar als ex-companys, vull quedar amb el director per conèixer la seva visió de la industria farmacèutica.
Per la tarda ja al poble, el meu germà m’informa de la fira de comerç. Haig de insistir amb la presència d’en Pere Esteve, com a Conseller de Comerç.
Després vaig a la meva antiga empresa, a part de saludar als ex-companys, vull quedar amb el director per conèixer la seva visió de la industria farmacèutica.
Per la tarda ja al poble, el meu germà m’informa de la fira de comerç. Haig de insistir amb la presència d’en Pere Esteve, com a Conseller de Comerç.
diumenge, de maig 16
DIUMENGE 16 de Maig del 2004
Continuo fent vida social, vaig a trobar-me amb uns amics argentins, ja m’estan esperant amb bateries de preguntes, eren molt anti ERC però els vaig estovant, parlem de independència, de les esquerres i naturalment d’Israel.
Part del seu apropament a ERC és perquè no tenim un discurs anti-jueu com tenen l’esquerra comunista, haig de reconèixer que hi estic treballant, perquè sempre es diferencií la justa crítica al govern d’Israel de la crítica al poble jueu en general.
Part del seu apropament a ERC és perquè no tenim un discurs anti-jueu com tenen l’esquerra comunista, haig de reconèixer que hi estic treballant, perquè sempre es diferencií la justa crítica al govern d’Israel de la crítica al poble jueu en general.
divendres, de maig 14
DIVEDRES 14 de Maig del 2004
A Villarroel farem una roda de premsa per presentar una proposició on demanem l’anul·lació del consell de guerra al President Companys, que l’Estat Espanyol demani perdó per el seu afusellament i la rehabilitació històrica dels fets.
L’Estat espanyol es l’únic estat amb passat feixista que no ha demanat perdó per els crims comesos. Ja va essent hora
La presenta en Puigcercós i parla també en Jordi Carbonell, ens acompanyen dues dones republicanes, una va conèixer en Companys personalment i l’altre va veure amb els seus ulls com omplien les foses amb els afusellats a Montjuïc.
Al sortir em trobo amb en Josep Ventura, però no ens aturem gaire ell te compromisos i jo he quedat a Palau per dinar amb l’Aurora Fusté.
Començo a complir amb els compromisos antics. Parlem de política municipal i de la dificultat de compaginar política i família, moltes dones polítiques acaben divorciades.
L’Estat espanyol es l’únic estat amb passat feixista que no ha demanat perdó per els crims comesos. Ja va essent hora
La presenta en Puigcercós i parla també en Jordi Carbonell, ens acompanyen dues dones republicanes, una va conèixer en Companys personalment i l’altre va veure amb els seus ulls com omplien les foses amb els afusellats a Montjuïc.
Al sortir em trobo amb en Josep Ventura, però no ens aturem gaire ell te compromisos i jo he quedat a Palau per dinar amb l’Aurora Fusté.
Començo a complir amb els compromisos antics. Parlem de política municipal i de la dificultat de compaginar política i família, moltes dones polítiques acaben divorciades.
dijous, de maig 13
DIJOUS 13 de Maig del 2004
Abans de les vuit ja soc al Congrés. A les 9 comença el Ple. He decidit que avui no ho seguiré tot, sinó no tindré temps de fer res.
Al despatx hi ha una tele per seguir els debats, només baixaré a l’hemicicle quan parli en Jordi Ramon i a l’hora de votar.
Ara entenc perquè l’hemicicle està mig vuit, si s’hagués de seguir tot no es podria fer res més.
Per la tarda torno a Barcelona amb el Tardà, vaig directa a una exposició on m’hi ha convidat la dona del Consol hongarès.
Després vaig a un sopar rus, haig de cuidar les amistats que darrerament les tenia abandonades i això no pot ser.
Al despatx hi ha una tele per seguir els debats, només baixaré a l’hemicicle quan parli en Jordi Ramon i a l’hora de votar.
Ara entenc perquè l’hemicicle està mig vuit, si s’hagués de seguir tot no es podria fer res més.
Per la tarda torno a Barcelona amb el Tardà, vaig directa a una exposició on m’hi ha convidat la dona del Consol hongarès.
Després vaig a un sopar rus, haig de cuidar les amistats que darrerament les tenia abandonades i això no pot ser.
dimecres, de maig 12
DIMECRES 12 de Maig del 2004
Plou i si plou vol dir que la Ronda està col·lapsada, tardo més d’una hora a arribar a l’aeroport, faig tard a l’avió. M’haig d’esperar al de les 9:45. Cal tenir-ho en compte en el futur, els dimecres hauré de matinar.
Coincideixo amb en Tardà. Sempre és agradable parlar amb ell. Està preocupat; A la comissió de la Constitució, tot el PP va votar a l’Alfonso Guerra, ens fa mala espina, a les altres comissions els del PP es van abstenir. A més en Trillo va estar fent elogis del Guerra.
En Jose ens ve a recollir a l’aeroport, oferim lloc a la diputada del PP de Blanes, n’Alicia Sánchez Camacho, resulta bastant simpàtica.
Arribo just per anar a la Comissió d’exteriors. Al entrar hi ha una pantalla amb la llista de les comissions i on s’ha d’anar.
No calia córrer, sóc la primera en arribar, després ve el president, en Duran, molt encarcarat, no sé perque si ell volia ser ministre d’exteriors, tot i així està molt satisfet.
Jo callo i escolto, avui es parla de la periodicitat, de com es pensa treballar... el portaveu del PP es queixa de que la passada legislatura no van fer viatges, es veu que només hi van anar els del ministeri, ell creu que hi han d’anar també els de la comissió. Sembla que venen a dir que no hi pressupost. Em costa de creure.
Al costat tinc la Begoña, li pregunto com s’ho fa avui que es constitueixen casi be totes les comissions, és una dona molt divertida.
Després tenim reunió de grup, estrenem la sala, bé es un dir. Quedem per fer reunió cada dimarts.
Comencem a repartir feina, hi han preguntes, interpel·lacions, mocions, prendre posició davant les mocions dels altres grups, un munt de decisions.
En Tardà ha de preparar una interpel·lació sobre la immigració. En Ramon ha de posicionar-se en front del PP sobre les ajudes a les oliveres.
Tothom fa preguntes a en Puigcercós.
Per la tarda, després d’un dinar ràpid, comença el ple. Molt interessat , segueixo totes les preguntes fins al final.
Quan s’acaba a les 8 del vespre, me’n vaig al despatx, tothom te feina. Em quedo fins les 10.
Després me’n vaig a donar un vol tota sola per primera vegada. M’arribo fins la Puerta del Sol, hi han les mateixes franquícies que a Barcelona, tot Europa és igual. Al final serà avorrit viatjar, totes les botigues són iguals, també hi ha un Pans & Company. Decideixo menjar una tapa de calamars que no em deixarà dormir.
Coincideixo amb en Tardà. Sempre és agradable parlar amb ell. Està preocupat; A la comissió de la Constitució, tot el PP va votar a l’Alfonso Guerra, ens fa mala espina, a les altres comissions els del PP es van abstenir. A més en Trillo va estar fent elogis del Guerra.
En Jose ens ve a recollir a l’aeroport, oferim lloc a la diputada del PP de Blanes, n’Alicia Sánchez Camacho, resulta bastant simpàtica.
Arribo just per anar a la Comissió d’exteriors. Al entrar hi ha una pantalla amb la llista de les comissions i on s’ha d’anar.
No calia córrer, sóc la primera en arribar, després ve el president, en Duran, molt encarcarat, no sé perque si ell volia ser ministre d’exteriors, tot i així està molt satisfet.
Jo callo i escolto, avui es parla de la periodicitat, de com es pensa treballar... el portaveu del PP es queixa de que la passada legislatura no van fer viatges, es veu que només hi van anar els del ministeri, ell creu que hi han d’anar també els de la comissió. Sembla que venen a dir que no hi pressupost. Em costa de creure.
Al costat tinc la Begoña, li pregunto com s’ho fa avui que es constitueixen casi be totes les comissions, és una dona molt divertida.
Després tenim reunió de grup, estrenem la sala, bé es un dir. Quedem per fer reunió cada dimarts.
Comencem a repartir feina, hi han preguntes, interpel·lacions, mocions, prendre posició davant les mocions dels altres grups, un munt de decisions.
En Tardà ha de preparar una interpel·lació sobre la immigració. En Ramon ha de posicionar-se en front del PP sobre les ajudes a les oliveres.
Tothom fa preguntes a en Puigcercós.
Per la tarda, després d’un dinar ràpid, comença el ple. Molt interessat , segueixo totes les preguntes fins al final.
Quan s’acaba a les 8 del vespre, me’n vaig al despatx, tothom te feina. Em quedo fins les 10.
Després me’n vaig a donar un vol tota sola per primera vegada. M’arribo fins la Puerta del Sol, hi han les mateixes franquícies que a Barcelona, tot Europa és igual. Al final serà avorrit viatjar, totes les botigues són iguals, també hi ha un Pans & Company. Decideixo menjar una tapa de calamars que no em deixarà dormir.
dimarts, de maig 11
DIMARTS 11 de Maig del 2004
Avui és festa a Madrid, Sant Isidre.
Aprofito per anar a la reunió de la Sectorial de Medi Ambient al Parlament; Hi serem tots, els diputats del Parlament, els assessors, els especialistes i jo, la diputada de Madrid.
El Parlament ja me’l començo a conèixer, torno a tenir la sensació de familiaritat.
No conec els noms de tots els participants a la reunió, les cares sí; Parlem del tema del dia, la regeneració de les platges. Veig que ens posem d’acord, hi ha sentit comú. També surt el tema de Gallecs.
Començo a estar molt enfeinada, veig un munt d’iniciatives i necessito temps.
Demà tinc que estar a Madrid a les 12, hi aniré abans per començar a treballar, quedo amb en Puigcercós i aprofitem el xofer.
Aprofito per anar a la reunió de la Sectorial de Medi Ambient al Parlament; Hi serem tots, els diputats del Parlament, els assessors, els especialistes i jo, la diputada de Madrid.
El Parlament ja me’l començo a conèixer, torno a tenir la sensació de familiaritat.
No conec els noms de tots els participants a la reunió, les cares sí; Parlem del tema del dia, la regeneració de les platges. Veig que ens posem d’acord, hi ha sentit comú. També surt el tema de Gallecs.
Començo a estar molt enfeinada, veig un munt d’iniciatives i necessito temps.
Demà tinc que estar a Madrid a les 12, hi aniré abans per començar a treballar, quedo amb en Puigcercós i aprofitem el xofer.
dilluns, de maig 10
DILLUNS 10 de Maig del 2004
Com cada dilluns vaig al Parlament, avui em reuneixo amb l’assessor de medi ambient, parlem de com coordinar les nostres activitats entre els dos Parlaments, i l’estratègia a seguir.
Per la tarda em trobo amb una dona de Colòmbia. Està en un moviment de dones per la Pau - Dones de Negre - , lluiten per la pacificació de Colòmbia.
Intento entendre la situació i buscar què podem fer des d’aquí. El que tinc clar és que hem de lluitar per acabar amb la venda d’armes. Potser per l’agost participaré en una marxa per la pau a Colòmbia, diu que per elles és molt important la presència de polítiques estrangeres.
Al vespre tenim reunió al poble del Comitè Polític Local.
Estem fins bastant tard, però ha estat una bona reunió, hem fet feina.
Per la tarda em trobo amb una dona de Colòmbia. Està en un moviment de dones per la Pau - Dones de Negre - , lluiten per la pacificació de Colòmbia.
Intento entendre la situació i buscar què podem fer des d’aquí. El que tinc clar és que hem de lluitar per acabar amb la venda d’armes. Potser per l’agost participaré en una marxa per la pau a Colòmbia, diu que per elles és molt important la presència de polítiques estrangeres.
Al vespre tenim reunió al poble del Comitè Polític Local.
Estem fins bastant tard, però ha estat una bona reunió, hem fet feina.
dissabte, de maig 8
DISSABTE 8 de Maig del 2004
Avui vaig a Sant Feliu del Llobregat, hi ha Consell Nacional d’ERC, pel fet de ser diputada, també formo part del Consell Nacional.
S’han d’aprovar les ponències que es presentaran als militants, hi hauran canvis dins l’estructura organitztiva del partit.
Avui la majoria hi està d’acord, però si no s’explica bé, en el Congrés hi poden haver mal entesos i no prosperar tota la proposta, a veure com ho fem.
Per la tarda he quedat amb les veïnes per arreglar el vestíbul. Ho netegem i anem a comprar plantes, en total ens hi passem tota la tarda, però està bé, això crea comunitat. Al final som bastants treballant-hi i hi ha mol bon ambient.
Estan molt contentes i orgulloses de la feina feta. No tothom te una diputada escombrant l’escala.
Per la nit vaig a Mollet a veure la sarsuela que ha dirigit en Peter. Ha estat molt encertat el fet de ressaltar el fons històric de la primera República, resulta un espectacle, divertit i al mateix temps instructiu. Tothom surt republicà.
S’han d’aprovar les ponències que es presentaran als militants, hi hauran canvis dins l’estructura organitztiva del partit.
Avui la majoria hi està d’acord, però si no s’explica bé, en el Congrés hi poden haver mal entesos i no prosperar tota la proposta, a veure com ho fem.
Per la tarda he quedat amb les veïnes per arreglar el vestíbul. Ho netegem i anem a comprar plantes, en total ens hi passem tota la tarda, però està bé, això crea comunitat. Al final som bastants treballant-hi i hi ha mol bon ambient.
Estan molt contentes i orgulloses de la feina feta. No tothom te una diputada escombrant l’escala.
Per la nit vaig a Mollet a veure la sarsuela que ha dirigit en Peter. Ha estat molt encertat el fet de ressaltar el fons històric de la primera República, resulta un espectacle, divertit i al mateix temps instructiu. Tothom surt republicà.
divendres, de maig 7
DIVENDRES 7 de Maig del 2004
Tinc reunió a la seu amb el col·lectiu de gays i lesbianes, hi som el Puigcercós i el Tardà, volem parlar sobre la proposta del matrimoni civil que presentarem, venen també en Jaurena, l’advocat que em va assessorar en el debat en el Col·legi d’Advocats per la Campanya i en Xavier Verdaguer, també assessor i especialista en aquest tema.
De fet veiem que el que més els preocupa són les agressions. Ens comenten que el vespre tenen por d’anar en metro o tren. Que les agressions tenen lloc en les poblacions on hi arriba la RENFE.
M’inquieta molt els fet uns adolescents van increpar a unes noies que anaven agafades de la mà, i les van agredir, fins i tot una d’elles va ser atesa al Hospital.
Dedueixo que imiten el comportament dels grups violents d’estetica skin, i això és preocupant.
A voltes també els policies s’identifiquen més amb els agressors que amb els agredits, és repeteix la pauta de la violència de gènere.
Després vaig a uns celebració del dia d’Europa organitzada pel Patronat Català pro-Euopa, m’ha convidat el Cònsol Hongarès. Allà em trobo amb altre gent d’ERC, parlem sobre el finançament, de l’hospital de Valls...
Després veig en Cuixart. Tinc l’agradable sorpresa de saber que el logo de la Campanya per les eleccions Europees ha estat creat a Santa Perpètua de Mogoda i ha estat escollit dins un concurs a nivell europeu. El que és estrany que la premsa local no se’n hagi fet ressò.
Pel vespre, vaig al sopar de la nit de l’esport a Santa Perpètua de Mogoda .
Acabo el sopar experta en lípids, perquè m’assento al costat d’un treballador d’aquesta fàbrica. És una de les empreses més importants de Catalunya i exporta a tot el món.
De fet veiem que el que més els preocupa són les agressions. Ens comenten que el vespre tenen por d’anar en metro o tren. Que les agressions tenen lloc en les poblacions on hi arriba la RENFE.
M’inquieta molt els fet uns adolescents van increpar a unes noies que anaven agafades de la mà, i les van agredir, fins i tot una d’elles va ser atesa al Hospital.
Dedueixo que imiten el comportament dels grups violents d’estetica skin, i això és preocupant.
A voltes també els policies s’identifiquen més amb els agressors que amb els agredits, és repeteix la pauta de la violència de gènere.
Després vaig a uns celebració del dia d’Europa organitzada pel Patronat Català pro-Euopa, m’ha convidat el Cònsol Hongarès. Allà em trobo amb altre gent d’ERC, parlem sobre el finançament, de l’hospital de Valls...
Després veig en Cuixart. Tinc l’agradable sorpresa de saber que el logo de la Campanya per les eleccions Europees ha estat creat a Santa Perpètua de Mogoda i ha estat escollit dins un concurs a nivell europeu. El que és estrany que la premsa local no se’n hagi fet ressò.
Pel vespre, vaig al sopar de la nit de l’esport a Santa Perpètua de Mogoda .
Acabo el sopar experta en lípids, perquè m’assento al costat d’un treballador d’aquesta fàbrica. És una de les empreses més importants de Catalunya i exporta a tot el món.
dijous, de maig 6
DIJOUS 6 de Maig del 2004
Vaig ben d’hora al Congrés perquè em fa il·lusió prendre possessió del despaitg.
A les 10 hi ha constitució de comissions, vaig a la de Sanitat com que tot està pactat, em donen la papereta que haig de votar.
Els partits ja han pactat quines presidències tenen. Una presidència de comissió dóna feina, i et dóna dret a un xofer.
Els del PP han intentat a darrera hora fer alguna jugada bruta i al final han acabat perdent, no se n’adonen que ja no tenen majoria.
Al meu costat tinc la García-Valdecasas, em donc el gust d’ignorar-la olímpicament.
En Tardà ve de la comissió de la Constitució que estarà presidida per en Guerra!!, i és la única on el PP ha votat unànimament amb el PSOE, ens fa mala espina.
Torno al despatx i ja m’esperen visites.
Una dona colombiana que informa de la situació de les dones al seu País.
Una parella gallega que em dona un informe sobre la situació dels presos sero-positius.
I comença a arribar correu, invitacions, llibres, si contesto a tothom no faré res més.
Em porten l’ordenador, ara sí que ja puc començar a treballar, avui ja entraré els primers documents, em fa il·lusió, enlloc de tornar cap Barcelona em quedo a treballar.
Per la tarda de tornada faig amistat amb un periodista de La Vanguardia i la seva dona una presentadora d’Antena 3.
Com sempre la Ronda està embussada, escolto la ràdio i resulta que volen provocar una nova crisis de govern, aquest pas semblarà el govern de la “senyorita Pepis”, jugen brut.
Arribo a casa a 2 quarts de nou, encara tinc temps d’anar al “super”.
A les 10 hi ha constitució de comissions, vaig a la de Sanitat com que tot està pactat, em donen la papereta que haig de votar.
Els partits ja han pactat quines presidències tenen. Una presidència de comissió dóna feina, i et dóna dret a un xofer.
Els del PP han intentat a darrera hora fer alguna jugada bruta i al final han acabat perdent, no se n’adonen que ja no tenen majoria.
Al meu costat tinc la García-Valdecasas, em donc el gust d’ignorar-la olímpicament.
En Tardà ve de la comissió de la Constitució que estarà presidida per en Guerra!!, i és la única on el PP ha votat unànimament amb el PSOE, ens fa mala espina.
Torno al despatx i ja m’esperen visites.
Una dona colombiana que informa de la situació de les dones al seu País.
Una parella gallega que em dona un informe sobre la situació dels presos sero-positius.
I comença a arribar correu, invitacions, llibres, si contesto a tothom no faré res més.
Em porten l’ordenador, ara sí que ja puc començar a treballar, avui ja entraré els primers documents, em fa il·lusió, enlloc de tornar cap Barcelona em quedo a treballar.
Per la tarda de tornada faig amistat amb un periodista de La Vanguardia i la seva dona una presentadora d’Antena 3.
Com sempre la Ronda està embussada, escolto la ràdio i resulta que volen provocar una nova crisis de govern, aquest pas semblarà el govern de la “senyorita Pepis”, jugen brut.
Arribo a casa a 2 quarts de nou, encara tinc temps d’anar al “super”.
dimecres, de maig 5
DIMECRES 5 de Maig del 2004
Tinc un matí sense reunions, perfecta aprofitaré per fer feina i estudiar. Començo amb Kioto.
Faig les primeres preguntes al govern, els temes molt concrets, que afecten a una població determinada es demana resposta per escrit.
Començo per Santa Perpètua de Mogoda: l’accessiblitat de l’estació de La Florida, sobre l’oficina de Correus, l’impacte de les obres de l’autopista...
Venen a instal·lar una altre línia de telèfon a fi de que les comunicacions del Congrés no ocupin la línia privada. Perfecta!
Abans d’anar a l’aeroport em trobo amb l’Albert per parlar de temes del poble, em comprometo a anar a l’Ajuntament el divendres.
Vaig cap l’aeroport a agafar l’avió de les 9 del vespre, fa una mica de mandra marxar el vespre de casa.
Arribo a Madrid a les 10 de la nit, agafo el metro, el famós metro i tardo un hora a arribar a l’hotel.
Truco als companys i quedem per petar la xerrada, ens sentim molt a gust, en Pep Andreu ens explica una història de la “mili “que és per publicar-la. Potser un atre dia...
Faig les primeres preguntes al govern, els temes molt concrets, que afecten a una població determinada es demana resposta per escrit.
Començo per Santa Perpètua de Mogoda: l’accessiblitat de l’estació de La Florida, sobre l’oficina de Correus, l’impacte de les obres de l’autopista...
Venen a instal·lar una altre línia de telèfon a fi de que les comunicacions del Congrés no ocupin la línia privada. Perfecta!
Abans d’anar a l’aeroport em trobo amb l’Albert per parlar de temes del poble, em comprometo a anar a l’Ajuntament el divendres.
Vaig cap l’aeroport a agafar l’avió de les 9 del vespre, fa una mica de mandra marxar el vespre de casa.
Arribo a Madrid a les 10 de la nit, agafo el metro, el famós metro i tardo un hora a arribar a l’hotel.
Truco als companys i quedem per petar la xerrada, ens sentim molt a gust, en Pep Andreu ens explica una història de la “mili “que és per publicar-la. Potser un atre dia...
dimarts, de maig 4
DIMARTS 4 de Maig del 2004
Avui vaig a trobar-me amb el Comité d’empresa dels treballadors i les treballadores de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
En tenia ganes també d’estar a soles amb en Baldo per parlar de temps passats, però ja veig que no podrà ser.
La reunió dura una hora i mitja. Es complicat ser enllaç sindical d’una entitat com l’Ajuntament, quan els teus caps són polítics...
De tota manera l’oposició ha de fer un marcatge més intens sobre els nomenaments i les places de treball, així els ajudem molt amb ells, també.
Per la tarda tinc reunió del Grup parlamentari a Villaroel.
Tenim ja el calendari de Plens, coincideix amb el Ple de l’Ajuntament de Maig.
Ens repartim les comissions i queda confirmat les meves sectorials son: Medi Ambient, Sanitat, Dona, Unió Europea, suplent d’Exteriors i Drogues.
Ens adjudiquen personal, a més d’en Ramon tindrem un advocat, un assessor de pressupostos, un administratiu i un cap de premsa, i important també; un xofer, ens estalviarem taxis.
En Puigcercós ens aclareix el funcionament de les comissions. Les meves es constitueixen el dijous, així demà no cal que hi vagi, però en Joan té por que el dijous arribi tard. No em coneix bé. Perquè no pateixi marxaré demà al vespre.
Per la nit, vaig a la comarcal: Arribo tard, però millor, perquè m’estalvio el tema recurrent del pes de la comarca dins del partit.
Després parlen de la verbena, com que tinc el Medir de Palau a prop, parlo amb ell del tema de l’ACTUR i temes de Palau que s’han de demanar a Madrid, com el de l’oficina de correus.
Finalment es parla de l’abocador i del problema de les deixalles, a Barberà volen posar recollida hidraulica. Interessant, ja veurem com els hi anirà, dubto que sigui apta pel nostre país, i menys com ho volen fer, amb horaris limitats al tipus de deixalla.
En tenia ganes també d’estar a soles amb en Baldo per parlar de temps passats, però ja veig que no podrà ser.
La reunió dura una hora i mitja. Es complicat ser enllaç sindical d’una entitat com l’Ajuntament, quan els teus caps són polítics...
De tota manera l’oposició ha de fer un marcatge més intens sobre els nomenaments i les places de treball, així els ajudem molt amb ells, també.
Per la tarda tinc reunió del Grup parlamentari a Villaroel.
Tenim ja el calendari de Plens, coincideix amb el Ple de l’Ajuntament de Maig.
Ens repartim les comissions i queda confirmat les meves sectorials son: Medi Ambient, Sanitat, Dona, Unió Europea, suplent d’Exteriors i Drogues.
Ens adjudiquen personal, a més d’en Ramon tindrem un advocat, un assessor de pressupostos, un administratiu i un cap de premsa, i important també; un xofer, ens estalviarem taxis.
En Puigcercós ens aclareix el funcionament de les comissions. Les meves es constitueixen el dijous, així demà no cal que hi vagi, però en Joan té por que el dijous arribi tard. No em coneix bé. Perquè no pateixi marxaré demà al vespre.
Per la nit, vaig a la comarcal: Arribo tard, però millor, perquè m’estalvio el tema recurrent del pes de la comarca dins del partit.
Després parlen de la verbena, com que tinc el Medir de Palau a prop, parlo amb ell del tema de l’ACTUR i temes de Palau que s’han de demanar a Madrid, com el de l’oficina de correus.
Finalment es parla de l’abocador i del problema de les deixalles, a Barberà volen posar recollida hidraulica. Interessant, ja veurem com els hi anirà, dubto que sigui apta pel nostre país, i menys com ho volen fer, amb horaris limitats al tipus de deixalla.
dilluns, de maig 3
DILLUNS 3 de Maig del 2004
Tinc reunió a Villarroel amb la Carme Porta.
Abans haig de fer telefonades per canalitzar demandes que vaig rebent, la nova situació obre expectatives a ciutadans que creuen que els podem ajudar, faig tot el que puc, de fet tinc la guia de telèfons més plena que mai.
A Villaroel arribo just quan s’acaba la roda de premsa del dilluns.
A la sala de reunions hi han restes de la reunió anterior i van entrant i sortint gent, no podem treballar amb la Carme fins ben bé passsada un hora.
Surt el tema del barri miner de Sallent i com coordinar-nos per no anar de bòlit amb les visites al territori.
Els temes social els portarà en Tardà, però com que m’hi vaig implicar durant la campanya hi segueixo col·laborant.
Al vespre tenim una reunió al local de Santa Perpètua amb en Pere García i els representants de la Federació de perruquers.
Ens expliquen com està el sector i de les amenaces que hi planen a sobre d’ell.
Em comprometo a demanar que vingui en Pere Esteve a la cloenda de les jornades que es faran a Santa Perpètua de Mogoda i el seguiment de la resta de temes tractats.
Abans haig de fer telefonades per canalitzar demandes que vaig rebent, la nova situació obre expectatives a ciutadans que creuen que els podem ajudar, faig tot el que puc, de fet tinc la guia de telèfons més plena que mai.
A Villaroel arribo just quan s’acaba la roda de premsa del dilluns.
A la sala de reunions hi han restes de la reunió anterior i van entrant i sortint gent, no podem treballar amb la Carme fins ben bé passsada un hora.
Surt el tema del barri miner de Sallent i com coordinar-nos per no anar de bòlit amb les visites al territori.
Els temes social els portarà en Tardà, però com que m’hi vaig implicar durant la campanya hi segueixo col·laborant.
Al vespre tenim una reunió al local de Santa Perpètua amb en Pere García i els representants de la Federació de perruquers.
Ens expliquen com està el sector i de les amenaces que hi planen a sobre d’ell.
Em comprometo a demanar que vingui en Pere Esteve a la cloenda de les jornades que es faran a Santa Perpètua de Mogoda i el seguiment de la resta de temes tractats.
dissabte, de maig 1
DIVENDRES 30 d’abril del 2004
Primer reunió amb en Pep Canal, de Medi Ambient.
Tenim bona sintonia, preocupacions comunes, l’estalvi energètic la reducció d’envasos, crec que podrem fer una bona feina!
Ens preocupa coordinar bé les accions del territori, però coincidim molt, els dos som biòlegs.
Després vaig a la Conselleria de Sanitat. Tinc poc temps i no trobo aparcament enlloc, em poso directament a dins i dic que sóc diputada, funciona.
Em trobo amb gent de Govern, la sensació és diferent. Aquí puc treballar per fer canviar les coses més eficaçment.
De Madrid depenen dos grans temes, el finançament de la Sanitat i la despesa farmacèutica.
Fem una reunió d’una hora, a part d’escoltar els hi exposo la meva opinió.
Al final entro amb els temes de Santa Perpètua. Es miren uns papers i diuen “... fet: Un metge i un pediatra, ja ho pots anunciar-ho...” Això és el que jo entenc per poder, i estic contenta que sigui en benefici del ciutadà. Quedem per estudiar el Projecte fet del nou Ambulatori municipal.
Torno a la diputació, hi ha una trobada sobre la nova llei d’urbanisme, és molt interessant però no em puc quedar al debat, haig d’anar a l’aeroport, arriba la meva filla...
Tenim bona sintonia, preocupacions comunes, l’estalvi energètic la reducció d’envasos, crec que podrem fer una bona feina!
Ens preocupa coordinar bé les accions del territori, però coincidim molt, els dos som biòlegs.
Després vaig a la Conselleria de Sanitat. Tinc poc temps i no trobo aparcament enlloc, em poso directament a dins i dic que sóc diputada, funciona.
Em trobo amb gent de Govern, la sensació és diferent. Aquí puc treballar per fer canviar les coses més eficaçment.
De Madrid depenen dos grans temes, el finançament de la Sanitat i la despesa farmacèutica.
Fem una reunió d’una hora, a part d’escoltar els hi exposo la meva opinió.
Al final entro amb els temes de Santa Perpètua. Es miren uns papers i diuen “... fet: Un metge i un pediatra, ja ho pots anunciar-ho...” Això és el que jo entenc per poder, i estic contenta que sigui en benefici del ciutadà. Quedem per estudiar el Projecte fet del nou Ambulatori municipal.
Torno a la diputació, hi ha una trobada sobre la nova llei d’urbanisme, és molt interessant però no em puc quedar al debat, haig d’anar a l’aeroport, arriba la meva filla...
divendres, d’abril 30
DIJOUS 29 d’abril del 2004
Reunió a la diputació amb en Sergi, especialista en Kyoto. Treballem un hora, a més ell rep els temes que li arriben de la política municipal, quedem per parlar de l’ACTUR.
Arribo a temps d’anar a l’Ajuntament a arreglar algunes coses, per la tarda tinc reunió al local i després amb els veïns de l’escala, on cal més diplomàcia que a Las Cortes.
Arribo a temps d’anar a l’Ajuntament a arreglar algunes coses, per la tarda tinc reunió al local i després amb els veïns de l’escala, on cal més diplomàcia que a Las Cortes.
dijous, d’abril 29
DIMECRES 28 d’abril del 2004
9 del matí, Ple per aprovar les Comissions.
El PP planteja dues comissions més, el PSOE n’hi aprovarà una a fi de que hi hagi unanimitat, està acordat abans, d'això se'n diu parlamentarisme.
Tot passa com una seda, excepte que la votació electrònica és mes complicat del que sembla, s’ha de repetir varies vegades, es veu que s’han de pitjar dos botons simultàniament. Al final n’aprenem tots.
Anem als despatxos, ara entenc que estar a la mesa del congrés, te moltes connotacions. IU te 14 despatxos i són 5 diputats, nosaltres en som 8 i tenim 9, a més els d’IC han enganxat unes enganxines als despatxos que ens estaven assignats, allò en plan ocupa.
Intento arrencar-los i no hi ha manera. Ens anem a queixar, ens en donen 2 més i ens diuen que pel Gener a l’edifici nou tot s’arreglarà.
Cap el migdia ja entro al meu despatx, de moment només hi ha la taula, la setmana que ve espero ja tenir l’ordenador i la meva adreça de correu.
En Puigcercós te la dona malalta i se’n va a Barcelona, hem quedo amb en Tardà a la roda de premsa, es molt concís i senzill, en Ramon diu que així s’ha de ser, el convergent és massa pedant i li pot costar car.
Dinem amb els treballadors del Congrés, és més barat i el menjar és el mateix.
A Barcelona hi ha embús a la ronda, tardo més a arribar a Santa Perpètua que de Madrid al Prat.
Arribo una mica tard a la radio, no ha calgut córrer, la Rosa Rovira ja hi era.
El PP planteja dues comissions més, el PSOE n’hi aprovarà una a fi de que hi hagi unanimitat, està acordat abans, d'això se'n diu parlamentarisme.
Tot passa com una seda, excepte que la votació electrònica és mes complicat del que sembla, s’ha de repetir varies vegades, es veu que s’han de pitjar dos botons simultàniament. Al final n’aprenem tots.
Anem als despatxos, ara entenc que estar a la mesa del congrés, te moltes connotacions. IU te 14 despatxos i són 5 diputats, nosaltres en som 8 i tenim 9, a més els d’IC han enganxat unes enganxines als despatxos que ens estaven assignats, allò en plan ocupa.
Intento arrencar-los i no hi ha manera. Ens anem a queixar, ens en donen 2 més i ens diuen que pel Gener a l’edifici nou tot s’arreglarà.
Cap el migdia ja entro al meu despatx, de moment només hi ha la taula, la setmana que ve espero ja tenir l’ordenador i la meva adreça de correu.
En Puigcercós te la dona malalta i se’n va a Barcelona, hem quedo amb en Tardà a la roda de premsa, es molt concís i senzill, en Ramon diu que així s’ha de ser, el convergent és massa pedant i li pot costar car.
Dinem amb els treballadors del Congrés, és més barat i el menjar és el mateix.
A Barcelona hi ha embús a la ronda, tardo més a arribar a Santa Perpètua que de Madrid al Prat.
Arribo una mica tard a la radio, no ha calgut córrer, la Rosa Rovira ja hi era.
dimecres, d’abril 28
DIMARTS 27 d’abril del 2004
Madrid, Ple de les Corts espanyoles.
En Zapatero explica perquè ha ordenat la retirada de les tropes sense informar prèviament al Parlament espanyol.
El President del Parlament demana que es respectin els temps assignats a cada grup: 10 minuts.
En Rajoy no hi esta acostumat, parla 30 minuts, ara és molt democràtic, es queixa de que el President no ho ha consultat abans a les Cortes.
Zapatero ha explicat que estava clar que l'ONU no se'n podria fer càrrec el Juny i això podria suposar que no s’hagués pogut trobar una data de retirada. "... a més sabem que els americans han volgut eliminar el jefe shiita de la zona i han posat en perill el fràgil equilibri que havien mantingut els soldats espanyols. La situació és molt perillosa i si no volem víctimes espanyoles han de sortir quan abans millor..."
En Puigcercós està molt fi, Jo diria finíssim.
Al final ja molt tard, en els temps de repliques, en Zaplana vol protagonisme... en Marín li ha d’apagar el micro.
Sortim a les 9 del vespre i em truca en Ramon a l'hemicicle dient-me que els d'Al-gezira em volen entrevistar. Accepto però no les tinc totes.
A les 10 em ve a recollir al hotel una noia basca. Anem a un parc, de fons hi ha un temple egipci, regal del govern d’Egipte al govern espanyol, naturalment instal·lat a la capital.
Hem d’esperar per la transmissió per satèl·lit perquè estan bombardejant Faluja i hi ha rebel·lió a Damasc.
Mentre esperem converso amb el periodista, està fitxat pel Jutge Garzón, ja ha estat a la presó. Jo no el veig perillós.
Per fi connectem, l'entrevista és en anglès i en directe, 70 milions de persones m’estan mirant.
A les 12 de la nit torno a l’hotel, és impossible dormir, m’estic llegint fins a les dues.
En Zapatero explica perquè ha ordenat la retirada de les tropes sense informar prèviament al Parlament espanyol.
El President del Parlament demana que es respectin els temps assignats a cada grup: 10 minuts.
En Rajoy no hi esta acostumat, parla 30 minuts, ara és molt democràtic, es queixa de que el President no ho ha consultat abans a les Cortes.
Zapatero ha explicat que estava clar que l'ONU no se'n podria fer càrrec el Juny i això podria suposar que no s’hagués pogut trobar una data de retirada. "... a més sabem que els americans han volgut eliminar el jefe shiita de la zona i han posat en perill el fràgil equilibri que havien mantingut els soldats espanyols. La situació és molt perillosa i si no volem víctimes espanyoles han de sortir quan abans millor..."
En Puigcercós està molt fi, Jo diria finíssim.
Al final ja molt tard, en els temps de repliques, en Zaplana vol protagonisme... en Marín li ha d’apagar el micro.
Sortim a les 9 del vespre i em truca en Ramon a l'hemicicle dient-me que els d'Al-gezira em volen entrevistar. Accepto però no les tinc totes.
A les 10 em ve a recollir al hotel una noia basca. Anem a un parc, de fons hi ha un temple egipci, regal del govern d’Egipte al govern espanyol, naturalment instal·lat a la capital.
Hem d’esperar per la transmissió per satèl·lit perquè estan bombardejant Faluja i hi ha rebel·lió a Damasc.
Mentre esperem converso amb el periodista, està fitxat pel Jutge Garzón, ja ha estat a la presó. Jo no el veig perillós.
Per fi connectem, l'entrevista és en anglès i en directe, 70 milions de persones m’estan mirant.
A les 12 de la nit torno a l’hotel, és impossible dormir, m’estic llegint fins a les dues.
dimarts, d’abril 27
DILLUNS 26 d’abril del 2004
Reunió al Parlament de Catalunya.
Em trobo al Parlament de Catalunya amb l'Uriel Bertran, diputat per ERC, tractem els temes més importants en Sanitat, el finançament, el deute , etc...
M’encarrega entrar una proposició no de llei a Madrid.
Ell coordinarà les demandes que vinguin des del territori.
Acordem estar en contacte permanent, ja decidirem la periodicitat, de moment està clar que cada dilluns em passaré pel Parlament. Tenim molta feina a coordinar.
Al Parlament de Catalunya, m’hi sento més a casa, per la llengua és clar, també per les mides i l’estètica, el de Madrid és “ a lo grande”.
Al sortir veig la Irene Rigau, l'ex-consellera de Convergència i l’acompanyo fins al Ritz, pel camí travem conversa i em quedo amb el final: ha fet el possible perquè la política no la faci ser amarga, i és cert, és una persona molt agradable.
Em trobo al Parlament de Catalunya amb l'Uriel Bertran, diputat per ERC, tractem els temes més importants en Sanitat, el finançament, el deute , etc...
M’encarrega entrar una proposició no de llei a Madrid.
Ell coordinarà les demandes que vinguin des del territori.
Acordem estar en contacte permanent, ja decidirem la periodicitat, de moment està clar que cada dilluns em passaré pel Parlament. Tenim molta feina a coordinar.
Al Parlament de Catalunya, m’hi sento més a casa, per la llengua és clar, també per les mides i l’estètica, el de Madrid és “ a lo grande”.
Al sortir veig la Irene Rigau, l'ex-consellera de Convergència i l’acompanyo fins al Ritz, pel camí travem conversa i em quedo amb el final: ha fet el possible perquè la política no la faci ser amarga, i és cert, és una persona molt agradable.
divendres, d’abril 23
DIJOUS 22 d'abril del 2004
7 del matí la TV obre amb la noticia que els diputats d’ERC no van a Madrid.
De camí a l’aeroport, les radios van repetint que ERC ha decidit anar-hi.
La sala VIP està plena de diputats, ja veig que a la premsa som la notícia del dia.
L’Herrera estarà "mosquejat", li hem pres la portada.
Ja a Madrid, mentre fem cua per el taxi, planifiquem la campanya a Europa pel català.
Un home que ens escolta, s'atansa i diu “sempre aneu tan estressats?”
Arribem al Congrés, abalança de periodistes.
Anem a buscar el carnet de diputats, ens donen una insígnia amb la bandera espanyola, de la cara que faig uns socialistes es fan un tip de riure.
Entrem l'hemicicle, en Puigcercós esta a baix amb els portaveus, s’ha de posar una espècie de medalla. Nosaltres som a dalt de tot, jo m’amago darrera una columna, entra el rei i toquen l’himne espanyol, només mig minut, menys mal. No aplaudim al rei, no crec que ens fotografiïn.
Desprès de l'acte la gent frisa per donar la ma al rei, en Tardà i jo ens escapolim cap la cafeteria, des d’on es va sentint la musica de la parada militar, quan s’acaba baixem al “vino espanyol”.
Es interessant perquè fem relacions amb la premsa en un ambient distes.
Una dona molt arreglada ens ve a saludar, resulta que es la Cristina Borbón. Li dic que en la nova Constitució podria ser reina, diu que no hi esta interessada, doncs li dono la solució: Abdicar. Es veu simpàtica...
Després ve en Zapatero, bon rotllo, fins al moment...
I corrents cap Barcelona, a Santa Perpètua m’espera algú que em vol parlar d’uns problemes laborals i vull repassar el tema...
Demà Sant Jordi, serà un llarg dia.
De camí a l’aeroport, les radios van repetint que ERC ha decidit anar-hi.
La sala VIP està plena de diputats, ja veig que a la premsa som la notícia del dia.
L’Herrera estarà "mosquejat", li hem pres la portada.
Ja a Madrid, mentre fem cua per el taxi, planifiquem la campanya a Europa pel català.
Un home que ens escolta, s'atansa i diu “sempre aneu tan estressats?”
Arribem al Congrés, abalança de periodistes.
Anem a buscar el carnet de diputats, ens donen una insígnia amb la bandera espanyola, de la cara que faig uns socialistes es fan un tip de riure.
Entrem l'hemicicle, en Puigcercós esta a baix amb els portaveus, s’ha de posar una espècie de medalla. Nosaltres som a dalt de tot, jo m’amago darrera una columna, entra el rei i toquen l’himne espanyol, només mig minut, menys mal. No aplaudim al rei, no crec que ens fotografiïn.
Desprès de l'acte la gent frisa per donar la ma al rei, en Tardà i jo ens escapolim cap la cafeteria, des d’on es va sentint la musica de la parada militar, quan s’acaba baixem al “vino espanyol”.
Es interessant perquè fem relacions amb la premsa en un ambient distes.
Una dona molt arreglada ens ve a saludar, resulta que es la Cristina Borbón. Li dic que en la nova Constitució podria ser reina, diu que no hi esta interessada, doncs li dono la solució: Abdicar. Es veu simpàtica...
Després ve en Zapatero, bon rotllo, fins al moment...
I corrents cap Barcelona, a Santa Perpètua m’espera algú que em vol parlar d’uns problemes laborals i vull repassar el tema...
Demà Sant Jordi, serà un llarg dia.
dijous, d’abril 22
DIMECRES 21 d'abril del 2004
.... Seguim amb el Debat dins el grup parlamentari sobre que hem de fer demà, si hem d’estar presents en el acte solemne d’obertura del Congrés, o potser no.
Jo opino que no. En Puigcercós ens explica que la passada legislatura no hi va anar, es clar que estava sol i no es va notar. En Canet creu que si que hi em d'anar ja hem acceptat la carta de diputats hem d’acceptar les regles del joc. Tampoc no es tracta de fer de la nostra presencia un “affair “ periodístic.
Hi ha el dubte de com seria interpretat per els espanyols, ho podrien veure com una ofensa.
Si ja fóssim independents no tindria cap problema en escoltar a peu dret l’himne espanyol, en senyal de respecte, com faria a qualsevol país estranger que visités i com m’agradaria que fessin amb els Segadors. El problema és que no som independents i aquí es pot interpretar que ho acceptem com una senyal de normalitat. Decidim que no hi anem.
En Puig vol anar a escoltar l’Ibarretxe i s’hi passarà en nom del Grup.
Aprofito el dia per seguir amb els contactes de treball i planejar l’agenda.
11 de la nit. Decisió final. Tot el Grup cap a Madrid!
Jo opino que no. En Puigcercós ens explica que la passada legislatura no hi va anar, es clar que estava sol i no es va notar. En Canet creu que si que hi em d'anar ja hem acceptat la carta de diputats hem d’acceptar les regles del joc. Tampoc no es tracta de fer de la nostra presencia un “affair “ periodístic.
Hi ha el dubte de com seria interpretat per els espanyols, ho podrien veure com una ofensa.
Si ja fóssim independents no tindria cap problema en escoltar a peu dret l’himne espanyol, en senyal de respecte, com faria a qualsevol país estranger que visités i com m’agradaria que fessin amb els Segadors. El problema és que no som independents i aquí es pot interpretar que ho acceptem com una senyal de normalitat. Decidim que no hi anem.
En Puig vol anar a escoltar l’Ibarretxe i s’hi passarà en nom del Grup.
Aprofito el dia per seguir amb els contactes de treball i planejar l’agenda.
11 de la nit. Decisió final. Tot el Grup cap a Madrid!
dimecres, d’abril 21
DIMARTS 20 d'Abril del 2004
Avui no sabíem si tindríem que anar a Madrid, finalment hi van els portaveus.
Aprofito per acabar el traspàs a la nova persona que ocuparà el meu lloc a la empresa i vaig a veure una exposició d’artistes portuguesos.
Portugal; Portugal un país tan a prop i amb una història tan paral·lela... penso jo.
Hem d’augmentar els contactes. Em porten un fax del Congrés, ara estaré connectada directament i no hauré d’anar a buscar les convocatòries a Correus.
Amb eines es pot treballar millor.
Aprofito per acabar el traspàs a la nova persona que ocuparà el meu lloc a la empresa i vaig a veure una exposició d’artistes portuguesos.
Portugal; Portugal un país tan a prop i amb una història tan paral·lela... penso jo.
Hem d’augmentar els contactes. Em porten un fax del Congrés, ara estaré connectada directament i no hauré d’anar a buscar les convocatòries a Correus.
Amb eines es pot treballar millor.
dimarts, d’abril 20
DILLUNS 19 d'Abril del 2004
Per primera vegada vaig a la tertúlia de la Sílvia Copulo, a Com Radio.
Hi intervenim, en Herrera d’IC, en Cirera del PP, en Trias de CiU, i en Nadal pel PSC des de Girona.
Tractem la tornada dels soldats de l’Iraq, tots estem a favor, excepte el del PP, quii acusa a Zapatero d’actuar igual que l’Aznar per no portar el tema a votació al Congrés.
Jo no hi estic d’acord, l’únic que volien era que passés el temps i no poguessin marxar.
La tertúlia no te massa interès, només cap al final, comença l’Herrera a parlar de liderar el procés de pau a Palestina... Li etzibo que abans d’anar a liderar als altres hauríem de resoldre el nostre problema del terror a Espanya i per si no ho sap aquí també s’han fet assassinats selectius, això desperta els ànims preo ja s’acaba la tertúlia.
Després vaig al Parlament a veure els nostre assessors, ens veurem setmanalment per coordinar les accions.
Es commemora els 25 anys d’ajuntaments democràtics, quan surto amb en Tardà ens prenen per alcaldes i ens volen portar al Fòrum i a dinar a Pedralbes; en Tarda s’esvera del que deu costar tot això, diu que l’esquerra no ens hi hem d’acostumar a aquest malbaratament de diners, ens trobem a fora diputats d’ERC , els hi comenta la seva reflexió i no s’hi amoïnen massa, bé han de menjar els alcaldes.
El vespre, a Santa Perpètua, el Conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura fa una conferència, també per commemorar els 25 anys.
Curiós en Pere Bufí, alcalde fins al darrera legislatura, no hi és.
El discurs em sembla poca solta, ve a dir que abans de la democràcia, em els ajuntaments eren per perseguir a la gent i per especular.
Em sembla injust per tota la gent que hi va treballar desinteressadament perquè estimaven el seu poble.
No em puc estar de dir-li durant el pica-pica, i me'n repenteixo, perquè com un bon comunista està completament segur d’ell mateix i no admet el benefici del dubte.
Hi intervenim, en Herrera d’IC, en Cirera del PP, en Trias de CiU, i en Nadal pel PSC des de Girona.
Tractem la tornada dels soldats de l’Iraq, tots estem a favor, excepte el del PP, quii acusa a Zapatero d’actuar igual que l’Aznar per no portar el tema a votació al Congrés.
Jo no hi estic d’acord, l’únic que volien era que passés el temps i no poguessin marxar.
La tertúlia no te massa interès, només cap al final, comença l’Herrera a parlar de liderar el procés de pau a Palestina... Li etzibo que abans d’anar a liderar als altres hauríem de resoldre el nostre problema del terror a Espanya i per si no ho sap aquí també s’han fet assassinats selectius, això desperta els ànims preo ja s’acaba la tertúlia.
Després vaig al Parlament a veure els nostre assessors, ens veurem setmanalment per coordinar les accions.
Es commemora els 25 anys d’ajuntaments democràtics, quan surto amb en Tardà ens prenen per alcaldes i ens volen portar al Fòrum i a dinar a Pedralbes; en Tarda s’esvera del que deu costar tot això, diu que l’esquerra no ens hi hem d’acostumar a aquest malbaratament de diners, ens trobem a fora diputats d’ERC , els hi comenta la seva reflexió i no s’hi amoïnen massa, bé han de menjar els alcaldes.
El vespre, a Santa Perpètua, el Conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura fa una conferència, també per commemorar els 25 anys.
Curiós en Pere Bufí, alcalde fins al darrera legislatura, no hi és.
El discurs em sembla poca solta, ve a dir que abans de la democràcia, em els ajuntaments eren per perseguir a la gent i per especular.
Em sembla injust per tota la gent que hi va treballar desinteressadament perquè estimaven el seu poble.
No em puc estar de dir-li durant el pica-pica, i me'n repenteixo, perquè com un bon comunista està completament segur d’ell mateix i no admet el benefici del dubte.
dilluns, d’abril 19
DIUMENGE 18 d'Abril del 2004
HI ha un acte al cementiri de Colometes, on hi ha un fossar amb les restes de uns 300 republicans afusellats per el feixistes italians.
És un acte que venen fent fa uns anys, van començar 6 o 7 i avui diumenge som més de cent.
Estic emocionada.
Compro el llibre d’Antoni Tugores sobre els fets i me'n regala un per en Carod.
Durant el dinar comentem el fet català a les Illes, ells creuen que s'han de dir ERC i que el missatge del Partit es va estenent, especialment a Manacor.
Des del Principat hem de fer més per les Illes, no em d’oblidar que es un espai català i que estan en una situació molt adversa. La nacio no és sino és complerta.
M’apunto l'observació d’en Joan Lladó que al Parlament som la tercera força per davant de Convergència i d’Unió!
És un acte que venen fent fa uns anys, van començar 6 o 7 i avui diumenge som més de cent.
Estic emocionada.
Compro el llibre d’Antoni Tugores sobre els fets i me'n regala un per en Carod.
Durant el dinar comentem el fet català a les Illes, ells creuen que s'han de dir ERC i que el missatge del Partit es va estenent, especialment a Manacor.
Des del Principat hem de fer més per les Illes, no em d’oblidar que es un espai català i que estan en una situació molt adversa. La nacio no és sino és complerta.
M’apunto l'observació d’en Joan Lladó que al Parlament som la tercera força per davant de Convergència i d’Unió!
diumenge, d’abril 18
DISSABTE 17 d'abril del 2004
M’esperen a Eivissa, fan un dinar en memòria del 14 d’Abril, és un acte unitari, parla una representant d' Esquerra Unida - IU i jo tanco l’acte.
Som unes cent persones, parlem amb la gent d’Eivissa, de la seva sensació d’abandó, dels problemes que tenen per veure TV3 i l’estat d’ indefensió medi ambiental en que està Eivissa i Formentera.
El discurs d’en Puigcercós sobre les illes ha fet ressò, Matas diu que no te cap dret a parlar de Balears, la gent d’ ERC està molt contenta.
Per la tarda faig cap a Manacor a on arribem a un restaurant d’un militant, que està ple de gom a gom. Manacor és el feu del republicanisme a les Balears.
Al sopar hi són presents familiars de gent afusellada, venen d’Anglaterra, de Girona, de Mèxic.
Després de l'excel·lent sopar, hi ha parlaments oberts, gent gran expliquen els seus records i parla també el President de la secció local, finalment jo tanco els parlaments.
Es molt emotiu, després un parell de rapsodes, llegeixen i canten poemes. ... un vespre inoblidable.
Som unes cent persones, parlem amb la gent d’Eivissa, de la seva sensació d’abandó, dels problemes que tenen per veure TV3 i l’estat d’ indefensió medi ambiental en que està Eivissa i Formentera.
El discurs d’en Puigcercós sobre les illes ha fet ressò, Matas diu que no te cap dret a parlar de Balears, la gent d’ ERC està molt contenta.
Per la tarda faig cap a Manacor a on arribem a un restaurant d’un militant, que està ple de gom a gom. Manacor és el feu del republicanisme a les Balears.
Al sopar hi són presents familiars de gent afusellada, venen d’Anglaterra, de Girona, de Mèxic.
Després de l'excel·lent sopar, hi ha parlaments oberts, gent gran expliquen els seus records i parla també el President de la secció local, finalment jo tanco els parlaments.
Es molt emotiu, després un parell de rapsodes, llegeixen i canten poemes. ... un vespre inoblidable.
dissabte, d’abril 17
DIVENDRES 16 d'abril del 2004
Continuen els discursos, només ens saltem part del Grup Canari.
En un descans vaig a parlar amb Zapatero, li expresso el meu suport i els meus dubtes, em diu que ell també es republicà i que el monarca també es republicà. Me li poso a riure, ja veig que quan volen els teus vots son capaços de dir qualsevol cosa.
Voto a favor del Zapatero, contenta perquè no es farà el transvasament de l’Ebre i perquè sembla que venen 4 anys de molta feina però que es podran aprofitar i tinc l’esperança de que moltes coses podran millorar.
En el moment del vot, que es fa en veu alta, una diputada del PP diu que vota ”NO, a conciencia!” dona a entendre que el resta de les votacions les fa per comandament.
Quan acabem vaig a saludar al ”Presidente republicano” tot son rialletes i satisfacció.
Després de saludar a la premsa, correm cap a l’aeroport, confiem que ens donaran menjar a l’avió, ens donen un mini-entrepà que només ens obra la gana.
Quan arribo a Barcelona, em truca la Mar que per favor vagi a Mallorca aquest cap de setmana.
Vaig a la central on s’està fent una jornada de formació a les dones del partit, sobre les dones i la política. Aguanto fins les vuit i vaig a casa a preparar els discursos que hauré de fer aquest cap de setmana, bastant nerviosa perquè tinc poc temps, sort del Jordi.
En un descans vaig a parlar amb Zapatero, li expresso el meu suport i els meus dubtes, em diu que ell també es republicà i que el monarca també es republicà. Me li poso a riure, ja veig que quan volen els teus vots son capaços de dir qualsevol cosa.
Voto a favor del Zapatero, contenta perquè no es farà el transvasament de l’Ebre i perquè sembla que venen 4 anys de molta feina però que es podran aprofitar i tinc l’esperança de que moltes coses podran millorar.
En el moment del vot, que es fa en veu alta, una diputada del PP diu que vota ”NO, a conciencia!” dona a entendre que el resta de les votacions les fa per comandament.
Quan acabem vaig a saludar al ”Presidente republicano” tot son rialletes i satisfacció.
Després de saludar a la premsa, correm cap a l’aeroport, confiem que ens donaran menjar a l’avió, ens donen un mini-entrepà que només ens obra la gana.
Quan arribo a Barcelona, em truca la Mar que per favor vagi a Mallorca aquest cap de setmana.
Vaig a la central on s’està fent una jornada de formació a les dones del partit, sobre les dones i la política. Aguanto fins les vuit i vaig a casa a preparar els discursos que hauré de fer aquest cap de setmana, bastant nerviosa perquè tinc poc temps, sort del Jordi.
divendres, d’abril 16
DIJOUS 15 d’abril del 2004 ( 04 INVESTIDURA)
Discurs d’investidura, escoltem atentament a Rodríguez Zapatero, estic pendent del PHN i no diu explícitament que aturarà el transvasament de l’Ebre. Parla de diàleg, de la reforma del Senat, de la retirada dels soldats de l’Iraq, de la llei contra la violència de gènere, m’agrada, aplaudeixo.
En Rajoy no es troba com oposició, insisteix en que expliqui la reforma del Senat, intenta dir que la economia ha millorat, que s’han creat llocs de treball, etc... no s’ho creu ni ell.
Els diputats del PP son uns mal educats, escridassen, insulten, l’Aznar sembla de pedra.
Anem a dinar corrents i entre tots acabem d’escriure el discurs. Jo faig una part sobre l’avortament i la violència de gènere.
Està clar que sense els nostres vots el Zapatero no passa a la primera i haurà d’anar a la segona volta.
En Puigcercós i en Tardà es reuneixen amb Zapatero i Rubalcaba.
Pacten que si volen el nostre vot s’ha d’explicitar que no hi haurà transvasament de l’Ebre i que el govern espanyol farà que el català sigui reconeguda com a llengua europea de ple dret.
Hi estan d’acord, els hi asseguren el nostre vot.
Ja a la tarda en Duran intenta fer un discurs intel·lectual, per lluir-se, acaba sent un discurs avorrit, demana també el reconeixement del català a Europa...
Comença en Puigcercós en català, expectació a la sala, un del PP crida “no se entiende”, li contesta un del PSOE “aprende”.
Els del PP s’aixequen, comencen a conversar en veu alta per desconcertar a en Puigcercós, sort que ja te experiència i no l’afecta.
Parla del català, llengua parlada per 10 milions d’europeus. Ja es passa més de 15 minuts, el Marín li diu en català, “... el temps és or...”, hi ha rialles, l’ambient es distés, hi ha bon clima.
És la replica del Zapatero, el gran moment, afirma que no hi haurà transvasament de l’Ebre, i que el govern espanyol farà tot el possible perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea.
S’esveren els convergents, perquè ells també ho havien demanat i ens ho concedeix a nosaltres, s’ha de saber amb qui pactar.
A la replica ,en Puigcercós afirma que es un moment històric perquè el govern espanyol afirma lluitar per el reconeixement del català i seguidament llegeix el discurs que ha escrit l’Agustí sobre les illes i el País Valencià, parla d’economia, de turisme de la necessitat d’aigua...
Es la única vegada que es parla i es parlarà de les Illes, n'Antich que es a prop nostre dona mostres de satisfacció i ens ve a felicitar.
Van seguint els parlaments , el president de la mesa deixa fer i es van allargant, són ja les 9 de la nit.
A dalt ens preparen un “tentempie”, es curiós veure als diputats menjant asseguts per terra.
Acabem cap les 12 i ens en anem a sopar a una pizzeria que estaven a punt de tancar, continuem parlant tranquil·lament perquè a costat nostra hi han uns joves bascos i creiem que no ens entenen.
Quan marxen ens saluden en català i ens feliciten. Resulta que estan vivint a Barcelona.
En Rajoy no es troba com oposició, insisteix en que expliqui la reforma del Senat, intenta dir que la economia ha millorat, que s’han creat llocs de treball, etc... no s’ho creu ni ell.
Els diputats del PP son uns mal educats, escridassen, insulten, l’Aznar sembla de pedra.
Anem a dinar corrents i entre tots acabem d’escriure el discurs. Jo faig una part sobre l’avortament i la violència de gènere.
Està clar que sense els nostres vots el Zapatero no passa a la primera i haurà d’anar a la segona volta.
En Puigcercós i en Tardà es reuneixen amb Zapatero i Rubalcaba.
Pacten que si volen el nostre vot s’ha d’explicitar que no hi haurà transvasament de l’Ebre i que el govern espanyol farà que el català sigui reconeguda com a llengua europea de ple dret.
Hi estan d’acord, els hi asseguren el nostre vot.
Ja a la tarda en Duran intenta fer un discurs intel·lectual, per lluir-se, acaba sent un discurs avorrit, demana també el reconeixement del català a Europa...
Comença en Puigcercós en català, expectació a la sala, un del PP crida “no se entiende”, li contesta un del PSOE “aprende”.
Els del PP s’aixequen, comencen a conversar en veu alta per desconcertar a en Puigcercós, sort que ja te experiència i no l’afecta.
Parla del català, llengua parlada per 10 milions d’europeus. Ja es passa més de 15 minuts, el Marín li diu en català, “... el temps és or...”, hi ha rialles, l’ambient es distés, hi ha bon clima.
És la replica del Zapatero, el gran moment, afirma que no hi haurà transvasament de l’Ebre, i que el govern espanyol farà tot el possible perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea.
S’esveren els convergents, perquè ells també ho havien demanat i ens ho concedeix a nosaltres, s’ha de saber amb qui pactar.
A la replica ,en Puigcercós afirma que es un moment històric perquè el govern espanyol afirma lluitar per el reconeixement del català i seguidament llegeix el discurs que ha escrit l’Agustí sobre les illes i el País Valencià, parla d’economia, de turisme de la necessitat d’aigua...
Es la única vegada que es parla i es parlarà de les Illes, n'Antich que es a prop nostre dona mostres de satisfacció i ens ve a felicitar.
Van seguint els parlaments , el president de la mesa deixa fer i es van allargant, són ja les 9 de la nit.
A dalt ens preparen un “tentempie”, es curiós veure als diputats menjant asseguts per terra.
Acabem cap les 12 i ens en anem a sopar a una pizzeria que estaven a punt de tancar, continuem parlant tranquil·lament perquè a costat nostra hi han uns joves bascos i creiem que no ens entenen.
Quan marxen ens saluden en català i ens feliciten. Resulta que estan vivint a Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris,...
-
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional. Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la. Ama...
-
comença el dia des de la finestra del Gran Hotel, al fons, el riu Congo El meu primer dia al cor de l’Àfrica. Primer, visita a la Missió Ele...
